El turisme a Costa Rica es presenta com una activitat prometedora per a les comunitats camperoles i indígenes des de les propostes dels plans de desenvolupament turístic de les institucions de govern i les agendes de cooperació internacional. No obstant això, per a les comunitats, el turisme arriba com un projecte econòmic alternatiu, que al seu torn conté múltiples exigències que col·loquen a les comunitats en condicions desiguals pel que fa als models hegemònics del mercat turístic.

Les iniciatives comunitàries es veuen sotmeses a profundes contradiccions a l'hora d'incorporar el turisme en la seva vida quotidiana. Aquestes exigències del turisme sota la promesa d'ocupació i millora de les seves condicions de vida ha implicat grans reptes per a les comunitats, sobretot en els processos de comercialització, màrqueting, adopció de coneixements tècnics en idiomes i serveis d'atenció al turista, inversió en infraestructura, entre altres.

Aquests desafiaments es presenten com a noves formes de penetració de models de desenvolupament turístic dominant, que privilegien les lògiques de guanys i acumulació en el mercat turístic global. Un dels exemples més recents de desestructuració de les economies locals pot trobar-se en la comunitat de Marbella al Cantó de Santa Creu, Guanacaste, a Costa Rica, on les empreses immobiliàries han concentrat el seu capital en aquesta zona, comprant terres per construir complexos turístics residencials. Una situació que no només ha implicat processos de gentrificació turística, sinó la despulla territorial dels pobladors de la zona.

Per a les comunitats representa un procés de reconfiguració dels seus espais de vida quan ocórrer des del model d'homogeneïtzació cultural i econòmica del turisme. Aquestes dinàmiques de reconfiguració socioterritorial es manifesten en els canvis d'ús del sòl, en els nous patrons de consum alimentaris, en l'encariment de la terra i l'habitatge, la despulla territorial, així com la degradació ambiental.

El Poble Térraba: una historia d’espoliació i reivindicacions 

D'altra banda, hi ha experiències on han estat les mateixes comunitats les que han atorgat altres sentits a les formes de gestionar el turisme. En conseqüència han generat estratègies integradores valent-se de l'organització i participació comunitària. Des de lògiques pròpies promouen un model més humanitzat, que es torna compatible amb l'economia camperola i les formes de reproducció de la vida al territori.

La proposta alternativa de les comunitats se sosté en el comú, és a dir, tot allò que es perfila com un projecte social per al benestar de la comunitat, serà assumit i legitimat per la comunitat sempre que garanteixi el resguard del seu patrimoni simbòlic, cultural i natural. Això es tradueix en la vigilància i la presa de decisions sobre els seus béns col·lectius.

En aquest sentit, és important destacar dues iniciatives de turisme de base comunitària autogestionades per les comunitats indígenes Bröran en territori Térraba, al pacífic sud de Costa Rica, concretament al cantó de Buenos Aires, Puntarenas. Una d'elles és l'Associació de Mujeres Mano de Tigre, liderada per Elides Rivera, defensora dels drets indígenes i líder del poble Bröran. L'associació és un centre cultural que ofereix activitats vinculades al turisme cultural i educatiu. Des dels seus inicis es van plantejar com a eixos de treball els processos de formació en la comunitat, la participació política de les dones i el desenvolupament socioeconòmic dels seus habitants.

En aquesta mateixa zona, es troba l'experiència del Rincón ​​Ecológico Cultural Térraba que l'encapçala Paulino Nájera líder indígena Bröran. Aquesta iniciativa va començar amb el procés de reforestació d'arbres nadius en la comunitat, on cap als anys vuitanta es van plantar al voltant de 37 mil espècies endèmiques que s'havien perdut amb l'avanç de la frontera agrícola i la despulla del territori indígena. Totes dues iniciatives se situen a la Reserva indígena Térraba que compta amb 9,300 hectàrees de bosc humit tropical.

Els processos de lluita i de resistència que ha enfrontat el territori Térraba, han estat marcats per la recuperació del territori i per la defensa dels seus drets col·lectius, els béns comuns i la vida. Els processos de resistència han obert camins cap a altres formes de vida, com l'enfortiment del teixit social davant l’espoli i la mort. En aquest sentit, segons Elides, es defineixen com "una organització social de dones per tenir una participació de veu i incidència, incentivem l'organització comunal per la defensa dels drets de les dones i la defensa del territori".

