Informes
Turisme social a l'Argentina: desarticulació d'una política amb voluntat democratitzadora
Aquest informe analitza els efectes i abastos de la política de turisme social de l'Argentina, tant des del punt de vista material, com de les pràctiques dels subjectes socials implicats. Aquesta estratègia és implementada per l'Estat fa vuit dècades, a partir d'un sistema de colònies de vacances destinades al descans i el gaudi dels sectors populars. Al llarg d'aquest temps, malgrat els avanços i els retrocessos, la política de turisme social argentina ha aconseguit convertir-se en una referència regional a causa de la seva voluntat inclusiva. L'Informe aprofundeix en aquesta evolució, explica el seu origen i consolidació, per a, finalment, abordar el seu present, en el qual, una vegada més, els complexos estatals apareixen associats a diferents possibilitats d'ús i transferència. Això succeeix a partir que el govern llibertari de Javier Millei hagi decidit interrompre les prestacions, la qual cosa va derivar en el tancament dels complexos vacacionals. Aquestes clausures adquireixen especial gravetat en el context actual, donada l'expansió que transitava la política de turisme social des de la irrupció de la pandèmia de la COVID-19, amb la reorientació cap a un turisme domèstic de l'agenda sectorial.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Érica Schenkel | Data: 02-11-2024 | Llegir més »
¡Puro verde! Parques urbanos de la Gran Área Metropolitana de San José
L'objectiu d'aquest informe és analitzar les formes de gestió dels parcs i àrees verdes de la Gran Àrea Metropolitana de San José a Costa Rica. Així, es caracteritza el paper i ús social d'aquestes àrees verdes i parcs urbans i metropolitans, i s'identifiquen les seves potencialitats com a zones de conservació de la biodiversitat, millora de la connectivitat i reducció de les temperatures urbanes. L'estudi identifica els principals parcs metropolitans, parcs, places i àrees verdes municipals, així com projectes a escala municipal i intermunicipal de connectivitat verda i mitigació del canvi climàtic. En aquest procés, se seleccionen i analitzen les formes de gestió i dinàmiques de tres parcs metropolitans i tres de les intervencions verdes més rellevants. Igualment, s'identifiquen els principals desafiaments d'aquestes infraestructures en terme de polítiques públiques.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Carla Izcara & Ernest Cañada | Data: 30-05-2024 | Llegir més »
TURISMESS: Economia social i solidària i turisme a Catalunya
Catalunya té una llarga tradició cooperativista i en els últims anys hi ha hagut una aposta política per impulsar l'Economia Social i Solidària (ESS) a tot el territori. Malgrat això, aquesta espenta no s'ha vist reflectida en el sector turístic. Ens trobem amb dificultats per pensar el turisme com una activitat que pot ser orientada més enllà a la reproducció del capital, sobretot en espais molt turistificats. La falta de múscul d'iniciatives turístiques sumat a la reticència de certs sectors de l’ESS davant el turisme, no faciliten l'impuls de la discussió. Així, en preguntem quin ha de ser el paper que ha de jugar l'ESS des del turisme en el context de crisi climàtica. S’ha de constituir com un actor que dona suport i forma part dels circuits complementaris a les grans empreses turístiques? O, tot el contrari, ha d’esdevenir un agent clau dins del moviment contra la turistificació dels territoris que construeixen una alternativa d’oci, turisme i recreació àmplia orientada majoritàriament a la població local.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Carla Izcara & Raül Valls | Data: 29-05-2024 | Llegir més »
Turisme domèstic de diàspora i (re)valorització del patrimoni rural
Els territoris rurals, principalment petits pobles, paratges i el camp en general, actualment travessen dues dinàmiques contraposades. D'una banda, un procés de despoblament, que es tradueix en l'afebliment dels llaços socials i el capital cultural; i, per l'altre, una revivificació de les ruralitats, associada, en part, a un turisme domèstic de diàspora, el que indueix processos de valorització turística del patrimoni. En aquesta forma de turisme, migrants de localitats rurals tornen per retrobar-se amb els seus orígens, ja sigui com a promotors de les ofertes d'oci o bé com a part de la demanda turístico-recreativa. En aquest informe analitzem set experiències en l'àmbit de la província de Buenos Aires (Argentina), que realcen el rol de les comunitats patrimonials en la posada en valor turístic de components de la cultura i la naturalesa. Com a resultat, s'evidencia un conjunt de casos en els quals s'indueixen mecanismes de recuperació del patrimoni a través d'un ús vinculat a l'oci, els que contribueixen a la dinamització dels llocs de destinació en diferents aspectes materials i simbòlics.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Andrés Pinassi | Data: 23-05-2024 | Llegir més »
Guia per la gestió turística de la xarxa d’espais de memòria
El turisme i la memòria formen una parella complexa de la qual cal abordar tant les seves potencialitats com els seus riscos i contradiccions. Per una banda, els llocs memorials esdevenen indrets que multipliquen les possibilitats de difondre i de fer pedagogia de la memòria quan l'apropen a un públic més ampli. Per altra banda, això mateix implica el perill de caure dins lògiques que, dominades per la mercantilització o el partidisme, banalitzin i perverteixin el sentit d'aquests espais com els fets dels passats que es volen recordar. Aquesta guia vol ser un suport per a les institucions, associacions memorials, entitats culturals i empreses turístiques de caràcter local per orientar-se i dotar-se d'uns criteris ètics i de bones pràctiques per a la gestió turística dels espais de memòria.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Raül Valls & Gema Martínez-Gayo | Data: 30-12-2023 | Llegir més »
