Fet i fet han passat gairebé quatre anys d'aquell maig del 2015. A tocar del fi de la legislatura amb governs dels anomenats "Acords pel canvi" a la majoria de les institucions, és bon moment per fer balanç. Tot seguit en faré un de ben personal: compartesc una selecció de titulars i alguns textos, d'una carpeta que m'ha acompanyat durant bastant temps a l'escriptori de l'ordinador. El títol de la dita carpeta, amb cinc subcarpetes, ha sigut: "Turisme. Premsa local" a on he recollit un seguit de "retalls de premsa", fonamentalment de Diario de Mallorca (DdM), Última Hora (UH), i Ara Balear (AB).

Al final de cada selecció de les subcarpetes hi faré un breu comentari. Sense més prolegòmens, començ:

I. Treball – Precarietat laboral i vital

a) Sobre el conveni col·lectiu d’hoteleria, del qual el Govern autonòmic n’ha bravejat molt i molt:

“Es importantíssim que l’economia creixi de forma inclusiva, defensant l’interès del treballador” (Iago Negueruela, Conseller de Treball, Comerç i Indústria a DdM, 23-07-2016).

“Los salarios de hostelería subirán un 17% en un plazo de cuatro años. El principio de acuerdo entre sindicatos y patronal hotelera puede firmarse hoy mismo” (DdM, 28-09-2017).

"L'increment salarial del conveni ha estat una aportació aclaparadora del sector hoteler" (Maria Frontera, presidenta de l'Assemblea de la Federació Hotelera de Mallorca a AB, 07-02-2018).

“Els hotelers [de les Illes Balears] cobren un 77% més per habitació que fa una dècada. La tarifa mitjana dels establiments ha passat dels 67 euros del 2008 als 104 de l’any passat” (AB, 08-02-2019).

Tot plegat sembla un repartiment bastant inequitatiu dels beneficis empresarials, i se confirmen algunes impressions avançades aquí.

b) Sobre la legislació turística autonòmica:

“El Govern obligará a los hoteleros a incluir cláusulas sociales para subir de categoría” (UH, 16-08-2017).

“Barceló [aleshores vicepresident del Govern i conseller de turisme) dice que la nueva ley turística servirá para poner fin a los ‘abusos’ en los contratos” (UH, 17-08-2017).

“Govern trabaja para presentar la regulación del 'todo incluido' en el primer semestre de 2018” (Bel Busquets, vicepresidenta del Govern i consellera de Turisme, a MallorcaDiario.Com de 22-02-2018).

Segurament la no materialització de cap d'aquests anuncis no apareixerà als balanços oficials de la legislatura, però el cert i segur és que aquest article sobre l'absència de clàusules laborals i d'ocupació en la normativa turística de les Illes Balears que vaig escriure l'any 2015 el podria haver escrit avui.

II. Saturació turística

“El Govern afirma que este verano se ha llegado al límite. El vicepresidente Biel Barceló considera que hay que ir hacia un turismo sostenible para evitar la saturación y colapso de los servicios” (UH, 11-08-2016).

“Mallorca padece la mayor saturación hotelera del mundo. Pese a que en teoría impera la congelación de plazas hoteleras ha pasado de 560 hoteles en el año 1995 a más de 800 hoy” (DdM, 05-06-2016).

“La Mallorca de la saturación aloja a turistas en camiones, furgonetas y pisos patera” (DdM, 21-08-2016).

“Estoy de acuerdo, sin límites no hay futuro”. “El vicepresidente Gabriel Barceló recuerda que las plazas hoteleras ya tienen un máximo y asegura que el alquiler vacacional también lo tendrá” (El Económico de UH, 14 a 20-10-2016).

“Isla insostenible. En seis años, Mallorca ha duplicado su turismo [De 5,9 millones de turistas en 2010 a 10,9 en 2016]. El fenómeno, acelerado desde 2012 por el alquiler ilegal, pone a prueba todos los recursos: el gasto de agua se dispara un 15% en un año, la generación de basura y plásticos crece entre un 10% y un 20%, y avanzan desbocado el consumo de luz y petróleo” (DdM, 03-06-2017).

“Una petjada ecològica que no atura de créixer. Els indicadors de saturació continuen en escalada lliure. El mes d’agost les Illes ja doblen la població a causa de l’arribada de turistes i segons residents” (AB, 20-07-2018).

“Los futuros alojamientos turísticos duplicarán las plazas en el centro [de Palma]. Los 38 establecimientos actuales y las 63 nuevas licencias solicitadas al Ayuntamiento sumarán alrededor de 4.300 camas y acogerán a más de 140.000 visitantes cada año” (DdM, 06-05-2018).

