Segons dades oficials de la República de Panamà, el país compta a data de 27 d’abril de 2020 amb 5.538 persones contagiades i amb 369 casos recuperats. Pel que fa al nombre de defuncions, se situa en 159 persones. Segons el malaguanyat Marco A. Gandásegui, professor de Sociologia de la Universitat de Panamà, el Ministeri de Salut (MINSA) no ha detallat quin és el perfil socio-econòmic dels positius pel coronavirus. No obstant, Gandásegui afirma que la gran majoria de casos provenen de sectors humils de la capital que viuen en barris amb molta densitat de població. Per tal de detectar nous casos i tenir dades actualitzades en la mesura del possible,Panamà realitza proves constants als seus habitants. Concretament, és el tercer país del continent americà que més tests realitza per milió d’habitants, per darrere de Canadà i Xile. Tot i que aquestes dades varien cada dia i no hi ha una previsió possible de les dades futures en aquest país ni a la resta del món, l’alerta per aquesta pandèmia està present a tot el país centreamericà. Actualment Panamà es troba impactat per la crisi produïda per la COVID-19, agreujada per la seva enorme obertura a l’exterior i per l’alta vulnerabilitat financera a nivell global. Aquesta pandèmia ha arribat de sobte a tots els països del món, amb capacitats de resposta molt diverses dels seus sistemes de salut. En el cas de Panamà, des de mitjans dels anys 90 les polítiques de salut van enfocar-se al negoci privat, augmentant les grans inversions en hospitals amb préstecs públics, tot deixant de costat l’atenció primària i la prevenció com a màxims objectius. Això ha provocat un deteriorament del sistema sanitari públic on els gremis de la salut i del moviment sindicalorganitzat lluiten contínuament per una desprivatització de la sanitat. Tal i com afirma Beluche (2020), aquesta pandèmia mundial pot donar inici a una aposta per la sanitat pública que ja està demostrant la seva eficàcia i a un món nou, més col·lectiu i democràtic. 

El 9 de març es va confirmar el primer cas de coronavirus a Panamà i, a partir d’aquest moment, el Govern va anar detallant totes les informacions a través d’una pàgina web específica pel coronavirus. Tan sols dos dies més tard de la detecció del primer positiu, el Ministeri d’Educació, juntament amb el de Salut, va suspendre les activitats acadèmiques a escoles i universitats. Per tal de garantir que la venda d’aliments i de productes d’higiene personal i neteja es vagi realitzant de manera controlada, el MINSA i el Ministeri de Comerç i Indústries (MICI) van coordinar mecanismes per a que totes les famílies puguin tenir accés de forma efectiva sense acaparaments ni manca de provisions que ocasionin el pànic entre la població. El 13 de març, amb una situació global molt alarmant, el Govern panameny va extremar les mesures sanitàries i va establir una coordinació nacional efectiva de cures intensives, habilitant més àrees en tots els hospitals i posant en marxa una consultoria clínica virtual, el Programa R.O.S.A., per a tots els ciutadans i ciutadanes. D’altra banda, es van suspendre totes les activitats, actes i esdeveniments amb l’excepció d’aquells actes esportius amb una assistència màxima de 50 persones. També es va delegar responsabilitat al MINSA per a dirigir l’embarcament o desembarcament en les operacions portuàries de naus comercials, però es van suspendre temporalment les arribades de creuers amb vigilància de 14 dies per aquelles persones que desembarcaven a Panamà. El Govern panameny va anunciar també la suspensió temporal dels vols comercials de països d'Europa i Àsia amb excepció de tots aquells relacionats amb el transport de medicaments, material mèdic quirúrgic, equips mèdics, vacunes i ajuda humanitària.

Les visites als centres hospitalaris van quedar suspeses a partir del 15 de març i, un dia més tard, ja es va ordenar el tancament de tots els establiments comercials excepte supermercats amb un màxim de 50 persones, farmàcies, centres mèdics i establiments que venen productes de salut, combustible i aliments. Pel que fa als restaurants, es permet exclusivament el servei per emportar o d’entrega a domicili. D’altra banda, també va quedar prohibit l’accés a platges, rius, piscines i balnearis públics i hotels, casinos i altres allotjaments turístics van haver de tancar.