Polítiques públiques en turisme a América Llatina i el Carib: anàlisi comparat
A partir de un análisis de políticas comparadas entre diferentes países de América Latina y el Caribe, el presente informe explica la incidencia que han tenido los Estados en la orientación que ha tomado la actividad turística en la región. De este modo, busca responder cómo han intervenido en estos modelos de desarrollo los marcos normativos sancionados y las políticas públicas orientadas a su gestión, para finalmente indagar en sus impactos en los ámbitos nacionales y locales, en relación con los propósitos públicos que pregonan, como la generación de ingresos y empleo, la reducción de la pobreza, la revalorización del patrimonio local, el cuidado del ambiente y el bienestar general. Para ello, se presenta un recorrido histórico que permite identificar qué otras políticas turísticas existieron antes de la consolidación de una determinada orientación durante la década de 1980, articulada hacia el mercado internacional; y, finalmente, valorar qué ha supuesto la pandemia de la COVID-19 para el turismo y su posterior reactivación en términos de políticas públicas. Los resultados alcanzados evidencian una apuesta bastante generalizada que supuso el abandono de un patrón turístico y económico más independiente por otro, que genera más dependencia externa, basado en el fortalecimiento del turismo receptivo y la promoción externa como principal política sectorial.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada & Érica Schenkel | Data: 29-11-2023 | Llegir més »
Crisi i reactivació turística. Perspectives comparades entre Cancún, Macao-Punta Cana i Guanacaste
La pandèmia de la COVID-19 va suposar una caiguda global en el nombre d'arribades internacionals com mai s'havia produït en la història del turisme contemporani. L'actual reactivació, quatre anys després dels moments més crítics de l'emergència sanitària i de les mesures que es van prendre per a fer-li front, el sector mostra profundes transformacions en les seves estructures empresarials i dinàmiques de funcionament. Aquest informe està basat en l'anàlisi de cas comparat de tres de les principals destinacions turístiques d'Amèrica Llatina i el Carib: Cancún a Mèxic, Macao – Punta Cana a la República Dominicana i Guanacaste a Costa Rica. Ens preguntem quins efectes havia tingut la pandèmia de la COVID-19 i la paralització de pràcticament totes les activitats turístiques en territoris altament especialitzats.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada, Giselle Cedeño, Cristina Oehmichen, Arturo Silva Lucas | Data: 25-11-2023 | Llegir més »
Turismes de proximitat: demanda d’una política pública
Després de la pandèmia de la COVID-19, a Barcelona s’ha reactivat amb força l’activitat turística i s’han tornat a impulsar mesures que afavoreixen l’atracció de turisme internacional, al mateix temps que van limitant-se les tímides regulacions que intentaven posar fre a aquest creixement. En aquest context, constatem també les dificultats d’avançar en polítiques públiques que promoguin un turisme de proximitat. Aquest informe es proposa identificar àmbits de discussió que permetin avançar cap a la formulació d’una política pública en turisme de proximitat per Barcelona i el seu entorn metropolità.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada, Carla Izcara, Raül Valls | Data: 23-11-2023 | Llegir més »
Turisme responsable a debat. Reflexions després de la pandèmia de la COVID-19
Després de tres anys i mig de decretar-se la pandèmia de COVID-19, ens veiem de nou dins la voràgine del consum turístic. En aquest context, lluny de canviar les dinàmiques negatives del turisme, es presenta un escenari encara més agressiu. Així, tirar la vista enrere es torna fonamental i ens pot ser útil revisar quines estratègies abans de la pandèmia ens servien per a pensar críticament el turisme i comprovar si, en aquest nou marc, continuen sent útils. Per aquesta raó, des d'Alba Sud vam voler fer un document que compilés diferents reflexions al voltant del turisme responsable i, en particular, sobre la seva vigència, per a repensar el concepte amb l'objectiu de contribuir a la transformació del turisme en el marc d'una transició socioecològica cada vegada més urgent.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Carla Izcara | Data: 22-11-2023 | Llegir més »
Turisme i memòries de la Guerra d’Espanya
