El turisme de voluntariat o volunturisme és un fenomen que engloba a tots aquells turistes que, per diverses motivacions, tal i com vam explicar en aquest article anterior, troben una nova forma de viatjar que implica fer voluntariat en una comunitat. Normalment els turistes solen ser majoritàriament dones joves d’entre 16 i 22 anys que procedeixen del Nord Global i viatgen al Sud Global a través de múltiples organitzacions que s’encarreguen de gestionar els programes de voluntariat. Aquest fenomen, que ha crescut en popularitat per part dels turistes i les organitzacions, també ha cridat l’atenció dels mitjans de comunicació i de científics acadèmics que, des de fa poc de més de dues dècades, han investigat les dinàmiques del turisme de voluntariat. Un dels focus d’atenció ha estat els impactes del volunturisme tant en els voluntaris com en les comunitats locals, tal i com queda reflectit en aquest article d’Alba Sud. Tot i que la seva complexitat ha permès destacar efectes positius i negatius derivats d’aquesta pràctica, les experiències de volunturisme són múltiples a tot el món i cadascuna d’elles té característiques diferents.

D’entre aquestes característiques destaca el tipus d’organització que gestiona el voluntariat. Històricament, el volunturisme es va iniciar a través d’organitzacions religioses o ONGs com pràctiques solidàries d’acció internacional. No obstant, encara que aquestes organitzacions segueixen treballant en aquest àmbit, en els últims anys hi ha hagut una proliferació d’organitzacions de tipus comercial, sobretot situades als països desenvolupats. Amb la finalitat d’aprofundir en aquest eix, en el present article s’expliquen cinc experiències de turisme de voluntariat a Nicaragua amb la hipòtesi de si els models organitzatius poden canviar l’experiència de volunturisme. Els diferents tipus analitzats són: organització internacional, organització universitària juntament amb gestió comunitària, cooperació internacional, fundació religiosa i gestió comunitària en forma d’associació. 

Tot i que el turisme de voluntariat és un nínxol de mercat molt concret i especialitzat, també es veu afectat quant a la incertesa de com la pandèmia de la COVID-19 ha deixat en suspens tot tipus de pràctiques turístiques. Encara que a primera vista pugui suposar un impacte negatiu per aquest tipus de turisme, també s’obre una oportunitat per a repensar els diferents models que sustenten el volunturisme i el sector en general.

El fenomen del turisme de voluntariat a Nicaragua

El turisme de voluntariat té diverses expressions dins de la societat nicaragüenca. En el cas dels espais rurals, s’han observat experiències promogudes per agències especialitzades dedicades exclusivament a aquest tipus de turisme, que han estat gestionades per agències internacionals, institucions educatives, agències de cooperació, fundacions religioses i organitzacions de la societat civil dins de Nicaragua. Tot i que no existeix cap estadística per part de l’Institut Nicaragüenc de Turisme, segons el registre que els centres comunitaris recopilen, els països d’origen dels voluntaris que arriben a Nicaragua són majoritàriament de Canadà, Estats Units, Espanya, Alemanya i França. En certs casos, els voluntaris s’inscriuen de manera personal i, en d’altres, mitjançant les organitzacions especialitzades que ofereixen aquest tipus d’experiències. 

Els turistes de voluntariat a Nicaragua normalment s’involucren amb projectes vinculats a temes de sanejament de l’aigua, atenció mèdica general, millora de la infraestructura escolar, formació educativa integral, educació saludable, projectes amb perspectiva de gènere i socioambientals. Així mateix, el seu treball està connectat amb els col·lectius de dones, organitzacions ambientalistes, escoles d’educació primària o secundària i la població en general. 

Organització internacional: Reto Juvenil Internacional

Reto Juvenil Internacional (RJI) és una ONG sense ànim de lucre que es va crear en 1991, formant una aliança estratègica amb Canadà, Guyana i Austràlia per a promoure el desenvolupament comunitari als països que més ho necessiten. En un inici es va establir a Costa Rica, on es troba la seva seu central, però amb els anys ha ampliat als països amb què col·labora. Temàticament s’ha centrat en tres àrees diferents: conservació mediambiental, educació i desenvolupament comunitari, amb èmfasi en els nens i nenes, dones i comunitats indígenes. Entre els seus programes es troba Nicaragua, on implementa projectes basats en educació mediambiental, autoproducció, construcció i millora de cuines, iniciatives de gènere i empoderament de la dona, i infraestructures educatives en comunitats rurals. Concretament, les comunitats amb les quals avui dia treballa Reto Juvenil Internacional es troben a Granada, León, Managua, Matagalpa i Somoto, on RJI s’estableix per un període d’entre 3 i 5 anys. Una vegada la comunitat ha pogut desenvolupar el projecte i per tal d’evitar la dependència de les comunitats sobre aquesta organització, RJI continua la seva tasca en una altra localitat. 

