28-04-2018
Palma diu no al lloguer turístic de pisos
Macià Blázquez | Alba SudEl ple de l’Ajuntament de Palma ha iniciat l’exposició pública de la seva proposta de prohibició del lloguer turístic d’habitatges plurifamiliars, després de la seva legalització fa un any arran de la modificació de la Llei de Turisme de les Illes Balears.
Crèdit Fotografia: Palma | Macià Blàzquez.
El ple de l’Ajuntament de Palma ha iniciat l’exposició pública de la seva proposta de prohibició del lloguer turístic d’habitatges plurifamiliars. Aquest ús va ser legalitzat no fa encara un any, amb la modificació de la Llei del Turisme de les Illes Balears. Els Consells insulars i l’Ajuntament de Palma tenen fins aquest proper mes de juliol per aprovar les zonificacions de l’ús turístic d’habitatges. L’actual alcalde de Palma, Antoni Noguera, ha defensat aquesta mesura de planificació turística per combatre la vulneració del dret a l’accés a l’habitatge, afectat cada dia més per la pujada dels preus del lloguer que provoca aquest negoci especulatiu i rendista, conegut per les plataformes de comercialització, com són Airbnb, Wimdu, HomeAway, etc.
Les demandes socials per la contenció i el decreixement turístic augmenten de cada dia més i han donat lloc a la creació d’una Xarxa SET de ciutats del Sud d’Europa front a la Turistització. La gentrificació turística, que segrega i desposseeix a la població desafavorida, no es resol reduint el nombre de turistes que sobresaturen la ciutat o l’illa. Perquè les simples mesures de contenció del creixement, amb moratòries, imposts o pujada dels preus, augmenten la rendibilitat dels negocis turístic-immobiliari i atreuen capital i elits, a costa de l’exclusió de les classes socials desafavorides. Per combatre la gentrificació calen mesures de regulació que defensin la justícia social.
El període d’exposició pública de la proposta de prohibició del govern municipal de Palma serà de 30 dies, a partir de la publicació de l’aprovació inicial. D’igual manera, els Consell de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (més endarrerida) tenen oberts també períodes de consultes sobre les seves propostes de zonació del lloguer turístic d’habitatges, majoritàriament també de prohibició, per a tota la resta de municipis.
A un any de les eleccions municipals, el debat sobre els límits del negoci turístic ha d’incloure la planificació urbanística, turística i de les infraestructures; especialment, en un context d’increment del nombre de turistes arribats a les Illes Balears a raó d’1 milió més a cada any que passa d’ençà de 2013.
Però aquesta mesura de prohibició serà paper banyat sinó es fa complir amb inspeccions i multes. I encara així farà retxes damunt l’aigua perquè alhora que es debat la mesura de contenció a Palma i a la resta de municipis de les Illes Balears, el Consell de Mallorca perllonga la segona autopista de circumval·lació de Palma (entre d’altres projectes viaris), el govern estatal amplia la capacitat del port de Palma per rebre creuers turístics mastodòntics i AENA, governada per bancs i fons voltor, amplia la capacitat d’acollida dels aeroports, començant pel de Son Sant Joan.
DE SOL I PLATJA
El bloc de Macià Blázquez-Salom
Sobre turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat
Professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica la seva activitat docent i investigadora l'Anàlisi de la Planificació Territorial Turística i de la Geografia del Desenvolupament Desigual. Milita a moviments ecologistes, d'entre els que col·labora habitualment amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i Alba Sud. Escrit des de Mallorca, aquest bloc recull reflexions sobre el turisme de masses, de sol i platja. Les Illes Balears són el bressol de formes intensives de creixement urbano-turístic, imposades després per les corporacions empresarials que tenen el seu origen a aquestes illes (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) arreu del món. Però a les Illes Balears també s'hi han desenvolupat moviments de resistència, en defensa del territori i de la sostenibilitat. Voldríem que parar esment de la cara i la creu del turisme industrial capitalista servís per promoure el debat públic popular.