La relació entre turisme i memòria, i en particular la que reivindica la veritat, justícia i reparació davant els crims d'Estat i les vulneracions de drets humans ha agafat pes en els darrers anys. Les entitats de memòria, tant a Catalunya com a altres indrets d'Espanya, estan abordant aquesta vinculació amb freqüència. En alguns casos ho han buscat elles mateixes, tractant d'arribar a un públic més ampli. En altres, fruit de les dinàmiques de patrimonialització i turistificació, s'hi han vist abocades. Malgrat els riscos i dificultats, som també conscients de les potencialitats que el turisme pot tenir com a pedagogia de la memòria en un marc ampli d’Educació per a la Justícia Global i és per això que hem apostat per aprofundir en la comprensió d'aquesta relació. En aquest informe, després d'una primera interpretació sobre com ha estat la reconstrucció de la memòria democràtica a Espanya, arran del cop d'estat feixista de 1936, la guerra i la dictadura franquista entre 1939 i 1977, destaquem quatre iniciatives memorials que clarament s'han vinculat amb el turisme: l'Asociación Socio Cultural y Club Senderista La Desbandá; dels espais i iniciatives que vinculen la memòria amb el turisme al Delta de l'Ebre; l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya; i finalment, experiències de demanda de recuperació d'espais icònics de la repressió a Barcelona, com la presó Model o la comissaria de Via Laietana a Barcelona.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada, Carla Izcara, Raül Valls | Data: 27-09-2023 | Llegir més »
Turisme popular: propostes i debats
Les formes com les classes populars accedeixen i gaudeixen de serveis i espais de turisme i oci han quedat invisibilitzades en la literatura acadèmica. Els estudis turístics han centrat el seu interès en els serveis dirigits a les classes mitjanes i altes. No obstant això, són sectors socials que també es desplacen amb finalitats recreacionals, en un número molt considerable, i amb repercussions econòmiques, socials i polítiques en els llocs de destinació. En aquest informe analitzem, a partir d'estudis de cas d'Amèrica Llatina i Espanya, quatre d'aquestes expressions d'un turisme protagonitzat per sectors populars: turisme social, turisme i oci creats per i per a sectors populars, turisme i oci autorganizado i, finalment, l'apropiació d'activitats d'oci popular per part del turisme convencional. L'actual versió d'aquest informe és una edició actualitzada i ampliada de la primera publicada en 2018.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada, Jordi Gascón, Claudio Milano (Ed.) | Data: 17-05-2023 | Llegir més »
Slum tourism. Controvèrsies entorn del turisme i la pobresa
L’slum tourism és un fenomen creixent a nivell global i ha captat molt d'interès acadèmic i mediàtic durant els darrers anys. Aquest tipus de turisme consisteix amb realitzar tours en zones deprimides o empobrides de ciutats, principalment del Sud Global, on la situació de pobresa és un dels atractius principals. Si considerem el context actual d'increment de les desigualtats i la reactivació turística després de la pandèmia de la COVID-19, el debat al voltant de l’slum tourism es torna inajornable. D'altra banda, una major organització de l'oci i el turisme en la proximitat, pot comportar també un augment de visites als barris perifèrics de les zones urbanes del Nord Global que, a vegades, podrien compartir característiques amb el que entenem per slum tourism. Així, aquest informe té com a objectiu sistematitzar l'estat del coneixement en la literatura acadèmica a partir de cinc punts temàtics. En primer lloc, una anàlisi del concepte i marc històric de l’slum tourism, seguit de la gestió dels tours. En tercer lloc, ennumerar les motivacions de les parts implicades i els impactes. Finalment, es pretén contribuir a un debat caracteritzat per la seva controvèrsia ètica.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Alejandra López & Carla Izcara | Data: 31-01-2023 | Llegir més »
Reactivació turística i conflictes socioecològics a Guanacaste
L'augment d'inversions turístiques immobiliàries a la província de Guanacaste, Costa Rica, ha provocat l'aparició de nous focus de conflicte socioecològic. Aquest informe és el resultat del seguiment donat a diverses comunitats costaneres durant els darrers tres anys en un context d'intens creixement turístic i residencial després de la pandèmia de la COVID-19. Es presenten els casos de les comunitats de Marbella, San Juanillo, Ostional i Nosara. Comunitats veïnes en la costa sud de la província que porten processos de lluita en defensa d'ecosistemes locals i lluita contra la desposesión de recursos naturals. Aquest informe és una aportació per a entendre com opera el capital turístic i residencial en destinacions pocs transformades, quines amenaces presenta i com és la resposta pública i institucional.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Arturo Silva Lucas | Data: 30-01-2023 | Llegir més »
Reactivació turística i transformacions del treball. Barcelona, escenari de precarietat
Barcelona viu una etapa de reactivació turística després de l’arribada de la COVID-19 i esdevé un laboratori per comprendre els possibles canvis del treball turístic a escala global. Per aquest motiu, entrevistem a persones que treballen en les recepcions dels hotels, als habitatges d’ús turístic, als bars i restaurants, en congressos i esdeveniments, en els comerços, i al servei de bus turístic. Per ara, el resultat és un augment de la precarietat dels llocs de feina que sostenen una de les activitats econòmiques principals de la ciutat. En un escenari ple de tensions i contradiccions a l’alça, s’analitzen les transformacions del treball en el turisme de les quals es destaca un augment de la polivalència, la intensificació del treball, la pressió per la disminució dels costos salarials, l’acceleració de canvis tecnològics i l'intent de subversió de la legislació vigent a cosa de la salut d’aquestes treballadores i treballadors.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada & Carla Izcara | Data: 30-11-2022 | Llegir més »
Vàlvules verdes. Parcs urbans en l'Àrea Metropolitana de San Salvador
