Des de finals de la Segona Guerra Mundial, el sector de l'aviació ha gaudit d'un estatut especial que li evitava pagar impostos sobre el combustible. Aquesta excepcionalitat fiscal, que ha estat un dels pilars de l'enorme boom de l'aviació comercial i turística arran de la desregulació del cel a partir dels anys noranta, ha permès el creixement i ràpida expansió del turisme de "tot inclòs" i els vols low cost.

En temps d'incertesa i necessitat d'escometre mesures reals per fer front a l'efecte hivernacle, el lobby del transport aeri sembla que aconseguiria mantenir el seu estatut privilegiat com si el boom de l'aviació fora innocu per al clima. Així, la Convenció de Kyoto de 1997 va continuar exonerant al sector de tota responsabilitat global. El fiasco de la Conferència de Copenhaguen va ser, així mateix, celebrat pels grans majoristes de viatges, ja que estava previst que en el nou tractat de protecció climàtica el sector hauria d'assumir reduccions reals importants en emissions. El que estava i està en joc és reconèixer la veritable factura climàtica del turisme i l'aviació, tradicionalment titllada de "marginal" (com a màxim generarien el 5% de les emissions totals, es deia). En els darrers anys, fins i tot la pròpia Organització Mundial del Turisme (OMT) ha publicat informes on es reavalua extraordinàriament a l'alça la rellevància climàtica de l'activitat turística i aèria, que estaria sobre un 14% de les emissions letals (sobre això pot veure's l'informe Copenhaguen i després. El turisme i la justícia climàtica global). Al costat de la desforestació, doncs, estaríem davant una de les activitats clau de l'apocalipsi climàtic en marxa ...

Per això, l'aprovació aquests dies per part del govern alemany, un dels estats emissors de turistes més rellevants del planeta, d'un impost climàtic sobre els bitllets d'avió pot qualificar-se de fita sense precedents. Trencant un tabú de dècades, un govern de centredreta en un estat industrial del Nord, introdueix un impost vinculat al deteriorament climàtic que comporta el desplaçament aeri i el repercuteix individualment en els bitllets (Font: Caribbean News Digital, 03.09.2010). La quantia varia significativament per trajecte, atenent precisament a la seva molt diferent repercussió per al nostre clima comú. Així, distingeix tres àrees: properes (+8 €), mitjanes (+25 €) i llunyanes (+45 €) (Font: Spiegel, 07.09.2010). Malgrat la seva evident modèstia, no hi ha dubte que s'està trencant un tabú i tindrà una influència claríssima en l'horitzó de creixement de les low cost i el turisme internacional transcontinental entre, per exemple, Europa i el Carib, Mèxic i Amèrica Central.

Alemanya no està sola. El nou govern britànic, de conservadors i liberals, va incloure en el seu programa l'increment notable de l'anomenada "Air Passenger Duty", la taxa individual sobre el bitllet d'avió. El motiu seria la proposta dels liberals d'usar aquesta taxa com una eina en la reducció de gasos hivernacle producte d'aquest sector tan subsidiat i irresponsable amb el clima. La decisió a dia d'avui no està presa, només ajornada fins a la tardor davant la pressió de touroperadors i companyies aèries (Font: Telegraph, 22.06.2010). Però l'exemple alemany, sens dubte, pot resultar clau. Sembla, doncs, que els temps i no només el clima estan canviant.

La pregunta ara és què faran els governs del Sud com els del Carib i Amèrica Central davant la fi de la impunitat climàtica de les companyies aèries i les transnacionals turístiques. Tot el seu afany se seguirà dirigint a bloquejar els progressos en protecció climàtica o, per primera vegada, intentaran formular alternatives econòmiques amb sentit ambiental perquè els seus països tinguin un present millor, encara que sigui amb menys turisme depredador i llunyà? En tot cas, una cosa sembla moure's fins i tot en lobbies regionals com el Consejo Centroamericano de Turismo (SITCA), que, per si de cas, aquest mateix agost acaba de proposar que el turisme s'integri, a partir d'ara, a la Estrategia Regional de Canvi Climàtic.