En aquest cas, l’organització de turisme de voluntariat a Nicaragua estableix els vincles amb les i els líders comunitaris, amb qui planifica totes les activitats a realitzar i junts identifiquen els espais d’incidència social. D’acord amb un programa de voluntaris anual, es llancen les convocatòries segons els períodes de vacances dels països d’origen dels voluntaris. Així, es promouen projectes d’acció social en comunitats amb alts índex de marginació i vulnerabilitat social, és a dir, en comunitats on no compten amb aigua potable, els habitatges no disposen de drenatge, la població té alts índex d’analfabetisme i accés limitat a la salut.

Pel que respecta als turistes que opten per aquest tipus de viatge, Reto Juvenil Internacional ofereix diferents maneres de realitzar el voluntariat. En primer lloc, existeix l’opció de viatjar pel seu propi compte, és a dir, escollir el voluntariat que més encaixi amb les necessitats i els interessos del voluntari. En segon lloc, RJI ofereix l’oportunitat de crear un grup de voluntariat d’un mínim de 12 persones des d’una universitat o d’una altra organització per a desenvolupar un projecte que s’adapti a les expectatives dels voluntaris i les comunitats. Les tarifes per a la participació en un voluntariat de dues setmanes són de 750 dòlars (695 €) per persona, incloent el transport des de i cap a l’aeroport i al lloc on es troba el projecte. S’inclou també l’allotjament i el menjar (esmorzar, dinar i sopar) a la comunitat, sessions d’orientació i formació sobre el projecte, certificat de participació, servei d’emergència 24 hores i un líder de grup disponible durant tot el voluntariat. No s’inclouen les tarifes aèries, els vols, les reserves d’hotels en cas de retard en els vols, assegurança de viatge, els tours opcionals, el servei de bugaderia i els diners per a despeses personals. 

En tercer lloc, Reto Juvenil Internacional ofereix un programa anomenat “Español”, que consisteix a aprendre o millorar l’idioma espanyol, submergint-se en l’estil de vida del país del voluntariat i de les famílies d’acollida. Aquest programa es realitza a Costa Rica, on es fan classes d’espanyol durant una setmana com a mínim i, durant els 7 dies següents, es realitza volunturisme a qualsevol dels països centreamericans on treballa RJI, entre ells, Nicaragua. Les tarifes establertes per a aquest tipus de programa van dels quasi 1.000 dòlars (926,50 €) per persona per dues setmanes, als 3.000 dòlars (2.780 €) per a vuit setmanes, incloent les mateixes prestacions mencionades anteriorment. Finalment, Reto Juvenil Internacional ofereix l’opció de fer una estada de pràctiques internacionals no remunerades, que és un tipus de programa que ofereixen moltes organitzacions internacionals avui en dia. 

Organització universitària juntament amb gestió comunitària: Asociación Puesta del Sol 

A l’illa d’Ometepe, departament de Rivas Nicaragua, es troba l’Asociación Puesta del Sol, organitzada a partir de l’any 2005 com una iniciativa d’autogestió liderada per dones tal i com s’explica en aquest article d’Alba Sud. Aquesta comunitat està integrada per 15 dones i 2 homes, d’entre 33 i 65 anys, els quals van iniciar aquest procés d’organització col·lectiva després del deteriorament de les condicions de treball dels camperols amb els processos de privatització de la terra, carència d’accés al crèdit i fenòmens meteorològics que augmentaven les pèrdues en l’agricultura. Per aquest motiu, davant d’unes condicions de pobresa i desigualtat intensificades a la vida de les dones, elles van decidir crear aquesta associació que es va materialitzar amb l’activitat de turisme rural comunitari. Avui en dia, la seva activitat es divideix tant en l’atenció als visitants com en la producció de la flor de jamaica, per a la producció de vi i melmelada. 

