El Parc Nacional de Coiba es troba situat a l’illa de Coiba, la més gran del Pacífic Centreamericà, ja que té un total de 493 quilòmetres quadrats i, a més, inclou altres 38 illes de menor dimensió. Tot i ser utilitzada com a centre penitenciari per les autoritats panamenyes entre 1919 i 2004, el Parc va ser creat l’any 1991 i actualment constitueix una de les joies naturals del país. A més, el 14 de juliol de 2005 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a causa de la seva elevada biodiversitat (36 espècies de mamífers, 39 d’amfibis i 147 d’aus). L’extensió del Parc és de 270.000 hectàrees, de les quals 216.000 són marines i conté un dels ecosistemes coral·lins més ben conservats del Pacífic Tropical, a més de ser la tercera reserva marina més gran del món. Per aquest motiu la UNESCO va establir una àrea de protecció on la pesca és totalment prohibida (UNESCO, 2019).

No obstant, la gestió del Parc no ha estat exempta de conflictes. L’any 2014 un grup d’experts de la UNESCO i la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) van visitar l’illa i denunciar, juntament amb entitats ambientalistes, problemàtiques com ara la desforestació, la manca de manteniment o la pèrdua de fauna endèmica. Tot i aquestes alertes, el govern de Panamà va decidir impulsar el turisme verd a la regió, fet que suposà canvis en el Pla d’Ús Públic (PUP), com ara la proposta de rehabilitar una antiga pista d’aterratge per tal de poder acollir un major nombre de visitants. La proposta del govern va ser vista amb recel per la UNESCO, que va demanar explicacions però, sobretot, per la societat civil i diversos grups ambientalistes que reclamaven aturar les obres. Així argumentaven que s’iniciaria la construcció d’infraestructures com ara hotels enmig d’un paratge natural i protegit. La societat civil, a més, al·legava que en cap moment havia estat consultada en el procés de planificació. El passat mes de juny, la Cort Suprema va suspendre cautelarment la potestat del Ministeri d’Ambient per a gestionar els fons del Parc Nacional, a l’espera de resoldre definitivament una segona demanda interposada per advocats ambientalistes adduint males pràctiques i un procés fraudulent d’adjudicació d’obra. Per la seva importància, detallem l’origen i les fases d’aquest conflicte, així com els diferents actors que hi han intervingut.

Coiba, de Patrimoni de la Humanitat a Parc Nacional turistificat

Atès que el Parc Natural va ser declarat Patrimoni de la Humanitat, ha de complir amb un gran nombre de requisits que comporten visites i informes per tal d’assegurar el bon estat de la zona. Això va ser el que va fer un grup d’experts de la UNESCO i la UICN al 2014 quan va visitar l’illa per a estudiar la situació de l’àrea protegida i ajudar l’Estat i els locals de les àrees veïnes en els programes de conservació de la biodiversitat. Tal i com explica el diari El Universo (2014), l’administrador de la Autoridad Nacional del Ambiente de Panamá (ANAM), Silvano Vergara, va afirmar que dos dels problemes existents eren la pesca il·legal i el ramat que deambulava sense supervisió a la zona. Representats del Centre d’Incidència Ambiental de Panamà (CIAM) també mencionaren, tal i com anuncia el diari La Prensa (2014), que una de les problemàtiques és la desforestació de l’illa, que s’hauria de protegir especialment ja que és un dels últims llocs de Panamà on queden guacamais rojos, una espècie d’aus de la família dels lloros. Un altre mitjà de comunicació, La Crítica (2014) va fer cobertura d’aquesta notícia explicant que Fanny Douvere, representant de la UNESCO, confirmava que aquestes avaluacions han estat continuades, com a seguiment de la UNESCO per a comprovar l’estat del Parc.