L'objectiu d'aquest informe és analitzar el paper i ús social dels parcs urbans en l'Àrea Metropolitana de San Salvador, El Salvador. Així es pretén també contribuir al debat sobre les polítiques públiques i de cooperació que promouen aquests espais verds dins de les àrees metropolitanes, i en particular als països del Sud. Per les seves dimensions geogràfiques, més petites en comparació amb les grans metròpolis llatinoamericanes, l'Àrea Metropolitana de San Salvador (AMSS) permet analitzar temàtiques de caràcter global amb major facilitat. S'han seleccionat quatre parcs situats dins de l'AMSS: Parc Bicentenari, Parc Cuscatlán, Jardí Botànic i Ecoparc L'Espino. La recerca té un caràcter exploratori, a partir de quatre casos i la seva anàlisi comparada, i està basada en fonts qualitatives: revisió documental; entrevistes semiestructuradas en profunditat a vint persones relacionades amb la gestió i l'ús de cadascun d'aquests parcs; i, finalment, treball d'observació etnogràfica realitzada durant el mes de febrer de 2022, que va quedar plasmada en un diari de camp, realitzada en cadascun dels parcs en diferents dies de la setmana i horaris, amb la finalitat d'identificar diferents usos i dinàmiques socials. Així mateix, s'analitzen els principals desafiaments que enfronten les autoritats públiques i la població salvadorenca per a ampliar l'accés a parcs urbans de proximitat, amb seguretat i en bon estat i, al seu torn, superar els biaixos de classe i de gènere que s'identifiquen en la seva disponibilitat i ús. Finalment, es posen en discussió els diferents models de gestió que poden orientar la política pública en relació amb la infraestructura verda en aquest context. Aquest informe es pública en el marc del projecte “Espais públics de caràcter natural en contextos urbans desfavorits. Aprenentatges de l'experiència de l'Àrea Metropolitana de San Salvador”, desenvolupat per Alba Sud amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (convocatòria 2020)
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada & Xenia Ortiz | Data: 10-10-2022 | Llegir més »
Transformar el turisme des de la proximitat. Com abordem el debat a Catalunya?
L’arribada de la pandèmia de la COVID-19 ha suposat un sotrac sense precedents pel sector turístic i ha evidenciat la seva vulnerabilitat. Per raons sanitàries, la mobilitat i el contacte humà s’han hagut de reduir i moltes activitats i comportaments s’han vist modificats. En aquest context, diferents expressions de turisme domèstic articulat entorn de la proximitat han guanyat protagonisme, quan tradicionalment no havien gaudit de visibilitat pública, ni d’atenció acadèmica o de suficient reconeixement en les polítiques públiques, encara que com a pràctica social estaven àmpliament esteses. Des d’Alba Sud hem concentrat esforços per generar debat al voltant d’aquest tema. Aquest informe en particular recull de 24 iniciatives situades a diferents punts de Catalunya, que lluny d’estar exemptes de contradiccions, intenten organitzar-se en termes més equitatius, solidaris i respectuosos amb el medi ambient i les persones. O bé tracten de resoldre algunes de les contradiccions derivades d’aquests nous protagonismes en les formes d’organitzar el turisme. Les analitzem estructurades en quatre àmbits temàtics: cultura, natura, territori i Economia Social i Solidària.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Carla Izcara & Ernest Cañada | Data: 09-02-2022 | Llegir més »
Camins cap a un turisme postcapitalista
Aquest informe esbossa un nou marc conceptual per explorar les possibilitats d'identificar i potenciar diferents expressions de post-capitalisme en el desenvolupament turístic. El turisme és una de les indústries més grans del món i, per tant, una poderosa força política i socioeconòmica. Tot i això, al llarg dels anys s'han documentat nombrosos problemes relacionats amb el desenvolupament del turisme convencional sota les lògiques de reproducció del capital, efectes que ara s'han agreujat sobre manera per les repercussions de l'actual pandèmia de la COVID-19. Des de fa temps, les crides al desenvolupament del turisme sostenible intenten resoldre aquests impactes i millorar el rumb del sector. Tanmateix, aquests postulats tendeixen a continuar promovent el creixement continu com a base del desenvolupament de la indústria turística. D'altra banda, les demandes de "decreixement" suggereixen que el creixement és en si mateix el problema fonamental que cal abordar en el debat sobre la sostenibilitat en el turisme i en altres àmbits. Aquesta crítica afirma que el creixement incessant és intrínsec al desenvolupament capitalista i, per tant, al paper del turisme com una de les formes principals d'expansió capitalista global. Per tant, el decreixement turístic requeriria pràctiques post-capitalistes destinades a socialitzar el turisme. Mentre que una part important de la recerca ha explorat com funciona el turisme com a expressió de l'economia política capitalista, fins ara cap investigació ha explorat sistemàticament com podria ser un turisme postcapitalista o com aconseguir-ho. Basant-nos en la innovadora tipologia d'Eric Olin Wright (2019) per conceptualitzar diferents formes de post-capitalisme com a components d'una estratègia global per erosionar el capitalisme, apliquem aquest marc a una sèrie d'exemples il·lustratius que ens permeten explorar el seu potencial per contribuir a una estratègia anàloga per, de manera similar, "erosionar la turistificació capitalista del turisme".