A més de rebre turistes com a part de la seva activitat de turisme rural comunitari, l’Asociación Puesta del Sol també rep grups de voluntaris provinents de centres educatius canadencs. La coordinadora de l’associació s’encarrega de connectar amb els programes de mobilitat estudiantil internacional de les universitats canadenques per a realitzar el seu voluntariat una vegada a l’any, aprofitant les relacions de cooperació que ha establert com a ciutadana canadenca. Un exemple d’institució amb què col·laboren és Ceged Limoiliou campus Québec, un campus d’estudis professionals al sud-est del Quebec. 

Asociación Puesta del Sol. Font: Tshantz, sota llicència de creative commons. 

Les estades dels volunturistes poden variar d’entre 8 i 15 dies, amb 5 hores de treball voluntari al dia on brinden atenció mèdica als comunitaris i distribueixen medicines durant les jornades d’atenció, essent aquesta l’àrea d’incidència del voluntariat amb un acord per ambdues parts. Aquesta experiència ha cobrat valor en la comunitat, ja que cada any s’espera l’arribada d’aquests grups de voluntaris, especialment perquè el sistema de salut a l’illa pateix enormes dèficits. Els voluntaris costegen les despeses de manutenció durant la seva estada a la comunitat, no obstant, això és administrat pel programa de mobilitat de la seva institució encarregada de realitzar els pagaments corresponents de manera directa amb l’administració de l’Asociación Puesta del Sol. 

L’allotjament dels participants és a les cases de les famílies de la comunitat amb qui comparteixen els tres temps d’alimentació. El dia que arriben els voluntaris se’ls ofereix un sopar de benvinguda que preparen les dones que integren el col·lectiu. El cost de l’allotjament és de 10 dòlars (9 €) la nit i l’alimentació inclou el dinar i el sopar a 4 dòlars (3,6 €) i l’esmorzar a 3 dòlars (2,7 €). Els ingressos per a cada família varien segons el nombre d’estudiants que reben a les seves cases. 

El projecte d’acció social que duen a terme aquests programes de voluntariat forma part d’una iniciativa que ha contribuït d’alguna manera a millorar les condicions de vida de les comunitats en diversos àmbits. Des de l’experiència de l’Asociación Puesta del Sol s’han dut a terme ampliacions de salons de classes, la construcció d’un parc infantil, així com la reactivació de l’única biblioteca de l’escola primària que existeix a la comunitat. 

Cooperació internacional: Agència de Cooperació Internacional Japonesa (JICA)

La cooperació internacional es refereix a la relació de col·laboració establerta pels governs estatals amb entitats a altres països, fent especial èmfasi en les relacions de col·laboració. Així doncs, molts governs elaboren línies d’acció vinculades amb l’ajuda internacional incentivant programes de voluntariat amb altres països.

El turisme de voluntariat també ha arribat a Nicaragua amb finalitats educatives en el cas de l’agència de cooperació internacional com la de Japó (JICA). Aquesta agència nipona ingressa anualment un grup de voluntaris per a realitzar activitats en diverses àrees de formació, ja sigui com a educadors impartint classes d’idioma japonès a la Universitat Centreamericana (UCA) o promovent mesures d’higiene comunitària i teràpies dirigides als infants i joves amb discapacitats de l’Asociación Los Pipitos, a Managua. 

Voluntaris de JICA Nicaragua. Font: Facebook JICA Nicaragua. 

En aquest programa de voluntaris japonesos participen joves d’entre 20 i 39 anys, així com la categoria de sèniors que es refereix als voluntaris que tenen experiència de més de 15 anys a les seves àrees de treball. El programa té presència de voluntaris a 23 països d’Amèrica Llatina i El Carib, encara que Nicaragua va ser el primer país en rebre un grup de voluntaris l’any 1991 i són més de 641 voluntaris els que ha rebut fins l’any 2018. 

Les institucions nicaragüenques realitzen la sol·licitud especificant el perfil del voluntari que requereixen, després dirigeixen la seva sol·licitud a l’oficina de JICA a Nicaragua que funciona com la intermediària per a traslladar la informació a l’oficina central de JICA a Japó. En aquesta, es reben totes les sol·licituds i durant un any es garanteix el reclutament i la selecció dels candidats. L’estada dels voluntaris és de 10 mesos fins a 2 anys per a realitzar el voluntariat. 

