Contacto Boletín

En profunditat | Turismo Responsable | Argentina

01-08-2020

Turisme alternatiu i Economia Social i Solidària: propostes per a una convergència

Rodrigo Fernández Miranda & Valeria Laborda | Alba Sud

Línies d'acció plantejades des d'Argentina per potenciar la relació entre organitzacions i col·lectius de turisme alternatiu i solidari i els que treballen en els diferents àmbits de l'Economia Social i Solidària. En perspectiva enfortir n turisme alternatiu que també sigui solidari.


Crédito Fotografía: Uribelarrea. Fotografía de José Carrizo bajo licencia creative commons.

Els resultats del nostre estudi "Pràctiques i representacions sobre el turisme dels treballadors solidaris a l'Argentina" va detectar evidències sobre els seus patrons de consum turístic i va obrir noves línies de reflexió per als actors del sector, pel que fa al grau de coneixement i proximitat a les experiències de pràctiques turístiques no convencionals [1]. No obstant això, la troballa més important en aquest marc és el potencial de convergència que hi ha entre l'oferta de turisme alternatiu i solidari (TAS) i la demanda de les persones que treballen en altres àmbits de la solidaritat al país.

D'acord amb la informació produïda i analitzada en l'esmentat estudi, en aquest tercer article de la sèrie es plantegen algunes propostes per potenciar un major nivell de convergència entre els actors i les pràctiques de turisme alternatiu i solidari i de l'Economia Social i Solidària (ESS).

Els alineaments d'acció que es proposen pretenen contribuir a dues qüestions que estan directament imbricades. En primer lloc, a un major apropament i un nivell de vinculació estable entre les organitzacions i els col·lectius de turisme alternatiu i solidari, i també amb les persones que treballen en els diferents àmbits de l'Economia Social i Solidària (estatal, organitzacional i educatiu). En segon lloc, enfortir i expandir a partir d'aquesta confluència un turisme alternatiu que també sigui solidari al país, a través de la promoció de relacions i intercanvis i d'una demanda impulsada des de sectors propers i afins a aquest camp.

Fuente: elaboració pròpia. 

Para la construcción y validación de las ideas también se entrevistó a distintos referentes argentinos en ámbitos y espacios políticos, académicos y sociales con los que se relacionan cada una de las propuestas. 

Per a la construcció i validació de les idees també es va entrevistar a diferents referents argentins en àmbits i espais polítics, a acadèmics i líders socials amb el quals es relacionen cadascuna de les propostes.

1. Vinculació dinàmica entre l’acadèmia i els actors del turisme solidari

La primera proposta apunta a intentar que el turisme, com a problemàtica i proposta transformadora, tingui una major presència a les aules, als continguts i a les propostes dels àmbits d'educació en Economia Social i Solidària. A més, es suggereix aprofundir les relacions entre els dos actors, generant un vincle més estret, no només per sensibilitzar els públics afins, sinó per potenciar les oportunitats que ofereixen els processos d'investigació i transferència, en els processos participatius de millora organitzacional. Daniel Maidana, docent de la Universitat Nacional de General Sarmiento, va destacar que "hi ha un potencial de vinculació en totes les àrees de la Universitat dedicades a qüestions socials, no només l'ESS".

Una bona pràctica identificada en aquesta direcció va ser el II Congrés Nacional d'Economia Social i Solidària de 2019, coorganitzat per diferents universitats nacionals i en què van participar organitzacions, docents i estudiants de diferents geografies de país. Aquest any es va constituir per primera vegada el turisme com a eix de treball i es va crear un grup per al seu abordatge interdisciplinari, crític amb el model dominant i obert al coneixement, a l'anàlisi i a l'articulació amb experiències transformadores. Això va possibilitar la generació d'un espai per a la reflexió i l'intercanvi entre docents, estudiants i organitzacions que porten a la pràctica un altre turisme.

Entre les conclusions es va destacar la necessitat de desconstruir i desaprendre què és el turisme, resignificar els viatges, viatgers i habitants, les maneres de producció, el turisme com a dret i el paper de l'acadèmia. També es va assenyalar la pertinència de promoure la interdependència: els actors locals i les seves xarxes de relacions s'enfortirien a partir de les interaccions promogudes en els projectes turístics. Finalment, es va destacar la necessitat de buscar formes i espais per sincronitzar els temps i establir acords sobre les necessitats i interessos que possibilitin el desenvolupament del sector. La possibilitat de consolidar i reproduir aquest tipus d'instàncies permetria una major proximitat conceptual i empírica entre treballadors/es de l'ESS, i actors i pràctiques de TAS.