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Robert Fletcher et al. | Data: 30-11-2021 | Llegir més »
Guies de turisme, una professió en risc de precarització
Els objectius d’aquest informe són, en primer lloc, descriure les característiques i condicions de treball de les persones que fan de guies de turisme a Barcelona en un context previ a la pandèmia; en segon lloc identificar com funcionen en termes de treball les noves formes d’organitzar el guiatge turístic que han tingut un caràcter disruptiu; i, en tercer lloc, alertar de possibles riscos de precarització del treball d’aquest col·lectiu en un futur context de reactivació turística postpandèmia. L’estudi es realitza a la ciutat de Barcelona. Durant la pandèmia aquesta activitat s’ha reduït molt, i ha quedat molt limitada al públic local. Malgrat aquesta conjuntura, s’ha considerat rellevant entendre les dinàmiques laborals prèvies en previsió a possibles dinàmiques de reactivació que es preveuen que es produeixin entre aquest any 2021 i el 2022. L'informe s’ha realitzat en el marc del projecte «Treball turístic digne: una aposta de ciutat» desenvolupat per Alba Sud amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria de subvencions per a projectes d'Impuls Socioeconòmic del Territori per l'any 2019 en la modalitat finançada amb la taxa turística.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernst Cañada | Data: 28-04-2021 | Llegir més »
Precarietat laboral i habitatges d'ús turístic. Alertes per a una reactivació postpandèmia
A partir de la crisi financera global de 2008, el turisme va adquirir una rellevància especial i va haver-hi una aposta per les startups tecnològiques i el model empresarial basat en plataformes. A través de plataformes com Aribnb, Booking o Homeaway, es van introduir en el circuit de producció turística uns quatre milions d'habitatges en 191 països. Això no només va produir un procés de despossessió de l'habitatge sinó que sota aquestes noves formes d'organització empresarial van emergir diferents llocs de feina i noves dinàmiques laborals, les quals no han sigut analitzades en profunditat. Aquesta recerca, pretén descriure l’ocupació principal associada a la cadena de valor dels HUT i identificar amb caràcter exploratori en quins col·lectius es produeixen majors riscos de precarització laboral. En concret, aquest informe se centra en el treball assalariat i autònom tradicional, majoritari en el sector però també el més invisibilitzat. D'altra banda, es busca ajudar en la presa de posició davant un fenomen que podria expandir-se en aquest escenari postpandèmia. L'informe s’ha realitzat en el marc del projecte «Treball turístic digne: una aposta de ciutat» desenvolupat per Alba Sud amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria de subvencions per a projectes d'Impuls Socioeconòmic del Territori per l'any 2019 en la modalitat finançada amb la taxa turística.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada & Carla Izcara Conde | Data: 27-04-2021 | Llegir més »
Treball en creuers. De l'ampliació a la intensificació de les jornades laborals
L’any 2019 el sector dels creuers va generar més de 500.000 llocs de treball directes al món. No obstant això, es parla molt poc de les condicions laborals a què es veuen sotmeses les tripulacions dels creuers. Aquest informe té com a objectiu estudiar les condicions de treball de la tripulació dels creuers, a partir de l'anàlisi de les seves jornades laborals. L'elecció d'aquesta variable es justifica perquè la literatura internacional és unànime en assenyalar que els torns de treball esgotadors (jornades llargues i intenses) són el modus operandi de la feina en aquests vaixells. En aquesta investigació, es va confirmar que els membres de la tripulació de menor jerarquia funcional (crew) treballen una mitjana d'11,3 hores al dia i 6,97 dies a la setmana. A més, més del 80% dels entrevistats perceben un augment de la intensitat de la feina al llarg del temps. Concloem que, segons l'anàlisi elaborada, els creuers són el laboratori ideal per a l'explotació de la feina en el sector turístic perquè, a més de reproduir els mateixos mecanismes per augmentar els beneficis empresarials, aprofiten les llacunes de la legislació internacional per flexibilitzar la jornada laboral de la tripulació permetent límits màxims de treball (14 hores/dia o 72 hores/setmana).
