04-11-2020
La recuperació de la memòria històrica i els turismes de proximitat
Carla Izcara | Alba SudL’augment d’interès pels turismes de proximitat pot ser una oportunitat per l’oferta d’activitats entorn a la recuperació de la memòria històrica. Analitzem el cas d’una iniciativa garrotxina molt vinculada al territori que vol donar a conèixer la història dels maquis, grup guerriller opositor al règim franquista.
Crèdit Fotografia: Ruta Camí de l'exilia. Imatge de Raül Valls.
Un cop finalitzat el règim franquista, Espanya inicia el camí cap a una societat democràtica. Aquest procés de transició però, s’enterboleix en part per la voluntat d’amagar el passat a través de la impunitat i el silenci històric. Un exemple concret d’aquest pacte per l’oblit és la Llei 46/1977, del 15 d’octubre, d’Amnistia, la qual atorgava l’amnistia dels presos polítics i diferents delictes comesos abans del 15 de desembre del 1976. En altres paraules, no es van exigir responsabilitats penals als causants dels crims franquistes, deixant a les famílies de les víctimes sense resposta. En conseqüència, la transició no ha sigut real, ja que les ferides encara no s’han pogut curar i la transferència de la memòria antifranquista i republicana s’ha realitzat majoritàriament dins de l’àmbit privat i familiar (Yusta, 2011). En paraules de Dolores Cabra “és l’hora de fer l’altra transició, aquella que crèiem que hauria hagut de ser, aquella que anomenàvem ruptura. Sense ella, bé ho sabíem i bé ho seguim sabent, no hi haurà democràcia en la que puguem confiar” (2005: 374).
Més endavant, gràcies al treball de les associacions de famílies afectades per la repressió franquista i algunes voluntats polítiques, s’aprova al Congrés de Diputats la Llei 52/2007 del 26 de desembre, de la Memòria Històrica. Després, a Catalunya, s’aprova la Llei 10/2009, del 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. Tot i les seves múltiples limitacions i les crítiques generades per part de les associacions, aquest conjunt de normes ha ajudat que moltes persones localitzin els seus familiars assassinats durant el règim. També ha facilitat la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola als integrants de les Brigades Internacionals o descendents d’exiliats, l’obtenció d’indemnitzacions pels afectats i la retirada de simbologia franquista dels carrers. Recentment, el setembre d’aquest any, el Consell de Ministres va aprovar el Anteproyecto de la Ley de la Memoria Democratica, que podria significar un pas més en aquesta lluita.
Així doncs, la recuperació de la memòria històrica és un moviment socio-cultural i polític que pretén, a partir de les diferents memòries individuals i vivències personals dels testimonis de la República, Guerra Civil i Franquisme, recuperar el coneixement d’aquell període històric per tal de reivindicar l’experiència i veu dels vençuts i resistents. Un dels objectius és generar una memòria col·lectiva no hegemònica però sí necessària per saber d’on venim i cap a on anem per definir d’aquesta manera la nostra identitat (Peinado, 2008; Ruiz-Vargas, 2008).
Propostes turístiques entorn a la recuperació de la memòria
És necessari tenir en compte els antecedents històrics per entendre el rere fons de les diverses propostes de recuperació de la memòria les quals podrien vincular-se als turismes de proximitat. En aquest context de mobilitats reduïdes a causa de la pandèmia de COVID-19, els turismes de proximitat han despertat interès i s’han vist com l’única alternativa per mantenir actiu el sector turístic. Alhora s’han percebut com una oportunitat per replantejar i reorganitzar l’activitat turística creant propostes vinculades al territori, alineades a altres objectius fora de la maximització del lucre i promovent l’autorganització de l’oci popular junt amb una reducció de l’impacte mediambiental del turisme, aspectes que s’identifiquen en aquestes propostes culturals (Cañada, 2020). Així mateix, totes aquestes iniciatives de recuperació de la memòria poden utilitzar el turisme com vehicle per comunicar el seu missatge; que no és un altre que explicar una altra versió de la historia i intentar crear consciència entorn una època marcada pel règim franquista.
Ruta Camí de l'exili. Imatge de Raúl Valls.
En el cas de Catalunya, es detecten nombroses propostes turístiques en forma de rutes culturals per difondre coneixement sobre el període de la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura posterior. Són múltiples les iniciatives, de caràcter privat, associatiu o dins del marc d’actuació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Així, a les Terres de l’Ebre, escenari d’una de les batalles més importants de la Guerra Civil espanyola, per exemple, destaca la proposta de Terra Enllà, una empresa de serveis turístics especialitzada en rutes pels escenaris de la batalla de l’Ebre. Totes les seves activitats tenen un fort component històric i algunes d’elles les combinen amb altres activitats com el tast de vins o itineraris en kayak per les aigües del riu. Pel que fa als espais de memòria promoguts pel Memorial Democràtic, es troben, per una banda, els Espais de la Batalla de l’Ebre on es combina la proposta de rutes lliures a peu o amb vehicle amb altres propostes gastronòmiques o culturals al territori. D’altra banda hi ha el conjunt de rutes de l’exili que organitza el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera, Girona. Aquestes rutes, dirigides principalment a escoles, pretenen reobrir aquells espais i camins que es van veure obligats a fer els exiliats, entre els quals trobem Antonio Machado o Walter Benjamin, ressaltant així la relació entre el món cultural i l’exili.
