Turisme a Colòmbia, el moment de retrobar-nos amb el nostre país

L’any 2018 el president Iván Duque, anunciava que “el turisme és el nou petroli de Colòmbia”, mentre assegurava el seu caràcter estratègic com a generador d’ocupació, inversió i oportunitats. De fet, el turisme a Colòmbia durant els últims anys, segons dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), ha tingut una mitjana de creixement en el nombre de turistes internacionals del 5%. L’any 2019, segons Procolombia, va presentar un creixement del 2,7% respecte de l’any anterior, amb 4,5 arribades de turistes internacionals, que van representar 6.750 milions de dòlars, fet que suposa al voltant d’un 2,1% del PIB nacional. Aquesta xifra fins i tot supera els ingressos sumats de les exportacions de flors, cafè i plàtan. El mateix 2019 la despesa mitjana d’un turista estranger a Colòmbia va ser de 1.500 dòlars per viatge (sense incloure despeses en bitllets aeris internacionals), amb una estada mitjana de sis nits. 

En referència a l’estructura productiva del sector, segons el Centro de Información Turística de Colombia, que depèn del Ministerio de Comercio, Industria y Turismo (MinCIT), l’any 2018 hi havia 30.008 prestadors de serveis turístics registrats al país. Entre aquests s’hi compten: agències de viatges, allotjaments i hostalatge, entre d’altres, sense comptar les empreses de transport aeri. D’aquests, el 95% eren petites empreses (0-20 treballadors), 4% mitjanes empreses (21-100 treballadors) i només l’1% eren grans empreses (més de 100 treballadors). A aquestes dades s’hi ha d’afegir els gairebé mil cinc-cents guies turístics registrats, així com els projectes de turisme que no posseeixen Registre Nacional de Turismo (RNT) en aquest moment. Per múltiples raons, nombroses comunitats i prestadors turístics, s’han retardat en renovar-lo o obtenir-lo. 

En termes d’ocupació, segons MinCIT, 183.861 persones estaven inserides formalment al turisme l’any 2018, un 46,1% del conjunt de persones que treballaven en el sector turístic, fet que implica que un 53,9% es basa en el treball informal. A aquestes dades cal afegir que el sector del transport aeri ocupa prop de 71.000 persones a Colòmbia, segons l’International Air Transport Association (IATA). Tot i això, aquestes dades només mostren l’ocupació directament vinculada al sector turisme, sense comptar els llocs de feina indirectes als quals aquesta indústria contribueix, que podrien ser molts més. 

A més del creixement turístic del país i de la seva importància econòmica, cal destacar dues altres dades importants: en primer lloc, el nomenament de Colòmbia com a principal destinació a visitar l’any 2020 segons l’Associació d’Operadors Turístics dels Estats Units; i, en segon lloc, el premi de The World Travel Awards, on el país va ser escollit com la destinació líder a Amèrica del Sud l’any 2019.

De la mateixa manera, el turisme va obrir oportunitats de reconciliació al país, després d’una dècada de conflicte armat. A través de diverses iniciatives turístiques gestionades per excombatents, s’ha aconseguit connectar comunitats i territoris, s’ha ampliat l’oferta de serveis, s’han brindat oportunitats laborals a poblacions vulnerables i s’ha donat l’oportunitat a les comunitats d’explicar la seva història, obrint-se no només a la resta del món, sinó als mateixos colombians. La Ruta Fariana, en un dels Espacios Territoriales de Capacitación y Reincorporación (ETCR), constitueix un d’aquests exemples, que ja hem destacat a Alba Sud. 

Però a la vegada, aquest fort creixement de l’activitat turística va suposar un increment dels conflictes socioecològics, a causa dels processos de despossessió de la terra associats a certs desenvolupaments, com s’ha documentat, per exemple en el cas del Parque Nacional Natural Trayona, per part d’investigadores com Diana Ojeda, professora de la Universidad de Los Andes. 