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Angela Teberga | Data: 26-04-2021 | Llegir més »
Desigualtats de gènere en el mercat laboral turístic
Aquest informe pretén unir els conceptes de feminització i precarietat dins del mercat laboral turístic per tal d’analitzar les diverses desigualtats de gènere que emergeixen en el sector. En total, s’analitzen quinze manifestacions de desigualtat que posen de relleu el paper de la dona a la indústria turística i que fan evident la necessitat d’un canvi al sector. Aquesta investigació s’ha realitzat des d’una perspectiva crítica i interseccional per tal d‘incorporar factors com la raça, l’estatus migratori, el context social i geogràfic, l’edat, el nivell d’estudis, l’orientació sexual, la identitat de gènere o les capacitats; elements clau en l’estudi de les desigualtats de gènere. Finalment, l’informe proposa una agenda d’investigació on es recullen els buits existents a la literatura científica i es plantegen futures línies de recerca i propostes d’estudis concrets. Aquest informe ha estat realitzat en el marc del projecte «Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina» amb el recolzament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) (convocatòria 2019).
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Núria Abellan, Carla Izcara, Alejandra López, Marta Salvador | Data: 10-02-2021 | Llegir més »
Turisme de voluntariat. Caracterització i debats d’un fenomen global.
El turisme de voluntariat és un fenomen global que ha guanyat popularitat i interès des dels anys 90. Conèixer les seves dinàmiques i els actors que hi participen és important per a poder disminuir els efectes negatius que en deriven i incrementar-ne els positius. Des d’una perspectiva antropològica i de gènere, aquest informe pretén mostrar una mirada crítica al volunturisme i caracteritzar els debats presents a la literatura científica. Així doncs, es destaquen les relacions Nord-Sud, les dinàmiques colonials, el paper de les organitzacions de voluntariat, les motivacions i els comportaments dels voluntaris, així com els impactes a aquests i a les comunitats locals. A més, s’incorpora la perspectiva de gènere com un marc d’anàlisi a través del qual explorar de forma holística el turisme de voluntariat. Finalment, s’exposen les possibles conseqüències de la crisi de la COVID-19 sobre un fenomen complex que cal seguir investigant en un futur. Aquest informe ha estat realitzat en el marc del projecte «Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina» amb el recolzament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la convocatòria de subvencions per a la projectes d’educació per al desenvolupament, 2019.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Marta Salvador Almela | Data: 18-11-2020 | Llegir més »
Sesc Bertioga, on el turisme social construeix esperança
Fundat l’any 1948, el Sesc Bertioga és un centre de vacances situat al litoral de l'Estat de São Paulo, Brasil, dirigit a les classes treballadores dels sectors de serveis, comerç i turisme. Forma part de la densa xarxa d'unitats del Sesc São Paulo. Amb una capacitat d'allotjament per a unes mil persones i tres-centes més de visita, constitueix una de les experiències referents del turisme social a Amèrica Llatina. En aquest informe, a més d'explicar el seu origen i l'evolució que ha permès configurar una proposta singular de turisme social, s'analitzen amb deteniment tres dimensions clau: qui són persones usuàries del complex turístic i quin tipus de serveis reben, les condicions laborals de qui els atenen i, finalment, la seva inserció en el territori d’acollida Aquest informe ha estat realitzat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la convocatòria de subvencions per a projectes d'Educació per a la Ciutadania Global, 2018. Presentem ara la seva segona edició revisada i ampliada.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada | Data: 15-11-2020 | Llegir més »
Turisme social a Amèrica Llatina. Aprenentatges de les experiències regionals
Aquest informe pretén contribuir als diferents debats que travessen el turisme social a partir d'una perspectiva llatinoamericana. En un primer moment s'identifiquen les principals concepcions que s'han desenvolupat al voltant de la qüestió, per després abordar-les en el context d'Amèrica Llatina, des de les seves particularitats teòriques i pràctiques. Abordar el turisme social és rellevant, més encara en societats tan inequitatives com les llatinoamericanes, les més desiguals en termes d'ingressos. En aquest marc, es descriuen les principals experiències que impulsen el turisme social a la regió, tant les de gestió pública com privada, per indagar: En quins termes es pensa el turisme social a Amèrica Llatina? Com s'està desenvolupant? Quins són els seus propòsits essencials?
