Les treballadores de la indústria del turisme tot i ser la majoria de la força laboral representen un percentatge ínfim en els nivells executius de la majoria dels països. L’any 2013 Equality in Tourism va realitzar estudi on es va enquestar a 78 empreses angleses provinents dels quatre sectors principals del turisme: operadors turístics (30); transportistes, aerolínies i creuers (19); grups hotelers (20); associacions de professionals i empreses de certificació turística (9).

Les dones constitueixen el 55,5% de la força laboral turística a nivell mundial (excepte algunes excepcions com ara Egipte i els Emirats Àrabs Units), arribant fins i tot a compondre la immensa majoria com passa a Lituània (85,63%) [1]. No obstant això, aquesta majoria es troba en el nivell baix de la piràmide ocupacional quedant els llocs de presa de decisions (on hi ha el reconeixement, el poder i els diners) mancats de representació femenina.

Al Regne Unit les dones conformen el 53,6% de la força laboral del turisme, sent el sector amb més demanda d'ocupació femenina, un 8,6% més que altres sectors. No obstant això, com es mostra al gràfic 1 de totes les empreses enquestades, de capital nacional i internacional, les dones representen només el 15% (93 dones) dels llocs en els consells d'administració.

Per exemple, a l'operador turístic TUI, un dels més importants a nivell mundial, les dones representen el 59% de la plantilla, però només el 13,3% del Consell d'Administració. Per al cas dels operadors turístics més els grups hotelers, les dones representen el 17,2% (63 dones versus 305 homes). Les empreses de capital anglès tampoc estan més ben posicionades que les internacionals. Per exemple, d'un total de 16 operadors turístics anglesos enquestats, només el 12% (tal com es mostra en el gràfic 2) dels seients de càrrecs directius estan ocupats per elles.

La problemàtica

La primera i última publicació sobre aquesta temàtica, International Perspectives on Women and Work in Hotels, Catering and Tourism, va ser realitzada el 2013 per l'Organització Internacional del Treball (OIT) sota la direcció de Thomas Baum. Aquí es van realitzar grups focals amb alts directius del sector hoteler per conèixer la seva actitud i opinió sobre la situació de les treballadores i la igualtat de gènere. Els resultats són bastant preocupants perquè aquests consideren les seves pràctiques de contractació neutres a les "qüestions" de gènere, és a dir, el missatge que donen és que si no hi ha més dones en els càrrecs de presa decisions és perquè elles no volen o perquè elles no poden, deixant així fora del debat veritables causes com les responsabilitats del treball domèstic i la manca de polítiques de RSC sensibles al gènere, que promouen la conciliació entre la vida familiar i laboral entre els homes de la seva empresa.

És important que la indústria del turisme comenci a treballar en el marc de la igualtat de gènere. El turisme responsable és igualtat de gènere, així com també ho és el treball decent en el turisme. Enfrontar aquest desequilibri en els Consells Directius és una aposta real de cara a la potenciació de la sostenibilitat en la indústria. Fer-ho, també reforçaria les capacitats tant intel·lectuals com tècniques perquè el turisme participi amb propietat en els debats sobre el treball decent. Aquest informe és només la punta de l'iceberg del que veritablement succeeix en la indústria respecte a la situació de les treballadores.

Actualment, Equality in Tourism està elaborant el II Sun, Sand and Ceilings: Women in the boardroom in the Tourism Industry, que es publicarà el primer trimestre del 2018. Hi haurà alguna millora? Quines mesures hi haurà pres la indústria del turisme per millorar aquesta situació? Hi haurà alguna mesura positiva fundada en els ODS o en el recent Any del Turisme Sostenible per al Desenvolupament?