Mallorca: Respostes a la mercantilització dels espais naturals

Llicenciada en Físicaper la Universitat de les Illes Balears (1999), Margalida Ramis ha treballat en els àmbits de la gestió energètica i dels residus i actualment és la portaveu i responsable de campanyes de Territori i Recursos del Grup d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), grup ecologista de referència a les Illes Balears. Va iniciar els estudis de tercer cicle al departament de Geografia de la UIB com a membre del Grup d'Investigació Sostenibilitat i Territori (GIST). Ha estatpresidenta-fundadora de l'ONG, Enginyeria Sense Fronteres de les Illes Balears i s'ha mogut i participat en diversos àmbits dels moviments socials a Mallorca: cooperació, cultura, llengua i territori.

Durant l’any 2012, el govern del Partit Popular a les Illes Balears ha impulsat diversos canvis legislatius en matèria ambiental, en un context generalitzat de crisi i polítiques d’austeritat, que semblen estar orientades a afavorir les inversions privades, especialment en l’àmbit turístic i immobiliari, fins i tot en àrees que gaudien de cert grau de protecció. Ens podries explicar com ha estat aquesta seqüència d’iniciatives i quina lògica sembla estar operant?

Des de principis de legislatura, els diferents responsables polítics del Govern del Partit Popular han anat traslladant a la societat el missatge que la protecció és un impediment per a la inversió privada i que aquesta és gairebé la única que pot "salvar" l'actual situació de crisi generalitzada. En base a aquesta argumentació, el Govern s'ha dedicat a impulsar iniciatives legislatives que han tengut com a conseqüència una desregulació total i absoluta de l'urbanisme i l'ordenació del territori a les Illes Balears. Una desregulació que el GOB ha denunciat que es fa a la carta dels interessos privats de agents que segueixen especulant amb el territori, ja siguin grups promotors o entitats financeres. En aquest sentit s'han aprovat la Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l’ordenació

urbanística sostenible que impulsa un urbanisme tercermundista perquè permet que nuclis sense serveis mínims i sense infraestructures bàsiques siguin a partir d'ara zones urbanes, deixa el sòl rústic com un sol lliure i apte per a edificar i afavoreix clarament infractors i especuladors a qualsevol lloc fins i tot en zones protegides com Cala Blanca, Es Guix o Muleta; i la nova Llei 8/2012, de 19 de juliol, del Turisme de las Illes Balears, que sotmet l'ordenació urbanística als interessos turístics vinculats a l'especulació sobre el territori.

Platja de Magaluf. Fotografia de Lloydi. Llicència Creative Commons.

D’alguna manera, aquestes iniciatives al parlament balear estan en sintonia amb els canvis que ha promogut el govern de l’Estat per exemple amb la reforma de la Llei de Costes. Quins són els objectius d’aquesta reforma i quines implicacions pot tenir també pel litoral balear?

Amb aquesta reforma, la llei passa de ser una llei per a la protecció litoral a una llei que protegeix determinats interessos econòmics al litoral. Una característica comú de totes aquestes iniciatives desreguladores és la introducció d'excepcions sense cap tipus de justificació tècnica ni sense cap valoració de les possibles implicacions econòmiques, a més de la introducció d'indeterminacions que permet resoldre l'aplicació de la normativa "segons el cas"

Com pot afectar tot això a Mallorca? La llei impulsa canvis en la definició dels terrenys de domini públic, que es traduirà en una reducció d’aquestes zones. En el cas de Mallorca sovint hi ha discussions sobre les partions. A partir d’aquestes partions es medeixen les servituds de transit i de protecció, on s’hi restringeixen certs usos, especialment els edificatoris. Una partió més a prop o més enfora pot afectar a l’edificabilitat dels terrenys de darrera.

Per altra banda, moltes dunes deixaran de ser domini públic. Fins ara en alguns llocs el domini públic incorporava dunes interiors, que ara, justificants que no són necessàries pel manteniment de la platja, deixaran de formar part de l’àrea pública. Un error atenent que igualment el manteniment d'aquestes dunes tenen efectes sobres les dinàmiques litorals. Això també tendrà conseqüències a l’hora de fixar la servitud de protecció. Llocs com a Es Trenc podrien canviar les partions del domini públic de forma notable, reduint el seu abast, pràcticament a la primera duna.