2. Incubació des d'un consorci d'universitats i organitzacions de turisme solidari

Un altre alienament que podria contribuir a l'expansió i l'enfortiment d'un turisme alternatiu i solidari, a partir d'una major convergència amb els actors de l'ESS, és la incubació d'experiències d'aquest turisme des de les universitats en articulació amb les organitzacions.

Un exemple de bona pràctica que es podria prendre com a referència és la Incubadora de turisme Social i Solidari de Base Comunitària que està integrada per la Universitat Nacional de Quilmes, juntament amb organitzacions i federacions de TAS. Aquest projecte té per objectiu "donar suport al desenvolupament i enfortiment d’iniciatives socioeconòmiques associatives existents vinculades a la prestació turística i als serveis que s'articulen amb aquestes prestacions" així com "potenciar l'organització en xarxa, la sensibilització i la capacitació de potencials emprenedors a partir d'una forta vinculació amb les institucions educatives i acadèmiques involucrades ".

Així mateix, la Incubadora aborda la qüestió des d'una perspectiva interdisciplinària, integrant en els seus equips persones procedents de diferents camps, com l'ESS, l’administració hotelera, la comunicació, l’antropologia, la sociologia i el treball social per a l'acompanyament tècnic a les iniciatives.

En l'entrevista al referent de la Incubadora, Daniel García, plantejava una doble aportació d'aquest projecte, dins i fora de la Universitat. En el primer cas, "perquè genera un espai per la conceptualització, recerca i transferència des de l'extensió i la incubació al sector de la interfase entre el turisme i l'ESS, el turisme comunitari, buscant les seves pròpies definicions pel que fa a enfocament i metodologia". Pel que fa a l'impacte en el territori, García va emfatitzar que "la Incubadora acompanya processos d'entramat sociotècnic, com aportació significativa, contribuint amb el desenvolupament en clau de l’ESS. I també perquè li afegeix valor econòmic i la disponibilitat d'innovar en les tecnologies socials, que són les tecnologies d'organització de les iniciatives". Finalment, va destacar la importància de que aquest tipus de processos es construeixin a partir de la col·laboració i cooperació entre diferents universitats.

3. Imbricació d'organitzacions solidàries en l'activitat turística

D'altra banda, a partir dels resultats de l'estudi es desprèn un distanciament entre les organitzacions solidàries turístiques i entitats que realitzen altres activitats econòmiques. Això implica que les experiències de turisme alternatiu i solidari siguin poc conegudes, el que limita la seva possibilitat de posicionar-se com autèntiques opcions per al consum. Tenint en compte això, un altre alineament propositiu apunta cap a l'impuls d'instàncies d'articulació estable entre els dos tipus d'organitzacions solidàries.

Aquest tipus de processos contribuirien a construir sinergies a nivell territorial entre actors amb valors i pràctiques afins i convergents, impulsant circuits econòmics solidaris i de treball articulat per a un desenvolupament local sostenible a les diferents comunitats. Aquests entramats solidaris territorials no només podran potenciar l'activitat de TAS i impactar de forma positiva sobre l'economia, sinó que també causaran efecte en la societat, l'ambient i la cultura local en el seu conjunt.

Font: Red Argentina de Turismo Rural Comunitario. 

Les “Mesas del Asociativismo y la Economía social”, que promou l'Institut Nacional d'Associativisme i Economia Social (INAES) obren una oportunitat en aquest sentit. Es tracta d'una proposta d'articulació i integració entre organitzacions solidàries i Governs locals, que representen una forma de construcció territorial que proposa una instància de cooperació estable per a la promoció de l'associativisme, la cooperació i l'ajuda mútua com a eines.