“Mallorca es el destino mediterráneo con más conectividad aérea. Más de 400 vuelos al día con Reino Unido y Alemania en verano” (UH, 01-04-2018).

“El Pacto acaba la legislatura con vivienda y masificación turística como grandes asignaturas pendientes” (DdM, 31-03-2019).

Sobren els comentaris!

III. Lloguer turístic - Dret a la ciutat i a l’habitatge

“El alquiler turístico es positivo en términos globales…” (Biel Barceló, aleshores vicepresident del Govern i conseller de turisme a UH, 17-08-2017).

“Más de 10.000 trabajadores de hostelería no encuentran vivienda en Mallorca” (UH, 22-03-2017).

“Palma soportó 18.000 desahucios entre 2003 y 2014, la mayoría de alquileres. Un estudio de la UIB denuncia el uso perverso de los lanzamientos ‘para embellecer y limpiar el centro de la ciudad’” (DdM, 12-05-2017).

“Las villas-hotel del noruego de Son Espanyolet. Un escandinavo ha comprado ocho inmuebles en tres calles del barrio y otro en Cala Gamba. Comercializa como alquiler turístico 62 plazas, de las que 14 están en obras, por lo que no pueden tener licencia. Cort ha paralizado una reforma ilegal. Los vecinos están hartos del ruido” (DdM, 27-05-2018).

“Turismo archiva la denuncia contra el apartotel de Son Espanyolet. La conselleria de Bel Busquets argumenta que no se trata de viviendas que realicen alquiler turístico ilegal” (DdM, 11-12-2018).

Bel Busquets, vicepresidenta del Govern i consellera de turismo a UH (25.03.2018): “La apuesta por regular el alquiler turístico tenía el objetivo de poner orden. Había de que establecer parámetros de calidad y cumplir una serie de compromisos administrativos con Turisme, con Hisenda y Delegación del Gobierno”

És a dir, l’aposta ha estat per posar ordre perquè la lògica neoliberal funcioni. Mentrestant, l’extractivisme del dret a l’habitatge digne, i al dret a la ciutat i a l’illa, continua.

IV. La taxa turística

“El Parlament aprova la nova ecotaxa. Els turistes pagaran directament un tribut a l’administració tretze anys després” (AB, 22-03-2016).

“El Govern reconoce que la ecotasa es un impuesto recaudatorio y no ambiental” (UH, 12-04-2017).

El Govern podia optar entre Taxa turística o ecotaxa. Es va perdre una excel·lent oportunitat –en una difícilment millorable correlació de forces institucional– per a introduir una mesura de “fiscalitat verda”. Mala peça al teler!

V. Inspecció turística

“Turismo pondrá a sus inspectores a hacer barridos por internet contra el alquiler ilegal. Quieren duplicar el número de inspecciones y para ello descargarán a los profesionales del trabajo burocrático que absorbe el 70% de su jornada y los dotarán de recursos tecnológicos y personal de apoyo para agilizar las multes” (DdM, 23-03-2017).

“Un inspector turístico por cada 119 hoteles y 920 viviendas vacacionales. El Govern dispone de sólo 15 inspectores y 3 tramitadores para examinar 392.000 plazas turísticas en Mallorca. Turismo reconoce que la plantilla actual es insuficiente, pero se declara incapaz de poderla aumentar, por ahora” (DdM, 06-05-2018)

A parer meu, una Inspecció de Turisme amb suficients mitjans humans, tècnics i legals, i compromesa amb el bé comú, és una peça clau per a la democratització del turisme. Sense això difícilment es podrà parlar de canvi en matèria turística perquè, en paraules de Gemma Galdon, “el capital, els grans poders econòmics, van traçant una estratègia brutal per seduir el poder polític de tots els colors”.

.............

Per acabar, vet aquí els dos titulars més esperançadors que guardava a la carpeta que acabo de llançar a la paperera:

“La ciutadania diu ‘prou’ a la massificació turística. Més de 3.000 persones recorren Palma per reclamar alternatives” (AB, 24-09-2017).

“Fins aquí hem arribat. Más de 3.000 personas se manifestaron en Palma a finales del pasado mes de septiembre contra la masificación y la política turística del Govern” (El Económico de UH de 27 d’octubre a 2 de novembre de 2017).

Guardava aquests dos darrers titulars acompanyats d'unes paraules d'André Gorz: "... el socialisme no val molt més que el capitalisme si no canvia d'eines". El canvi d'eines té nom de decreixement.