A partir del 18 de març Panamà va declarar el toc de queda des de les 9 de la nit fins a les 5 del matí. El president Laurentino Cortizo va posar en marxa el "Pla Panamà Solidari" que, amb una dotació inicial de 50 milions de balboes (46 milions d’euros), serveix per a distribuir aliments i medicaments entre els grups més vulnerables del país. Els bons solidaris són de 80 balboes (73,6 euros), repartits en quatre bons de 20 balboes (18,4 euros) i es destinen a famílies que han perdut els treballs o treballadors i treballadores que estaven en el sector informal. També es va informar de la decisió de no aplicar cap aranzel per als productes relacionats amb les mesures de salut i higiene i del fet de recolzar els bancs per a atendre fins a 70.000 petits empresaris. A més, es van destinar 40 milions de balboes (36,8 milions d’euros) per a adquirir l’equip mèdic necessari per a poder atendre els pacients de COVID-19. Segons Beluche (2020), és qüestionable com el Govern panameny està gestionant els milions de balboes destinats a les ajudes per a pal·liar els efectes del coronavirus. Aquests diners se sumen al gran deute de l’economia de Panamà, que amb els anys ha de ser retornat, provocant una disminució en la despesa social del Govern. Part d’aquestes inversions s’ha destinat a nombrar nou personal sanitari per a l’atenció domiciliària i a ampliar la xarxa de laboratoris per a la detecció del virus. Augmentant les mesures preventives per a evitar contagis, el Govern va establir àrees i zones especials separades dins dels centres penitenciaris del país.

Senyor amb mascareta. Font: Patrice Calatayu, sota llicència de creative commons. 

El 25 de març es va allargar el toc de queda de les 5 de la tarda a les 5 del matí a tot el país, aplicant multes a tots aquells que incompleixin les normes o mesures sanitàries establertes. El Govern de Panamà també ha estès la xarxa de serveis per a atendre els afectats de la pandèmia, traslladant alguns pacients positius a hotels d’arreu del país, començant per la capital. Pel que fa al Canal de Panamà, s’ha prohibit el trànsit d’aquelles embarcacions que no compleixin amb les mesures sanitàries exigides.  

L’1 d’abril el Govern Nacional de Panamà va establir noves mesures per a protegir la salut de la població. Aquestes consisteixen a mesurar el trànsit de persones, condicionat pel gènere que consti en la cèdula d’identificació personal de cada ciutadà i ciutadana. Així és com les dones poden sortir al carrer els dilluns, dimecres i divendres, mentre que els homes ho poden fer els dimarts, dijous i dissabtes. S’ha decretat que els diumenges tota la població ha de romandre a casa seva.

El 3 d’abril, el president Cortizo va anunciar l’acord amb 35 de les empreses financeres més importants del país d’aplaçar durant 90 dies la lletra mensual, sense conseqüències a les seves referències creditícies ni càrrecs per retards, encara que aquells que ho poden pagar han de fer-ho en el termini habitual. D’altra banda, el Ministeri de Salut va informar que els nens amb diagnòstic del síndrome d’espectre autista poden sortir de les seves cases acompanyats pels seus pares durant un temps de 45 minuts, d’entre les 3 i les 4 de la tarda.

El 6 d’abril el MINSA, en coordinació amb el Ministeri de Comerç i Indústries i el Ministeri de Treball i Desenvolupament Laboral (MITRADEL), va informar que, amb el propòsit de seguir protegint la salut dels treballadors de l'empresa Minera Panamà, SA, s’ordenava el tancament temporal de la mina, després que el Sindicat Industrial de Treballadors i Treballadores de la Construcció de Mines i Desenvolupament de la Mineria (STM) demanés el seu tancament ja que hi havia diversos infectats i un mort per coronavirus. 