Aquest tipus d’iniciatives també es troben en l’àmbit urbà. Per exemple, a Barcelona, Refugi 307 és un refugi antiaeri construït durant la guerra civil fortament vinculat amb la historia del barri del Poble Sec on s’ofereixen visites guiades. Així mateix, a la zona metropolitana de la ciutat comtal, diversos municipis participen a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona per la recuperació d’aquests espais i de la memòria.
Lluny de ser un moviment esgotat, l’oferta de noves propostes mostra una gran vitalitat. Una de les iniciatives més recents es troba a la comarca de la Garrotxa, vinculada a la recuperació de la memòria dels maquis, grup guerriller opositor al règim franquista.
Els Maquis i el turisme a la Garrotxa
El conjunt de territoris propers a la frontera francesa, entre ells la Garrotxa, durant el 1939 van viure l’afluència massiva de persones exiliades fent camí cap a França. Des de fa anys a aquesta zona, sobretot pel pas de coll d’Ares, s’estan recuperant i fent accessibles totes aquestes “rutes antigues”. Destaquem una proposta garrotxina en concret, encara en estat embrionari, ja que recupera un capítol de la historia oblidat, està generant bones sinergies entre els diferents actors del territori i promovent la participació i vinculació local en l’activitat. Creiem que és un exemple de bones pràctiques vinculat als turismes de proximitat. Aquesta iniciativa la condueix l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya i hem parlat amb el seu portaveu, Raul Valls, per realitzar aquesta anàlisi.
L’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya va iniciar la seva activitat als anys 80 com associació de guerrillers antifranquistes. El desembre del 2019, a partir d’una assemblea a Olot, es va reconstituir l’entitat amb l’objectiu de mantenir viu el record de tots aquells que van lluitar contra el feixisme i de seguir amb la localització de cossos.
Ruta Camí de l'exili. Imatge de Raúl Valls.
Fa aproximadament dos anys que l’Amical treballa a la Garrotxa per la recuperació de la memòria dels maquis a partir de la figura del cap de les Juventuts Socialistes Unificades (JSU) Francesc Serrat Pujolar, conegut com a“Cisquet”, maqui d’Olot i fill de l’últim alcalde republicà de la ciutat. En “Cisquet” va marxar exiliat a França amb la seva família després de la derrota republicana i va estar combatent contra el feixisme a Europa fins que va decidir infiltrar-se de nou a Catalunya amb l’objectiu d’establir les bases guerrilleres per tal de derrotar el règim franquista. Finalment, va ser detingut, torturat, condemnat a mort i afusellat a Barcelona el febrer de 1946 amb només 24 anys. A partir de la recuperació de la historia d’aquest personatge olotí l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme va publicar un llibre narrant la seva historia, es va recuperar el contacte amb el seu germà encara viu a França i s’ha iniciat la producció d’un documental sobre la història de la guerrilla de la comarca.
Així doncs, a partir de la història d’aquest guerriller, s’ha anat coneixent la vinculació de tota la comarca amb el moviment de resistència maqui i la seva importància estratègica en la lluita contra la dictadura. Actualment l’Amical, amb ajuda de la població local, diferents associacions amigues, museus i l’administració pública, estan treballant en l’elaboració de dues rutes utilitzades per la guerrilla. En Raúl Valls ens transmet al llarg de tot el seu discurs els esforços d’aquest equip per crear una proposta col·lectiva a la qual població i entitats locals es sentin vinculades. “No volem fer una proposta deslligada de la gent d’aquí, volem implicar els agents locals i fer-los còmplices d’aquest projecte que és important per ells”, explica.
La seva proposta és vincular el senderisme amb la història dels maquis i recuperar un moment històric concret. Per fer-ho d’una manera més amena, han apostat per les rutes teatralitzades; els guies interpreten un personatge històric i narren la seva vivència en primera persona. D’aquesta manera, aconsegueixen explicar un moviment històric a partir d’una experiència personal. Aquestes propostes, encara en procés de planificació, preveuen oferir-les tot l’any amb la col·laboració de les entitats locals.
