El 5 de novembre es va proposar des del PIC – UNA un diàleg al voltant dels conflictes socioambientals per l’accés a aigua potable i com s’han gestionat aquests conflictes a Costa Rica. La conferència la va moderar Catalina Carrillo, psicòloga del PIC i van participar Ana Lucía Mora, geògrafa i màster en sociologia, Alberto Gutiérrez, geògraf i docent i investigador de la Universitat de Costa Rica i Arturo Silva, sociòleg i col·laborador d’Alba Sud. 

La ponència d'Alberto Gutiérrez es va centrar en les diferents lluites comunals en defensa dels rius davant de projectes hidroelèctrics a Costa Rica i a partir d’aquest tema va introduir el conflicte entre aigua i energia. Un factor determinant en aquest conflicte va ser la liberalització del sector elèctric en els anys 90, quan hi va haver una expansió accelerada d'instal·lacions hidroelèctriques. Aquest fet, sumat a una major conscienciació sobre els impactes negatius de les represes, va conduir a una reacció comunitària, iniciant un fort moviment social en defensa dels rius. A partir d'aquest moment, es van crear xarxes de comunitats i ecologistes tant a nivell local com internacional, facilitant així l'organització i circulació d'informació entre les diferents comunitats afectades.

Avui dia, segons un estudi realitzat pel ponent, consten 12 nuclis de resistència contra projectes o conjunts de projectes en zones diferents. Aquests processos de lluita comunal han aconseguit aturar 37 projectes, s'han decretat 4 moratòries, 2 d'elles encara vigents, i s'han celebrat 3 plebiscits municipals. En el cas dels plebiscits, Alberto Gutiérrez destaca els resultats "demolidors", "més d'un 90% dels vots en els 3 casos van ser en contra de desenvolupar projectes hidroelèctrics als rius d'aquests cantons".

Al final de la seva intervenció, Alberto va reivindicar la necessitat de "considerar l'aigua com un dret humà, més enllà d'un servei. Això inclou també salvaguardar els vincles materials, simbòlics i afectius que les persones estableixen amb el territori i les seves aigües i rius".

Ana Lucía Mora, va exposar el cas de la Comunitat de Pilars de Cotoros i el d'altres comunitats en territoris indígenes, per tal de mostrar la dificultat de l'accés a aigua per canonada apta per al consum humà. Els exemples que va presentar il·lustraven diferents factors que han influït en el conflicte, com el creixement urbanístic i de població, els avanços tecnològics, com l'ús de vàters, i la contaminació per residus de plàstic. Un altre factor que no es pot menystenir és el canvi climàtic, que allarga l'estiu i escurça l'època de pluges afectant el reg dels camps i les reserves hídriques de les comunitats.

Les dificultats per a accedir a l'aigua, com explicava l’Ana Lucía Mora, “estan limitant les possibilitats de diversificació econòmica de les comunitats com pot ser començar l'activitat turística o agrària”. D'altra banda, es destaquen també els efectes que té en la salut, ja que “les mostres d'aigua estan contaminades i hi ha risc d'exposició a diverses malalties”. Successivament, aquesta situació ha afectat a nivell intern a les comunitats, “generant conflictes comunitaris per la privatització i apropiació d'un bé d'ús comú com és l'aigua”.

Planta de bombeig d’aigua d’una ASADA a Guanacaste. Imatge d’Arturo Silva.

La tercera ponència, d'Arturo Silva, va tractar sobre els conflictes relacionats amb la gestió i l'accés a fonts d'aigua potable en zones molt turistitzades, territoris amb alta pressió turística i immobiliària com és el cas de la província de Guanacaste. Aquestes zones destaquen per “desenvolupar una monofuncionalitat del territori, tots els recursos humans, simbòlics i naturals estan sota una mateixa lògica, la del turisme”.

El ponent, citant a Cañada (2019), va destacar el que ocorre en altres destins més madurs com Cancún o Acapulco a Mèxic o a la costa sud d’Espanya on sofreixen una despulla de la terra i l'aigua junt amb l’expulsió de les comunitats locals les quals són substituïdes per nous turistes i residents i mà d'obra estacional.

El treball d'Arturo Silva ha consistit a analitzar i acompanyar diferents lluites amb gran suport social a la província de Guanacaste des de l'any 2000. El 2007, a partir de la situació al Sardinal, es va apreciar com la població va deixar d'entendre el conflicte com a conjuntural sinó que la problemàtica amb l'aigua es va començar a percebre íntimament lligada amb el model de desenvolupament turístic en el territori. En aquest procés, sorgeix la pregunta de quines relacions de poder s'estableixen entre els diferents actors: els comunals, els institucionals i el sector privat. Silva va esmentar que “el que es dóna a la província és un xoc de models de gestió de l'aigua. D'una banda, hi ha estructures de gestió comunitària usualment en la figura de les ASADAs [1], envers estructures molt més dinàmiques en termes de mercat i econòmics. Això ve a ser un curtcircuit en la quotidianitat de la comunitat.” En el mateix discurs, va reivindicar que “no hi ha cap mena de planificació en el canvi i ús del territori en les zones costaneres. En zones amb molta pressió immobiliària, aquests canvis succeeixen amb velocitat i violència”.

En el conjunt d'intervencions, es va detectar una queixa recurrent sobre el paper de les institucions públiques en el conflicte per l'aigua. En nombroses ocasions hi ha hagut una resposta tardana i insuficient de l'Estat front aquest problema i, en paraules d'Alberto Gutiérrez, ha tendit a “afavorir l'acaparament i la despulla de l'aigua”. Al seu torn, les comunitats s'han vist excloses del procés de presa de decisions i no es tenen en compte les seves necessitats o opinions. D'altra banda, també es qüestiona el paper de l’ASADA, que pot variar en funció del territori i el context.

Finalment, la conferència va acabar amb una reflexió final sobre el paper de la dona en aquestes lluites. Ana Lucía Mora va al·legar que “en les lluites de les comunitats indígenes les dones estan molt apoderades. A causa dels rols tradicionals, la dona és la que més coneix la limitació i importància que té l'aigua i lluiten pel benestar de les seves comunitats”. Al seu torn l’Alberto Gutiérres i l’Arturo Silva, corroboren aquesta afirmació assegurant que “les dones tenen un paper protagonista i hi ha un marcat lideratge de les dones en les lluites socio-ambientals”.

Desenvolupament turístic immobiliari a la platja Flamingo, Guanacaste. Imatge d’Arturo Silva.

De fet, a l’article “Tourism, water, and gender - An international review of an unexplored nexus” (Cole et. al, 2020), resumit per Abellan i Salvador en una publicació anterior a Alba Sud, es revisa la literatura en llengües anglesa, castellana i xinesa sobre el trinomi de turisme, aigua i gènere. I precisament, en la revisió de la literatura castellana es va destacar el cas de Guanacaste, anteriorment comentat, en el qual destaca el rol de la dona en la lluita per l'aigua.

En conclusió, aquesta xerrada és un exemple excel·lent per a contextualitzar la problemàtica d'accés a aigua potable a Costa Rica. Alguns dels factors que influeixen en el conflicte són el component geològic del territori, el canvi climàtic, la falta de planificació i la prevalença dels interessos econòmics per sobre de les necessitats de la població.