Malgrat la situació d’emergència de precarietat laboral i d’incertesa pel futur de la recuperació del sector turístic, hi ha activitats que no han cessat i que mostren com el turisme pot ser utilitzat amb finalitats inclusives. Aquest és el cas de les visites turístiques que es realitzen a través de la Fundació Bayt al-Thaqafa. Bayt al-Thaqafa, que significa casa on conviuen les cultures, va ser fundat l’any 1974 per Teresa Losada, una monja franciscana i catedràtica en Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona. Amb un esperit d’ajuda als altres, la Teresa Losada va crear la fundació per tal de poder acollir les persones procedents de Marroc que arribaven a Barcelona, a la cerca d’una vida millor. El projecte, que té com a patronat Las Hermanas Franciscanas Misioneras de María i La Orden Hospitalaria de San Juan de Dios, va ampliar-se a Sant Vicenç dels Horts i “avui en dia és un espai de confiança i seguretat per a totes les persones que l’integren”, tal i com explica la Joana Castro, responsable de Comunicació i captació de fons de Bayt al-Thaqafa.

L’objectiu de la fundació és facilitar la integració social, cultural, cívica i política de les persones migrades, especialment d’origen arabomusulmà, a la societat, tot i que actualment compten amb persones de 25 nacionalitats diferents. Amb aquest propòsit es fomenta l’intercanvi i el diàleg entre diverses cultures, sense que es renunciï a la identitat de cada persona. Per a poder atendre totes les necessitats, Bayt compta amb programes en els següents àmbits: drets humans i ciutadania; infància i joventut; acollida sociolingüística i itineraris laborals; cultura i llengües d’origen; acollida residencial temporal; acollida social i jurídica; dones; i diversitat religiosa.

Des d’aquests programes també s’organitzen diverses activitats, moltes de les quals es fan efectives gràcies als quasi 200 voluntaris i voluntàries que hi participen. Una d’aquestes activitats, organitzada des del programa sociolingüístic, és la de fer visites guiades a diferents monuments i museus de la ciutat de Barcelona. Aquestes visites les realitza la Resi Nickl, guia habilitada per la Generalitat de Catalunya i membre de l’Associació de Guies Habilitats per la Generalitat de Catalunya (AGUICAT) que, a més de fer de guia als turistes que arriben a Barcelona, va decidir que volia fer voluntariat: “Amb la guerra de Síria, veient les polítiques espantoses que establia el meu país natal, Àustria, vaig decidir fer alguna cosa, encara que fos des de Barcelona”. Així és com fa dos anys es va posar en contacte amb Bayt al-Thaqafa, des d’on li van oferir fer de guia turística voluntària, a causa de la seva professió. Així doncs, un cop al mes la Resi realitza una visita cultural, gràcies també als equipaments patrimonials que faciliten les entrades. Aquest any, s’han pogut seguir fent aquestes sortides després de l’estat d’alarma per la pandèmia de la COVID-19 i, a més, han integrat majoritàriament alumnes de castellà per a poder relacionar els continguts de classe i aprendre vocabulari aplicat fora de les aules. 

Visita guiada a Sant Pau Recinte Modernista. Font: Marta Salvador

Tal i com explica la Joana Castro, la idea de les visites és que coneguin la ciutat on viuen, que se la sentin seva i que tinguin contacte amb l’entorn: “Moltes vegades el fet de no tenir recursos no els permet moure’s gaire i sortir del seu barri i si, per exemple, no tenen targeta de metro, els fa por que els parin perquè molts d’ells estan en una situació irregular”. La Resi Nickl també afegeix que normalment poden desconèixer la ciutat si viuen en un barri perifèric, degut a l’elevat cost dels lloguers a Barcelona i, per tant, no visiten el centre ni els altres barris. Així doncs, des de Bayt es realitzen activitats per a fomentar el trobar-se i el conèixer-se els uns als altres, tot fent pinya. La Resi Nickl també prepara unes gimcanes que faciliten als alumnes aprendre i fer cohesió de grup mentre s’ajuden els uns als altres: “Jo pensava que seria una competició i veus que, en canvi, s’ajuden entre ells”. A més, la Sara Yagüe,responsable del Programa d’Acollida Sociolingüística, menciona que és pràcticament l’únic lloc on poden practicar el castellà i, per això, des d’aquestes visites els mostren la necessitat de comunicació, a part de l’aprenentatge cultural. 

