La península del Yucatán, a Mèxic, formada pels estats de Yucatán, Quintana Roo i Campeche, comença el seu desenvolupament turístic als anys 70, amb l'impuls de la ciutat de Cancun, triada com a centre turístic per la seva ubicació, clima, platges i patrimoni arqueològic. De fet, va ser la primera ciutat turística integralment planificada del país amb l'objectiu d'incrementar a curt i mitjà termini el nombre d'arribades i despesa turística (Mcoy, 2017). Vint anys després, aquesta transformació s'intensifica i arriba a Tulum, Playa del Carmen i Cozumel, creant un corredor de grans complexos hotelers que funcionen com a enclavament turístic (García de Fuentes et al., 2015). 

Al seu torn, el turisme també arriba a les petites poblacions i parcs naturals. L’any 1988 s'inicia un pla regional anomenat Programa Mundo Maya per a enfortir la sostenibilitat de l'oferta turística. Carlos Salinas de Gortari, president de Mèxic des de 1988 a 1994, centra les estratègies de promoció a les ciutats colonials, la ruta maia i el turisme alternatiu (Mcoy, 2017). Aquests impulsos, junt amb la disminució de l'activitat en el sector primari en territoris com Quintana Roo, provocada per les polítiques neoliberals impulsades des del mateix govern federal, van causar l'aparició de les primeres empreses socials de turisme rural comunitari a l'interior de la península. En el 2000, l'Organització Mundial de Turisme promou el turisme alternatiu amb l'objectiu d'enfortir el component històric-cultural de l'oferta turística del territori, donant suport institucional a diverses localitats rurals. Dotze anys després, es comptabilitzen 153 empreses socials que es dediquen al turisme comunitari (García de Fonts et al., 2015).

Actualment Cancun, ha reproduït el model turístic del “tot inclòs” excloent a la població local i generant llocs de feina de mala qualitat a la vegada que ha causat una pèrdua d'identitat cultural i ha contaminat i erosionat les platges del territori (Mcoy, 2017). No obstant això, també es practica un altre turisme sota diferents formes (turisme natural, rural, d'aventura, comunitari…) amb un nombre molt més limitat de turistes i en major harmonia amb el territori i la població local (Jouault et al., 2020). 

Centre Ecoturístic Carei. Imatge de l’APTC.

Al voltant del 2016, la majoria d'aquestes empreses vinculades al turisme de base comunitària van començar a detectar que tenien dificultats tant per a promoure i comercialitzar els seus serveis com per a formar-se en gestió administrativa, turística i comptable, informàtica, etc. El Samuel Jouault, professor i Investigador de la Universitat Autònoma de Yucatán, i l’Ana García de Fuentes, investigadora en el Centro de Investigación y Estudios Avanzados (Cinvestav) Unidad Mérida, van detectar a partir del treball amb les comunitats que “les formacions habitualment son molt verticals i no funcionen, ja que parlen d'una realitat que no te res a veure amb la de la comunitat”. Per solucionar això, es va proposar un canvi de metodologia que va consistir a traslladar la informació de “comunitat a comunitat”, intercanvis de coneixements i experiències entre empreses socials amb diferents nivells de desenvolupament. Aquest canvi “va crear un efecte diferent” en els participants de les formacions. Diversos estudis també apuntaven que havia una “falta d'infraestructura, equipament i habilitats” referint-se a l’escletxa digital en moltes de les comunitats, factor estretament relacionat amb la dificultat de comercialitzar i comunicar les seves propostes turístiques. 

Alianza Peninsular para el Turismo Comunitario

A partir de les problemàtiques anteriorment esmentades, el novembre del 2016, en la VII Trobada de Turisme Rural Comunitari, va sorgir la idea de crear una aliança entre les diferents empreses socials de turisme comunitari de Yucatán per a afrontar aquests desafiaments comuns. Després de diverses trobades i tallers, i gràcies també al Programa de Petites Donacions (PPD) del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), neix a finals del 2019 l'Alianza Peninsular para el Turismo Comunitario (APTC) (Jouault et al., 2020).

Membres de l’APTC. Imatge de l’APTC.

L'Aliança la formen tres xarxes: el Consejo de Turismo Rural de Campeche, la Red de Turismo Comunitario de la Zona Maya de Quintana Roo - anomenada Caminos Sagrados – i Co’ox Mayab a Yucatán, i agrupa a un total de 24 empreses formades per 273 socis. Actualment es gestiona i organitza a través de diversos grups de xat on participen de manera activa unes cent persones, entre elles de quaranta a cinquanta líders comunitaris, guies formats i en via de formació i comencen a involucrar-se també alguns joves de les comunitats. 