Avui dia l’Amical només té una ruta activa, cada 2 de febrer celebren una marxa popular en memòria de la retirada republicana de la Garrotxa, el camí cap a l’exili que va realitzar la família d’en “Cisquet”. La ruta comença a Sadernes, una petita localitat de l’Alta Garrotxa, i finalitza al poble francès de Sant Llorenç de Cerdans després de 22 quilòmetres de recorregut i més de 825 metres de desnivell, un total 8 hores de caminada en terreny dificultós i dures condicions climàtiques. La marxa es complementa amb diferents actes commemoratius i Valls la descriu com “un acte amb una alta càrrega simbòlica que vincula a molta gent tan de dins com de fora de la comarca, ja que per aquest poble van arribar a passar 70.000 persones”. Fins ara la majoria de participants tenien alguna vinculació a la historia de la retirada republicana però l’activitat està oberta a qualsevol persona que vulgui participar-hi, només s’hauria d’inscriure prèviament omplint un formulari online generat per l’empresa de serveis Tosca. Serveis ambientals, d’educació i turisme i distribuït per les xarxes socials de les entitats organitzadores.
Ruta Camí de l'exili. Imatge de Raúl Valls.
En un primer moment, aquestes rutes han estat pensades per a un públic majoritàriament local. No obstant, Beth Cobo, fundadora de l’agència de viatges receptiva Trescàlia i guia de natura, ha detectat que el turista britànic també podria estar-hi interessat. Trescàlia, a partir d’unes estades a Camprodon, va veure com els britànics de més de 50 anys guardaven un vincle especial amb l’època de la Guerra Civil i la dictadura espanyola. Aquesta connexió es dividia entre els britànics que estiuejaven a Espanya als anys 60 i vivien completament aliens a la situació política i social de l’època i els que els seus pares els deien que “fins que no mori el dictador no anirem mai a Espanya”. També es van trobar amb el cas de descendents de jueus o militants de les Brigades Internacionals els quals tenien especial interès en conèixer els llocs per on havien passat els seus pares i avis. De fet, el període de la Guerra Civil espanyola va ser l’actualitat internacional que més va interessar a diferents britànics, dada que reforça l’apreciació de la Beth Cobo. Actualment, s’estudia a les escoles, molts historiadors s’han interessat per aquesta etapa com Hugh Thomas amb la publicació del llibre “The Spanish Civil War” (1961), Paul Preston (1986; 1993; 2006) o Tom Buchanan (1997) entre d’altres. També diversos cantautors han dedicat cançons a les Brigades Internacionals i fins i tot hi ha un equip de futbol, el Clapton de Forest Gate, a East London, que fa servir la bandera republicana a la seva segona equipació. Així, segons aquesta agència, les propostes turístiques al voltant de la recuperació de la memòria no només podrien vincular-se a un públic local sinó que també podrien interessar a un públic estranger en concret.
Una oportunitat a partir dels turismes de proximitat
Les propostes turístiques entorn de la recuperació de la memòria són un clar exemple de com el turisme pot estar vinculat a altres objectius, com ara educatius, allunyats de la maximització del lucre. La finalitat de totes aquestes iniciatives és recuperar un moment històric, fins ara amb buits de coneixement, clau per comprendre la història del país. Així doncs, la proliferació dels turismes de proximitat pot ser una oportunitat per promoure més activitats relacionades amb la recuperació de la memòria i fer d’altaveu als moviments socials que la protagonitzen.
Tanmateix, tot i que la majoria de propostes han estat pensades i dirigides a un públic local, no es limiten a la proximitat, ja que poden despertar un gran interès entre un públic estranger concret, com és per exemple el cas amb els britànics exposat anteriorment.
Respecte a la construcció d’aquestes iniciatives, destacar que el contingut històric de les rutes encara té una forta càrrega emocional per la població local, com ens comentava Raul Valls, “són temes difícils que no s’han tocat mai, el suport als maquis podia suposar la mort”. Per aquesta raó, és essencial que la base de l’organització de l’activitat turística sigui plural i col·lectiva, on puguin intervenir els diferents agents locals i la població. En primer lloc, per tal de ser fidels a la història, donant pes als seus testimonis i, en segon lloc, per evitar sentiments d’imposició, desplaçament o rebuig.
Així doncs, la recuperació de la memòria històrica és un moviment viu amb propostes emergents vinculades a objectius divulgatius i educatius, les quals poden dirigir-se a un públic local però també estranger i tenir la potencialitat de crear sinergies positives al territori.
TURISMES EN CLAU LOCAL
El bloc de Carla Izcara
Sobre com repensar el turisme des d’una perspectiva local i de gènere
Máster en Antropología y Etnografía por la Universidad de Barcelona e investigadora en Alba Sud. Este blog se centrará en el análisis de los turismos de proximidad como una oportunidad para repensar socialmente el turismo. A partir de esta discusión surgen diversas preguntas acerca de las condiciones laborales en el sector, las manifestaciones de desigualdades de género, las distintas formas de gestión o los impactos medioambientales de la actividad turística, entre otras. Todas estas preguntas y posibles respuestas se explorarán en este blog.