Elides Rivera. Imatge de l'Associació de Mujeres Mano de Tigre. 

Térraba és una comunitat localitzada a 211 quilòmetres de la ciutat de San José, Costa Rica. Segons el cens de l'Institut Nacional d'Estadístiques i Censos, Térraba compta amb una població de 620 habitants indígenes. Atès la distància de les principals àrees urbanes, els turistes que reben estan més vinculats a l'acadèmia, esglésies, universitats i organitzacions no governamentals. El turisme local és molt escàs a la zona, ja que aquests prioritzen altres espais de recreació a les zones de la Vall central de Costa Rica i les zones costaneres.

Davant la falta d'accés a crèdits i subsidis per consolidar les seves iniciatives comunitàries, han hagut d'articular esforços per obtenir suports de cooperació estrangera, i així poder complementar les seves activitats econòmiques productives amb el turisme. Com a part del procés de resistència de la vila contra la hidroelèctrica Diquís, l'activitat turística va adquirir un sentit especial, ja que els va dotar dels recursos necessaris per sostenir les seves formes de lluita. Això els ha permès revitalitzar els aspectes culturals, les formes de treball i les relacions amb el territori. Més enllà de la visió econòmica del turisme, aquest model autogestionat ha contribuït a l'enfortiment de la identitat col·lectiva dels Bröran.

És així, que com a part de l'anàlisi retrospectiva que fa l’Elides des de la seva experiència viscuda en la comunitat és possible entendre que "Térraba fa trenta anys no comptava amb la cobertura de bosc que té ara mateix, s'ha aconseguit regenerar una gran quantitat, així com s’havia perdut el bosc, s'havien perdut les pràctiques culturals. Els joves buscaven ocupació a PINDECO (Pineapple Development Corporation) de la Muntanya a Costa Rica i s'anaven allunyant de la terra ".

Hi ha espais i pràctiques que li donen sentit al comú, a mesura que els processos violents d’expoli han aguditzat en el territori. Aquests processos es tornen rellevants i visibles amb l'assassinat de líders comunitaris indígenes, com el cas de Jerhy Rivera al febrer de 2020 a mans d’usurpadors de terres, quan s’intentava la recuperació indígena d'una finca en territori Térraba. Aquest fet se suma a l'assassinat de fa un any de Sergio Rojas, Bribi del Clan Uniwak de Salitre i membre Consejo de Autoridades Propias Cuidadores de la Madre Tierra. Aquest tipus d'accions violentes posa en evidència l'abandonament de l'Estat dels territoris indígenes i demostra la situació d'indefensió en què es troben els que lluiten per la defensa dels seus béns naturals i del seu territori.

Els habitants de la comunitat han enfortit el teixit social i s'han bolcat a les pràctiques locals. D'aquesta manera, no han abandonat les seves pràctiques d'autosuficiència alimentària, i en temps de pandèmia han decidit activar una fira de productors en el territori. Aquesta iniciativa els permet vendre o intercanviar els productes de les seves collites, així com les seves artesanies i platets tradicionals com els tamales d'arròs i la carn fumada.

Davant la crisi de la COVID19 han deixat de rebre turistes durant gairebé cinc mesos, el que sens dubte ha afectat a l'economia familiar. No obstant això, la situació els ha motivat a reactivar pràctiques comunitàries que mostren la riquesa social i cultural dels processos d'organització dels pobles indígenes. En aquest sentit, per l’Elides, gràcies a l'organització "s'ha incentivat la necessitat de mantenir la producció. Menys fam i més salut", cosa que els permet ser gestores del seu propi desenvolupament.

Paulino Nájera. Imatge del Rincón Ecológico Cultural Térraba. 

