El turisme a Argentina és una de les activitats que es veurà més afectada per la irrupció de la pandèmia. Moltes destinacions, organitzacions, treballadors/es i comunitats seran impactats per una forta reducció de la demanda i de la capacitat de consum. Tot i que el panorama és incert, el mapa del turisme argentí estarà determinat pels actors que emprenguin i protagonitzin accions de transformació o de continuïtat. Si la pandèmia representa un moment clau per tornar a començar, sorgeix un espai per introduir noves preguntes i reflexions sobre les pràctiques turístiques, i emergeixen oportunitats i desafiaments per a les organitzacions de l'Economia Social i Solidària (ESS) i per al conjunt d'actors que proposen altres turismes més sostenibles i solidaris.

La ESS pot comprendre’s com una estratègia alternativa per a l'organització de la producció i l'intercanvi de béns i serveis a partir d'una lògica diferent de la que regeix els mercats capitalistes (Singer, 2002). Per ser efectivament transformadora, la proposta de l'ESS haurà d'estar basada en una perspectiva col·lectiva i democràtica dels processos productius (Gaiger, 2002), l'orientació a el bé comú i la centralitat de les persones i les necessitats de les comunitats. Així mateix, l'ESS es presenta com un sistema disruptiu que ha de conviure amb les dinàmiques i pràctiques dominants. En aquest marc de diàleg, coexistència i disputa, sent una de les activitats més rellevants i paradigmàtiques de la globalització econòmica, el turisme hauria de tenir un lloc en l'espectre de l'anàlisi, la crítica i les propostes de l'ESS.

Tanmateix, el consum turístic es troba fortament instal·lat com a pràctica social, i sol vincular-se amb elements com la qualitat de vida, el descans, l'oci, el coneixement, l'intercanvi cultural o l'hedonisme. Per als qui tenen la possibilitat de viatjar, aquesta pràctica, a més d'un distanciament físic, també implica un allunyament de la vida quotidiana i la rutina. Així doncs, es tracta d'una activitat "des-rutinizadora" (Korstanje, 2008), que possibilita viure un període de l'any sota una percepció de llibertat i de control gairebé total del temps i l'espai (Fernández Miranda, 2011).

El turisme i els treballadors solidaris

Més enllà de la rellevància de l'activitat i del seu arrelament sociocultural en les societats occidentals, des de l'ESS es proposen pràctiques turístiques alternatives, solidàries i transformadores, com ara experiències de turisme rural, d’agroturisme, de turisme indígena i de base comunitària, hotels autogestionats, o prestació de serveis turístics a través de la mutualitat, entre d'altres. Actors que ja estan sent afectats per la pandèmia i tindran el repte de buscar noves aliances i estratègies per a la seva subsistència. Davant d'aquest escenari pròxim, es va decidir explorar les pràctiques i representacions del turisme d’un públic que podria considerar-se potencial, latent o més afí: les persones que treballen en diferents activitats i espais dins del camp de l'ESS a Argentina.

Per què es va decidir centrar la investigació en aquests subjectes? La idea va sorgir a partir de la següent premissa: es tracta d'un grup que, a priori, podria ser més proper als turismes alternatius, amb un major nivell de coneixement, afinitat ideològica i proximitat en les seves pràctiques quotidianes. Aquests grups tindrien la possibilitat de contribuir potencialment, a través del seu consum, a ampliar i consolidar altres modes de producció i comercialització turística.

Vall de Traslasierra, Córdoba. Imatge: Ariana Sacroisky sota llicència creative commons.

Els resultats que aquí s'exposen com a primer avanç de l'estudi, són de caràcter exploratori i descriptius. El referent empíric va ser construït a partir d'un mostreig no probabilístic sobre la població nacional que es troba treballant en el sector social i solidari. El criteri per al mostreig va ser assenyalat per la conveniència o disponibilitat d'aquestes persones a col·laborar amb l'estudi, durant l’abril de 2020, en el context d'aïllament social preventiu i obligatori. Per tal de possibilitar aquest nivell de cobertura geogràfica es va utilitzar un qüestionari realitzat de manera electrònica. Per aquesta raó, es van seleccionar diferents perfils de treballadors/es d'aquest àmbit, els quals es van dividir en tres grups: procedents d'organitzacions solidàries, de l'Estat o del sector educatiu.