Una bona pràctica es pot trobar al partit de Buenos Aires d'Adolfo Alsina, la primera Taula de l'Associativisme i l'ESS, constituïda el 2018, en què participen les organitzacions locals i el Govern municipal. Entre aquestes entitats es troba la Cooperativa de Serveis Múltiples Nicolás Levalle Ltda. Que compta amb un càmping, complex de cabanes i piscina termal amb serveis. Sobre aquesta qüestió, el Gerent General d'una altra iniciativa, la cooperativa de serveis públics de Carhué CLERYSA, Sebastià Murray, destaca la importància d'integrar les organitzacions de turisme solidari a les taules, atès que "és un àmbit on podem arribar a definir i planificar estratègies col·lectives per al Desenvolupament Local Sostenible; i el turisme solidari ha de consolidar-se com un actor de la mateixa". Així mateix, va emfatitzar: "des de la Taula estem impulsant cooperatives que prestin serveis turístics, veiem que hi ha un camp fèrtil per al desenvolupament d'aquest tipus de iniciatives".

4. Comunicació popular per a un turisme solidari

Una problemàtica destacada pels treballadors/es de l'ESS que van participar en l'estudi va ser la falta de coneixement, informació i visibilitat de les propostes turístiques alternatives. En aquest escenari, una proposta seria una major vinculació entre les organitzacions solidàries de turisme i les organitzacions de l'ESS dedicades a la comunicació popular (mitjans digitals, ràdios comunitàries, productores audiovisuals, consultores o iniciatives de disseny). Aquest espai podria constituir una fisura per aconseguir una major ressonància i impacte, més enllà dels canals tradicionals (Laborda, 2019).

Així, permetria una major visibilitat de les idees i pràctiques per un TAS, ja que les organitzacions de comunicació popular solen arribar a aquests grups de treballadors/es. A més, la digitalització permet aprofitar les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació per potenciar la comunicació dels que vulguin difondre continguts diversos.

Una bona pràctica en aquest àmbit sorgeix de l'encreuament entre aquest tipus d'organitzacions i les tècniques de mapeig, com és el cas d’ESSApp, una plataforma que localitza experiències associatives del país de tots els àmbits, entre ells el turisme. Aquesta plataforma, també pensada per desenvolupar una agenda i un servei de notícies, és una eina potent que té la capacitat de concentrar molta informació en un mateix lloc. Entre les propostes de millora fetes pels treballadors/es de l'ESS en l'estudi, va sorgir de manera recurrent la idea de trobar tot en un mateix lloc, atès que es tracta d'un públic habituat a planificar els seus viatges a partir de l'ús d'internet.

Aquesta articulació també es vincula a la proposta anterior. Els que desenvolupen l'aplicació (procedents del cooperativisme de treball) enfortirien els vincles amb els actors de TAS, ja que la seva dinàmica de construcció és col·lectiva i, per tant, no es redueix a una simple càrrega de dades en un sistema anònim. Així, també es contribuiria a generar agenda i aconseguir concentrar tota aquella informació que pogués trobar-se dispersa.

Mauro Llimes, referent de la Cooperativa de treball Huvaití i integrant de l'equip d’ESSApp va explicar la doble potencialitat d'aquesta iniciativa: un sentit pràctic al vincular les organitzacions i consumidors potencials, i un sentit polític, al dimensionar la quantitat i diversitat d'actors en aquest camp. Pel que fa al turisme, l'aplicació "brinda l'opció de compartir i visibilitzar projectes turístics solidaris, cooperatius i de base comunitària per als que estiguin buscant aquest tipus d'alternatives". Llimes a més, va assenyalar que "actualment hi ha unes quinze organitzacions turístiques que estan mapejades en l'aplicació" el que suposa "una bona opció per donar-se a conèixer".

5. Segmentar la comunicació, arribar a grups diversos

Un altre alineamient proposat consisteix a segmentar la comunicació, ja que en molts projectes solidaris aquesta sol ser desenfocada i endogàmica (Jiménez Gómez, 2014). La segmentació aporta eficàcia en la comunicació: aquelles entitats que pretenguin parlar de la mateixa manera amb tots acabaran no comunicant-se amb ningú. Una comunicació segmentada implica l'adaptació dels continguts, canals i llenguatges a les singularitats dels diferents públics potencialment consumidors dels seus serveis turístics, determinat per la forma de processament d'aquesta informació.

La segmentació possibilita una arribada més directa i adequada als que treballen en l'ESS que, donada l'afinitat ideològica, se situen en regions simbòliques més properes a les organitzacions de TAS. Per tant, els treballadors/es solidaris poden constituir un segment específic per la comunicació de les experiències turístiques. Per això, seria pertinent explorar llenguatges, línies discursives i argumentatives, estratègies i mitjans específics en la comunicació de les entitats que permetin arribar a aquests públics (Fernández Miranda, 2018) i impulsar els seus consums turístics cap a aquest sector.

