RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable

02-05-2018

Les possibilitats d'una xarxa davant la turistització del Sud d'Europa

Daniel Pardo | ABTS

Després de la presentació de la Xarxa SET de Ciutats i Regions del Sud d'Europa davant la turistització i el seu manifest, des del node de Barcelona s'explica com es va gestar aquesta xarxa, actualment conformada per 15 nodes, i com es visualitza la seva utilitat i potencialitats.

 


Crèdit Fotografia: ABTS

La passada setmana es va presentar a diferents indrets la Xarxa SET de Ciutats i Regions del Sud d'Europa davant la Turistització, culminació de mesos de treball col.lectiu en xarxa a partir de coincidències en diferents trobades durant els darrers anys. Aquest article tracta de fer un relat del procés des de la perspectiva de Barcelona, ​​i concretament de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS).

- Llegiu aquí el Manifest de la Xarxa SET.

Ara fa gairebé dos anys, a principis de juliol del 2016 vam organitzar el 1r Fòrum Veïnal sobre Turisme, que va resultar un èxit tant a nivell d'organització com d'assistència i, sobretot, d'ambient cooperatiu i qualitat dels resultats obtinguts durant aquests dies de treball col·lectiu.

Aquest esdeveniment va ser organitzat tan sols un any del naixement de l’ABTS. Després del treball inicial de diagnòstic veïnal barri per barri que va alimentar l'agenda i les línies dels primers mesos, ens vam llançar -una mica a cegues- a organitzar una trobada que va donar molta feina però també molta satisfacció.

La idea inicial era generar una trobada més gran que les nostres pròpies assemblees en la qual poder ampliar la intel·ligència col·lectiva, i ben aviat es va veure acompanyada per la idea de convidar també a persones o col·lectius de fora que poguessin enriquir-nos amb les seves experiències, o ajudar-nos a pensar certs temes. Així, vam tenir aquells dies a Barcelona a companyes del Comitato No Grandi Navi de Venezia, d'Ecologistes en Acció Málaga, de la publicació Tot inclòs de Mallorca, i d'Aturem Bcn World del Camp de Tarragona.

Ja aleshores començàvem a ser conscients que molts dels conflictes provocats per la indústria turística a uns i altres llocs eren comuns als diferents territoris, com també eren compartides moltes de les idees sobre com fer-los front o com plantejar una crítica global al model turístic.

Posteriorment, s'han repetit aquest tipus de trobades. Uns mesos més tard, l’ABTS va estar a Palma, on Tot inclòs convocava unes jornades amb l'objectiu de generar un col.lectiu específic que lluités contra la turistització a la ciutat. Fruit d'aquestes, naixeria l'assemblea Ciutat per a qui l'habita. Va ser bonic presenciar i prendre part activa en aquest procés, a més d'aprendre de les veus i els coneixements que allà es van compartir.

El 2017 es van multipliquen les trobades. L'edició palmesana del curs d'Alba Sud i el GOB Mallorca sobre Economia i ecologia política del turisme va dedicar al mes de juny la seva última sessió a una taula rodona entre moviments anti-turistització, de la mateixa manera que ho faria mesos més tard una de les del curs de Nociones Comunes ¿Tourist go home? En aquesta van participar Ciutat per qui l'habita (Palma), ABTS (Barcelona), EntreBarris (València) i Lavapiés, ¿dónde vas? (Madrid). A Palma, aquestes mateixes van coincidir a més amb No Grandi Navi (Venècia) i Morar em Lisboa.

Imatge de la ABTS.

Va ser en aquella ocasió, ara fa 10 mesos, quan es va posar sobre la taula la idea de llançar aquesta xarxa i de començar per una cosa concreta: un manifest que reunís els punts comuns i, alhora, pogués abastar les diferents realitats, els diferents contextos, graus de turistització i percepcions socials del problema.

En paral.lel continuaven les trobades. A finals de setembre vam anar a Donostia a petició de col.lectius locals preocupats per la turistització, també amb la idea de generar una plataforma àmplia que plantegés resistències. Un cop més van ser unes jornades molt fructíferes, i amb el temps aquella llavor ha brollat ​​recentment sota el nom de Bizilagunekin (Amb les veïnes), que de seguida s'ha sumat a la Xarxa SET. Al desembre, No Grandi Navi, Morar em Lisboa, el Sindicat de Llogaters de Barcelona i EntreBarris van participar en les Trobades d'Hivern a Russafa a València, i el llavors ENTRA, reconvertit ara en CACTUS (Colectivo-Asamblea Contra la Turistización de Sevilla) coordinava a Sevilla una altra trobada amb diversos col.lectius locals i representació de Barcelona, ​​Madrid, Donostia i Palma.