Les institucions contraparts a Nicaragua s’encarreguen de brindar els recursos necessaris per a la realització d’activitats in situ, i l’agència de cooperació JICA Nicaragua que funciona com la intermediària per a traslladar la informació a l’oficina central de JICA a Japó. En aquesta oficina es reben totes les sol·licituds i durant un any es garanteix el reclutament i selecció de candidats. L’estada dels voluntariats és de 10 mesos fins a 2 anys per a realitzar el voluntariat. 

Les institucions a Nicaragua s’encarreguen de brindar els recursos necessaris per a la realització d’activitats in situ, i l’agència de cooperació JICA s’encarrega de les despeses aèries des de Japó, manutenció, alimentació i despeses bàsiques de salut. Els voluntaris viuen en cases residencials independents, ja que estan ubicats en diferents parts del país segons la missió que correspongui. Aquest format de voluntariat és atorgat com una beca als voluntaris estrangers, els inclou totes les despeses i se’ls reconeixen els crèdits a tots els seus programes d’estudi.

Organització religiosa: Fundación Fabretto

La Fundación Fabretto va néixer als anys 50 amb la creació de la primera llar infantil fundada pel pare Salesià Rafael María Fabretto, qui va promoure el desenvolupament comunitari de San José de Cusmapa, una comunitat empobrida i aïllada al nord de Nicaragua. Les seves activitats de voluntariat busquen generar alternatives als nens, nenes i joves nicaragüencs mitjançant programes d’educació i sobirania alimentària en zones amb alts índex de marginació. L’organització atén més de 440 escoles públiques i brinda acompanyament escolar a més de 20.000 estudiants en 8 centres educatius de Fabretto. Els seus programes estan centrats en la formació d’educadors i mestres per al reforç educatiu en l’etapa d’educació inicial, així com l’execució de programes de batxillerat rural alternatiu especialitzat, de dinars escolars i una alternativa per a incentivar l’assistència escolar, acompanyada d’iniciatives com horts familiars, escolars i formació a la comunitat.

Voluntaris de la Fundación Fabretto. Font: Facebook Fabretto Children's Foundation. 

Existeixen diverses modalitats de voluntariat: l’individual, el grupal i el corporatiu i cadascú té diferents nivells d’incidència. El voluntariat individual està dirigit a espanyols i estatunidencs que arriben a l’organització per a acompanyar processos de seguretat alimentària i nutrició, captació de fons, educació i ensenyament preescolar, primària o secundària, ensenyament d’anglès com a segona llengua i s’estableixen als centres Fabetto localitzats en diverses regions del país. El cost del voluntariat és de 500 dòlars (452 €) per una estada de 3 setmanes, que es realitza durant les dates escolars de Nicaragua entre el 15 de febrer i el 30 de juny. D’altra banda, les despeses de l’allotjament, la manutenció, el bitllet aeri i l’assegurança internacional són coberts pel voluntari, encara que l’organització els brinda informació per a la cerca d’allotjament comunitari. 

En la modalitat de voluntariat corporatiu, són empreses nicaragüenques les que col·laboren amb un dia de treball voluntari juntament amb el seu personal empleat en un esdeveniment programat per a l’organització. Igual que els voluntariats grupals, són persones locals que destinen un període de vacances per a col·laborar amb les activitats de la fundació com, per exemple, en el programa “pancitas llenas” que lluita per a reduir la fam i la pobresa en comunitats rurals de Nicaragua. 

Organització comunitària: Comunidad de Santa Julia, El Crucero

A Nicaragua també existeixen altres experiències més localitzades que treballen a les comunitats on tenen projectes de voluntariat permanent. Tal és el cas de l’Asociación Apapachoa a la comunitat de Santa Julia a El Crucero, un municipi del departament de Managua. Apapachoa prové de la llengua nàhuatl que significa abraçar amb l’ànima. Aquesta organització concentra diverses activitats de voluntariat en quatre eixos d’intervenció comunitària: l’educació ambiental, l’agricultura orgànica, el turisme sostenible, i com a prioritat s’ha planejat l’abastiment i el sanejament de l’aigua. Aquestes modalitats van des de joves sense experiència prèvia que volen involucrar-se en projectes comunitaris, fins a acadèmics o investigadors que desitgen vincular-se a projectes concrets en els quals treballa la comunitat. 