Ara bé, tota aquesta dinàmica de creixement, amb les seves conseqüents contradiccions, s’ha vist completament trastocada per la pandèmica de la COVID-19, que suposa una situació sense precedents. Tot i la defensa que el mateix govern ha fet del sistema públic de salut, el risc que la situació de desigualtat estructural s’agreugi és clarament present. 

Mesures contra la pandèmia

El sis de març de 2020 el govern nacional confirmava el primer cas de COVID-19 al país. A data de 9 de març es registraven a Colòmbia, segons la Web de la Johns Hopkins University, 10.051 casos i 428 morts. Les mesures preses pel govern nacional colombiàvan començar de manera més rigorosa a partir del 17 de març, dos mesos després que l’OMS emetés el seu primer informe oficial el 21 de gener de 2020. La primera mesura va ser el decret de tancament de fronteres i la restricció dels vols nacionals; de la mateixa manera que no es permetia als viatgers ingressar a Colòmbia, amb algunes excepcions. Així mateix, des del 23 de març, i durant un període de trenta dies, no es permetia l’entrada de cap nacional a Colòmbia. Aquesta decisió es va estendre fins al 30 de maig, dia en què s’espera que les fronteres es reobrin. Per altra banda, les mesures d’aïllament preventiu obligatori van començar el dimarts 24 de març fins al dilluns 13 d’abril, data que es va estendre fins al 25 de maig de 2020. 

Panorama en el turisme

Totes aquestes mesures per evitar la propagació del coronavirus han generat paràlisi en l’economia i més en un sector com el turisme, on la interacció social i el desplaçament constitueixen el seu dia a dia, fet que augura que la recuperació pot trigar a produir-se. Tot i aquest context, no tot sembla perdut per al sector. Anem per parts. 

Posada Turística Quindio. Font: Juan E. Henao. 

Si es tenen en compte les dades de 2019, inferint que s’haguessin reproduït en igual mesura l’any següent, les pèrdues per la caiguda del turisme durant l’any 2020 podrien arribar al 80%, uns 5.400 milions de dòlars, que podrien representar el 2% del PIB del país. De la mateixa manera, l’Asociación Colombiana de Agencias de Turismo y Viajes (ANATO) reporta una disminució del 70% en vendes brutes en l’any transcorregut. En el sector hoteler, segons l’Asociación Hostelera y Turística de Colombia (COTELCO), en aquests moments s’ha produït el tancament temporal dels seus establiments. 

Les mesures preses contra la crisi per part del govern nacional per ajudar al sector han estat: 

• La suspensió de la recaptació de la contribució de l’impost turístic per a les vendes generades en els pròxims 6 mesos.

• La postergació de la presentació i/o pagament d’ingressos i impostos complementaris. 

• La declaració de l’IVA i els impostos sobre la renda i complementaris per al sector de l’aviació i el turisme, ara poden dur-se a terme al final del segon semestre de l’any. 

• El llançament de la línia de crèdit “Colombia responde”, en resposta a les pèrdues que afronta el sector del turisme i l’aviació a la COVID-19. 

• L’entrega durant tres mesos d’un subsidi de $585.000 pesos colombians (150 dòlars aproximadament) per als guies turístics. Això beneficiarà a prop de 1.500 guies, que hauran de presentar la sol·licitud al Fondo Nacional de Turismo i complir amb alguns requisits. 

Per altra banda, ProColombia, agència encarregada de la promoció internacional del país, va llençar una campanya per a fer front a la situació i generar un vincle amb els viatgers. La campanya té per lema “Let’s take care now so we can meet soon” (cuidem-nos ara per a poder-nos trobar aviat). Aquesta mateixa entitat ha impartit capacitacions a través del programa Ruta Exportadora en Turismo, per a brindar eines als empresaris del sector. 