La mostra va estar formada per 165 casos, distribuïda pràcticament en parts iguals entre gènere masculí i el femení. Els rangs d’edat de major concentració corresponen als segments intermedis (de 31 a 50 anys), mentre que la dispersió geogràfica es va concentrar en les regions metropolitanes i centrals del país. Finalment, la distribució segons l’àmbit de treball va ser: 44,8% organització solidària, 29,4% àmbit estatal i 25,8% àmbit educatiu.

Aproximació a les pràctiques turístiques de treballadors de l'ESS

En un primer apropament a les pràctiques turístiques de les persones que treballen en el camp social i solidari a Argentina es va observar que aquest grup té l'hàbit i la capacitat per al desplaçament físic en el seu període vacances: el 94% dels enquestats va afirmar que generalment viatja durant les seves vacances, en la seva àmplia majoria, junt amb membres de grups primaris, com parelles o famílies amb o sense fills.

Seguidament, a través d'una pregunta d'opció múltiple es van consultar els criteris que tenen en compte per decidir respecte aquests viatges. El criteri més reiterat com a primera opció va ser " que el preu s'ajusti al meu pressupost". Els següents criteris seleccionats en ordre de rellevància van ser: "entorns naturals", "visitar llocs nous" i "tranquil·litat, poca afluència de turisme massiu". Aquestes motivacions primàries no van mostrar diferències en els subconjunts per gènere, regió i rang d’edat.

La qüestió de la "tranquil·litat" i la poca afluència de persones en les destinacions podria entendre’s com una primera singularitat d'aquests consums, en els quals se solen triar destins no massificats. En canvi, el turisme massiu és una modalitat dominant en la qual es consumeix un paquet rígid i uniforme, generalment en espais de sol i platja, neu i muntanya o patrimoni cultural (Osorio García, 2010). A Argentina, una part important dels fluxos de turisme intern es concentren en destinacions massificades, les quals van créixer el 2019 i els primers mesos de 2020. Aquestes destinacions se situen principalment a la província de Buenos Aires, Córdoba, la Patagonia i Entre Ríos. Durant la primera part de la temporada del 2020, aquestes ciutats van tenir un creixement d'entre el 12 i el 15% respecte el 2019, amb pics d'ocupació superiors al 90% de la capacitat.

D’altra banda, els criteris de consum menys escollits van ser: "motius religiosos o espirituals", "conèixer a altres persones" i "motius familiars". Si a aquests dos últims criteris se li afegeix que gairebé el 80% de les persones consultades va afirmar no conèixer prèviament a persones en les destinacions que triaven, es pot deduir que, encara que una gran part viatja amb integrants dels seus grups primaris, les relacions socials tenen poca vinculació amb les motivacions i la presa de decisions sobre els viatges.

Directament després dels criteris prèviament destacats, es troben com menys valorades les opcions d’ “impacte social i econòmic" i "impacte ambiental". Això permet afirmar que, en les pràctiques turístiques d'aquests actors no es prioritzen els impactes que genera aquesta activitat en les economies, societat i entorns naturals locals. En aquest punt s'identifica un contrast amb el programa ideològic de l'ESS, directament vinculada amb l'àmbit local, que s'entén com la base central per una acció col·lectiva transformadora (D'ávila Schüttz, 2009). Els valors, idees, objectius i pràctiques de l'ESS apunten a un desenvolupament local sostenible (Fernández Miranda, 2020), de manera que tenen preeminència els impactes de les activitats sobre les comunitats locals.

Mapa d’idees. Font: elaboració pròpia en base als resultats de l’estudi.

Reprenent una de les premisses de partida de l'estudi, les dades anteriors permeten pensar, en primera instància, en la possibilitat d'un distanciament o una dissociació parcial entre les pràctiques de consum turístic de les persones consultades i les crítiques i propostes del sector en el qual treballen. Dit d'una altra manera, el consum turístic d'aquests subjectes es troba en part desconnectat del sistema ideològic de l'Economia Social i Solidària.

Consums en les destinacions

A continuació, es va consultar als subjectes sobre el desplaçament, el temps de permanència, les formes de contractació dels viatges, els tipus d'allotjament i les destinacions escollides.

Pel desplaçament totes les persones consultades van utilitzar transport motoritzat, més de la meitat dels casos (50,9%) van utilitzar l'automòbil, seguit per l'avió (38,7%) i l'autobús (22,1%). Pel que fa al temps de permanència en les destinacions turístiques, el 44,8% va estar menys de deu dies, seguit d’un 43,6% que va romandre entre 10 i 20 dies, i finalment, un grup reduït (11,7%) va declarar haver estat un període superior als 20 dies.