Les salines tornaran a ser privades i en determinats casos es podrà edificar de bell nou a 20 metres de la mar. Amb la modificació de la Llei de Costes, s'equipararia  a sòls urbans aquells terrenys que tenguin serveis, o que formin part d’una zona transformada en un terç de la seva superfície. Aquest punt podia interpretar-se com a uns sortida per a poder seguir les obres, per exemple de de Ses Covetes, Moli d’en Regalat i tants d’altres llocs.

Tot plegat suposa una clara desprotecció del territori, fins a quin punt és certa la percepció que un pot tenir amb aquesta ofensiva en matèria ambiental tot està novament en joc?

Ara tot depèn de la capacitat inversora. El territori, tot, està de nou a la venda i els espais naturals s'estan mercantilitzant en detriment de la seva conservació. Si sorgeixen grups inversors o iniciatives privades, tendran el suport del Govern, independentment de si realment les activitats o projectes poden tenir conseqüències positives des del punt de vista econòmic més enllà del procés d'execució de les obres i de la resolució d'uns pocs interessos privats.

Cadena humana per la protecció de sa Ràpita, 29 d'abril de 2012. Fotografia GOB Mallorca. 

Un dels casos més sonats, i que va provocar una forta mobilització social, que vau encapçalar des del GOB, va ser el del municipi de Campos. Quines implicacions té la declaració d’interès autonòmic que va concedir el Govern de les Illes Balears al projecte de construcció d’un hotel de luxe al costat de l’àrea natural d’Es Trenc? Com ha evolucionat aquest cas?

En aquests moments, l'Ajuntament ha iniciat tots els canvis en la seva normativa municipal necessaris per a poder garantir la viabilitat del projecte des del punt de vista urbanístic. Encara però, no s'ha presentat cap proposta concreta del projecte que s'hi pretén desenvolupar. Tot plegat sembla ser un joc més de l'especulació sobre les possibilitats d'urbanitzar i edificar en aquests terrenys sensibles des del punt de vista ambiental per la seva proximitat a l'àrea natural, de la qual s'hauria d'impulsar un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) que en garantís la seva conservació. Aquest Pla, hauria d'incloure els terrenys on es preveu instal·lar l'hotel com a zones tampó per garantir la preservació de l'àrea natural i per tant s'hi hauria d'impedir qualsevol tipus de desenvolupament urbanístic i mantenir en el seu estat actual, és a dir, totalment verge.

Però per altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Balears, va emetre una resolució obligant al mateix ajuntament de Campos a derruir els apartaments que s’havien construït a Ses Covetes, en una lluita que durava prop de vint anys. Com valoreu aquesta resolució? Quines implicacions pot tenir en el context que acabes de descriure de desprotecció generalitzada?

Sens dubte es tracta d'una resolució que podem qualificar d’històrica i una fita cabdal de la lluita ecologista a Mallorca. La història judicial d'aquesta lluita deixa ben clar que des de  l'ecologisme, amb perseverància, rigurositat i el suport de grans professionals que col·laboren amb la nostra entitat - especialment el grup d'advocats que ha duit el cas durant tot aquests anys de lluita i mobilització social-  es poden tirar enrera barbaritats urbanístiques comeses amb la complicitat i aval polític. Aquest, pens que ha de ser el principal missatge que ens ha de quedar al cap després del 15 de maig de 2013 que és la data límit que el TSJIB ha posat a l'Ajuntament de Campos per a executar la demolició i restituir els terrenys al seu estat original.

Imatge aèria de Ses Covetes. Fotografia GOB Mallorca. 

Però el cas de Campos no és pas l’únic. Es succeeixen els anuncis de projectes turístics, com hotels, ports esportius, parcs temàtics o camps de golf. Sembla que, malgrat la crisi, hi ha una autèntica febre urbanitzadora a les illes. És real tot plegat? Quina valoració en fas d’aquesta nova embranzida constructora?

Es tracta d'un joc de poder i especulació: projectes fantasma apareixen i desapareixen per a veure “com està el terreny”, no només el territori sinó també el “terreny polític”: és a dir, pretenen mesurar fins on es pot pressionar per aconseguir seguir impulsant les dinàmiques pròpies del capitalisme més dur a costa del territori i la societat. En aquest joc, promotors i entitats financeres hi juguen fort i malauradament, reben tot el suport i complicitat d'uns polítics que són incapaços de reinventar-se per a oferir alternatives reals. Ans al contrari, repeteixen els mateixos errors, desacreditant l'activitat política, rendint culte a la corrupció i alluntant-se cada cop més de la societat per la seva inoperància, ineptitud i interessos no transparents.

