Després de les presentacions del llibre «Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo» (Icaria, 2019), que hem fet recentment a Barcelona (8/11/2019), Palma (14/11/2019) i Angers (19/12/2019), volíem compartir també per escrit l'esforç que realitzem en aquests actes per explicar què preteníem fer amb aquest llibre i per quines raons, així com les reflexions que ens van generar aquests espais de debat.

«Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo» és un llibre coral, escrit per vint-i-set investigadores i investigadors en vint-i-dos capítols i una introducció [1]. Està organitzat al voltant de sis grans blocs temàtics: el primer està centrat en diferents formes d'apropar-se a l'anàlisi teòrica del turisme; en el segon es destaquen les mirades feministes sobre el turisme; el tercer versa sobre les estructures materials que permeten l'organització de la indústria turística (empreses, finances, transport i treball); el quart aborda les diferents dimensions de les transformacions del turisme a les ciutats i la creixent conflictivitat a la qual ha donat lloc; el cinquè aborda les propostes d'organització alternativa del turisme i les seves contradiccions, com el turisme rural comunitari, turisme en els espais rurals, o el turisme social; finalment, el sisè es centra en la relació del turisme amb la natura, ja sigui com a paisatge transformat i mercantilitzat o com a límit biofísic.

Aquests blocs són desiguals en extensió involuntàriament, especialment pel que fa a les mirades feministes i al món rural. En alguns casos van fallar a últim moment algunes de les sol·licituds que vam fer. Però al seu torn, la major quantitat de textos inclosos en el llibre sobre els espais urbans són també reflex de la intensa transformació en les dinàmiques del capital, accelerada des de la crisi de 2008, que han trobat en el turisme una solució a la crisi. La nova onada de turisme en els espais urbans, que han estat un dels grans àmbits de disputa enfront de les dinàmiques de despossessió, ha servit per, en certa manera, posar la qüestió turística al centre dels estudis crítics i en l'agenda dels moviments socials. El llibre és així també producte del seu temps.

El que volíem fer era oferir un marc analític sobre múltiples temes que configuren la nostra societat que s'entrecreuen amb el turisme, en un context de transformació aguda pels intensos processos de turistificació que s'han disparat en els últims temps, i especialment des de la crisi de 2008, que condicionen de forma substancial les nostres vides. La percepció que la investigació crítica sempre va per darrere de les transformacions del capital és permanent i, precisament per això, vam entendre que calia un llibre d'aquestes característiques, amb el qual tractéssim de posar ordre i ajudar a entendre algunes de les dinàmiques en curs. I la idea era fonamentalment que pogués servir a activistes socials i persones dedicades a la investigació per apropar-se a un determinat tema. Volíem poder disposar d'un llibre, com als que estan acostumats al món anglosaxó, que ajudés a situar al voltant d'un tema les grans qüestions en discussió, les interpretacions que s'han fet, què s'ha escrit, qui, amb quins plantejaments teòrics, sempre des d'una perspectiva crítica. El fet de publicar el llibre en castellà acull també un contingut polític. Davant la gran majoria de publicacions d'aquestes característiques en anglès i d'escàs impacte social en el context hispanoparlant, reivindiquem l'impacte social de materials escrits en castellà, entesos com a eines per al debat social (i no només acadèmic) al voltant de la turistització a Espanya i Amèrica Llatina.

També volíem poder oferir una anàlisi contrahegemònica al discurs oficial de la indústria turística, els seus lobbies i l'acadèmia oficial al servei de la indústria que predominen de forma molt destacada en els estudis turístics, centrats bàsicament en les necessitats operatives d’empresa i les possibilitats de reproducció del capital. Es tractava de buscar una contra argumentació al relat hegemònic que el turisme és una benedicció, pràcticament un regal dels déus. El turisme ha servit com a palanca de sortida de la crisi, però també ha comportat profunds processos de despossessió i explotació, a més de la precarització de les vides de grans majories. Així doncs, l'anàlisi del turisme, com el de les nostres societats, requereix enfocaments crítics i que siguin capaços d'abordar-los de la complexitat, lluny dels reduccionismes interessats que solen predominar. D'aquesta manera, més enllà de les lloances incondicionals al turisme o la seva negació absoluta, entenem que la seva anàlisi requereix que ens submergim en les relacions socials que l'acompanyen i entendre les seves tensions i contradiccions. És que potser el turisme és diferent a les societats capitalistes en les que pren cos?

