Contacto Boletín

Artículo de Opinión | Turismo Responsable | Islas Baleares

03-08-2015

Decrecimiento turístico

Macià Blàzquez | Alba Sud / GOB

Debemos decrecer turísticamente y repartir más la riqueza que el turismo genera. La experiencia, que es la madre de la ciencia, demuestra que solo así podemos frenar el colapso.


Crédito Fotografía: Macià Blàzquez.

(artículo disponible solo en catalán)

Hem de decréixer turísticament i repartir més la riquesa que el turisme genera. L’experiència, que és la mare de la ciència, demostra que només així podem frenar el col·lapse. Perquè és un fet que de cada dia fem servir més recursos no renovables, especialment minerals –com els hidrocarburs– i que esgotam la capacitat de recuperació dels ecosistemes, posem per exemple l’extinció d’espècies o la contaminació que ens perjudica la salut.

El turisme depèn directament del consum d’energia, pel transport més que per altre cosa. La crema de fonts fòssils d’energia és la principal causa del canvi climàtic, que cada dia que passa es fa més evident. Els científics han mesurat aquest trastorn o “bretxa metabòlica” que s’obre arran de l’explotació humana dels recursos naturals. Per exemple en termes de petjada ecològica del turisme balear, que equival a 3,7 vegades la superfície de l’arxipèlag d’acord amb la tesi doctoral d’Ivan Murray –professor de Geografia a la UIB–, titulada “Geografies del capitalisme balear”.

Aquest escenari apocalíptic fa cercar refugi als territoris més afavorits, amb clar avantatge pels més rics i poderosos. Ens canvi als pobres, que venen d’Àfrica o d’Amèrica Llatina per exemple, se’ls posa tots els impediments.

I les “perifèries de plaer” –que són les principals destinacions turístiques de sol i platja– tenen molts atractius com a refugi privilegiat: bon clima, seguretat –més encara si són illes–, hospitalitat i sovint submissió dels autòctons.

Qui té sensibilitat s’aclapara pels símptomes territorials d’aquest atrinxerament dels rics a redós, per exemple a les Illes Balears: l’ampliació de les infraestructures –aeroports, autopistes, ports adaptats als creuers i als grans iots, dessaladores, plantes de generació d’energia o d’incineració de residus–; la proliferació d’espais reservats pels rics –camps de golf o polo, mansions amb piscines i pistes de tennis que tanquen l’accés al foravila, condotels, casinos, beach clubs, etc.–; o que es doni prioritat a l’ús turístic de tota la resta: habitatges, places, carrers comercials, parcs naturals o esglésies i catedrals.

Potser hi ha altres models d’organització col·lectiva que no exclouen als pobres i ni eixamplen la “bretxa metabòlica” entre la societat i la natura. El decreixement del consumisme turístic n’és, de ben segur, una via. Els mecanismes que es poden fer servir per apropar-nos a una millora de l’equitat i de la sostenibilitat són diversos. Un és la fiscalitat. Per exemple, penalitzar el malbaratament de recursos naturals; com ara mitjançant una forta tarifació progressiva a la tudadissa d’aigua, que també es podria aplicar al consum de combustible com ja es fa a Alemanya. Una altra és la contenció del creixement amb ordenació territorial, urbanística i turística. Les Illes Balears, Canàries o Barcelona tenen moratòries al creixement turístic, en diferents modalitats i vigència. Per fer-ho sense perjudicar als més desfavorits també cal aplicar mesures de fiscalitat progressiva –diguem-ne ecotaxes– per exemple a la propietat d’habitatges que és un bé d’ús de primera necessitat, amenaçat pel creixement turístic. La decisió és política i ens correspon a tots debatre i decidir.

 

Article publicat originalment al diari Ara Balerars el dia 1 d'agost de 2015.

DE SOL Y PLAYA

El blog de Macià Blázquez-Salom

Sobre turismo de masas y resistencias en defensa del territorio y la sostenibilidad

Profesor de Geografía de la Universitat de les Illes Balears y membro del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica su actividad docente e investigadora en el Análisis de la Planificación Territorial Turística y la Geografía del Desarrollo Desigual. Milita en movimientos ecologistas, entre los que colabora habitualmente con el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) y Alba Sud, Escrito desde Mallorca, este blog recoge reflexiones sobre el turismo de masas, de sol y playa. Las Islas Baleares son la cuna de formas intensivas de crecimiento urbano-turístico, impuestas después por las corporaciones empresariales que tienen su origen en estas islas (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) a todo el mundo. Pero en las Islas Baleares también se han desarrollado movimientos de resistencia, en defensa del territorio y de la sostenibilidad. Quisiéramos que prestar atención de la cara y la cruz del turismo industrial capitalista sirviera para promover el debate público popular.

Ir a blog »