L’11 d’abril es van anunciar noves mesures coercitives degut a que la població segueix incomplint les normes del confinament, com el fet que aquelles persones que circulin pel carrer sense justificació seran multades i se’ls imposarà treball comunitari. Pel que fa als conductors, se’ls suspendrà el permís de conduir durant tres mesos i una grua s’emportarà el seu vehicle. El 21 d’abril, el Consell Municipal de Panamà va aprovar l’ús obligatori de mascaretes a la ciutat capital per a tots els habitants que circulin fora de les seves residències i, en el cas de no complir les normes, se sancionarà amb multes de fins a mil balboes (920 euros). 

El Govern de Panamà reitera contínuament en les seves declaracions les ajudes brindades amb el “Pla Panamà Solidari” on, a data de 22 d’abril, afirma haver repartit més de 495.000 bosses amb menjar i quasi 367.000 bons. No obstant, diverses comunitats del districte de La Chorrera, a la província de Panamà Oest, s’han manifestat per a reclamar les ajudes promeses, ja que afirmen haver rebut només la meitat dels bons que els corresponen. A més, entre els habitants d’aquesta comunitat hi ha un gran nombre d’ancians, infants i persones discapacitades que no tenen suficients recursos econòmics per fer front a la quarantena. 

Afectacions del coronavirus al turisme de Panamà

Pel que fa al turisme, el Govern de Panamà també ha anat prenent mesures tal i com la pandèmia ha anat evolucionant. En primer lloc, el Ministeri de Seguretat Pública, el Servei Nacional de Migració i l'Autoritat de Duanes van coordinar les mesures perquè a partir del 12 de març els creuers, minicreuers i altres embarcacions amb turistes de països afectats no desembarquessin ni embarquessin temporalment en territori nacional. En segon lloc, tres dies més tard es va ordenar el tancament de tots els establiments comercials i no comercials, incloent els hotels i altres allotjaments turístics, així com d’oci relacionat amb el sector i també recursos turístics com ara platges, piscines, rius i balnearis públics. A partir del diumenge 22 de març van quedar suspeses les arribades i sortides dels vols internacionals, tot gestionant els darrers vols humanitaris amb panamenys i panamenyes procedents de diferents localitats del món, els quals van entrar en aïllament per a observar el seu estat de salut. Amb el cessament dels hotels, alguns van posar a disposició els seus llits per a traslladar pacients i desbloquejar el col·lapse als hospitals. Així és com, a partir del 27 de març, alguns hotels es van condicionar per a l’observació i el tractament de pacients, comptant amb personal sanitari per a atendre els contagiats. Primer es va començar pels de Ciutat de Panamà i ara ja compten amb hotels-hospitals a Santiago, província de Veraguas i David, província de Chiriquí.

Hotel de Panamà. Font: Luis Lobo Borobia, sota llicència de creative commons. 

Una altra de les accions que ha tingut lloc durant aquest estat d’alarma és una campanya turística de prevenció de la COVID-19,creada per l’Autoritat de Turisme de Panamà (ATP). En aquesta es mostren les belleses naturals del país i destaca entre les millors promocions que conviden a captar l’atenció d’un potencial viatger. 

El turisme a Panamà representa un 11% del PIB del país amb una entrada de divises que aporta anualment al voltant de 4.234 milions d’euros. El president de la Cambra de Turisme de Panamà, Ernesto Orillac, ha declarat que la COVID-19 arriba en un moment on el turisme panameny començava a donar signes de recuperació després d’uns anys amb una disminució de les arribades de turistes i la seva despesa. El turisme també genera llocs de treball classificats pel Govern panameny com a directes i indirectes. En els primers s’inclouen hotels, restaurants i altres activitats turístiques i suposen una xifra de 38.794 treballadors. Pel que fa al treball indirecte, es comptabilitzen 100.254 llocs de treball, el que fa que la xifra total de treball turístic sigui de 139.048 empleats (dades del Govern del 2018).

