El projecte Red Frog Beach, iniciat l’any 2004, va consistir en la construcció d’un complex turístic de 600 hectàrees a la costa nordde l’Illa de Bastimentos, a la província de Bocas del Toro de Panamà. El projecte estava dividit en tres fases, però només es va finalitzar la primera ja que, tot i que l’Autoridad Nacional del Ambiente (ANAM) aprovés al juny de 2007 l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) de la segona fase, la Cort Suprema de Justícia va declarar-lo il·legal. A més d’això, hi va haver una forta pressió social dels locals i grups ambientalistes en contra d’aquest projecte per tots els impactes negatius que suposava a l’illa. Finalment, al 2009 el complex va ser assumit pel Grup Oceans International i actualment és l’allotjament més luxós de l’illa.

Red Frog Beach inicia la seva construcció a l’Illa de Bastimentos

El complex turístic fou impulsat per l'empresa Pillar Panamá S.A. per a comercialitzar el complex urbanístic que combinava capital panameny i nord-americà i pretenia ser exclusiu per a persones jubilades i turistes estrangers. Els mitjans de comunicació van fer ressò d’aquest projecte, tot i que no hi ha un consens sobre el nombre i tipus d’edificacions planejades. El diari La Prensa (2008) confirma que es pretenien construir700 cases, 7 condominis d'apartaments, un hotel de 4 pisos de fins a 100 habitacions i 34 viles amb un camp de golf. A més, s’incloïa un port esportiu amb capacitat per a 250 embarcacions, estacionaments i un centre d'activitats de tres pisos. Un altre mitjà, Gaceta Oficial Digital(2009), indica que el projecte consistia en un hotel d’entre 80 i 100 habitacions, 44 viles, 517 apartaments en condominis, 126 habitatges tipus dúplex i 20 suites. També contemplava un complex per a jugar a golf, un centre comercial, diverses piscines, àrees per emmagatzemar dièsel, gasolina i agroquímics i un port esportiu amb 250 molls privats. Silva (2019) explicava a Alba Sud que el projecte urbanístic contemplava la construcció de 763 residències, piscines, marines i àrees verdes a l’Illa de Bastimentos.

Més concretament, el projecte estava dividit en tres fases, de les quals només se’n va arribar a construir la primera. Aquesta fase va ser aprovada per l’Autoridad Nacional del Ambiente (ANAM) el 2004 a través de la Resolució INEORA IA-069-04 de 2 de desembre del mateix any, de Categoria III, el que significa que el projecte implica un gran impacte ambiental. La Llei General d'Ambient estableix la consulta ciutadana com un requisit per a l'aprovació dels estudis quan són de Categoria II i III. No obstant, les consideracions que fan els ciutadans en els fòrums públics sobre un projecte en la majoria de casos no són vinculants o, fins i tot, es consulta a persones no residents del lloc o àrea.

Durant aquesta primera fase, la constructora Pillar Panamá S.A. va talar arbres de boscos madurs, va fragmentar l’hàbitat de la zona i va provocar erosions en les zones costeres, activitats que no es contemplaven a l’Estudi d’Impacte Ambiental prèviament aprovat. És per això que es va multar l’empresa amb un import de 10 mil dòlars a l’abril de 2005. A partir d’aquest moment, es va començar a alertar sobre la segona fase del projecte. Més concretament, la Direcció Nacional d’Àrees Protegides i Vida Silvestre de l’ANAM va objectar que era preocupant la magnitud i la incompatibilitat de moltes de les activitats que es volien desenvolupar, tenint en compte que es tractava de l’àrea d’amortiment del Parc Nacional Marí, que és una de les poques Àrees Protegides d’Amèrica Llatina per preservar diversos ecosistemes fràgils en una mateixa zona.

Moll de Red Frog Beach. Font:Dronepicr, sota llicència creative commons.

Diversos actors s’oposen al projecte

Durant tot l’any 2006, l’ANAM també va rebre nombroses cartes d'oposició per part de diversos grups i organitzacions com el Centre d'Estudis i Acció Social Panameny (CEASPA), l’Aliança per a la Conservació i el Desenvolupament (ACD), Natural Resources Defense Council i la Societat Audubon de Panamà, entre altres. Els residents de la comunitat Ngöbe de Bahía Honda també van argumentar que la construcció d’un port contaminaria les aigües amb petroli i gasolina, destruiria manglars, afectant així la cria i el desenvolupament d’espècies juvenils, obstruiria el camí que utilitzen els nens per arribar fins a l’escola i els dofins amb les seves cries, etc. Alhora, grups estrangers es van manifestar en contra del projecte, expressant que afectaria greument l'ecosistema de l’àrea.

