RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Suscribete a nuestro boletín

Artículo de Opinión | Turismo Responsable | Islas Baleares

02-03-2017

Indignación

Margalida Ramis | GOB / Alba Sud

El anunció de AENA de ampliar el Aeropuerto de Son Sant Joan de Palma supone un nuevo salto de crecimiento turístico. Una gota más de indignación para pasar a la acción y responder desde las calles ante la turistización creciente.


Crédito Fotografía: Rob Hodgkins, bajo licencia creative commons.

(artículo disponible solo en catalán)

És evident, al meu entendre, que la indignació és necessària per a l’acció. Normalment el procés va així: t’informes o t’arriba la informació de com es mou el món i com i qui pren les decisions que determinen el teu futur, els teus drets i la teva realitat i, conseqüentment, t’indignes i posteriorment actues (si no és que decideixes dimitir de ciutadana del món i desaparèixer del mapa).

Aquesta setmana hem tengut molts motius per sentir-nos indignades: començàvem la setmana amb la notícia de les intencions d’AENA d’ampliar l’aeroport de Son Sant Joan de Palma (deixau-me dir que crec que en Ramon Llull no mereix que el seu nom es lligui a aquesta infraestructura que em reserv de qualificar amb adjectius concrets). Després, la sentència que condemna Valtonyc gairebé al mateix temps que la sentència del cas Nóos i el posterior anunci que el senyor Urdangarin se’n pot tornar a Ginebra a colcar en bicicleta mentre espera que el Suprem l’amnisitiï, tal com moltes ja ens veim a venir que passarà. I amb tot, la indignació es fa majúscula.

Ara, però, el tema en el qual em centraré –no perquè sigui el més greu, perquè tots en són, de greus, i molt, sinó perquè és per mi, en els darrers temps, un tema recurrent i font d’indignació permanent– és el del creixement turístic. I concretament i per actualitat, en les intencions d’AENA (empresa semiprivatitzada i semi-en-mans d'un estat espanyol que ens explota tant com ens ignora) d’augmentar la capacitat del nostre aeroport per tal de poder fer arribar encara més passatgers (un 21% més per a l’any 2021) a aquesta illa ja a punt del col·lapse i engolida per l'avarícia de tots plegats.

Just fa poc més d’una setmana ens reunírem amb la presidenta Armengol i el vicepresident Barceló per fer-los arribar el clam del manifest #senselímitsnohihafutur, signat per més de 130 entitats i 5.000 persones. Que en sortirem decebudes no és cap notícia ja. Posar límits al creixement, ni urbanístic ni turístic, no entra dins els plans d’un govern que només ho assumeix a tall de discurs però que no ho materialitza amb una política valenta i clara que posi ordre al desgavell que vivim a aquestes illes. Amb aquest ànim, idò, costa de fer front a l’envestida ara d’AENA que, malgrat que en aquests dies pugui arribar a desmentir-se, sabem que tard o d’hora caurà, com una espasa de Dàmocles. Qui, amb la lògica capitalista i amb l’òptica del negoci que representa l’aeroport més rendible de l’Estat, no envestiria per intentar maximitzar els guanys costi el que costi i a costa del que faci falta, territoris i persones? Que a les Illes no hi ha infraestructures per garantir l’abastament d’aigua potable a residents i milions de turistes? No passa res, que ho paguin cobrant als turistes un impost suposadament ambiental però que supleix la nefasta gestió i l’infrafinançament estatal; que no tenen suficients places hoteleres? No passa res, que lloguin casa seva i la del veïnat o que n’'okupin' si cal per destinar-les a lloguer turístic; que això els genera problemes d’habitatges? No passa res, que se’n vagin a viure a una altra banda; que la Ciutat es converteix en un escenari invivible on desembarquen creueristes a rompre i turistes despistats que no sabien encara que hi havia una línia d’autobús que els duia directament a Cala Rajada, però que, ja que hi són, faran una volta per la Ciutat? No passa res! Tanmateix l’objectiu era que l'illa sencera fos un parc temàtic amb taxis amunt i avall, omplint l'escalèxtric de carreteres juntament amb els cotxes de lloguer que traginen estrangers delerosos de conèixer la nostra autenticitat, comprar-la i devorar-la.

Si tot això no serveix per a generar una indignació col·lectiva que es rebel·li contra institucions ineptes, inversors perversos i illencs que no volen admetre la part de responsabilitat que els pertoca en no actuar o pensar que la seva activitat individual defensant la seva part del pastís –diga-li taxista, diga-li propietari d’un pis que el vol llogar malgrat que estigui prohibit fer-ho– no té repercussions o no és part del problema, llavors estam venuts. Però caure en la resignació està prohibit, i per tant, de la indignació toca passar a l’acció col·lectiva per fer pressió, generar consciències i possibilitar canvis. Un exemple: l’assemblea veïnal Ciutat per a qui l’habita, que es presentarà el proper 3 de març al centre Flassaders. Una mostra d’organització espontània d’un grup de veïnades de Ciutat per respondre a la turistització de la Ciutat i de les nostres vides: espai de trobada, xarxa de suport mutu, accions col·lectives, propostes... un espai generador de l’alternativa que ens cal i en relació a la qual, ningú no ens representa. L’alternativa, en definitiva, fruit de la indignació i de la consciència col·lectiva que juntes podem, però des del carrer.

 

Article publicat originalment al diari Ara Balears el 25 de febrero de 2017.

 

¿PODEMOS CONTINUAR?

El blog de Margalida Ramis

Sobre ecologismo, territorio y resistencias sociales

Activista ecologista, licenciada en Física por la UIB y miembro y portavoz del GOB, una de las entidades ecologistas y organizaciones más activas en las Islas Baleares. Trabaja como coordinadora de campañas para la protección del territorio y los recursos naturales. En este blog, escrito desde Mallorca, habla sobre sostenibilidad, territorio, incidencia política y movimientos sociales.

Ir a blog »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.