Situació dels treballadors en aquest estat d’alarma

Aquesta pandèmia ha afectat clarament treballadors i treballadores d’arreu del país i, en especial, a la indústria turística i hotelera. El 20 de març, el Ministeri de Treball i Desenvolupament Local de Panamà va decretar una sèrie de mesures per als empresaris i treballadorsdel país. Per una banda, els contractes dels empleats i empleades d’aquelles empreses que han hagut de tancar a causa de l’estat de l’alarma han quedat suspesos a tots els efectes laborals. Això significa que els treballadors no estan obligats a treballar i que els empresaris no estan obligats a pagar-los el sou. Els empresaris han de sol·licitar a MITRADEL la suspensió dels contractes dels treballadors, els quals a partir d’aquest moment queden inclosos a les llistes de beneficiaris dels programes establerts pel Govern per a mitigar la falta d’ingressos laborals. En cas que la suspensió no sigui aprovada per part del Ministeri, l’empresa es responsabilitza de pagar els salaris de tots els seus contractats. D’altra banda, en finalitzar l’estat d’emergència nacional, els empleats i empleades tornaran als seus llocs de treball en les mateixes condicions establertes dins el contracte de treball vigent en el moment de la suspensió. Amb la finalitat de garantir aquests llocs de treball, es considerarà acomiadament verbal injustificat l’intent d’impedir el retorn del treballador al seu lloc de feina el dia després de finalitzar l’estat d’alarma. Tot i això, tal i com afirma Gandásegui, la situació serà cada cop més complicada per al 85% de la població que es troba en la “base de la piràmide” social, entenent que hi ha un 50% de treballadors informals i un 35% d’assalariats. Així, el 15% restant, conformat per empresaris, professionals i les elits del país, continuaran mantenint les seves posicions altes amb baixos nivells de tributació i, d’altra banda, se situarà la població de classe mitjana i baixa que, segons Jonavé (2020), ha quedat totalment desprotegida davant d’aquest estat d’alarma. 

Els treballadors i les treballadores del sector turístic han manifestat que són un col·lectiu laboralment molt afectat, atès que la pandèmia global ha provocat l’aturada del fluxos turístics. Aquest fet ha afectat en primer lloc al Hub de les Amèriques de la companyia Copa Airlines, centre de connexions líder a Llatinoamèrica, que dóna servei a 80 destinacions en 33 països i ha hagut de suspendre les seves operacions de manera temporal. D’altra banda, una preocupació dins del sector turístic ha vingut per part dels guies, que representen un total de 3.000 llocs de treball a Panamà. Aquest col·lectiu es troba totalment desemparat davant la caiguda d'arribades de turistes i de les consegüents cancel·lacions, ja que són treballadors independents. Davant de les projeccions d’una temporada turística reduïda i amb un menor nombre de visitants, els guies reclamen formar part del pla de contingència establert per les autoritats panamenyes. Un altre grup de treballadors afectats és el de conductors de transports vinculats al turisme, als quals els preocupa el temps de recuperació, a més de tots els mesos d’estat d’emergència sense cap ingrés. 

Avió de Copa Airlines a l’aeroport Internacional Tocumen de Panamà. Font: airbus777, sota llicència de creative commons.

Per altra banda, la informalitat laboral a Panamà, és a dir, aquells llocs de treball que no gaudeixen de contracte ni d’afiliació a la seguretat social, és una problemàtica que va en augment. La indústria turística no és aliena a aquest fenomen i inclou aquells treballadors i treballadores que es dediquen a la creació i venda d’artesanies. De fet, en l’informe de Análisis del sector Turismo y Artesanía de Panamà, elaborat el 2017, es comptabilitza que només aproximadament 9.000 treballadores de les 200.000 que es dediquen a les tasques artesanals són legalment registrades. Tot i que no és possible determinar amb exactitud el nombre de treballadores que formen part de la indústria turística, se sap del cert que és un sector feminitzat. Moltes comunitats indígenes de Panamà alerten que el coronavirus ha tingut una elevada repercussió en l’economia de les seves comarques, especialment en aquelles dedicades a l’elaboració d’artesanies destinades al públic estranger, que evidentment ara no compten amb cap venda.