Fins i tot, l'Institut Panameny de Turisme va prendre una posició de confrontació al projecte en considerar que mancaven certes informacions i que es produiria una pèrdua de biodiversitat i afectacions als fràgils ecosistemes que conformen l’Illa de Bastimentos. Per la seva banda, l'organisme encarregat de vetllar per la construcció i el manteniment de camins i carrers, representat per la Cap de la Secció Ambiental del Ministeri d'Obres Públiques, va sostenir que l'Estudi d'Impacte Ambiental del projecte Red Frog Beach en la Fase II no especificava si s'anaven a construir nous camins ni la longitud d’aquests i si serien públics o privats; el tipus de vehicles que s'utilitzarien durant l'etapa de construcció; què succeiria amb les àrees de botadero ni si es complien els requeriments ambientals del Ministeri d’Obres Públiques (MOP).

Alguns grups ambientalistes van començar a protestar ja que, segons ells, els agroquímics que es requerien per al manteniment del camp de golf, previst en construcció, tindrien un impacte negatiu sobre els corals i sobre el Parc Marí de Bastimentos. Aquests grups conservacionistes ja havien denunciat amb una consulta pública l’excessiva erosió que patia l’àrea i la pèrdua de fauna i flora que s’estava produint. És per això que al setembre de 2007 el projecte es va paralitzar durant la investigació, a l’espera d’un informe final que indiqués si es mantenia la suspensió o es reprenien les activitats.

Les protestes en contra del projecte també es van veure reflectides en diferents marxes organitzades pels locals de l’illa. Més concretament, a l’agost de 2006 n’hi va haver una de molt nombrosa amb el lema: “Aquesta terra no es ven, aquesta terra es defensa”, on centenars de ciutadans de comunitats com Bahía Honda, Bluff, Bocatorito, Bocas del Toro, Salt Creek, Isla de San Cristóbal, Isla Carenero, Solarte, etc. van irrompre en una trobada de periodistes per a denunciar que estaven sent assetjats per les autoritats i empresaris per tal de ser expulsats de les seves terres insulars.A la marxa es va sumar un grup de treballadors adscrits al Sindicat Únic de Treballadors de la Construcció (SUNTRACS), que pressionava a l'empresa Pillar Panamá S.A. per a que els pagués el salari acordat en la convenció col·lectiva. A finals de gener de 2007, els obrers d’aquest projecte van iniciar una vaga indefinida per a exigir a l’empresa que es respectessin els acords firmats amb l’organització laboral i que comptaven amb l’aval del Ministeri de Treball.

Una altra data destacada fou el 18 de maig de 2007 quan alguns afiliats al SUNTRACS van ocupar la seu del Ministeri de Treball i Desenvolupament Laboral (MITRADEL) per a exigir que les autoritats governamentals sancionessin l’empresa constructora, a qui acusaven de violar els acords i els drets dels treballadors per no respectar l’aturada de treball decretada per l’organització sindical en la construcció del projecte Red Frog. Els treballadors van anunciar que els directius de la firma havien entregat quatre cases des que es va iniciar la vaga i que, per tant, havien d’haver contractat nous treballadors, el que suposa una acció il·legal.

El projecte inicia una polèmica segona fase

D’altra banda, el projecte Red Frog Beach va sol·licitar l’aprovació de l’ANAM per a iniciar la seva segona fase. Aquesta autoritat va aprovar l'Estudi d'Impacte Ambiental de Categoria III al juny de 2007, desconeixent els interessos de la comunitat d’habitants de l’Illa de Bastimentos i les opinions d’altres entitats estatals, així com aspectes transcendentals dels impactes ecològics que ocasionaria l’obra residencial i turística a curt, mitjà i llarg termini.