A més, la Universitat Marítima Internacional de Panamà va emetre un estudi on alarmava sobre una disminució d’espècies i un alt percentatge de deteriorament al Parc Nacional Coiba, mentre que els entorns i la biodiversitat del lloc protegit mantenien estable la diversitat marina. També afirmava que, de manera general, la situació de les comunitats de peixos presentava un bon estat, mentre que fora de l’àrea protegida aquest recurs es reduïa fins a un 90%. A més, l’estudi va revelar que algunes espècies com la llagosta o els cogombres de mar es trobaven en densitats molt baixes, la qual cosa podia ser deguda a l'extracció indiscriminada que havien patit al llarg de molts anys.

Guacamai roig. Font: Daniel Mennerich, sota llicència creative commons.

Poc temps després, a l’abril de 2015, el govern de Panamà va signar una iniciativa per a impulsar el turisme verd al Parc que preveia la dotació de la infraestructura bàsica a 10 àrees protegides per aconseguir atendre els visitants, tal i con informa el mitjà ANPanamá (2015). S’incloïen centres de turistes, facilitats sanitàries, llocs per a l'entrada de visitants, miradors, torres d'observació, senders senyalitzats i interpretats, carril bici, berenadors i àrees d'acampada, alguns de les quals foren construïdes amb recursos de l'Autoritat de Turisme de Panamà. Aquestes construccions tenien la intenció de garantir la sostenibilitat de l'activitat turística i la conservació dels valors ambientals i culturals de les àrees protegides. La visió de desenvolupament del turisme verd dins d'aquesta zona i els nous canvis que contemplava el Pla d'Ús Públic (PUP) realitzat al Parc pretenien aprofitar al màxim els atractius naturals i culturals de l'àrea marina protegida, a més de garantir-ne la sostenibilitat financera.

Mesures restrictives al Parc provoquen desavinences amb proveïdors turístics

Aquesta iniciativa de turisme verd també va comportar algunes restriccions aplicades pel Ministeri d’Ambient (MiAmbiente) com, per exemple, la reducció de la quantitat de llits i espais disponibles, ja que no es comptava amb les condicions higièniques mínimes i no hi havia suficient aigua quan totes les cabanes estaven ocupades. Això és deu al fet que la capacitat de càrrega del Parc Nacional Coiba havia estat superada feia molt de temps, però per cortesia s’atenia igualment els visitants. El diari Panamá América (2015) també va informar que hi havia un interès perquè Coiba fos aprofitada científicament i es donés a conèixer al món per la seva riquesa natural, a través del turisme responsable, però que per això era necessària la participació de diverses entitats, com l’Autoritat de Turisme de Panamà i Sinaproc (Sistema Nacional de Protecció Civil de la República de Panamà).

Aquestes restriccions van provocar que al juny de 2015, un grup de boteros i operadors turístics del sud dels districtes de Montijo i Soná (Veraguas) denunciés que les mesures implementades per a entrar al Parc Nacional afectaven la rendibilitat de la seva activitat. Segons els afectats, el nombre d’allotjaments disponibles es va reduir i, per tant, quan els turistes sol·licitaven els seus serveis per a realitzar excursions al Parc, no se'ls podia oferir el servei per manca d'espai. Un altre dels inconvenients al qual s’enfrontaven fou l’augment del preu de l’ancoratge de les embarcacions i de l’allotjament dels boteros a les cabanes, que sempre havia estat gratuït.

Davant l’amenaça ecològica, es crea el Fons Coiba dos anys més tard

L’octubre de l’any 2017 el govern de Panamà va anunciar que el Parc Nacional s’inclouria a l’oferta turística del país respectant tots els aspectes ecològics i sense afectar els ecosistemes marins, insulars i costers. A més, tal i com explica el diari La Estrella de Panamá (2017) es va posar de manifest l'execució de nous projectes de reforestació i l'augment del pressupost per a la protecció dels boscos primaris del país i de tots els aspectes en les àrees silvestres.

