“No esteu obligats a fer vaga escolar, és la vostra elecció. Però per què hauríem d’estar estudiant per a un futur que potser aviat no existirà? Això és més important que l’escola, penso.”

Greta Thunberg, estudiant sueca, 15 anys, agost del 2018

“La joventut representa més de la meitat de la població mundial. La nostra generació ha crescut amb la crisi climàtica i haurà de conviure-hi la resta de les nostres vides. A pesar d’això, la majoria de nosaltres no som tinguts en compte en el procés de presa de decisions a nivell local i global. Som el futur mut de la Humanitat. Nosaltres ja no acceptem més aquesta injustícia. Exigim justícia per les víctimes passades, presents i futures de la crisi climàtica i per això ens revoltem”.

Carta oberta al món, Fridays for Future, 1 de març del 2019

Mai la Humanitat ha flirtejat amb un apocalipsi complet i a tocar com ara. Ni amb les terribles Guerres Mundials del segle XX. Ni tan sols amb les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, tot i que aquestes van eixamplar dramàticament l’imaginari de l’espècie per fer pensable una destrucció completa de la Humanitat per suïcidi col·lectiu. La “Fi de la Història”, derivada de la Victòria del Capitalisme després de la implosió del món soviètic proclamada amb eufòria per propagandistes ben untats, va semblar allunyar qualsevol temor a una cataclisme futur de qualsevol signe. És ver que l’allau de pel·lícules sobre catàstrofes produïdes per la fàbrica de Hollywood i la indústria dels videojocs n’ha fet un camp privilegiat de negoci en el plànol virtual però semblava que, sortosament, la realitat, per imperfecta que fos, restava exclosa de l’amenaça de barbàrie planetària. La crisi del 2008 ençà, per exemple, a tot estirar era combatuda des de posicions ideològiques  tradicionals, atentes només a superar les desigualtats i les injustícies en el si del Nord...

De sobte, l’agost passat, una noia sueca adolescent, Greta Thunberg, abandona les classes cada divendres el matí per plantar-se davant el Parlament d’Estocolm “en vaga pel clima”. És un gest insòlit, vertaderament fundacional del que avui s’està convertint potser en el primer moviment juvenil (bàsicament, de menors de 18 anys) de masses de la història: el “Fridays for Future”. El proppassat 1 de març van ser desenes de milers de joves al carrer a 270 ciutats del món i esperen atènyer els 500.000 manifestants en 50 estats del Planeta (d’Austràlia, el país amb més petjada climàtica del món, fins a Xile, del Canadà a Nigèria passant per tota la UE) dia 15 de març, en què convoquen una vaga mundial juvenil climàtica “per canviar el destí de la Humanitat”.

Imatge de Democracy Now!

Thunberg, diagnosticada d’Asperger, expressa opinions contundents posant èmfasi en la idea de responsabilitat i emergència globals: “Com que els nostres líders es comporten com a infants, haurem d’assumir la responsabilitat que haurien d’haver practicat ells fa temps. Hem d’entendre com ens ha tractat la vella generació, quin desordre han generat i que ara haurem d’endreçar i viure-hi. Hem de fer sentir les nostres veus”.

Aquest formidable creixement dels F4F està agafant a contrapeu els líders mundials i les grans empreses que segueixen fent negoci arruïnant el clima comú: malgrat la retòrica dels acords de París, merament voluntaris, les emissions de diòxid de carboni no paren de créixer molt per sobre del que limitaria el creixement màxim de temperatures a un 1,5ºC el segle 21, considerada la barrera clau al caos climàtic global. Segons l’IPCC, hauríem de multiplicar per cinc les mesures actuals i quedarien 12 anys per poder per protegir aquest bé comú crucial. Tot i això, per exemple la producció d’electricitat en centrals de carbó es manté, invariablement, en el 38% del total mundial durant les tres darreres dècades. 

El moviment adolescent dels Fridays for Future és, com diu George Monbiot, la nostra millor i possiblement la darrera esperança d’evitar la catàstrofe. Si fracassés, si la seva mobilització i esperança col·lapsés tan aviat en les seves vides, l’impacte sobre tothom seria devastador. Si mireu el que en diuen la “Big Picture” d’on som ara com a espècie, poca broma: tenen grans referents! Per això cal ajudar-lo massivament arreu. Alba Sud, modestament, se suma a aquest moviment nascut de baix, que creix ràpidament al Nord i al Sud, protagonitzat pel desvetllament esperançador d’una joventut nova a la qual la nostra generació, especialment la dels països industrials, ha robat el futur.

Una altra de les maneres d’ajudar a enfortir aquest moviment coratjós d’emergència global és difondre l’existència d’aliats com la xarxa cada cop més internacional del moviment “Rebel·lió o Extinció”, nascut al si de lluites com la de l’oposició a l’ampliació de l’aeroport de Heathrow el 2016  o la fulgurant aparició en escena, des que l’ha assumit la candidata del Partit Demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez, de la proposta de “New Green Deal” als EUA com a “paraigua” per mobilitzar i unificar els esforços de milions de persones per fer front al desastre climàtic, la fallida del sector financer i la inseguretat social permanent que provoca el capitalisme neoliberal.

El 15M tenim tothom una cita amb la generació clima, amb els Fridays for Future. Com una metàfora de la rebel·lió de la Vida contra l’horror, és també esperançador saber que Greta Thunberg és una llavor descendent de Svante Arrhenius, el premi Nobel que el 1896 va calcular l’efecte hivernacle causat per les emissions de diòxid de carboni des del principi de la industrialització. De fet, el pare de Greta es diu Svante, com ell, i afirma que bona part de la seva recerca ha resistit el test del pas del temps excepte la previsió de temperatures: Arrhenius preveia que passarien 2.000 anys abans que la Terra s’hagués escalfat als nivells d’avui… Som-hi, el 15M i els nous temps que vindran amb Greta Thunberg i la Generació Clima!