Els voluntaris han recolzat amb la formació de guies d’ecoturisme, ensenyament de tècniques i de maneig de papallones, cursos d’anglès bàsic dirigits a les nenes, nens i joves de la comunitat amb el fi d’enfortir la participació comunitària i activar l’ocupació laboral a la mateixa zona. Alhora, han col·laborat en la construcció de pous d’aigua i en l’edificació del centre cultural Apapachoa, que va obrir el 2017 amb l’ajuda de voluntaris que van habilitar un edifici abandonat de la comunitat.

Voluntaris de l’Asociación Apapachoa. Font: Facebook Apapachoa.

En l’actualitat compten amb 7 voluntaris permanents i 15 voluntaris de recolzament, els quals participen en activitats concretes que realitza la fundació, amb què postulen de manera directa. El cost del voluntariat per setmana a Apapachoa és de 400 dòlars (361 €) cobrint l’allotjament, tres menjars al dia, internet i trasllat a l’aeroport. Les despeses de l’assegurança mèdica i dels bitllets aeris corren a compte del voluntari.

Com és l’experiència de volunturisme per a les comunitats nicaragüenques?

Les experiències de turisme de voluntariat són molt diferents entre elles, amb diversos tipus de voluntaris, comunitats, organitzacions i projectes. Les organitzacions internacionals gestionen una quantitat molt alta de voluntaris i programes al voltant del món, el que requereix una comunicació molt directa amb les comunitats per a poder identificar les seves necessitats i implementar els programes de manera adequada, sense caure en la mercantilització d’aquesta activitat. En el cas de les organitzacions universitàries juntament amb gestió comunitària, s’ha de destacar el fet que els voluntaris són estudiants que poden trobar-se per primera vegada en un país estranger sense la seva família o realitzant per primera vegada un voluntariat. A més, les organitzacions han de tenir en compte que els voluntaris poden estar principalment motivats per afegir aquesta experiència al seu currículum, sense tenir en compte la motivació altruista de realitzar un voluntariat o els impactes que poden produir a la comunitat amfitriona. Respecte de la cooperació internacional, aquesta pot ser una bona eina per a enfortir les relacions entre països, sempre i quan les intencions d’ambdós països siguin en benefici mutu, amb incidència a les comunitats que més ho necessiten. Les fundacions religioses, sent pioneres en el voluntariat internacional, segueixen estant presents a tot el món amb una voluntat caritativa cap a les persones vulnerables. Per últim, les organitzacions comunitàries representen un dels millors models de gestió del turisme de voluntariat, ja que és la població local qui dirigeix els projectes i coneix de primera mà quines són les necessitats reals. D’una banda, l’atracció i selecció dels voluntaris pot ser complicada sense una organització intermediària (ONG, per exemple) però, per l’altra, les comunitats no depenen d’agents externs, el que a vegades provoca impactes negatius si aquests deixen de proveir els seus recursos. 

Aquest article ha plantejat cinc experiències de volunturisme amb diferents tipus de gestió, encara que per a poder comparar les pràctiques i els impactes amb més detall caldria fer un anàlisi més profund de cada cas i de tots els actors que intervenen. 

Una característica comuna en la majoria de voluntariats és que cada grup sempre està acompanyat per un coordinador o coordinadora que assumeix la doble funció de traductor i guia acompanyant. En el cas de l’idioma, aquest es torna una barrera per a l’intercanvi intercultural, ja que la majoria de voluntaris que arriben a Nicaragua provenen de països anglosaxons o no tenen un nivell suficient d’espanyol per a comunicar-se efectivament. Els mestres-guies s’encarreguen de recolzar en la traducció quan es presenten algunes dificultats durant l’estada.

Tal i com adverteix el guia acompanyant d’un grup de Reto Juvenil Internacional: “No tots els voluntaris estan sensibilitzats amb les realitats dels nostres països. Hi ha alguns que són joves i ja estant aquí els molesta el sol, els mosquits, inclús el plor dels infants a les llars amfitriones” (Comunicació personal, desembre 2018). Sens dubte, tot i la informació i les recomanacions brindades per les organitzacions als grups de voluntaris, durant l’experiència alguns turistes comparteixen i gaudeixen de la seva estada a Nicaragua amb els comunitaris però, en altres casos, els voluntaris decideixen no compartir el seu temps lliure amb les famílies amfitriones. 