Font: Compled hoteler a Chapadmalal. 

El comunicador i coordinador del Programa d'Economia Social i Solidària de la Secretaria d'Extensió de UNICEN, Marcos Pearson, va considerar d’especial importància la segmentació de la comunicació per al TAS, ja que "les propostes de comunicació no són monolítiques sinó diverses, ja que visibilitzen els diferents elements que conté el turisme solidari i els posen en valor de manera diferenciada amb els públics, d'acord al que cada un d'aquests busca, necessita o li interessa ". A més, ha destacat que d'aquesta manera "es podria generar una bateria de propostes segmentades d'acord a les singularitats dels diferents públics, el que podria potenciar és el desenvolupament del turisme solidari a partir d'una comunicació de major proximitat i afinitat als interessos dels diferents públics ".

6. Paquets turístics solidaris

Adaptar i segmentar la comunicació també hauria de donar lloc a poder adequar l'oferta de serveis. D'aquesta manera, una altra possible línia d'acció per a l'acostament de l'oferta i la demanda de turisme alternatiu i solidari seria la creació i difusió de paquets turístics específics, destinats a públics potencials com a organitzacions, organismes públics i àrees universitàries de l'ESS. Un cas a considerar en l'adequació de l'oferta són les Residències Cooperatives de Turisme (RCT), iniciativa sorgida en els anys 80 per brindar resposta a les vacances dels associats al moviment. Es tracta d'un complex hoteler i club de vacances a la costa atlàntica argentina amb un gran potencial d'articulació amb altres entitats de l'ESS, que podria avançar en convenis amb organitzacions i xarxes per a la comercialització de paquets turístics en aquesta zona.

El president de les RCT, Joan Torres, ha considerat que per fer paquets de turisme solidari destinats a organismes públics i organitzacions de l'ESS "el primer que hem de tenir és la voluntat política de fer-ho. Segon, ser equitatius i solidaris en les respostes, considerant les singularitats, necessitats i possibilitats concretes de cada regió. Tercer, garantir l'accés a través del finançament, evitar intermediaris i fer els convenis directament". Pel que fa a la identificació d'aquest tipus d'experiències al país, ha considerat: "a la pràctica no conec experiències concretes; però perquè es puguin realitzar cal desprendre’s de l'individualisme i trobar una equitat pensant principalment en les persones".

Per la seva banda, el referent tècnic de la Xarxa Argentina de Turisme Rural Comunitari i de la Secretaria d'Agricultura Familiar, Camperola i Indígena de Govern Nacional, Ramiro Ragno, va assenyalar que a Salta s'està treballant en propostes de turisme rural destinades a "cooperatives, empreses, institucions i sindicats per al segon semestre de l'any.

7. Construcció participativa des de l'Estat per a un turisme alternatiu i solidari

La formulació de les polítiques públiques en matèria de TAS, a més de buscar l'eficiència en la integració de les àrees de l'Estat, hauria de caracteritzar-se per la construcció participativa en la qual els actors no siguin simples beneficiaris d'una política, sinó protagonistes que aporten un coneixement específic sobre la seva activitat. Això ajudaria a que els perfils tècnics poguessin dissenyar els seus programes en funció del paradigma en què s'alineen les experiències, ja que el turisme alternatiu i solidari és més ampli, divers i complex que el turisme convencional.

Es va consultar sobre aquest tema a la cap de Departament de Turisme Comunitari de la Província de Buenos Aires, Claudia Díaz, que ha assenyalat que el turisme solidari, particularment el comunitari, en general "no té visibilitat en les àrees de l'Estat" que treballen en ESS. No obstant això, respecte el futur immediat va assegurar que "la pandèmia va donar visibilitat i centralitat al turisme comunitari, i avui s'està començant a repensar en articulació amb altres àrees".

Díaz va destacar com a bona pràctica el programa Pobles Turístics, que vincula l'Estat amb petites localitats. El seu objectiu és "promoure i incentivar el desenvolupament d'activitats i iniciatives turístiques sostenibles, generant identitat, fonts d'ocupació, recursos genuïns i afavorint l'arrelament". El programa "respon a una lògica intercultural, intersectorial, descentralitzada i participativa", impulsant projectes turístics sostenibles que valoren els recursos locals, "on els pobladors siguin els protagonistes del procés". Respecte al futur d'aquest tipus d'estratègies, Díaz va assegurar "la pandèmia va donar visibilitat i centralitat al turisme comunitari, i avui s'està començant a repensar en articulació amb altres àrees".