A finals de desembre de 2017, per tal de seguir amb l’estratègia turística del Parc, el Consell Directiu del Parc Nacional Coiba va aprovar l’operació del Fons Coiba amb 3,76 milions de dòlars. Segons informa La Estrella de Panamá (2017), el 78% d’aquest fons, que va ser creat mitjançant la Llei 44 de 2004, seria destinat a cobrir les despeses de maneig, protecció i conservació del Parci per finançar projectes de desenvolupament sostenible que es cenyissin al Pla de Gestió del Parc. El fons també volia aportar beneficis per als pescadors artesanals i petits agricultors, així com per a les iniciatives en els municipis de Montijo, Soná, Las Palmas, Río de Jesús i Mariato, de la província de Veraguas. El Consell Directiu del Parc Nacional de Coiba és l’organ que gestiona el Parc Natural i vetlla per la seva preservació. Està format pel Ministeri de Medi Ambient i el de Seguretat, l’Autoritat de Turisme i la de Recursos Aquàtics, la Secretaria Nacional de Ciència i Tecnologia, la Universitat de Panamà, la Cambra de Comerç de la província central de Veraguas, alcaldies i representants dels sectors de la pesca artesanal, esportiva, industrial i exportadora.

Turistes i boterosa l’illa de Coiba. Font: Scott Ableman, sota llicència creatives commons.

Entitats ambientals i població civil es mostren disconformes amb el Pla

El 3 de gener de 2018 el Consell Directiu del Parc Nacional Coiba va adoptar el Pla d’Ús Públic de l’àrea protegida. Aquest instrument de planificació tenia l’objectiu d’ordenar les activitats científiques, ecoturístiques i de desenvolupament sostenible. D’aquesta manera, segons explica el mitjà Panamá América (2018), el Consell complia amb l’objectiu històric de gestionar les activitats públiques del Parc i atendre els compromisos internacionals davant de la UNESCO. No obstant, la Fundación MarViva considerava que la implementació del document no era viable per a la seva aplicació perquè encara necessitava complir amb algunes recomanacions i ajustos rellevants. Juntament amb altres ONGs del sector ambiental, va demanar públicament al Ministre d’Ambient que assegurés a curt termini la integració al PUP de totes les adequacions i recomanacions rebudes per a reduir les deficiències que persistien a l’illa. Segons els especialistes reunits, de no complir amb el PUP i amb totes les recomanacions donades, es corria el risc de tenir una gestió deficient a Coiba i d'incomplir amb l'objectiu de conservació del Parc Nacional i la seva zona especial de protecció Marina, a més de posar en perill la integritat dels ecosistemes marins i la biodiversitat de l'àrea.

Curiosament, durant el mateix mes de gener, el diari La Prensa (2018) va llançar una enquesta als seus usuaris preguntant si el Parc Nacional Coiba s’hauria d’obrir al turisme.Els resultats mostren un 58% de vots per al no i un 42% per al sí, dades que, tot i no haver estat recollides científicament, mostren la disconformitat de la població local amb el projecte.

UNESCO intervé per protegir el Parc Nacional

El 16 de febrer de 2018, la UNESCO va enviar una carta a la República de Panamà demanant clarificacions sobre les preocupacions creixents relacionades amb la voluntat de construir l’aeroport de Coiba (UNESCO, 2018). L’Estat va respondre el 14 de març, explicant que aquesta planificació es trobava en procés de concurs públic per tal d’estudiar, dissenyar, rehabilitar i mantenir la infraestructura ja existent, fet que es trobava ja previst al Pla d’Ús Públic.

A finals de maig de 2018, la UNESCO va sol·licitar la suspensió del PUP del Parc Nacional de Coiba, demanant avaluar els possibles impactes negatius del pla tenint en compte el valor universal excepcional de Coiba, tal i com es fa saber al diari La Prensa de Panamá (2018). L’avaluació havia d’estar basada en dades científiques rigoroses i completada i presentada l’1 de febrer de 2019 per a la revisió del Centre de Patrimoni Mundial de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). L'organisme internacional també va demanar assegurar que l'Estudi d'Impacte Ambiental per al projecte d'infraestructura aeroportuària fos elaborat seguint les recomanacions sobre estudis d'avaluacions ambientals de la UICN, i presentat l'1 de desembre de 2019 per a la seva revisió abans que comencessin els treballs del projecte.