Pel que fa a l'elecció de les destinacions, s'observa una primacia del turisme local: durant les seves últimes vacances la major part dels subjectes va viatjar dins del territori argentí (80,9%). Amb molta menor participació (12,1%) apareixen destinacions dins d’Amèrica Llatina i finalment, en molts pocs casos, es van desplaçar cap a Amèrica del Nord i Europa. En línia amb les respostes sobre el pes dels entorns naturals per decidir els viatges, a les destinacions escollides es destaquen, en primer lloc, la muntanya i el riu, seguit de la costa marítima i els llacs entre altres entorns naturals.

Aquestes dades mostren una coincidència en línies generals amb les tendències de consum de turisme al país durant els estius de 2019 i 2020, en els quals es va observar per segon any consecutiu, una reducció sensible en els desplaçaments cap a països limítrofs i un augment dins de les fronteres nacionals. A més, els viatges de turisme nacional durant l'últim estiu al país es van centrar en les zones balneàries, seguides per termes i muntanyes (Confederació Argentina de la Mitjana Empresa, 2020).

Respecte a les tipologies d'allotjament, les alternatives més escollides pels treballadors/es de l'ESS van ser apartaments, cases o cabanes (44.2%), hotel, hostal o posada (44,2%), casa familiar o couchsurfer (16%) i càmping o reserva (11,7%). Finalment, pel que fa a les formes de contractació dels viatges, es destaca una concentració de mitjans digitals a l'hora de buscar alternatives. Les opcions més reiterades van ser: "vaig buscar a internet i vaig contactar directament" (35,9%), "per una plataforma" (32,7%), "a través de contactes i recomanacions" (20,5%) i " quan vaig arribar a la destinació"(16%).

Aquestes dades denoten, entre les persones de l'àmbit de l’ESS participants a l'estudi, un grau significatiu de planificació prèvia dels viatges, que possibilita tenir cert nivell de certesa durant les experiències, mentre que la improvisació té un espai molt limitat en les decisions i l'organització. D'altra banda, aquestes dades coincideixen amb les tendències pel que fa al creixent ús de tecnologies a l’hora de definir aspectes fonamentals dels viatges (Booking, 2019; Pols Turístic, 2020).

Pel que fa al consum d’aliments, els espais més esmentats per menjar o comprar aliments van ser, en aquest ordre: "menjava en bars o restaurants", "cuinava, comprava en magatzems o petits comerços" i "cuinava, comprava en supermercats". Per la seva banda, l'alternativa "cuinava, em vaig emportar el menjar" va ser la menys triada pel que fa al consum d'aliments en les destinacions. L'abast de l'estudi no permet conèixer quin tipus de gestió o persona jurídica tenien aquests espais comercials, ni l'impacte d'aquests patrons de consum en els productors locals.

Amb referència a aquells consums vinculats a l'exploració, a l coneixement i al gaudir dels llocs, 7 de cada 10 persones van afirmar no haver contractat serveis de guia turístic, excursions o visites guiades durant el seu últim viatge. Aquesta dada es pot relacionar amb un tipus d'apropament a les destinacions en la que aquests subjectes prefereixen, majoritàriament, realitzar de forma lliure i directa, sense mediacions.

Entre els consums culturals les opcions més escollides van ser l'assistència a "fires regionals o penyes", seguides en aquest ordre per "festivals", "recitals" i "esdeveniments esportius". No obstant això, el 37% de les persones consultades no va assistir a esdeveniments o espais específics de consum cultural en les destinacions. Per ordre de preferència, altres consums destacats en els llocs turístics van ser l'assistència a "parcs o reserves", "bars", "llocs històrics", "museus", "centres culturals", "fàbriques regionals", "cases familiars" i "shopping".

Font: elaboració pròpia en base als resultats de l’estudi.

Un altre aspecte sobre el qual es va consultar es vincula a l'esforç relatiu per poder finançar les seves vacances. En aquest sentit, el 51% va destinar durant les seves últimes vacances entre un sou sencer i mig sou al finançament del seu consum turístic anual, seguit pel 32,3% que va dedicar més d'un salari i el 16,5% menys d'un salari. Així mateix, les persones que van declarar haver gastat més d'un sou, el 37% va realitzar viatges internacionals. Aquest nivell de despesa es troba repartit de manera equitativa per gènere, amb un pes relatiu dels segments d’edat intermedis (31-50 anys) del 67%, i amb una preponderància del 86% de viatgers procedents de les regions Centre i Metropolitana.