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Érica Schenkel | Data: 22-10-2019 | Llegir més »
El turisme en la geopolíitca de la Mediterrània
L'extraordinari creixement turístic global, que ha situat a la Mediterrània com a una àrea estratègica en el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats, ha posat a la regió davant d'una sèrie de contradiccions i desafiaments que obliguen a repensar les lògiques del seu funcionament. Ineludiblement, el turisme ha de ser repensat a la llum de les dinàmiques de desigualtat i exclusió que reprodueix o contribueix a generar. Aquest informe analitza amb perspectiva regional alguns dels principals debats sobre la configuració del turisme a la Mediterrània des de la perspectiva de l'economia i l'ecologia política, així com de la geopolítica. Compta amb textos d'Antonio Aledo, Fernando Almeida, Assumpció Blanco-Romero, Sarah Becklake, Macià Blàzquez-Salom, Ernest Cañada, Samia Chahine, Claudio Milano, Jordi Gascón, Reme Gómez, José Mansilla, Claudio Milano, Enrique Navarro, Daniel Pardo, Llorenç Planagumà, David Ramos, Marta Salvador, Daniela Thiel, Cecilia Vergnano.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada (ed.) | Data: 30-07-2019 | Llegir més »
Transformacions en les relacions de gènere en experiències de turisme comunitari a Amèrica Central
El debat sobre els impactes en les relacions de gènere del turisme comunitari està profundament polaritzat. Aquesta investigació caracteritza el procés de conformació d'una oferta turística sota gestió comunitària en set iniciatives d’Amèrica Central: Cooperativa Los Pinos (El Salvador), Finca Magdalena, Ecoposada El Tisey i UCA Miraflor (Nicaragua), Los Campesinos, ASOPROLA i Stribrawpa (Costa Rica). S’analitza també quin tipus d'impactes i transformacions es produeixen en les relacions de gènere en cadascuna d’aquestes experiències. La investigació s'interroga si processos organitzatius i de gestió col·lectiva diferents poden donar lloc a resultats significativament variats des d'una perspectiva de gènere. Es conclou l’estudi amb la identificació de patrons que permeten formular tres possibles models amb els què interpretar resultats aparentment contradictoris.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada | Data: 31-01-2019 | Llegir més »
Conflictes per l’aigua a Guanacaste, Costa Rica: Respostes comunitàries al desenvolupament turístic
El fenomen de l’overtourism, analitzat principalment en destinacions urbanes, ha posat de relleu les reaccions de malestar de sectors destacats de població local davant la massi cació i saturació turística. En l’àmbit rural aquesta perspectiva ha estat menys present, però pot ser un marc d’interès per a l’anàlisi de certes reaccions de grups comunitaris davant el desenvolupament turístic. En aquest informe pretenem explorar si els conflictes sòcio-ecològics vinculats a processos de despossessió per inversions turístico-residencials poden ser analitzats des de la perspectiva de la visió que construeixen aquests sectors de la seva relació amb el turisme. Analitzem el cas concret de Guanacaste, Costa Rica, on s’ha experimentat una gran intensitat tant en el creixement de la inversió turística com en els conflictes sòcio-ecològics per l’aigua, entre les comunitats rurals i les inversions turístico-residencials recolzades per l’Estat. La pregunta que ens fem és si en un context rural d’aquestes característiques cristal·litza un discurs de rebuig del turisme, com ha passat en determinades destinacions urbanes o, si més aviat en el marc d’intensos con ictes i negociacions, els arguments dels moviments socials comunitaris que reaccionen davant d’aquests mecanismes de despossessió entronquen amb demandes d’un turisme inclusiu.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada | Data: 15-01-2019 | Llegir més »
Com elaborar un diagnòstic de gènere i turisme en un context rural
Un dels grans reptes del turisme és la integració de la perspectiva de gènere a nivell pràctic. Amb aquest informe es vol fer front a aquest desafiament proposant una sèrie d'eines que neixen de l'experiència de camp de la pròpia autora. La fase d'identificació d'oportunitats i desafiaments turístics en un context rural requereix de l'enfocament de gènere per recollir les millors propostes, procediments i mesures de compensació perquè el sector tingui un paper actiu en la disminució de les bretxes de gènere en àmbits rurals.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Daniela Moreno Alarcón | Data: 24-10-2018 | Llegir més »
Dimensions de gènere en el treball turístic
Aquest informe té com a objectiu desenvolupar una proposta sobre com analitzar el treball turístic des d'una perspectiva de gènere. Ens proposem aclarir, a partir de la bibliografia existent i les nostres pròpies investigacions, una sèrie de qüestions que ens semblen fonamentals: Com s'ha abordat el treball de les dones en el turisme? Què és i què suposa la feminització d’aquestes activitats? Quins són els temes claus de l'anàlisi de gènere en aquest treball? Acabem amb la formulació d'una proposta d'enfocament de gènere integrada en l'anàlisi del treball turístic.
Aquest informe ha estat realitzat per Alba Sud amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) en el marc del projecte «Treball decent, turisme responsable i empoderament de les dones» (convocatòria de subvencions 2016).
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Daniela Moreno Alarcón & Ernest Cañada Mullor | Data: 29-05-2018 | Llegir més »
Espoli dels territoris garífunes a Hondures: Impactes de l'extractivisme i l'expansió turística
Aquest informe analitza dos casos de conflictes per processos de despossessió territorial vinculats a la inversió turística a Hondures. El primer aborda la dramàtica situació que viuen els habitants de la comunitat garífuna de Barra Vieja, al litoral atlàntic hondureny, contra els que l'Estat ha desencadenat una persecució judicial ferotge. La comunitat assegura que darrere de tot estaria l'interès del capital nacional i transnacional –en aquest cas de l'associació público-privada DTBT, propietària del mega complex turístic Indura Beach and Golf Resort– pel territori i les platges on sorgeix la comunitat, que podria esdevenir una possible destinació turística amb alt valor afegit. El segon cas s'enfoca en l'accelerada pèrdua de territoris ancestrals de les comunitats garífunes situades al llarg de la Badia de Trujillo, a la zona oriental del litoral atlàntic d'Hondures. Aquí, la venda il·legal de terres situades dins el perímetre de títol comunitari per a la comercialització de lots i la construcció d'habitatges amb finalitats turístiques ha vingut retallant drets fonamentals de les comunitats. Tots dos casos són paradigmàtics de la situació de disputa que s'està vivint actualment al carib hondureny.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Giorgio Trucchi | Data: 27-04-2017 | Llegir més »
Transforming Tourism. Tourism in the 2030 Agenda
Després d'intenses negociacions, el Programa de Desenvolupament Sostenible de 2030 va ser adoptat al setembre de 2015 a la cimera més gran de les Nacions Unides. Si bé els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) centraven la seva atenció en els símptomes de l'extrema pobresa, el Programa 2030 tracta també d'abordar les causes estructurals i es basa en els Drets Humans. En aquesta publicació fem una revisió de cadascun dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i la seva relació amb el turisme. Per cada un d'ells es descriu com és la vinculació entre el turisme i aquest objectiu específic, s'identifiquen els principals reptes existents, com hauria avançar per assolir aquest objectiu i es destaquen també alguns exemples d'acció.