Projeccions futures per al sector turístic panameny

Iván Eskildsen, administrador de l’ATP, ha posat de relleu la necessitat d’unir-se per a treballar conjuntament i per a crear propostes per ser el primer país que atregui públic internacional. Per tal de poder traçar línies de treball i noves estratègies, es conformaran taules de treball amb diversos presidents de gremis de la indústria per a crear l’Aliança Pro-Recuperació del Sector Turístic.

Ernesto Orillac, el president de la Cambra Nacional de Turisme de Panamà (CAMTUR) creu que també s’han de planificar projectes per a després de l’estat d’alarma, sent creatius i cercant una nova forma de mostrar els múltiples atractius de Panamà. Per Orillac, és necessari comptar amb l’empresa privada per tal de poder treballar una estratègia clara i definida a llarg termini que inclogui el posicionament del país i la creació de nous circuits i productes interns. Amb l’objectiu de poder garantir la continuïtat de tots els llocs de treball dins del sector turístic, bancs i líders de la indústria estan treballant de forma conjunta. 

El president de l’Associació d’Operadors de Turisme (APOTUR), Alexis Zapata, va mencionar per la seva part que la situació és complicada i que, en paral·lel a la subsistència de les empreses, el que cal prioritzar són les campanyes amb visió de futur. Per tal d’estar preparats per l’escenari post-coronavirus, Panamà treballa en una estratègia que permeti reactivar el turisme, fet que es preveu en dues etapes. La primera seria la promoció del turisme intern, tenint en compte que els residents es podran desplaçar abans i amb més facilitats que els visitants estrangers. La segona etapa seria la promoció per tal d’arribar al mercat internacional,en un escenari que es preveu agressiu i molt competitiu pel fet de ser molts els països que intentaran reactivar les seves respectives indústries turístiques. 

Illa de San Blas. Font: Marc Veraat, sota llicència de creative commons.

A més d’això, Panamà segueix treballant el programa: “Desarrollo Urbano Integral de Ciudades con Vocación Turística”, aprovat recentment pel Consell Econòmic Nacional (CENA) i el Consell de Gabinet amb un finançament de 100 milions de balboes (92 milions d’euros) derivats d’un préstec amb el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). Aquesta gran quantitat monetària s’invertirà, entre altres obres, en la construcció i millora d’infraestructures turístiques, abastament d’aigua potable, integració d’espais públics en destins prioritaris com són: Boquete i Tierras Altas, a Chiriquí; Pedasí, a Los Santos; Santa Catalina, a Veraguas; Taboga, a la Ciudad Capital; i Bocas del Toro.

L’objectiu d’aquest programa és contribuir al desenvolupament urbà i socioeconòmic de les ciutats petites i mitjanes amb vocació turística en els següents eixos: accés i qualitat dels seus serveis i les seves infraestructures urbanes; increment del desenvolupament turístic amb caràcter inclusiu, millorant el seu equipament, la gestió turística i la cohesió social; i enfortiment de l'Autoritat de Turisme de Panamà (ATP) en la planificació, la gestió i la promoció de ciutats turístiques. El projecte tindrà una duració de sis anys i estarà sota el lideratge de l’ATP, amb la participació dels municipis i el Gabinet Turístic. 

Davant aquesta situació d’incertesa, les autoritats panamenyes es mostren en tot moment amb una actitud positiva i esperançadora per a recuperar l’activitat turística del país un cop acabi aquest estat d’emergència. No obstant, en aquest afany no s’hauria de perdre de vista la necessitat de garantir les condicions laborals dels treballadors del sector, que actualment es troben en una situació de manca d’ingressos i preocupació pel futur. Així, Panamà té davant seu la disputa de com gestionar el turisme i l’oportunitat de dirigir el sector cap a una millora favorable dels seus treballadors i treballadores, així com enfocar-se en la preservació de la cultura, la terra i els ecosistemes de Panamà.