Primeres aproximacions: pràctica turística i vincle amb el sistema ideològic de l'ESS

Considerant les limitacions que presenta tot mostreig no probabilístic, en l'estudi no es van poder desenvolupar generalitzacions, i les interpretacions es van orientar a seguir models interpretatius que van permetre contextualitzar les respostes a la realitat d'aquest col·lectiu seleccionat. En aquest sentit, es van distingir fets objectius, actituds i opinions dels treballadors i treballadores de l'ESS amb la finalitat d'ordenar la interpretació d'aquestes dades i generar un material que serveixi com a input per continuar conversant amb els actors i aplanar el camí per la interacció entre els diferents àmbits de l'ESS.

Dels primers exposats emergeixen dos eixos per avançar en un camí de reconeixement.

1) Singularitats i normalitats dels viatgers de l'ESS

En primer lloc, les persones que van ser consultades per aquest estudi tenen l'hàbit i la capacitat de desplaçar-se durant els seus períodes de vacances. A aquest consum, realitzat un cop a l'any, se sol destinar de mitjana més de la meitat dels seus ingressos mensuals. Si es comparen aquestes dades amb fonts secundàries sobre les tendències en el consum turístic a Argentina, s'identifiquen diverses similituds. No obstant això, la primera singularitat que es pot trobar és que les persones consultades tenen la preferència de visitar espais turístics que es trobin poc concorreguts per altres turistes, allunyant-se d'aquesta forma de la massificació.

D'altra banda, a l'hora de decidir i organitzar els seus viatges turístics, aquests actors mostren escàs interès en vincular-se socialment a les destinacions, no van a visitar persones ni tenen expectatives de generar noves relacions in situ. D'aquesta manera, com a motivació per als desplaçaments turístics tenen molt més pes la configuració dels espais que els vincles.

Així mateix, en contradicció amb les propostes de l'Economia Social i Solidària que posen al centre els impactes que generen les activitats sobre les comunitats, una part significativa de les persones consultades van respondre no prioritzar els impactes socials, ambientals o econòmics que l'activitat pugui tenir en els territoris i les comunitats amfitriones per la decisió i l'organització d'aquests consums. Com es destaca anteriorment, d'aquestes dades s'infereix una primera esfera de desconnexió d'aquests subjectes entre el sistema d'idees, valors i propostes dels seus àmbits de treball i els criteris a partir dels quals aquests defineixen les seves pràctiques turístiques.

2) Singularitats i normalitats per seguir explorant

Com esbós d'un perfil de consum turístic, durant els seus viatges els subjectes consultats afirmen buscar la tranquil·litat i la novetat, trien preferentment desplaçar-se cap a entorns naturals i cap a destinacions no conegudes prèviament ni massificades. A més, els seus viatges solen tenir un nivell important de planificació a través de l'ús de tecnologies, mentre que, un cop a les destinacions, prefereixen no tenir mediacions entre els espais i la seva vivència.

Merlo, San Luis. Imatge de Valeria Laborda, sota llicència creative commons.

Més enllà d'aquesta aproximació a un perfil, tant en les decisions sobre els viatges com en els consums quotidians en les destinacions que realitzen aquests subjectes, no s'observen singularitats marcades. Per contra, els patrons de consum descrits a l'estudi, no mostren en línies generals diferències significatives amb les pràctiques majoritàries del turisme al país. Les dades obtingudes a la investigació no permeten inferir quin és el tipus d'impacte que tenen les maneres de consum d'aquests subjectes sobre les comunitats locals de la destinació.

Aquestes singularitats i normalitats de les pràctiques turístiques dels treballadors solidaris suggereixen un camí per recórrer en l'acoblament de les pràctiques de consum i els principis de l'Economia Social i Solidària. La configuració del model turístic a l'escenari post pandèmia estarà en part determinada per les pràctiques d'aquells grups socials que, a priori, compten amb més informació, sensibilitat i proximitat cap a modes de consum crítics i transformadors.

Fins al moment, aquesta primera part de l'estudi permet inferir que, durant el distanciament de la rutina que implica el període de vacances, no s'observa un correlat marcat de les pràctiques dels treballadors/es consultats amb el sistema ideològic de l'Economia Social i Solidària. Aquesta troballa dóna lloc a un segon estadi de l'estudi, mitjançant el qual es pretén aprofundir sobre els nivells de coneixement i de proximitat que hi ha entre aquests subjectes i les modalitats i experiències que proposen turismes alternatius al país.