Segons la definició de Wearing (2001) el turisme de voluntariat engloba aquells turistes que, per diversos motius, fan voluntariat d'una manera organitzada mentre estan de vacances i que pot implicar ajudar o alleugerir la pobresa material d'alguns col·lectius de la societat, la restauració de certs entorns o la recerca d'aspectes de la societat i el medi ambient. La definició d’aquest acadèmic deixa clar que la idea central darrere del turisme de voluntariat és que hi ha impactes positius perquè es vol desenvolupar una forma de turisme més beneficiosa per a la comunitat local i el medi ambient. Així mateix, Guttentag (2009) remarca que el treball voluntari pot contribuir positivament a la societat amfitriona ja que, per exemple, pot portar beneficis al sector turístic i un major enteniment entre cultures. No obstant, altres autors també han indicat alguns efectes negatius, tant per a les comunitats locals com per als propis voluntaris. És per això que en alguns casos el turisme de voluntariat ha estat considerat com una nova forma de colonialisme, on els interessos i les motivacions de les persones voluntàries occidentals pesen més que les necessitats i els desitjos dels residents locals i, fins i tot, està relacionat amb una cultura política de caire neoliberal (Germann, 2016).

D’altra banda, alguns mitjans de comunicació han publicat notícies com ara “El negoci del volunturisme: els turistes que volen ajudar realment fan mal?”. El diari The Guardian exposa alguns fets com que un 92% dels nens i nenes dels orfenats tenen pares, però els infants segueixen vivint als orfenats perquè així aquestes institucions reben més donacions. Diu també que existeixen problemes per a les comunitats pobres que reben turistes o menciona exemples d’organitzacions i el seu funcionament. Un altre mitjà, concretament El País, va escriure el següent reportatge: “Volunturisme: El risc del voluntariat per a turistes que mou milions d’euros”, on s’afirmaque el negoci del turisme de voluntariat manté la idea de les relacions desiguals entre rics i pobres i bàsicament consisteix que els turistes paguin a les organitzacions per fer voluntariat. Un altre exemple és la notícia de The Daily Beast: “Els perills amagats del turisme de voluntariat” que exposa com la indústria del volunturisme creix ràpidament i no està sempre regulada, la qual cosa pot afectar els ideals d’aquest fenomen o produir conseqüències negatives no intencionades.

Aquesta repercussió mediàtica també s’ha vist reflectida en altres temes com ara les motivacions dels turistes per a realitzar turisme de voluntariat, tal i com ja vam explicar en aquest article. Ambdós temes, les motivacions i els impactes, ocupen gran part de les investigacions que han fet acadèmics i acadèmiques durant les dues darreres dècades (Salvador, 2019). Dins de la recerca sobre els efectes del turisme de voluntariat, se’n diferencien dos agents: els voluntaris i la comunitat local, ja que els impactes que reben uns i altres són molt diferents.

Els efectes del turisme de voluntariat als voluntaris

Generalment, els turistesque viatgen per a realitzar turisme de voluntariat busquen viure una experiència enriquidora i inoblidable. Tot i això, els efectes d’aquesta vivènciapoden ser tant positius com negatius.

Pel que fa als efectes positius, en la literatura especialitzada es distingeixen els canvis personals dels voluntaris i voluntàries que es veuen reflectits en la personalitat, conducta, consciència, autoconeixement, reflexió, etc. El turisme de voluntariat representa una oportunitat per a exposar les desigualtats socials i mediambientals i els problemes polítics actuals, el que permet al turista guanyar una major consciència provocant que assumeixi allò personal com a polític i el condueix cap al canvi social. Un altre efecte positiu és que es promouen reflexions crítiques sobre el turisme de voluntariat, les seves estructures i les relacions desiguals que se sustenten.

Turistes de voluntariat i locals. Font: Flickr sota llicència creative commons.

Durant la seva estada de voluntariat, els turistes entenen més profundament les condicions dels locals i obtenen un major creixement personal que es veu reflectit en la consciència social, simpatia, etc. A més, també canvien la seva manera de ser i actuar: sent més autocrítics, avaluant el seu comportament en diferents situacions, canviant la manera com veuen la vida o les conductes mediambientals. El turisme de voluntariat permet obtenir un espai per a l’emancipació dels seus participants, el que significa que els voluntaris poden accedir a un estat d’autonomia on superen l’opressió existent en la societat. Finalment, també té un efecte en la millora de la ciutadania global de les persones voluntàries que obtenen un major sentiment de responsabilitat, es converteixen en líders madurs i en persones disposades a ajudar un món injust.

El segon tema que es distingeix en els efectes positius són els canvis relacionats amb la vinculació, el compromís social o la manera de relacionar-se dels voluntaris. El primer efecte positiu es veu reflectit en una major participació i suport en moviments socials relacionats amb problemes de comunitat i causes mediambientals. Algunes persones voluntàries continuen realitzant activitats de voluntariat, tant comunitari com a l’estranger, i recolzant a les organitzacions que el promouen. Relacionat amb aquest darrer efecte, alguns turistes també continuen estudis vinculats amb el tipus de voluntariat realitzat com ara estudis acadèmics de ciències ambientals.