Per en Paulino el "poble ha tingut un privilegi". L'arrelament a la terra i aquesta connexió amb l'entorn els ha permès incentivar estratègies que han garantit la seva seguretat alimentària, establint menys relacions de dependència amb aliments que vénen de fora de la comunitat. Aquesta reflexió s'ha reforçat a partir de la pandèmia, ja que tot i que el turisme va reduir els seus ingressos, no els ha faltat l’aliment, a diferència del que ha passat en àrees urbanes en temps de pandèmia. A més, com en Paulino assegura, ells poden gaudir del seu espai vital envoltats d'una extensa naturalesa que coexisteix amb la seva forma de vida comunitària.

Les alternatives que es construeixen en el territori estan fora de les lògiques de producció, consum i acumulació del model capitalista. La salvaguarda del patrimoni biocultural que es presenta en el territori Térraba, els ha portat a mantenir els seus propis límits socioambientals. No totes les formes de relacionar-se amb l'entorn estan basades en valors de canvi, sinó que s'han consolidat en les seves formes simbòliques, històriques i culturals d'apropiació del territori.

Per als indígenes Bröran la terra és font de vida, és a dir, una connexió amb les diferents formes de vida que coexisteixen en el seu entorn i  té una base espiritual que es manifesta en els seus costums, tradicions, la seva llengua i la seva cultura. Per això, en les reflexions de Paulino sobre la raó de ser del poble Bröran queda de manifest la idea que: "Som éssers espirituals, éssers passatgers, les plantes medicinals són les nostres germanes que estan disposades a donar-nos curació". És a dir, la terra, el territori i els béns naturals han estat elements claus per a la supervivència de la cultura Bröran.

Repensant el turisme

El turisme va començar a la comunitat Térraba en els anys 2000, quan es van iniciar tours guiats al bosc, i recorreguts culturals de la història de Térraba. En l'actualitat ofereixen diversos serveis, com alimentació, allotjament, tour de medicina tradicional, així com activitats liderades per dones artesanes en xilografia i pintura. D'alguna manera, han incentivat un diàleg intercultural des de l'intercanvi de sabers entre visitants i locals, respectant les dinàmiques de la quotidianitat de la vila Bröran, la seva cosmovisió i la seva concepció de la vida. Per això "el nostre projecte no era només el turisme, és conservar i protegir el nostre espai" afirma en Paulí.

Abans d’iniciar les iniciatives de Mano de Tigre i el Rincón Ecológico Cultural Térraba, eren els intermediaris i les càmeres de turisme les que portaven els turistes a territori indígena Térraba a Costa Rica. Segons explica el Paulí, simplement "es feia turisme, però no ens donàvem compte, se'ns veia com un objecte al que simplement li prenien una foto i pari de comptar". Sens dubte, el turista que visitava Térraba abans de configurar les experiències de Mano de Tigre i del Centro Cultural, arribaven amb la intenció d’exotizar i fetitxitzar la imatge de l'indígena a Costa Rica, lògiques que, des de la societat de consum, resultaven ser invasives .

Imatge de l'Asociación de Mujeres Mano de Tigre. 

La gestió del turisme des d'aquestes experiències ha marcat la diferència a Térraba, ja que s'han promogut activitats més integradores i vivencials, amb turistes que no només busquen consumir la seva cultura, sinó que incentiven trobades on interactuen les dues mirades, dos mons i realitats. Es tracta d'un model amb mínima participació d'intermediaris i on es privilegia l'intercanvi d'experiències bidireccionals entre el turista i la comunitat.

Els turistes que visiten Térraba mostren un ampli interès en la seva cultura, i les seves formes de vida, arriben amb un alt nivell de motivació, i amb fins particulars, sobretot investigadors, que han generat acompanyaments als processos de resistència en defensa de la terra i els seus drets col·lectius.

Les organitzacions comunitàries on participen l’Elides i el Paulino no reben suport econòmic del Instituto Costarricense de Turismo (ICT) i no formen part de l'oferta turística nacional de turisme rural comunitari, ja que el govern ha intentat delinear les seves estratègies i programes de desenvolupament turístic des de la Associación de Desarrollo Integral (ADI) a Térraba. Aquesta és una organització comunitària on es condueixen els programes i instruments d'intervenció governamental que coordina la Dirección nacional de Desarrollo de la Comunidad (DINADECO).