8. Proximitat i aliances entre els actors camp – ciutat

Una part dels consums turístics de part de les persones que habiten en ciutats es dirigeix ​​cap a entorns rurals. Així mateix, una porció de l'oferta de turisme alternatiu i solidari es produeix en aquest tipus d'hàbitat. D'altra banda, en els resultats de l'estudi es va observar que un dels criteris amb més pes per a la presa de decisions i l'organització dels viatges d'una part dels treballadors de l'ESS té a veure amb la tranquil·litat i la poca afluència de viatgers en les destinacions.

D'això es pot desprendre una oportunitat per a les organitzacions que presten serveis turístics en entorns rurals, com el cas de les experiències de turisme rural de gestió comunitària, o agrari i indígena. Una via per canalitzar aquestes demandes cap a les organitzacions solidàries de turisme seria a través de l'articulació i la construcció d'aliances entre organitzacions de l'ESS ubicades a les ciutats i organitzacions turístiques que prestin els seus serveis en entorns rurals, com les esmentades anteriorment.

Fuente: Uribelarrea. Fotografia de Gastón Ferreyra. 

Ramiro Ragno ha assenyalat que s'està treballant en propostes per "popularitzar el turisme rural i rural comunitari en l'àmbit urbà". L'objectiu és que "grups socials urbans puguin accedir al turisme solidari en entorns rurals de la seva regió" (amb desplaçaments de 30 a 60 minuts). Ragno va explicar també que en línies generals s'estan "explorant formes, mitjans de comunicació i aliances entre l'entorn rural i l’urbà sota els principis de l'ESS".

9. Presència d'organitzacions de turisme solidari en circuits turístics locals

Una altra de les directrius que pot fer possible avançar en aquesta direcció apunta a afermar l'oferta de turisme alternatiu i solidari a nivell local, a través d'un major grau d'articulació de les entitats turístiques amb els Estats municipals i els organismes competents en aquesta matèria en cada territori, com ara les càmeres de turisme.

El president de l'organització solidària de turisme Mutual Gas, Guillermo Palacios, va destacar que en les càmeres de turisme "no hi ha presència de les entitats de l'ESS". També va assenyalar que a nivell provincial o municipal "hi ha una integració en l'oferta turística a través dels hotels sindicals o mutuals i de les empreses cooperatives de serveis diversos (receptius locals, operadors d'excursions, trasllats o gastronomia)". Integració que l'entrevistat va valorar com a "més visible però no prou consolidada". Així mateix, ha considerat "molt important" poder avançar en aquests processos d'integració. En aquesta línia, la presidenta de la Federació de Cooperatives i Mútues de la Xarxa Federal de Turisme (Fedetur), Sandra Rodríguez, va dir que "lamentablement en l'actualitat la presència del turisme solidari a les càmeres no és forta". També va destacar la importància que el turisme solidari estigui integrat a les càmeres, "per conviure i disputar amb el turisme tradicional". Rodríguez també va identificar una oportunitat per a aquest turisme en el context de la post pandèmia, "s'està fent visible la necessitat que els actors solidaris encarem aquesta situació complint amb els procediments i protocols corresponents, i puguem arribar amb les nostres propostes al conjunt de la ciutadania" .

Justament, Fedetur és la primera Federació que va integrar a actors del cooperativisme i el mutualisme en el turisme argentí. Aquesta entitat de segon grau, a més de realitzar diverses d'activitats per potenciar el sector solidari, exerceix la defensa dels interessos sectorials enfront de l'Estat. Una línia d'acció rellevant des d'aquesta organització és "Rutes Solidàries", que Palacios va destacar com "un treball d'integració dels circuits locals en llocs alternatius als grans centres de país".

10. Turisme sindical i solidari

El turisme sindical a Argentina compta amb una rica història, que es comença a escriure amb lletra ferma a la fi dels anys 40 del segle passat. Encara que molt colpejat en diferents contextos històrics, el turisme sindical segueix oferint als treballadors i treballadores formalitzats diferents alternatives turístiques dins del territori nacional. No obstant això, es pot observar una manca d'articulació estable entre els actors del turisme sindical i els de el turisme solidari.