El turisme de voluntariat també fomenta la creació de relacions d’amistat dels turistes amb la població local i d’una comunitat d’individus amb valors i objectius iguals, proveint un terreny fèrtil per al desenvolupament de xarxes i experiències d’augment de consciència. Els turistes tenen la possibilitat de constituir-se com agents de canvi, suggerint que tenen el poder i la capacitat d’ajudar als que ho necessiten. Finalment, un altre efecte positiu és que ajuda a solucionar problemes existents al tercer món i fomenta que hi hagi una major connexió entre pares i fills quan es realitza turisme de voluntariat en família.

Respecte dels impactes negatius sobre els voluntaris i voluntàries, se’n diferencien dos tipus segons si tenen lloc durant o després del voluntariat i si estan relacionats amb la comunitat local o els turistes voluntaris.

Primerament, dins dels efectes negatius que ocorren durant el voluntariat i estan relacionats amb la comunitat local, es troba el fet de construir i mantenir barreres per a distanciar-se físicament i socialment dels locals, a més de no esforçar-se per explorar la cultura autòctona. A més, de vegades els voluntaris estableixen la dicotomia entre “nosaltres” (turistes) i “ells” (comunitat amfitriona) i en veuen més diferències, el que també ajuda a reforçar estereotips negatius sobre els locals, vistos com inferiors o amb menys possibilitats i es defineix com un altre dels efectes negatius del turisme de voluntariat.

Durant la seva experiència, les persones voluntàries també poden desenvolupar un paternalisme occidental i promoure la superioritat enfront de les comunitats, ja que creuen saber què és millor per als locals. D’aquesta manera prenen rols d’experts, el que és vist com una representació de la construcció neocolonialista de l’occident racialment i culturalment superior. Els voluntaris i voluntàries també solen mostrar-se dependentsd'un ideal de "sort" per a explicar les desigualtats i les diferències que troben durant el voluntariat, és a dir, observar la pobresa els fa sentir afortunats i apreciar el que tenen o el lloc on han nascut, inclús rebutjant el materialisme occidental.Finalment, els voluntaris s’excusende la desigualtat material i la pobresa a través de la concepció de “poor but happy” i no s’oposen a elles. Aquesta expressió és molt utilitzada en la literatura de turisme de voluntariat per referir-se a les comunitats pobres, però felices. No obstant, pot portar contradiccions ja que els turistes se senten decebuts perquè no es troben amb la pobresa imaginada produïda d’idees preconcebudes, sinó que veuen comunitats vivint alegres i felices, el que alhora els fa sentir-se alleugerits de no haver de lidiar amb la pobresa.

El segon apartat se centra en els efectes negatius que esdevenen després del voluntariat i estan directament vinculats amb els voluntaris i voluntàries. Aquests darrers, un cop tornen a les seves llars són igual de susceptibles a no contribuir a les seves comunitats d’origen i, per això, de vegades decideixen no participar ni donar suport a moviments socials. D’altra banda, expressen una apreciació per a la seva vida actual, sentint-se afortunats sense esmentar problemes sobre la desigualtat mundial o la pobresa. Finalment, no tenen el desig de trencar estructures de poder existents entre les comunitats del nord i del sud que conformen desigualtats globals i només volen reproduir-se personalment.

Els efectes del turisme de voluntariat a la comunitat local

El turisme de voluntariat, com qualsevol altre tipus de turisme, deixa una sèrie d’impactes a la comunitat on es realitza el turisme i, en aquest cas, on també té lloc el voluntariat. La comunitat local o amfitriona es defineix com el conjunt de persones que habiten al Sud Global i reben ajuda per part de voluntaris i voluntàries que els visiten provinents del Nord Global. En aquesta ocasió, els efectes també es poden dividir entre positius i negatius. 

Pel que fa als efectes positius, es poden distingir els beneficis econòmics, els socials i els mediambientals. Centrant-nos en els primers, es detecta un creixement econòmic en la destinació gràcies al turisme de voluntariat i un augment del material docent i construcció de noves escoles gràcies a les donacions dels turistes.

Reunió de dones en iniciativa de turisme de voluntariat. Font: Flickr sota llicència creative commons.

En segon lloc, els beneficis socials identificats són, per exemple, l’enfortiment de la comunitat; la millora de l’educació i coneixement, tant dels nens i nenes com dels professors; la creació d’una atmosfera més afectuosa, ja que els turistes voluntaris presten més atenció personal als infants i això fa que quan aquests estan a l’escola se sentin com a casa; un major enteniment sociocultural per part de la comunitat per la seva implicació en els projectes; el desenvolupament local amb, per exemple, projectes que treballen per al desenvolupament rural de zones on la comunitat ara compta amb fonts d'energia alternatives i sistemes de purificació d'aigua; l’obtenció d’un espai per a l’emancipació dels locals que, tal i com es menciona en els impactes positius del turisme de voluntariat sobre els voluntaris, en aquest cas les comunitats amfitriones poden accedir a un estat d’autonomia, contrari al sentiment d’opressió que té lloc en les relacions desiguals de poder. Finalment, el darrer benefici social és la creació de relacions d’amistat amb les persones voluntàries.

