RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Formació | Turisme Responsable | Catalunya

19-02-2017

Curs sobre Economia i Ecologia Política del Turisme

Durant els mesos de març i abril de 2017 La Hidra Cooperativa i Alba Sud hem organitzat un curs de formació al MACBA, Barcelona, amb l'objectiu de repensar críticament un model d'acumulació i despossessió basat en el turisme.

Presentació

El turisme ha tingut un paper fonamental en la configuració del capitalisme espanyol des dels anys 60, i en especial als territoris de la costa mediterrània i les illes Canàries. Aquesta especialització en el turisme dins d’Europa, que s’inicià en temps de la dictadura franquista, es va veure reforçada arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea) l’any 1985, i encara més amb la darrera crisi financera global a partir de l’any 2008. Paral·lelament grans cadenes hoteleres de capital espanyol no només van fer el salt arreu del país sinó que també es van llançar a la conquesta de nous territoris, en especial al Carib, convertint-se en empreses cada cop més globalitzades i amb una influència política creixent.

En aquest context, la presència cada més destacada de les activitats turístiques a llocs com Barcelona o Mallorca, sumat al desmantellament o crisi d’altres activitats i a la irrupció de nous fenòmens com les “economies col·laboratives”, en especial en relació a l’habitatge d’ús turístic, ha portat a una situació dependència creixent envers aquestes activitats. Les conseqüències d’aquest model econòmic s’han anat aguditzant els darrers anys amb la massificació turística a determinats territoris que ha suposat, entre d’altres, l’increment del cost de la vida, el desplaçament de la població de menys poder adquisitius cap a espais perifèrics per la turistització dels seus barris, o impactes ambientals i territorials cada cop més greus i que aguditzen problemes globals com el canvi climàtic. De forma paral·lela el retorn social d’aquest tipus d’activitats, tant pel que fa a la qualitat del treball generat com de la seva fiscalitat i redistribució cap a necessitats col.lectives, és clarament deficient.

Participants al curs.

En aquesta conjuntura els moviments socials crítics amb el turisme han estat en ascens i s’han trencat els consensos que el capital turístic havia aconseguit imposar durant anys. La proposta de “decreixement turístic” encapçala mobilitzacions i accions veïnals. Treballadores i treballadors del turisme es fan visibles i qüestionen cada cop més la precarització que estan vivint. Així el debat públic sobre el turisme està cada cop més present i les administracions vinculades a propostes de canvi s’enfronten amb la necessitat de regular i generar polítiques turístiques que prioritzin les necessitats de la majoria de la població, i en especial dels sectors populars més afectats pels impactes d’aquesta especialització i massificació turística.

Aquest curs, especialment adreçat a activistes socials i polítics, pretén enfortir l’anàlisi crític del turisme des de les perspectives de l’economia i l’ecologia política. Un curs i un espai de debat compromès amb les necessitats i drets de les grans majories sobre el seu territori i els seus recursos.

Programa

1ª SESSIÓ: Una economia política del turisme a Espanya
Ivan Murray (Universitat de les Illes Balears)
Divendres, 10 de març a les 19h.

Ivan Murray.

El turisme ha jugat un paper cabdal en la història del capitalisme espanyol. Sovint però no s’ha valorat la seva rellevància, i fins i tot hi ha qui sosté que les bases morals de la dictadura franquista es van erosionar gràcies al turisme, facilitant la seva modernització. No obstant, mitjançant l'expansió turística es va aconseguir salvar financerament el règim i també es van assentar les bases del model neoliberal espanyol. Les zones turístiques del litoral es van convertir en laboratoris des d'on es difondrien les estratègies espacials del capital i es va perfilar com a eix d'expansió el nexe entre el sector financer-immobiliari i el turístic. És per això que el tsunami urbanitzador ha assotat amb gran intensitat el litoral turístic. El capitalisme hispà però ha anat deixant unes enormes petjades ecològiques, i després de les promeses del progrés, el subdesenvolupament social s’ha aguditzat. Després del recent període d'eufòria del totxo, i turisme, l'economia espanyola es va encallar en la Gran Depressió. La solució que han plantejat les elits són, entre altres, noves dosis de ciment i turisme.

Presentació en power point d'Ivan Murray (feu clic aquí) i àudio:




2ª SESSIÓ: Gentrificació turística de la ciutat
Agustín Cócola (Universitat de Lisboa) i Antonio López Gay (Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB)
Dijous, 16 de març a les 19h.

Agustín Cócola i Antonio López Gay.

En els processos de gentrificació que s’estan produint a nombroses ciutats arreu d’Espanya el turisme ha tingut un paper central, donada la intensa especialització en aquestes activitats de la nostra economia. Es descriuen com a processos de transformació urbana que tenen com a objectiu «revitalitzar barris degradats» atraient nous residents amb alts ingressos, el que provoca el desplaçament de la població original, normalment d'escassos recursos. Per múltiples mecanismes el turisme potencia els processos de gentrificació en marxa, i de fet ha esdevingut un element gentrificador en si mateix. Així, dinàmiques com la privatització de l’espai públic, la desaparició del comerç tradicional i la seva substitució per establiments destinats a satisfer la demanda del visitant o l’assetjament a l’habitatge per facilitar l’allotjament turístic formen part d’un mateix procés de desplaçament de la població local. Ciutat Vella a Barcelona esdevé un exemple paradigmàtic d’aquest tipus de fenomen.