Aquesta publicació ha estat editada per una coalició d'ONG de diferents parts del món: Alba Sud (Espanya); Arbeitskreis für Tourismus & Entwicklung (Suïssa); Ecpat Deutschland (Alemanya); Fresh Eyes - People to People Travel (Regne Unit); Kabani - the other direction (Índia); Kate (Alemanya); Naturefriends International (Àustria); Retour Foundation (Països Baixos); Tourism Watch - Brot für die Welt (Germany).
Tipus: Informes | Turisme Responsable | | Data: 08-03-2017 | Llegir més »
Aumentar la sensación de urgencia. Reflexiones sobre turismo y cambio climático.
Amb motiu de la Vintena Conferència de les Parts (COP 20) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) que té lloc a Lima, Perú, de l'1 al 12 de desembre del 2014, Pan para el Mundo (d'Alemanya) en col·laboració amb Alba Sud i Kabani (de l'Índia), editen una publicació especial sobre turisme i canvi climàtic. La publicació recull 18 contribucions de diferents especialistes de diferents llocs del món agrupats en quatre blocs centrats en la relació entre turisme i canvi climàtic: 1) el turisme com a "culpable" i com a víctima; 2) Canvi climàtic i mitigació 3) Vulnerabilitat, resiliència i adaptació; 4) Els reptes futurs
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada, Christina Kamp, Sumesh Mangalasseri y Annegret Zimmermann (ed.) | Data: 02-12-2014 | Llegir més »
La Mediterrània al microones del carboni. Alerta climàtica màxima, més desigualtat, la fi de turisme litoral.
Informe sobre els riscos globals que amenacen la Mediterrània, on es viu una situació d'alerta climàtica màxima, creix la desigualtat i el model turístic de litoral en el qual s'ha especialitzat bona part d’aquests territoris es troba clarament en qüestió.
Tipus: Informes | Territori i recursos naturals | Joan Buades | Data: 12-02-2012 | Llegir més »
La balearització global: Conflictes socioambientals de la construcció d'hotels balears a El Carib i Centreamèrica
El document, publicat en català, és una iniciativa del Grup de Recerca en Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i ALBA SUD a petició de l’àrea de cooperació de la Direcció General de Família, Benestar Social i atenció a les Persones en Situació Especial del Govern Balear.
El text analitza la configuració del capital turístic a les Illes Balears, l'impacte del seu desenvolupament en aquest territori, i els límits que troba per a la seva expansió i que donarà peu a partir dels anys noranta al seu procés d'internacionalització. A partir de la caracterització d'aquest procés d'expansió, s'analitza en detall com va ser el procés de penetració a Mèxic, El Carib i Amèrica Central, una de les regions privilegiades per aquests capitals, els impactes que va generar i finalment els nous tipus de conflictes que es han produït.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Macià Blàzquez, Ernest Cañada, Ivan Murray | Data: 01-08-2011 | Llegir més »
Turisme a Amèrica Central, nou escenari de conflicte social
El present informe analitza les característiques del model turístic centramericà , amb una especial atención en els processos de residencialització, i les condicions han afavorit aquest desenvolupament. Posteriorment exposa de quina manera ha afectat la crisi econòmica internacional a aquest sector i quines tendències existeixen cap a un enfortiment de la concentració empresarial. Finalment revisa les conseqüències que ha generat aquest model de desenvolupament entre les que sobresurt una creixent conflictivitat, associada a múltiples causes entre les que destaquen: conflictes per la resistència de les comunitats rurals a la despossessió de recursos naturals i territoris; conflictes per reacció de la societat civil i autoritats locals davant els abusos i excessos del desenvolupament turístico-immobiliari; conflictes inter-empresarials per contraposició d'interessos en l'explotació dels seus negocis; conflictes per l'adequació del marc normatiu regulador de les polítiques de turisme i, finalment, conflictes per la reacció dels treballadors davant la precarietat de les condicions de treball.
Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada | Data: 26-04-2010 | Llegir més »