En tercer lloc, es troben els beneficis ambientals ja que alguns dels projectes de voluntariat es dediquen a la conservació de la natura com la sabana o recursos marins,neteja d’espais naturals, ajuda en el naixement de tortugues marines, etc. Per una banda, s’aconsegueixmés consciència mediambiental ja que els turistes es poden convertir en el motor de l’acció mediambiental local, ajudant a netejar platges o esculls de corall de les destinacions. Per l’altra, se satisfan les necessitats de conservació i desenvolupament dels ecosistemes, obtenint suport per a la investigació, conservació i millora dels mitjans de subsistència de regions poc afavorides.

La segona part d’aquest apartat fa referència als efectes negatius del turisme de voluntariat sobre la comunitat que també han estat agrupats en tres temes diferents. Primerament es troben els efectes negatius no previstos derivats de la presència del turisme de voluntariat. Aquests es divideixenen quatre impactes: la reducció d’oportunitats de treball ja que els voluntaris i voluntàries supleixen i/o realitzen feines de manera gratuïta que podrien fer els membres de la comunitat local de manera remunerada; la creació de dependència ja que les comunitats confien en els recursos externs d’assistència i desconfien dels proveïdors locals, convertint-les en extremadament vulnerables perquè els projectes poden aturar-se en qualsevol moment; els canvis culturals en les comunitats que tenen efectes negatius sobre aquesta i que vénen provocats per l’intercanvi produït entre turistes voluntaris i locals i, per últim, es dóna pas a que la població local i els infants es converteixin en un marcador d’allò exòtic, l’autèntic “altre”, que pot ser tractat com un objecte i consumit per la mirada turística, el que també pot produir relacions de poder perjudicials

Els següents efectes negatius són derivats de reaccions, sentiments o canvis d’actitud dels locals. Un dels impactes que es produeix és tensions culturals entre les persones voluntàries i els locals, ja que els primers moltes vegades actuen seguint els hàbits i normes que tenen al seu país d’origen sense tenir en compte com això pot afectar a la comunitat amfitriona. També es poden generar sentiments de gelosia degut a que els locals (sobretot infants) intenten imitar patrons de consum estranger, però els elements de riquesa estan fora del seu abast. Per últim, pot aparèixer un sentiment d’inferioritat respecte dels turistes degut a les desigualtats de poder/coneixement entre viatgers i amfitrions, on es genera una jerarquia que situa les persones voluntàries com a donants benèvoles i als locals com a receptors de caritat.

Per acabar, es troben els efectes negatius provocats per una mala gestió dels projectes o falta d’habilitats dels voluntaris i voluntàries. De vegades, els objectius dels projectes de les organitzacions poden ser contraris als desitjos de les comunitats locals. En d’altres es valora menys la transformació social de les destinacions o la causa per la qual s’està desenvolupant un projecte, ja que es prioritzen els resultats finals i els econòmics. També pot ocórrer que hi hagi un impediment o una realització insatisfactòria del treball degut a que als voluntaris els manquen habilitats i coneixements, com pot passar en una escola on els turistes donessin classes d’anglès ja que és la seva llengua materna, però sense haver estudiat mai abans com ensenyar un idioma o haver treballat les habilitats que ha de tenir un professor. Finalment, l’últim efecte negatiu té a veure amb l’ús excessiu dels recursos naturals de la destinació degut a una mercantilització de l’àrea o camp on es duen a terme els projectes.

Visions contraposades

Tal i com s’explica en aquest article, l’experiència de realitzar turisme de voluntariat té uns efectes positius i negatius per als voluntaris i voluntàries. No obstant, hi ha una gran contraposició entre els arguments exposats pels diversos investigadors i investigadores. És per això que s’evidencia un escenari molt divers sobre un mateix model, sense consens suficient per a determinar els tipus d’impactes que genera el turisme de voluntariat. Aquest escenari també es veu reflectit en la gran polarització d’arguments pel que fa als efectes sobre la comunitat local. Per aquest motiu, es pot afirmar que hi ha una elevada controvèrsia de visions en la valoració del turisme de voluntariat i que és difícil fer un balanç perquè també existeix una gran abundància de casos d’èxit i fracàs.

D’aquesta manera, és necessari seguir investigant per què es produeixen aquestes diferències i continuar analitzant profundament tant els impactes positius com negatius. No obstant, cal tenir en compte que el turisme de voluntariat no és un fenomen homogeni i que cada experiència viscuda és diferent, ja sigui des del punt de vista de la persona voluntària, de la comunitat local o de l’organització que gestiona els projectes.