No obstant, la població local va continuar protestant en contra d’aquest projecte amb diversos cartells per a exposar que el turisme per a ells és un depredador de l’illa i les seves belleses, donant lloc a una especulació desmesurada. També es denunciava que la Fundació Red Frog els enganyava explicant els beneficis colaterals del megaprojecte immobiliari i que l’Estat estava absent quant a la custòdia de recursos, valors i cultura local. A més, Red Frog Beach els havia clausurat camins de l’illa que portaven sent utilitzats per la població autòctona des de feia segles, la qual es trobava amb guàrdies de seguretat armats que li prohibien el pas o havia de pagar un parell de dòlars per usar l’únic camí que no havia estat tancat i que estava allunyat de les instal·lacions d’aquest complex. Tal i com afirmaven els habitants de les comunitats, aquests abusos només els pot fer una empresa que creu estar al marge de la llei i que se sent emparada per còmplices que formen part del govern (Salvemos las costas de Panamá, 2007).

Protestes de la població local. Font: EJAtlas, sota llicència creative commons.

La decisió de la Justícia fa canviar el rumb del projecte

Tot i les queixes i malestars, no va ser fins el novembre de 2008 que la Cort Suprema de Justícia va declarar il·legal la ResolucióNúmero 1A-218-2007, mitjançant la qual es va aprovar l’EIA de la segona fase. Aquesta decisió va sorgir en resoldre una demanda de nul·litat que va presentar el Centre d'Incidència Ambiental (CIAM) en contra de la resolució, ja que consideraven que el projecte posava en perill les riqueses marino-costeres de la zona. La resolució excloïa l’aprovació de les següents infraestructures: centre aquàtic, camp de golf i les 10 viles (Cove Villas) situades a la part nord-est del projecte i les que es trobessin dins de la zona de protecció o quedessin en àrees pantanoses. El Tribunal va determinar que els impactes ambientals negatius i irreversibles que ocasionaria el projecte Red Frog Beach durant la Fase II causarien una afectació en l’ecosistema i contradirien les disposicions legals de l’ANAM, que estableixen com una prioritat conservar l’hàbitat original d’espècies i varietats silvestres, protegir boscos i preservar ecosistemes marins.

Davant d'aquesta eventualitat, l’ANAM no va qüestionar la decisió de la Cort Superior de Justícia i va assenyalar que l'empresa podria presentar un altre EIA. No obstant, la promotora va anunciar que l'elaboració del primer estudi va costar al voltant d'un milió de dòlars, però el cost d'un nou EIA, el temps invertit i la mala publicitat eren irrecuperables. És per això que la decisió del Tribunal Suprem va contenir el projecte Red Frog Beach, que ja havia venut 270 unitats d’allotjament i tenia un volum de vendes de 140 milions de dòlars. Finalment, es va reduir a un port esportiu més petit i va disminuir el nombre de cases de luxe, moltes de les quals encara segueixen en venda. La conclusió de la primera fase del projecte es va centrar en allotjaments més ecològics, més que en les comoditats turístiques tradicionals. Tot i això, la immensitat i el consum energètic de totes les infraestructures provoquen inevitablement un desequilibri ambiental precari de la selva tropical i la biodiversitat de l'Illa de Bastimentos (Greyl, 2016).

L’any 2009 el Grup Oceans International va assumir el projecte amb la visió de ser més que un típic complex comercial i formar una autèntica comunitat d’illes que connecta les persones entre elles i la naturalesa que les envolta. El complex turístic ha rebut el Green Globe International Standard for Sustainability, essent pioner en rebre aquesta certificació a tot Panamà. A més, vainstal·lar una planta de tractament d'aigües residuals que són processades de manera centralitzada amb cinc nivells de tractament. El complex també disposa d’una de les centrals solars més grans establertes a una illa en tot el món (Red Frog Beach, 2019).

D’altra banda, la Fundació Red Frog va ser creada el 2006 per un grup de propietaris del projecte Red Frog Beach, tot i que no va començar a tenir un major impacte a la comunitat de Bocas del Toro fins al cap d’uns anys. La seva missió és desenvolupar i completar projectes comunitaris que promoguin l'autoajuda, la protecció del medi ambient, la preservació cultural i la millora sostenible de l'educació i la salut públiques a tota la província. Des de la creació dels complexos, Red Frog Beach ha donat més de 500.000 dòlars a organitzacions benèfiques de tot el món. Els projectes de caritat inclouen la gestió ambiental, grups minoritaris vulnerables, dones sense llar, infants i persones amb necessitats especials (Red Frog Beach, 2019). No obstant, la seva voluntat per a trobar enllaços amb les comunitats es pot posar en dubte, tenint en compte l’evolució d’aquest conflicte i els impactes que va ocasionar a la població.