Tot i aquests suports, i davant una conjuntura com la que estem vivint, moltes empreses, per aconseguir sobreviure, han optat per reduir els salaris fins a un 50%, demanar als seus treballadors que es preguin vacances no remunerades o han arribat fins i tot a realitzar acomiadaments massius. Ara bé, els sous percebuts per una gran part de la població en aquest sector no arriben a cobrir les necessitats bàsiques mensuals. Encara pitjor, no han pogut generar estalvis per a sobreviure a aquests moments, en gran manera per com de reduïts són. Segons dades del MinCIT, la mitjana del sou al sector turístic a Colòmbia és el mínim legal, que l’any 2019 era de 828.116 pesos colombians, uns 210 USD mensuals (TRM 6 de maig de 2020), fet que demostra la fragilitat del sector. Els treballadors informals, així com els independents, en molts casos no compten amb la cobertura de seguretat social i els beneficis laborals desitjables com ara prestacions socials o un ingrés just. Aquesta població, en la seva gran majoria dones, està quedant fora de les accions que està prenent el govern nacional per a combatre la crisi. 

El moment de retrobar-nos amb el nostre país

Ara bé, una dada interessant a contraposar amb aquesta perspectiva és que l’any 2019, 4,5 milions de colombians van viatjar a l’exterior, dels quals 3,5 milions van correspondre al turisme emissor, segons dades de MinCIT. Igualment, segons la Dirección de Metodología y Producción Estadística (DANE), l’any 2019 el 12,4% de la població nacional va realitzar turisme interior, i cada persona va gastar una mitjana de 18,4 USD per dia. La major part va viatjar per vies terrestres en vehicle particular (45,1%), mentre que el 38,4% va utilitzar transport terrestre públic. El 13,4% restant es va traslladar en avió. Això implica el gran potencial que pot tenir el turisme nacional en l’actual conjuntura. 

Sense cap mena de dubte, aquest és el moment del turisme sostenible, del turisme de proximitat, de trobar-nos de nou amb el nostre entorn. L’acció més important ha de venir dels mateixos colombians, que viatgen dins el país. Durant un temps no serà possible viatjar a altres països, però dins de la frontera colombiana hi ha un lloc únic per descobrir. 

Cerros de Mavecure, Colombia. Font: Juan E. Henao. 

És el moment de retrobar-se amb un país amb una enorme riquesa en biodiversitat: primer país a escala mundial en espècies d’aus i orquídies; el segon en riquesa de plantes, amfibis, papallones i peixos d’aigua dolça; el tercer en quantitat d’espècies de palmeres i rèptils; i el quart en mamífers. És el moment de conèixer la cultura colombiana, que segons l’Organización Nacional Indígena de Colombia, compta amb 102 comunitats diferents. Les seves poblacions varien entre uns centenars d’individus i desenes de milers, però qualsevol d’aquestes comunitats indígenes de Colòmbia guarda una història, una visió del món, i una cultura diferents. Moltes d’elles han vist en el turisme una nova forma per a complementar els seus ingressos. És possible viatjar amb guies locals, a comunitats i a diferents destinacions per tal de conèixer els processos del cafè, la panela, el cacau; fer esport a la natura, conèixer el glamping, cabanes als arbres, hostals al mar i moltes possibilitats que s’ofereixen al país. La creativitat és el valor que aquest sector ha demostrat durant molts anys. És el moment de començar a consumir localment, conèixer aquest país més enllà de les ciutats, i ajudar les comunitats locals a través de conèixer-lo i viatjar. 

Tot i això, és necessari que aquesta activació del turisme nacional es realitzi sobre bases d’un treball decent, clau per a la seva sostenibilitat. No es pot concebre un treball decent en condicions i salaris com els que s’estan veient, tant per a dones com per a homes. De la mateixa manera serà necessari estar alerta al fet que aquest increment de la demanda turística nacional no es tradueixi en un augment de la pressió sobre les comunitats rurals que, a causa del turisme, s’acabin veient desplaçades dels seus territoris i dels seus recursos.