D’acord amb la Constitución de la República Dominicana, al seu article 15 s’estableix que rius, llacs, llacunes, platges i costes nacionals són de domini públic i de lliure accés. Tot i això, s’ha convertit en quelcom habitual que el desenvolupament de projectes hotelers en zones costaneres comporti la prohibició del lliure accés a la platja als ciutadans dominicans.

Playa Macao,ubicada a la zona nord de Bávaro, a la província d’Altagracia, una de les de major desenvolupament turístic, és una de les poques que queda amb accés públic. No obstant això, l’any 2018 amb l’inici de la construcció d’Hotel Macao Dreams de la companyia AMResorts, es va voler restringir l’entrada a la platja, però la comunitat s’ha empoderat i ha aturat aquests plans. Aracelis Valdez, presidenta de l’Asociación de Vendedores y Pescadores Playa Macao Uvero Alto (ASOVPESMU), que compta amb 178 membres, explica que l’any 2017, citats pel Ministerio de Medio Ambiente a Santo Domingo, van ser informats que havien de desallotjar la platja i no podrien mantenir els seus negocis en aquesta àrea. Va ser en aquell moment que es van començar a organitzar per a donar a conèixer el que estava passant i poder aturar aquests plans. “Playa Macao és un patrimoni nacional i no és de ningú”, va ser la consigna amb la qual es van mobilitzar.

Protestes contra la privatització Playa Macao. Font: El Tiempo, 2018. 

Gràcies a les protestes i les marxes es van aturar els plans originals donant pas al projecte “Playa Pública Macao”, pel qual el Ministerio de Turismo es comprometia a condicionar la platja amb la construcció de quioscos per a venedors, construir camins de fusta per a vianants, instal·lar para-sols de canya, així com a la regeneració dels manglars en males condicions, que es van veure afectats per la construcció de l’hotel a la zona. Aquestes tasques que es desenvoluparien en un període de dos a tres mesos, es van iniciar el febrer de 2020, però fins al moment no han avançat gaire.

Construcció de quioscos en Playa Macao. Imatge de Giselle Cedeño. 

Aquestes accions, impulsades per les demandes de la comunitat, han aconseguit aturar que s’impedeixi l’accés públic a platja. Aracelis Valdez va explicar a Alba Sud que no es neguen al desenvolupament d’aquests projectes hotelers, sempre que es respectin els seus drets: “Molts diuen que el pobre no vol que el desenvolupament arribi a la comunitat. El pobre sí que desitja que el desenvolupament arribi a la comunitat, però no que la mati. De què em serveix tenir hotels a la meva comunitat si de totes maneres hauré de traslladar-me a un altre lloc per manca de feina o perquè el que em paguen no em permet pagar el meu lloguer?”.

Macao

El projecte de l’Hotel Macao Dreams actualment es troba en la seva primera fase, que ha implicat la construcció de 500 habitacions. Tanmateix, són previstes dues fases més, a través de les quals s’ampliarà l’hotel amb 677 i 1.126 habitacions més respectivament. A part d’aquesta iniciativa, a Macao es preveu la construcció d’un segon macroprojecte de 11.000 habitacions per part dels amos del turoperador Anex Tour.

En principi, aquestes iniciatives podrien ser positives, ja que suposarien una important font de generació de llocs de treball i desenvolupament per a la població local. A República Dominicana, però, predomina la modalitat del “tot inclòs”, un model que sol ser excloent en el desenvolupament de les comunitats locals. Tot i que les autoritats del país afirmen que volen apostar per un model de turisme més sostenible, se segueixen obrint projectes hotelers sota aquest mateix esquema del “tot inclòs”. El que podria ser una oportunitat per a la comunitat, si el turista continua tancat a l’hotel sense consumir fora de les seves instal·lacions, redueix notablement el benefici esperat.

Hotel Dreams Macao Beach. Imatge de Giselle Cedeño.

Hotel Dreams Macao Beach. Imatge de Giselle Cedeño.

Mentrestant, la comunitat del Macao pateix nombroses necessitats. Entre altres limitacions destaca el fet que encara no compten amb aqüeducte, sistema de clavegueram, un hospital, i fins i tot a vegades hi ha moments en què falten professors que imparteixen classes a les escoles.

Wilson Santana, president de la Junta de Vecinos de Macao, en ser preguntat per Alba Sud en referència als apropaments de l’administració pública per a preparar a la comunitat amb relació al futur augment de visitants i de quina manera se’n podrien beneficiar, explica que només s’han reunit amb ells per assegurar-los que Playa Macao seguirà essent pública. Tot i això, del desenvolupament i la resolució dels problemes de la comunitat en si, no se n’ha parlat, i reconeix que no estan preparats per a obtenir un benefici d’aquest desenvolupament turístic. Amb la perspectiva de la creació d’ocupació, els més joves de la comunitat estan realitzant cursos tècnics sobre atenció en bars i restaurants, però això no assegura que siguin contractats o que puguin percebre un sou que els permeti tenir una vida digna. Per a Aracelis Valdez, “les entitats públiques haurien de donar-nos suport en això i preparar la comunitat, no esperar que vingui una institució privada, faci la inversió i es beneficiï del que ens correspon”.

Macao. Imatge de Giselle Cedeño.

En aquests moments, als residents no els queda més alternativa que veure com s’alcen les imponents edificacions, i són molts els que expressen temor a ser desplaçats a llarg termini. En referència a aquest aspecte, Wilson Santana afirma que l’única cosa que tenen assegurada “és el dret de propietat” i creu que ningú pot desplaçar-los.

Avui els murs que separen l’hotel de la comunitat mostren el contrast entre la realitat quotidiana dels habitants de Macao i l’opulència que acull al seu interior. Si realment es pretén un desenvolupament social de la comunitat, primer s’hauria d’haver condicionat, dotat de serveis bàsics, i ofert formació professional als seus habitants per tal que puguin obtenir un benefici real de l’arribada dels turistes a la zona.