Un altre aspecte destacat per la població local és el fet que, per a les famílies amfitriones el fet de rebre els voluntaris simbolitza una jornada de treball amb una alta dedicació, ja que s’han de preparar les condicions dins de la casa per a la seva rebuda i, en alguns casos, inclús han d’esforçar-se per a aconseguir els productes que requereixen amb l’arribada dels voluntaris. 

Sens dubte, el turisme té moltes extensions que encara no han estat del tot explotades o analitzades. No obstant, aquestes experiències de turisme de voluntariat generen una alternativa a curt termini per a les comunitats de destinació, ja que no sempre existeix una continuïtat lògica, avaluació o retroalimentació de l’impacte real i concret d’aquestes activitats. D’altra banda, la majoria d’aquests projectes són gestionats des de fora, el que dificulta poder respondre a sol·licituds o necessitats concretes des de les comunitats. Tot i això, existeix el risc de perdre l’oportunitat de generar sinèrgies i unir esforços per tal de generar un impacte durador recíproc, més enllà d’alimentar les experiències individuals dels voluntaris. 

Voluntaris i voluntàries a Nicaragua. Font: Angélica Duarte. 

Tot i els diversos escenaris que es donen en el turisme de voluntariat, l’aprenentatge per ambdues parts és un dels grans fruits d’aquest model de turisme. D’una banda, les condicions de vida de les comunitats han canviat a mesura que han anat arribant els voluntaris de manera més recurrent, no només per l’aportació econòmica, que és considerablement alta per al nivell socioeconòmic de les famílies en els espais rurals nicaragüencs, sinó també per l’intercanvi de coneixements i pràctiques que es donen a les activitats quotidianes realitzades juntament amb els voluntaris. Tal i com una de les sòcies de l’Asociación Puesta del Sol comenta “Jo conec el món a través d’ells. Encara que no he sortit del país, ells m’expliquen sobre la vida en els seus països, els seus aliments, la seva cultura. En general, és realment una experiència que m’omple molt.” (María José Cerda, entrevista personal, desembre de 2019).

Reflexions finals, ¿com afectarà el COVID-19 al volunturisme a Nicaragua?

Tot i les diferents pràctiques i les crítiques que ha rebut el turisme de voluntariat durant els últims anys pel seu creixent procés de mercantilització, aquest és clarament un nínxol de mercat allunyat del turisme de masses tradicional. Davant d’aquesta situació de la COVID-19 no hi ha una perspectiva clara sobre com afectarà al volunturisme, especialment a l’estiu que és quan més programes es realitzen. D’un costat, els viatges internacionals quedaran reduïts a les polítiques decretades en cada país, fet que farà disminuir el nombre de turistes de voluntariat. Més concretament, els voluntariats promoguts per programes de mobilitat estudiantil es veuran més afectats, ja que la pandèmia ha alterat els cicles escolars i els períodes vocacionals a nivell global i gran part de les convocatòries es troben tancades durant aquest any. De l’altre costat, pot ser que algunes institucions rebin recolzament financer d’instàncies econòmiques globals per a l’execució de projectes de voluntariat, com aquells gestionats per agències de cooperació internacional que s’enfoquen en temes de salut per a països més vulnerables com és el cas de Nicaragua. 

La reducció parcial o total del nombre de volunturistes pot afectar també a les comunitats dependents d’aquests programes i de les agències que els desenvolupen. Així doncs, aquest és un bon moment per a repensar el paper d’aquestes organitzacions i la gestió que fan sobre el voluntariat i intentar que siguin les comunitats qui gestionin els projectes, tal i com hem vist en alguns exemples de Nicaragua. Així mateix, també és interessant que els propis voluntaris es qüestionin les seves motivacions i la necessitat de viatjar internacionalment per a desenvolupar moltes de les habilitats per les quals es proposen fer volunturisme, en un moment on els viatges estaran limitats. Finalment, davant d’aquesta crisi de la COVID-19, el turisme de voluntariat a Nicaragua i al voltant del món pot ser un model a seguir sempre que mantingui la seva aposta per la contribució al benestar social, en temes de salut, educació, sobirania alimentària i desenvolupament comunitari, amb el seu principal objectiu d’altruisme front a les visions individualistes i consumistes d’altres tipus de turisme.