Per acabar-ho d’adobar, a Mallorca recentment s’ha posat en marxa un projecte d’importació de residus amb el que alimentar la planta incineradora de Son Reus. Qui hi ha al darrera d’aquesta iniciativa i a què respon? I quins impactes ambientals pot tenir?

A Mallorca al 2007 es va autoritzar la construcció d'una macroincineradora sobredimensionada respecte de les necessitats reals de Mallorca, pagada amb doblers públics, per tal d'impulsar el negoci que l'empresa privada TIRME– empresa propietat de Enel Green Power, Iberdrola, FCC i Urbaser (filial de ACS)- feia amb la construcció de la infrastructura i posteriorment amb la crema de residus i la producció d'energia elèctrica.

Així a Mallorca, la gestió dels residus quedà sotmesa als guanys i interessos d'una empresa privada, amb la qual el Consell va signar un contracte en termes de concessió d'un servei públic, d'acord amb el qual TIRME no té límits en els seus marges de beneficis i a través del qual es pactà una fórmula per a la tarifa que pagam els ciutadans en la que TIRME mai perd i que sempre creix malgrat les incineradora funcioni al 100% del seu rendiment (malgrat per fer-ho necessiti importar residus). Un futur que quedà blindat i hipotecat fins a l'any 2041.

Ara, ens venen com a necessària, la importació de residus i ho vesteixen amb eufemismes (combustibles sòlids recuperats, exportació de serveis ambientals, valorització energètica... )i falsedats (producció d'energia renovable, disminució de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, generació de llocs de feina....). En realitat però es tracta d'un negoci de compravenda de residus per garantir els guanys de TIRME que malgrat la crisi, va tancar el 2012 amb un 23% més de benefici que l'any anterior, exportant a la població mallorquina la contaminació vinculada al procés d'incineració de l'aigua, l'aire i el sòl i l'emissió de partícules cancerígenes que científicament està demostrat que incideixin en els casos de morts per càncer i en la incidència d'altres patologies greus.

Cadena Humana contra la incineradora, Port de Palma, 26 de gener de 2013. Fotografia GOB Mallorca 

I fins a quin punt aquest tipus d’iniciativa no és contradictòria amb el mateix procés d’especialització turística de les Illes? Com s’entén? Quin escenari preveieu?

Òbviament, convertir-nos en el femer d'Europa no és una imatge molt atractiva des del punt de vista turístic. Bona mostra d'això són les reaccions que ja hi ha hagut en alguns mitjans internacionals que han qualificat el tema com "un atemptat a l'illa".

Només s'entén des de la lògica dels beneficis de l'empresa concessionària. En aquesta perversa operació, és la única que hi surt guanyant, per tant, o es revisa tota la relació contractual amb aquesta empresa i s'aborden les clàusules que regeixen aquesta concessió del servei públic o Mallorca té el futur hipotecat ambientalment, turísticament, econòmicament i òbviament també des del punt de vista de la salut pública.

Després d’aquest repàs, tot sembla indicar que amb la coartada de la crisis, determinats sectors s’estiguin atrevint a fer coses que pocs temps enrere serien inimaginables. Quin balanç en fas? Què suposa això per al moviment ecologista i pel GOB en particular?

Efectivament, quan la crisi semblava que representaria una oportunitat per rectificar els errors comesos en el passat i redefinir les bases per a un nou ordre econòmic, des de la política s'aposta per donar continuïtat a una lògica perversa protegint els principals culpables de l'actual situació i deixant cada cop més vulnerables el territori, el medi ambient i les persones.

D'això darrer en són clars exemples l'escandalós rescat a la banca o la reforma laboral impulsada pel govern Rajoy o les retallades de drets laborals obtenguts després de dècades de lluita social obrera, o la precarietat de les relacions contractuals de la gent que ve al nostre petit país cercant una manera digna de viure... tot plegat obliga al moviments socials a treballar conjuntament contra les arrels d'aquesta crisi, perquè són les mateixes les que provoquen el deteriorament ambiental, social i democràtic.

El moviment ecologista ha de ser capaç de construir alternatives reals des del carrer mentre continua el treball d'incidència política, conscient però que la realitat política que pretén canviar ja no és susceptible de ser negociada a la baixa, sinó que cal ser reinventada des de les bases, des de la societat i per tant des de l'activisme que creu en la revolució com a camí cap a l'esperança de que efectivament “un altre món és possible”, i ara ja, imprescindible.