La UNESCO va sol·licitar establir un programa per a monitoritzar l'impacte del turisme a l'àrea protegida i informar de l'elaboració de qualsevol programa o pla relacionat amb el turisme en el futur. D'aquesta manera, la UNESCO se sumava a les inquietuds del Comitè Científic del Parc Nacional Coiba i de grups conservacionistes, com MarViva, que van denunciar que el Pla d'Ús de Sòl s’havia aprovat sense tenir en compte les informacions científiques generades durant els últims vint anys. La UNESCO també va mostrar la seva preocupació per les regulacions pesqueres en considerar que no garantien la preservació a llarg termini. Amb aquesta sol·licitud es va confirmar que la societat civil tenia la raó en reclamar tant el tancament del Parc Nacional Coiba al públic, com també la modificació del reglament intern del Consell Directiu; l'aprovació del PUP sense el previ estudi de capacitat de càrrega que indica el màxim de visitants; el permís per a la rehabilitació de la pista d'aterratge per promoure l'ecoturisme d'alt impacte; la signatura d'un préstec per finançar el PUP i l'adopció de l'ordenament pesquer. Aquestes demandes van haver de ser prioritzades d'acord amb les recomanacions del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO, segons explica el mitjà Panamá América (2018).

Turistes del Parc Nacional de Coiba. Font: Scott Ableman, sota llicència creative commons.

S’aprova el projecte per a millorar l’aeroport, però les demandes en contra augmenten

Segons un pla impulsat des del Ministeri de la Presidència, amb un Estudi d’Impacte Ambiental aprovat entre el 26 i el 27 de juny de 2018, es va plantejar pavimentar la pista d’aterratge per a avions ja present a l’illa amb l’objectiu de destinar-la a ús turístic i de visites oficials. El procés de licitació per a “Estudio, Diseño, Rehabilitación y Mantenimiento de la Pista de Aterrizaje de la Isla Coiba, Provincia de Veraguas” (acte públic No. 2018-0-03-0-09-LV-029896), va ser adjudicat per part del Ministeri de la Presidència a l’empresa Constructora Cumo, S.A., amb un pressupost de 3.270.000 dòlars. L’elecció d’aquesta empresa fou qüestionada per algunes irregularitats, tal i com informa el diari La Estrella de Panamá (2018).

Tot i que l’Estudi d’Impacte Ambiental era favorable, l’advocat i president de l’Asociación de Derecho Ambiental, Donaldo Sousa Guevara va presentar durant el mes d’agost dues demandes contra el President Juan Carlos Varela i el Ministre d’Ambient Emilio Sempris, per abús de l’autoritat, extralimitació de funcions, tràfic d’influències i delictes ambientals en detriment de la Llei 44 del Parc Nacional Coiba. Per altra banda, el mateix advocat va interposar una demanda contra Etmara Donoso (directora regional de MiAmbiente de Veraguas) i Edilma Rodríguez (cap del Departament d’avaluació d’estudis d’impacte ambiental). La preocupació per aquest procés fraudulent fou compartida per Flavio Méndez (ambaixador de Panamà a la UNESCO), la Fundación MarViva, Centro de Incidencia Ambiental (CIAM), el Comité Nacional del Consejo Internacional de Monumentos y Sitios (ICOMOS) i el Banco Interamericano de Desarrollo (BID). Una de les principals preocupacions és el fet que el President Varela no hagués consultat les comunitats locals, el Comitè Científic ni el Comitè Directiu de l’illa de Coiba. Aquest projecte va ser percebut com la punta de llança de tota una possibilitat de negocis, com ara hotels, en un paratge que és Patrimoni Natural de la Humanitat on el seu valor universal excepcional es podia posar en perill.