Ho hem fet voluntàriament des d'una perspectiva crítica plural, amb contribucions inspirades en marcs teòrics diversos, però que tenen en comú la insatisfacció i la problematització del paper creixent del turisme a les nostres societats, el que hem anomenat turistització global, i que, al seu torn, posen en qüestió el paper subordinat de les ciències socials en relació a les demandes i necessitats de la indústria turística. Ho fem des d'un context hispanoparlant, amb algunes contribucions d'autors que escriuen en anglès, com Robert Fletcher i Raul Bianchi, o en francès, com Clement Marie dit Chirot, però majoritàriament amb textos escrits en castellà per autors procedents d'Espanya i Llatinoamèrica. És, per tant, una investigació situada, que ha construït la seva anàlisi des de societats fonamentalment receptores turísticament, més que emissores, i això marca també una empremta en les nostres preocupacions com a societats desposseïdes i explotades al servei de la indústria turística.

Presentació del llibre a Palma.

Volíem també fer un reconeixement a una tradició d'estudis crítics que, de forma plural, des dels anys 70 ha estat treballant, investigant i analitzant quines implicacions tenia aquest progressiu procés de turistificació. Fent aquest reconeixement aspiràvem a construir tradició intel·lectual. Això és especialment important en un context on la investigació social crítica es veu contaminada per les pràctiques competitives per la supervivència acadèmica, on el que important ja no és tant què es vol transformar i com contribueix la nostra investigació a aquest esforç col·lectiu, sinó que sembla que la millor manera de sobreviure està marcada per la novetat permanent: inventar nous conceptes i intentar tenir fortuna al seu darrere. Així, predominen estudis basats en una enorme abstracció, desconnectats de problemes concrets, sense base empírica rellevant. Això pot donar lloc a debats intranscendents, però sobretot fragmenta el nostre coneixement, i acaba sent poc útil socialment. Al seu torn, per sobreviure en un context acadèmic altament competitiu, amb una pressió afegida per publicar permanentment, "publicar o morir", i per contribuir teòricament en cada article, la qual cosa en realitat és impossible, perquè els passos en la generació de coneixement són en realitat molt més lents i acumulatius.

Per això teníem clar que volíem fer aquest esforç de reconeixement, i destacar els punts en comú, més que les diferències, en les diferents aproximacions que s'han fet històricament al turisme des de perspectives crítiques. Així voldríem reconèixer, de manera especial, a la generació d'autors que als anys 70 van començar a posar les bases de l'anàlisi crítica del turisme a Espanya, com: Mario Gaviria i el llibre de 1974 "España a go-go" que s'endinsava en les lògiques espacials del turisme fordista; o Francisco Jurdao que el 1979 va publicar el premonitori llibre "España en venta" i la seva posterior contribució des de l'Editorial Endymon en la qual va traduir i va compilar una sèrie d'obres clàssiques en la col·lecció Turismo y Sociedad; o Antonio Mandly i un grup de treballadores i treballadors de l'hostaleria que el 1978 van publicar "Costa del sol: retrato de unos colonizados". Amb aquest llibre doncs preteníem caminar sobre els seus passos i ajudar a construir tradició intel·lectual crítica amb l'ús capitalista del turisme com a mecanisme privilegiat per a la despossessió i la reproducció del capital.