Una de les darreres visites que es va realitzar va ser a Sant Pau Recinte Modernista, el 14 de juliol, amb un grup de 13 persones (8 alumnes, 2 voluntaris, 2 persones de la fundació i la guia). Per a la majoria d’alumnes era la primera vegada que visitava l’antic hospital de Sant Pau i, tal i com afirma en Mohamed, a part de la bellesa d’aquest monument, aquestes visites li agraden molt perquè es poden conèixer millor entre ells. L’Abdeljabar també afegeix que és una altra manera de descobrir la cultura de Catalunya. A més, l’Alessio,que és voluntari i professor del nivell A1 de castellà a Bayt, comenta que li agrada fer aquestes visites guiades perquè el clima és més relaxat i distès que no pas a classe on hi ha molt de temari: “S’aprèn d’una altra manera, més lúdica, divertida i dinàmica. Ens coneixem més, deixem la relació de professor-alumne i establim major companyonia”. Així ho mostren durant la visita i, especialment, en el moment d’omplir els mots encreuats, amb molta voluntat per ajudar-se els uns als altres.

Turisme inclusiu: una realitat possible?

Aquesta proposta de la Resi Nickl i la Fundació Bayt al-Thaqafa consisteix a utilitzar el turisme com un mecanisme de generació d’inclusió social amb persones que solen estar en alt risc d’exclusió. Alhora, també es reflecteix un perfil de guia turístic preocupat amb l’entorn on treballa, tal i com mostra la Resi, així com un dels seus companys de l’AGUICAT que recentment s’ha incorporat com a voluntari per a fer visites guiades amb Bayt. A més de tots els aspectes positius a nivell de comunitat, aquestes activitats també tenen efectes positius per als voluntaris i les voluntàries. Com explica la Resi Nickl: “Jo em diverteixo molt fent aquestes visites, on combino la meva professió amb el voluntariat, perquè els integrants del grup estan de bon humor, desprenen positivitat i estan interessats a aprendre més. Fins i tot, a vegades, mostren més interès que els propis turistes. Gràcies a aquestes experiències valoro molt més el que tinc i me n’adono que tot és molt relatiu. A més, veig com viu la gent, amb quines dificultats i, no obstant, són agraïts. Per això sempre surto amb bon rotllo d’aquestes visites i em vénen més ganes de continuar fent-les”.

L’esperit “d’arribar a col·lectius que no són l’usuari típic”, el que per a la Resi podria ser una forma d’entendre la inclusió en el turisme, també s’ha vist reflectit en d’altres accions que ha realitzat l’AGUICAT. Un exemple són les visites gratuïtes que cada any porten a terme diversos guies de l’associació per a celebrar el Dia del Guia Turístic (21 de febrer) i poder arribar a diferents col·lectius o ciutadans de Barcelona. Concretament, aquest any 2020, van voler posar èmfasi sobre col·lectius que viuen una altra vessant del sector turístic, normalment amb unes condicions laborals precaritzades, com ara les cambreres de pis, o kellys, o treballadores de la llar de diferents associacions que van ser convidades a realitzar una visita guiada per a gaudir del turisme des d’una altra perspectiva. D’altra banda, cal mencionar que els guies turístics no han viscut una situació fàcil durant l’emergència sanitària ja que han estat aturats sense generar cap tipus d’ingrés, molts d’ells continuen encara així actualment i, per això, han lluitat per a poder rebre ajudes de l’Estat. Fins i tot, l’1 de juliol, els guies habilitats per la Generalitat de Catalunya es van concentrar davant de la Catedral de Barcelona per a reivindicar la seva professió i visualitzar la seva problemàtica degut a la COVID-19, en una convocatòria de la CEFAPIT (Confederació d’Associacions de Guies de Turisme de l’Estat), amb el recolzament de l’AGUICAT. 

Visita guiada a Sant Pau Recinte Modernista. Font: Marta Salvador

Així doncs, tal i com il·lustra el cas de Bayt, trobem exemples de persones i col·lectius que mostren el seu ímpetu i les seves ganes per canviar el món i la societat on vivim. Com explica la Joana Castro: “el que volem des de la fundació és donar les eines necessàries a aquelles persones que avui en dia no poden participar en igualtat de condicions per a que, per exemple, aprenguin la llengua, alguna professió, etc., tot i que és una tasca molt difícil si no es produeix un canvi estructural”. En l’àmbit turístic, també es pot parlar d’un canvi estructural si el que volem és apropar-nos a un turisme inclusiu en qualsevol destinació del món. Però, tal i com planteja l’Ernest Cañada, per a poder pensar en la futura evolució del turisme cal posar l’atenció en les dinàmiques de tensió entre l’exclusió i la inclusió en alguns aspectes centrals que configuren l’actual sistema turístic. Per tant, cal fer un pas més enllà i donar lloc a experiències com la que es mostra en aquest article, on l’ús i la importància del turisme recau en les persones i no en el capital.