Presentacions en power point d'Agustín Cócola (feu clic aquí) i Antonio López Gay (feu clic aquí) i àudio:



3ª SESSIÓ: L’expansió del capital turístic espanyol al Sud global. El treball als hotels tot-inclòs de la República Dominicana
Ernest Cañada (Alba Sud)
Dijous, 23 de març a les 19h.

Ernest Cañada.

El fet que Espanya sigui una de les primeres potències turístiques del món ha afavorit l'aparició de gegants empresarials turístics que han protagonitzat la colonització turística de noves perifèries, especialment en el Carib. Lluny de les imatges propagandístiques d’exportar “desenvolupament” i “prosperitat”, la construcció dels espais turístiques és un procés de naturalesa violenta. Suposa en primer lloc la despossessió de recursos bàsics per a la vida de les poblacions locals i la reorganització territorial per facilitar el funcionament de la indústria turística. En segon lloc dóna peu a forts processos de mobilitat poblacional, amb expulsions i atracció de nous residents temporals o permanents. Finalment dóna lloc a una integració subordinada en l’estructura laboral de les noves activitats. La província de l’Altagracia a la República Dominicana concentra una important presència d’hotels “tot-inclòs” de capitals d’origen espanyol. Les condicions laborals i de vida de la població vinculada a aquest tipus d’activitat són extremadament precàries, molt lluny d’un horitzó de treball decent i vida digne.

Presentació en power point d'Ernest Cañada (feu clic aquí) i àudio:



4ª SESSIÓ: El turisme, una indústria sense xemeneies? Entre els creuers i el canvi climàtic
Maria Garcia (Ecologistes en Acció) i Joan Buades (Alba Sud)
Dijous, 30 de març a les 19h.

Joan Buades.

Maria Garcia.

Els apologetes empresarials del turisme sovint fan referència a aquest conjunt d’activitats com a la “indústria sense xemeneies”. Malgrat els discursos propagandístics les implicacions ambientals del turisme són enormes, des de recursos materials i energètics que fan possible l’activitat com els residus que genera. A partir de l’anàlisi de la contaminació atmosfèrica que provoquen els creuers a una ciutat com Barcelona i la contribució global del turisme al canvi climàtic, i el que això suposa per al futur de la humanitat, posarem de relleu la materialitat d’un sector sovint volgudament invisibilitzat.

Presentacions en power point de Joan Buades (feu clic aquí) i Maria Garcia (feu clic aquí) i àudio:



    
5ª SESSIÓ: La necessitat (urgent) d’un decreixement turístic. Experiències de Mallorca i Barcelona

Margalida Ramis (GOB), Daniel Pardo (ABTS), Macià Blàzquez (Universitat de les Illes Balears, GOB i Alba Sud)
Dijous, 6 d’abril a les 19h.

Daniel Pardo, Margalida Ramis i Macià Blàzquez.

Organitzacions socials diverses, com el GOB o Tot Inclòs a Mallorca o l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) a Barcelona, reclamen un decreixement turístic en espais profundament turistitzats com a única forma real de fer front al conflicte creixent provocat per l’expansió d’aquest tipus d’activitats. Els casos de Mallorca i Barcelona mostren la necessitat urgent d’apostar per polítiques decreixentistes. Com s’estan organitzant aquests moviments socials? Quines experiències i aprenentatges s’estan generant? Com podem posar límits a l'expansió i reduir el pes de la indústria turística? Com desturistitzar la nostra economia? Sobre quines bases i com s’ha de dur a terme? Com podem fer que el decreixement ens serveixi per pal·liar ambdues crisis, l’ecològica i la social?

Presentacions en power point de Macià Blàzquez (feu clic aquí) i Daniel Pardo (feu clic aquí) i àudio:



 

6ª SESSIÓ: Taula rodona: Moviments socials i polítiques públiques davant el turisme. El cas de Barcelona.
Gala Pin (Regidora Ciutat Vella), Albert Arias (Pla Estratègic Turisme de Barcelona), Reme Gómez (ABTS), Claudio Milano (Ostelea – Turismografies), Jordi Gascón (Universitat de Barcelona – Fòrum Turisme Responsable). Modera: Ernest Cañada (Alba Sud).
Divendres, 7 d’abril a les 19h.


Jordi Gascón, Claudio Milano, Reme Gómez, Ernest Cañada, Albert Arias i Gala PIn.

Un dels principals conflictes que es viu a la ciutat de Barcelona té a veure amb l’expansió i sobredimensió del turisme i les diferents formes de regular-lo i, al seu torn, les resistències que això provoca en la indústria (que expressa també diferents interessos contraposats) i els seus defensors. Què estan fent moviments socials i ajuntament davant aquesta problemàtica? Quins marges es té des de l’administració local? En quin punt es troben les relacions entre moviments socials i administració en relació a la regulació del turisme? Quins punts de confrontació i tensió estan oberts? Com podem avançaren en defensa de les necessitat i drets de la majoria de la població?




 

 

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.