El govern compareix per defensar el projecte, però les protestes ciutadanes continuen

El 14 de setembre, Emilio Sempris, ministre de Medi Ambient, va comparèixer a l'Assemblea Nacional per tal de respondre les qüestions de la cambra en referència al nombre creixent de sol·licituds ciutadanes. D’entre les queixes es trobava el fet que l’Estudi d’Impacte Ambiental respecte de les diverses construccions hauria de ser de Categoria III, ja que implica un gran impacte ambiental i Coiba és una àrea protegida. També es va comentar que els interessos empresarials no s’haurien de tenir en compte quan es tracta d’un Patrimoni Mundial de la Humanitat.

D’altra banda, la inactivitat d’ANCON, històricament un dels majors defensors dels espais naturals protegits del país, va sorprendre ciutadans i altres entitats ambientalistes. En saltar a la llum la notícia que el ministre i la directora d’ANCON són matrimoni, els detractors del projecte ho van considerar una prova més del seu procés fraudulent. Per fer front a les crítiques, el govern va defensar de nou que l’actual estat de la pista era precari i no permetia el funcionament de vols que tenen com a objectiu la lluita antidroga del país, ja que és des d’aquest punt on s’executen operacions a les zones perifèriques de Panamà.

El 20 de setembre, sis dies més tard de la compareixença de Sempris, una manifestació convocada a la capital reclamava aturar la destrucció de Coiba i la posterior construcció d’hotels. El ministre Sempris va rebre un grup de deu manifestants per tal d’escoltar les seves queixes, entre elles: el dany causat a Coiba i les construccions il·lícites que ja s’havien dut a terme. Alhora, Efraín Camarena, guia turístic i membre del Comitè Prodefensa del Parc Nacional de Coiba, també denunciava la desaparició d’espècies animals endèmiques a causa de la desforestació i les construccions o la manca de consulta a les comunitats locals, segons explica el mitjà de comunicació EFE (2018).

Platja de l’illa de Coiba. Font: dronepicr, sota llicència creative commons.

La Cort Suprema falla a favor del CIAM

El febrer de 2019 la República de Panamà va redactar un informe sobre la conservació i l’estat del Parc Naturalcom a tasca necessària per tal de seguir formant part de la UNESCO.Tot i això, l’organisme internacional de moment no s’ha pronunciat al respecte.

Arrel de la demanda de nul·litat interposada per CIAM el juny de 2019, la Cort Suprema va ordenar la suspensió provisional de l’article que permetia al Ministeri d’Ambient, com a president del Consell Directiu, l’atribució de rebre, recaptar, administrar, invertir, custodiar i autoritzar l’ús del fons del Parc Nacional de Coiba. L’article ha quedat suspès provisionalment a l’espera de la resolució definitiva de la demanda administrativa de nul·litat interposada per les advocades María Soledad Porcell Mancilla i Luisa Araúz Arredondo, tal i com s’informa al diari Panamá América (2019).

Reflexions finals

El Parc Nacional de Coiba és un exemple de com moltes vegades les àrees naturals, tot i ser protegides, es troben en perill de conservació degut a la gestió que reben per part de les administracions que estan al seu càrrec. A més, en el cas concret de Coiba es detecta una mercantilització del Parc on els interessos del capital passen per sobre dels interessos mediambientals i socials. És per això que l’opinió i els desitjos de la població local queden en segon pla i finalment són les comunitats i els grups mediambientals els que s’enfronten a les autoritats davant de la Justícia.

En conclusió podem afirmar que el que genera aquesta situació de conflicte i preocupació sobre el futur del parc són la diversitat d’actors que hi intervenen i els seus múltiples interessos. El que caldria per sortir d’aquest pas d’incomoditat amb denúncies i suspensions seria fer una gestió transparent del Parc Nacional de Coiba, possibilitant la participació de les comunitats, els grups mediambientals i, fins i tot, les universitats, amb una pàtina més acadèmica sobre la gestió de l’àrea. D’aquesta manera es donaria veu i vot a tothom, donant pas a una governança que permetés la presa de decisions sobre qüestions que ara estan sobre la taula com la introducció del turisme al Parc que també comporta la construcció de noves infraestructures, la millora de la pista d’aterratge de l’aeroport, la conservació d’espècies que estan en perill d’extinció, etc.