El cessament de la segona part del projecte i la seva reformulació es pot atribuir a la confluència de dues causes. En primer lloc, les resistències de les organitzacions i la població local i, en segon lloc, l’esclat de la crisi financera internacional a finals de 2007, que va reduir l’accés al crèdit i a les possibilitats d’inversió. No obstant, actualment el complex segueix creixent i en construcció constant. Aquest creixement s’explica per una necessitat de redimensionar el projecte, dins d’una lògica d’especulació immobiliària, que ve donada per la recuperació de l’economia mundial.

Més concretament al 2018 es va inaugurar la Rosa Beach Club, una instal·lació que compta amb un restaurant, un espai per a esdeveniments, un bar i diverses piscines. També està prevista la construcció d’un nou edifici a l’àrea de Condos, que inclourà piscines i accés privat a les platges, a més de pavimentar els camins de tot el complex per tal de millorar l’experiència dels propietaris i hostes.

Vila de Red Frog Beach Ressort. Font: Felipe Valduga, sota llicència creative commons.

Quines són les conseqüències del projecte Red Frog Beach?

El projecte Red Frog Beach és un clar exemple de com el turisme pot produir conflictes en un territori, en aquest cas a l’Illa de Bastimentos, on la construcció d’aquest complex turístic va causar diversos impactes, majoritàriament negatius. La manera com aquest negoci de la propietat s’implementa en àrees rurals trenca amb la territorialitat preexistent en les comunitats locals, promovent així desplaçaments d’habitatges i impedint l’accés a certes vies públiques i a la costa. Com a conseqüència, aquests processos porten a la fragmentació, exclusió i privatització dels territoris (Cañada, 2018).

La gran part de les protestes dutes a terme per la població local feia referència als impactes ambientals que estava produint o produiria el desenvolupament d’aquest projecte. Tal i com s’ha anat comentant, es posava en perill la pèrdua del paisatge, la pèrdua de biodiversitat i vida silvestre, els ecosistemes dins d’una Àrea Protegida, les aigües ja contaminades amb petroli i gasolina, etc. Altres impactes negatius produïts van ser la desforestació, l’erosió del sòl i les zones costeres i la inseguretat alimentària causada pels agroquímics utilitzats.

D’altra banda, les comunitats de l’illa van rebre aquest projecte com una invasió del capital, on els únics que es beneficiaven eren els inversors estrangers i on es demostrava clarament l’interès de l’Estat per aquest tipus de projectes. D’aquesta manera, els locals van rebutjar el turisme ja que els impactes socioeconòmics que els comportava eren el desplaçament de la població i la pèrdua dels coneixements tradicionals, pràctiques o cultura. Un altre dels impactes negatius d’aquest projecte va ser la privatització de camins públics, utilitzats habitualment per la població local que es va trobar desemparada amb aquestes accions, tal i com es menciona anteriorment.

Habitatges de la població local de l'illa. Font: Chris Goldberg, sota llicència creative commons.

Alhora, un gran nombre de treballadors de l’obra van trobar-se amb una falta de seguretat laboral, acomiadaments i atur, ja que depenien del treball que oferia una constructora on hi regnava la precarietat laboral. Aquesta dinàmica forma part d’algunes de les implicacions de construir àrees turístiques identificades a l’Amèrica Central, on els llocs de treball que es creen acostumen a ser precaris i subjectes tant a l’explotació com a la manca de seguretat laboral (Cañada, 2018).

La vulneració dels drets humans que estava vivint la població de l’Illa de Bastimentos va fer que els locals s’organitzessin en protestes i lluites, fomentant l’empoderament de les comunitats i la creació de vincles amb diversos grups. D’aquesta manera en certs moments van poder aturar el projecte, tot i que una part d’aquest ja estigués construït i actualment segueixi funcionant. És per això que seria interessant fer una avaluació dels impactes actuals d’aquest complex turístic, comptant amb l’opinió de la població local, dels treballadors o d’altres agents implicats.