L'esmentada taula rodona a Madrid havia permès reprendre la tasca i plantejar un calendari que essencialment s'ha anat complint. Si al febrer donàvem gairebé per tancat el manifest, en els dos mesos transcorreguts des de llavors ens hem dedicat a buscar adhesions, tant d'altres ciutats com de noves organitzacions dins de les nostres. La qual cosa ha funcionat prou bé si tenim en compte que a Barcelona, ​​per exemple, hem sumat unes 40 adhesions d'organitzacions locals, i que els 6 territoris inicials han arribat ja a 15, després de la recent adhesió de Firenze.

Aquesta última es va gestar en les recents jornades, celebrades a Venezia a mitjans d'abril, sobre dos eixos: usos cívics i patrimoni públic i de la venda a la gestió col·lectiva comunitària. La presència de persones vingudes de diferents ciutats (Gènova, Napoli, Padova, Roma i Firenze) va animar un debat que va posar en relleu la manca de mobilització davant la turistització a Itàlia, i precisament per això la necessitat d'iniciar aquest camí.

Amb alguns dels nodes havia ja relació prèvia, com és el cas de les esmentades Donostia, Sevilla, i el Camp de Tarragona, o Girona. En d'altres, com Malta o Canàries, la relació ha començat pel manifest i sovint vehiculada per entitats ambientalistes.

Següents passes de la Xarxa

En tot cas, i donades ja les primeres passes de la construcció de la xarxa i presentació del manifest, ara ve el més interessant: pensar en la seva utilitat i les seves potencialitats. En primer lloc, l'intercanvi d'experiències i coneixements pot enriquir molt la tasca de cada node. A més, el fet de compartir una veu comuna en la crítica global al model turístic actual, emesa des d'una quinzena de territoris del Sud d'Europa pot ser molt més efectiu que anar sumant veus no organitzades entre elles. Imaginem l'efecte si la xarxa segueix creixent i arribem a 20, 25 o 30 nodes...

Una de les opcions que més expectació ha despertat en la nostra presentació barcelonina en roda de premsa el passat dijous 26 d'abril és la d'organitzar accions coordinades entre diversos o tots els territoris de la xarxa. Un petit primer exemple ja va tenir lloc el cap de setmana del 7 i 8 d'abril, arran del primer viatge comercial del creuer més gran del món, el Symphony of the Seas. A la seva sortida de Barcelona va ser acomiadat per una sonora i vistosa manifestació d'unes 300 persones, i a la segona escala (Palma) es va reproduir la protesta; fins i tot a Marsella (ciutat encara no integrada a la Xarxa, però on hi ha col·lectius treballant a partir del manifest) la setmana següent va tenir lloc una acció de visibilització i conscienciació sobre els problemes provocats per la indústria de creuers.

Imatge de l'ABTS.

En qualsevol cas, cal tenir en compte que la comunicació entre tants col·lectius no resulta senzilla, i que l'agilitat de moviments de la xarxa és un aspecte que caldrà treballar molt per poder funcionar amb fluïdesa.

Per tot això hi haurà una primera ocasió d'aquí a poques setmanes. Els dies 18 i 19 de maig tindrà lloc a Barcelona el 2n Fòrum Veïnal sobre Turisme, que mantindrà un ull fixat en la situació local i l'altre en el context general del sud d'Europa i per tant a la xarxa, de la qual convidarem a representants de diferents nodes. I ho farem en col·laboració amb Alba Sud i La Hidra Cooperativa, donat que l'última sessió de la segona edició del seu curs Economia i ecologia política del turisme, de nou una taula rodona de moviments, serà també part del propi Fòrum Veïnal. Tant aquest debat com la resta del cap de setmana haurien de servir per explorar totes aquestes possibilitats de la xarxa.

Per descomptat, esteu totes convidades a venir i participar en tot això.

Signants a Barcelona: ABTS, FAVB, Ecologistes en Acció, Associació de Guies de Turisme de Catalunya, Gràcia on Vas, AV del Clot Camp de l'Arpa, Al Poblenou Ens Plantem, Plataforma Som Paral·lel, Fem Sant Antoni, la Barceloneta Diu Prou, AV Sagrada Família, Fem Front al Turisme de Sants, Plataforma Defensem el Park Güell, Assemblea 15M Sarrià – Sant Gervasi, Ciutat Vella No Està En Venda, Assemblea Social del Guinardò – Can Baró, PAH Barcelona, Alba Sud, Tot Història, Observatori DESC, Turismografías (grup d'investigació sobre turisme), Sindicat de Llogaters, Grup d'Habitatge de Sants, Salvem Les Drassanes, Acció Reina Amàlia, Acció Raval, Raval No Resignat, Resistim al Gòtic, col·lectiu fem Plaça, l'Observatori del Turisme i l'Habitatge del Clot – Campa de l'Arpa, La Hidra Cooperativa, AV Joan Maragall del Guinardó, Observatori Antropològic del Conflicte Urbà (OACU).
Nodes de la Xarxa SET: Venezia, València, Sevilla, Pamplona / Iruña, Palma, Malta, Málaga, Madrid, Lisboa, Firenze, Girona, Donostia / San Sebastián, Canarias, Camp de Tarragona, Barcelona.

 

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.