A Centreamèrica el turisme s'ha convertit de manera accelerada en una de les principals estratègies d'acumulació de capital. Durant l'última dècada la indústria turística centreamericana va registrar una taxa mitjana de creixement del 10%. De fet, Centreamèrica és una de les regions del món on la indústria turística ha crescut més en els últims temps. Aquest procés ha estat impulsat per tots els governs de la regió, que han tractat de facilitar l'arribada de capitals estrangers. Cadenes hoteleres, projectes immobiliaris i els creuers han estat les principals formes que han dinamitzat una activitat que ha estat dominada pels grans capitals transnacionals i regionals. Aquest canvi econòmic s'ha assentat sobre bases insostenibles i ha generat desigualtat, degradació social i ambiental, males condicions laborals i una creixent conflictivitat socio-ambiental, sobre la qual ja hem cridat l'atenció en anteriors ocasions (vegeu: Turisme a Centreamèrica, nou escenari de conflicte social).

Un dels impactes que ha generat aquest creixent pes del turisme a les economies centreamericanes ha estat la reorientació dels estudis universitaris per facilitar a aquestes empreses personal adequat a les seves necessitats. Això ha comportat un augment de les escoles i carreres de turisme que, lluny de respondre a un programa de desenvolupament, s'han orientat en una formació de caràcter operatiu, destinada a formar simplement a empleats.

En fort aquest model de desenvolupament turístic, a Centreamèrica existeix també una gran quantitat d'iniciatives turístiques locals, dirigides per petits empresaris i iniciatives comunitàries, i que en alguns casos han comptat amb el suport i complicitat de les autoritats públiques locals. Aquest ampli teixit empresarial que hi ha a la regió, a diferència de regions més turistitzades, es pot convertir en un factor d'oportunitat i suposar la base per a un altre model de desenvolupament turístic de caràcter endogen i amb majors nivells de sostenibilitat i equitat.

Compromesos amb aquest altre tipus de desenvolupament turístic, i amb una creixent insatisfacció pels camins que ha anat prenent l'ensenyament universitari en turisme, són diverses les facultats i escoles de turisme de la regió que estan plantejant ja un altre model formatiu. Per tal de compartir experiències, reflexionar sobre les característiques que està prenent el turisme a Centreamèrica i valorar les possibilitats d'incidència des de l'àmbit de la formació universitària, Fundación PRISMA i ALBA SUD van organitzar una trobada d'educadors durant els dies 24 i 25 de juny de 2010 a San Salvador. En aquesta activitat van participar representants de diferents institucions, en concret: la Carrera de Turisme Sostenible de la UNAN Managua, la Maestría en Desarrollo Económico Local con Énfasis en Turismo Comunitario impartida conjuntamente per l’Instituto Tecnológico de Costa Rica (ITCR) i FLACSO Costa Rica; el Centro Universitario Regional del Litoral Atlántico de Honduras; l’Instituto Tecnológico de Chalatenango, El Salvador, i el Departamento de Turismo Sustentable, Gastronomía y Hotelería de la Universidad de El Caribe a Cancún, Mèxic. També es va comptar amb una nodrida representació de diverses iniciatives formatives i institucions de l'Estat de El Salvador. Per motius de força major, a últim moment no va poder arribar el representant del Centro Tom Moran Ak-tenamit, de Guatemala.

La trobada va permetre conèixer l'experiència i característiques de cada una d'aquestes iniciatives, destacant el seu origen, plans d'estudi, metodologies i formes de vinculació amb el sector. Tot i la diversitat d'experiències, en part motivada per les pròpies característiques del desenvolupament turístic a cadascuna de les seves àrees d'incidència, la trobada va posar en evidència nombroses coincidències d'un sector significatiu de la formació superior en turisme. A aquest nivell, cal destacar que els participants van coincidir en la necessitat d'impulsar un canvi de paradigma en els estudis turístics, reorientant cap a una formació de professionals de caràcter integral, i no simplement basat en el desenvolupament de capacitats operatives. Al costat de les habilitats i capacitats pràctiques, es va subratllar la necessitat de dur a terme una formació més àmplia. En aquest sentit es va destacar la importància de formar professionals que tinguin capacitat d'assumir rols de lideratge i que no quedin limitats a tasques de caràcter subsidiari. En aquest context van ressaltar la rellevància que la Universitat enforteixi l'empoderament dels seus estudiants, apostant per una formació en valors, on sobresurti el compromís social, l'autoestima personal i col.lectiva, la capacitat de treball en equip, la valoració de la sostenibilitat de la activitat turística integrada a la societat, etc.

També va ser motiu de coincidència l'orientació dels respectius programes d'estudi cap a un model turístic basat en un desenvolupament local de caràcter endogen. Això s'estaria traduint en una clara vinculació, per mitjà de les pràctiques dels estudiants, treballs de recerca i assessories, amb actors empresarials locals i grups comunitaris, a més de la voluntat d'incidència en polítiques públiques al servei d'aquest tipus de desenvolupament turístic.

A la discussió es van posar en evidència els múltiples reptes que afronta un model formatiu d'aquestes característiques. Un dels més rellevants potser és la necessitat de sortir de l'aïllament i aconseguir articular un espai de comunicació i intercanvi entre educadors compromesos amb un altre model de desenvolupament turístic, de caràcter més sostenible i al servei de les pròpies poblacions de la regió, i no de les empreses de grans capitals. Un dels principals acords sorgits de la trobada va ser la decisió de posar en marxa mecanismes per compartir informació i recursos didàctics de manera permanent

El risc que comporta la consolidació de l'actual model turístic a Centreamèrica fa necessari posar en marxa tot tipus d'iniciatives que contribueixin a pensar i desenvolupar la regió d'una altra manera. Els exemples propers de Cancún i la Riviera Maya, a Mèxic, o de República Dominicana, on la turistització social ha avançat molt més, fan urgent una acció social decidida. La formació dels professionals del turisme és un espai estratègic.