Però també som conscients que fa quinze anys, quan nosaltres començàvem a investigar sobre el turisme, un llibre així, en el context hispanoparlant, hagués estat impossible. Després d'uns inicis prometedors, a mitjans dels anys 70, les anàlisis crítiques en turisme van anar decaient, en part absorbides per la dinàmica acadèmica i soterrats també per les noves modes teòriques, que van desplaçar l'anàlisi de les dinàmiques d'acumulació, el revers de les quals era l'explotació i la despossessió, per girs culturals que, si bé, van aportar complexitat en la comprensió del fenomen turístic, van deixar de banda la seva pulsió per la comprensió de la imbricació del turisme a la lògica del capitalisme. A mitjans als anys 2000, quan nosaltres, i altres companys com Jordi Gascón, Joan Buades o Macià Blázquez, començàvem a escriure sobre el turisme des de perspectives crítiques, el tema estava fora d'agenda, fins i tot per a la investigació més vinculada als moviments socials, i fins i tot era vist des d'aquests mateixos espais com a una qüestió sense importància, gairebé frívola, davant d'altres activitats econòmiques. Per això ens congratulem i celebrem que quinze anys després puguem fer un llibre d'aquestes característiques. Potser vam fer el llibre que haguéssim volgut poder llegir quan començàvem.

Anna Monjo, Ernest Cañada i Ivan Murray. Presentació del llibre a Barcelona.

Vist en perspectiva, aquest llibre serveix també per mostrar la potència intel·lectual del conjunt de companyes i companys que hi han pogut contribuir, sabent, és clar, que no hi és tothom ni molt menys. El risc de fer una obra amb tantes persones i temes és que es fan més evidents les absències, tant d'unes com d'altres. Però aquesta mateixa insatisfacció reflecteix la fecunditat dels estudis crítics en turisme en aquests moments. Que ens quedessin fora una gran quantitat de temes no deixa de resultar il·lustratiu de l'actualitat de les perspectives crítiques del turisme per a la compressió de la societat actual. Algunes de les mancances que s'han fet evidents durant les presentacions del llibre han estat qüestions com la relació entre el turisme i la salut; les profundes transformacions que s'estan produint en l'actualitat en els espais rurals per la penetració del turisme; el metabolisme social associat al desenvolupament d'aquesta indústria, amb el reconeixement d’una materialitat que ha estat reiteradament invisibilitzada pels lobbies empresarials; les múltiples esferes en què interaccionen les desigualtats construïdes per raons de gènere amb altres desigualtats i amb l'activitat turística; les interpel·lacions ètiques que comporten les noves formes d'organització post-fordista del turisme; o el debat sobre les diverses formes d'organització post-capitalista del turisme.

Vam fer aquest llibre des d’Alba Sud, que no és altra cosa que un centre d'investigació independent, compromès amb la generació de coneixement per donar suport als processos de transformació social. Tampoc és que siguem singulars, no som més que un esforç més entre molts altres que encoratgen una investigació social crítica que ens ajudi a entendre el nostre món. Això és una cosa que a Alba Sud teníem molt clar des dels nostres inicis l’any 2008, inspirats per les paraules de l'historiador marxista anglès E.P. Thompson, quan deia que les classes subalternes havíem de tenir les nostres pròpies institucions que ens ajudessin a pensar el món des d'una perspectiva de classe. I això no ho fem en contra de la Universitat, seguim defensant una universitat pública al servei de les majories, on es fomenti el pensament crític i independent, però al mateix temps necessitem construir també un teixit autònom, propi.

Margalida Ramis i Ivan Murray. Presentació dell llibre a Palma.

Acabava la nostra introducció al llibre amb una presa de posició, en la qual ens reafirmem, sobre com concebre els estudis crítics en turisme i la seva relació amb els moviments socials. Així, entenem que el que ha de caracteritzar aquesta tradició és la seva voluntat i compromís de transformació en un sentit més equitatiu, que contribueixi a processos emancipadors, en relació i/o vinculats amb el turisme, i no en una simple relació que fagociti el coneixement generat en els moviments socials o els converteixi en simple objecte d'anàlisi. Voluntat i compromís són sempre una línia molt fina, que només es poden aclarir amb trajectòries investigadores a llarg termini. Esperem que el llibre pugui ser una contribució en aquesta direcció.