Els Bröran no s'identifiquen amb aquest format d'organització comunitària. Des de la mirada de la comunitat, aquests espais es conceben com a formes de control i dominació del territori que no harmonitzen amb la lliure determinació i autonomia del territori indígena Térraba. D'aquesta manera, es regeixen per les seves pròpies pràctiques d'organització tradicional, tal com ho estableix l'article 2 del Conveni 169 sobre els pobles indígenes i tribals de l'Organització Internacional del Treball (OIT): "Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació, en virtut d'aquest dret, determinen lliurement la seva condició política i persegueixen lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural ".

No obstant això, ha estat un camí sinuós per al poble Bröran, si es té en compte que les empreses i l'Estat han intentat negociar amb les seves terres, sense cap diàleg o processos de consulta amb la comunitat. És així, que l'activitat turística tal com ells la conceben, és una de les estratègies que garanteixen les formes de reproducció de la vida al territori, la posada en marxa de processos de sobirania alimentària, i la recuperació de bosc al territori Térraba .

Respostes comunitàries davant la pandèmia

Les crisis, els conflictes i les catàstrofes naturals formen part de la història personal i col·lectiva de la vila Bröran, el que ha creat un sentit comú d'imaginaris que construeixen resistència contra les hegemonies. "Recolzant-nos entre totes i tots podem mitigar aquestes crisis que sabem que vindran [...] Els nostres avis deien que cada 25 i 50 anys vindran crisis". Aquests nous imaginaris que narra l’Elides formen part de les respostes comunitàries que s'estan començant a gestar a partir d'aquesta crisi.

La riquesa del patrimoni biocultural del territori de Térraba els ha permès viure la pandèmia des d'altres lògiques. Per en Paulino, la terra, la collita, la cura entre les famílies de la comunitat els fa sentir agraïts amb el que els envolta. Per tant, "nosaltres no hem perdut res, la muntanya està creixent, els animals hi són els micos galta blanca, els tucans, els mandrosos, s’estan divertint i son feliços. Una cosa que ens ha portat això és que la terra està descansant, les generacions futures ens ho agrairan ".

Imatge del Rincón Ecológico Cultural Térraba. 

En aquests mesos de confinament s'ha enfortit la cohesió comunitària per mitjà de la solidaritat i la cooperació mútua, de manera que les mesures d'aïllament i distanciament social que promouen els organismes de salut no han estat les adequades ja que estan desvinculades de les pràctiques quotidianes en la seva vida comunitària, com les jornades diàries al camp. Ara, hi ha més joves de la comunitat que participen en les collites, la fira dels productors i les activitats d'aqüicultura de reproducció de peixos natius, entre d'altres.

Els processos comunitaris i l'organització representen el mitjà a través del qual es consolida el seu procés autonòmic des de baix. Han posat les esperances en les seves pròpies capacitats i en el control del territori des de les seves lògiques. Sens dubte, això representa una de les grans fortaleses de poble Bröran per enfrontar aquests temps de pandèmia.

Reflexions finals 

En el cas del territori Térraba la capacitat organitzativa, l'acció col·lectiva, els seus béns comunitaris, els seus coneixements i capacitat de resistència, els han conduït a autogestionar i modelar el turisme en els seus propis termes. Un turisme configurat des d'altres imaginaris compatibles amb la producció local, els processos d'autogestió i pràctiques tradicionals.

L'absència de polítiques adequades i favorables que aconsegueixin consolidar les seves iniciatives per millorar les seves condicions de vida posen a la vista les profundes desigualtats socials que enfronten les comunitats indígenes a Costa Rica, com el cas del territori Térraba.

Aquestes experiències mostren els camins alternatius que es poden construir des de les iniciatives locals. En un país com Costa Rica que ha estat referent mundial amb el seu model de turisme ecològic i sostenible, encara hi ha organitzacions comunitàries de turisme indígena com el territori Térraba que han quedat al marge de la planificació i l’execució de polítiques públiques turístiques. En aquest context de pandèmia, resulta fonamental la democratització de l'agenda pública en relació al turisme, perquè desapareguin aquests models d'exclusió, privilegis i centralització de les decisions al voltant de el sector turístic.