Pau Merzi, Secretari de Turisme i Acció Social de UPSA i Secretari de Turisme i Habitatge de la Regional Avellaneda de Confederació General dels Treballadors (CGT), sobre el potencial de vinculació entre el turisme sindical i de l'ESS va esmentar que actualment no coneix experiències. No obstant això, valora que "el potencial de vinculació és total, són dos sectors que han de treballar en conjunt, perquè el turisme sindical ha d'articular més amb el que està fent l'Economia Social i Solidària, principalment en aquelles destinacions en què hi ha poc turisme convencional, aprofitant l'arribada que tenen els sindicats...". Justament, al Congrés de la CGT que es va realitzar el passat mes de març una qüestió que es va abordar va ser la de "acostar-se a tots els actors del turisme social i solidari que no tenen fi comercial. Perquè el turisme sindical i el solidari han de treballar de forma mancomunada i consolidar un vincle social ".

Font: Red Argentina de Turismo Rural Comunitario. 

D'aquesta manera, un acostament al turisme sindical permetria als actors del turisme alternatiu i solidari arribar a ser consumits per persones que treballen en cercles concèntrics de l'ESS. Es tractaria d'aconseguir a grups de treballadors/es a prop del camp social i solidari com a estratègia per ampliar la cobertura i incidència.

Consideracions finals

L'articulació entre treballadors/es de l'ESS i organitzacions de turisme alternatiu i solidari és un desafiament col·lectiu. Un repte d'acoblar producció, comercialització i consum turístic, que exigeix ​​la coresponsabilitat d'actors de diferent naturalesa i magnitud, encara que amb proximitat en les seves idees, valors i pràctiques.

Els primers passos per aquesta convergència serien la visibilitat de l'oportunitat, la voluntat d'aprofitar i l'obertura de diàleg. Les propostes desenvolupades en aquest article pretenen representar un primer pas en aquesta direcció; partint d'un estudi previ i generant un diàleg propositiu entre una diversitat d'actors per tal de visibilitzar la possibilitat i necessitat de mancomuni.

Es tracta d'avançar cap a un sistema de cooperació que possibiliti la construcció d'altres models de desenvolupament turístic al país, on es posi la vida al centre, la sostenibilitat en l'horitzó i la solidaritat com a regulador de les relacions. Necessitat de construcció que es fa més urgent en l'escenari que s'obre després de la pandèmia.

 

Notes:
[1] A Alba Sud hem publicat dos articles d'avanç d'aquest estudi: Patrons de consum turístic en l'Economia Social i Solidària a Argentina (02/07/2020) i Treballadors solidaris i turisme alternatiu (14/07/2020).
Referències:
Fernández Miranda, R. (2017). “Organizaciones, ciudadanía, estado y consumo. Otro modelo de consumo: reflexiones sobre líneas de acción de la Economía Social y Solidaria en un marco neoliberal” en Caracciolo, M. (coord.) Economía Social y Solidaria en un escenario neoliberal: algunos retos y perspectivas. CEUR Conicet.
Jiménez I.; Olcina, M. (2017). Manual de comunicación para la ciudadanía organizada. Libros en Acción.
Laborda, V. (2019). “La comunicación y su impacto en el desarrollo del sector cooperativo”. Identidad Cooperativa n. 103.
Aquest article forma part de l'Estudi "Pràctiques i representacions del turisme dels treballadors solidaris a l'Argentina". Es publica en el marc del projecte «Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere» desenvolupat per Alba Sud amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) (convocatòria 2019). Traducció al català de Carla Izcara.

 

TERMINALES

El blog de Rodrigo Fernández Miranda

Sobre engranajes e impactos del capitalismo global

Investigador, consultor social y docente, trabaja y participa en movimientos y organizaciones sociales, del Tercer Sector y de la Economía Social. Ha publicado varios ensayos, estudios y artículos. Miembro del equipo de investigación social de Alba Sud y del Centro de Estudios de la Economía Social (CEES) de la Universidad Nacional de Tres de Febrero (Argentina).

En este blog, entre Buenos Aires y Madrid, se abordan de forma crítica engranajes e impactos del capitalismo global y las sociedades de consumo. Un sistema político, económico y social que deja tras de sí desigualdades estructurales, injusticia y depredación, afectando los intereses y saltando por encima de las necesidades de las mayorías sociales.

Ir a blog »