De les 24 empreses socials que integren l’APTC el 79% són societats cooperatives i el 90% dels socis i treballadors són d'autoadscripció maia. Els valors de reciprocitat i solidaritat es reflecteixen en la presa de decisions col·lectiva i democràtica així com en la distribució de tasques i beneficis. El conjunt de l'Aliança té una àmplia oferta d'activitats amb baix impacte ambiental que van des d'una oferta esportiva, cultural o d'interpretació mediambiental fins a un servei d'allotjament i restauració; així i tot, per a la majoria de membres el turisme és una activitat complementària. Paral·lelament, compten amb aliats en el territori pertanyents tant a organitzacions socials com als sectors públic i privat (Jouault, 2020).

Certificació col.laborativa en matèria sanitària

Amb l'arribada de la pandèmia, el turisme internacional es va aturar i tant el conjunt de la península com en particular la regió de Quintana Roo es van submergir en una profunda crisi que posa al descobert i qüestiona la forma de desenvolupament turístic. En aquest moment, neix una oportunitat per a totes aquelles propostes de turisme alternatiu i per a enfortir la unió de l'Aliança.

El primer que destaca la Zendy Chan Euan, enllaç comunitari i membre de Caminos Sagrados, és que ha estat un procés complicat i “mesos difícils per a totes les organitzacions”. L'actitud de moltes comunitats va ser de “replegament, algunes fins i tot van tancar els espais a causa de la desinformació i mala informació que havia acabat generant por”. Al mateix temps que arribava la informació dels efectes de la COVID-19, es creaven diferents certificacions i protocols a seguir però tots ells allunyats de la realitat comunitària. La Zendy Euan Chan contínua el seu discurs apuntant que “tot és en línia i algunes organitzacions no compten amb la internet adequada o no poden estar atentes als seminaris web, xerrades…”. Des de l'Aliança es van preguntar com podien traslladar tota aquesta informació a les comunitats i es va decidir crear una certificació adaptada a les necessitats i característiques d'aquestes empreses socials dedicades al turisme comunitari. Amb l’ajuda d'un projecte de tall social finançat pel Consejo Nacional de Ciencias y Tecnología (CONACYT), organisme públic del govern mexicà, es va organitzar un equip mixt, entre acadèmics i membres de les comunitats, generant així una dinàmica molt més igualitària i horitzontal per a plantejar aquest nou protocol. En paraules de Samuel Jouault, “la riquesa del projecte és que no està plantejat senzillament des de l'escriptori”. D'altra banda, l’Ana García de Fuentes, que ha col·laborat a millorar els processos formatius dels joves en les comunitats, comenta que ella ve de “la recerca més teòrica i ha ajudat a incidir en els nois perquè tampoc oblidin el rigor de l'altre costat. Hi ha una retroalimentació per part dels dos costats, ha estat una interacció molt horitzontal.” 

Trobada presencial postpandèmia. Imatge de l’APTC. 

El primer pas per a crear la certificació va ser analitzar 15 protocols tant d'organismes públics com privats i ONG per a generar una gran base de dades agrupant diferents criteris, els quals es discutirien posteriorment entre els enllaços acadèmics i comunitaris de manera virtual. En aquest aquest procés es van detectar diverses dificultats per entendre's a través de plataformes com Whatsapp: “hi ha elements culturals que dificulten la comunicació”. La Zendy Euan Chan aprofundeix en l'explicació d'aquestes dificultats apuntant que “les organitzacions comunitàries tenen aquest perfil que ha de ser per mitjà de les assemblees i la paraula i no ens aconseguim organitzar per la pantalla”. Al setembre, van tornar a permetre's les trobades i van organitzar de nou diferents tallers per tal de validar els criteris de la certificació, posant fi a les dificultats comunicatives causades pel distanciament social. 

Una vegada consensuats els criteris, els quals es classifiquen en protocol de benvinguda i neteja, reglament per a col·laboradors i adaptació d'instal·lacions i equipaments entre d’altres, va començar la seva implementació en el territori. Gràcies als enllaços comunitaris van poder traslladar aquesta informació a totes les empreses en llengua maia, generant així major comprensió i confiança. Tot aquest procés d'implementació i validació es va realitzar entre els diferents membres de l'Aliança, amb l'objectiu que els actors protagonistes fossin en tot moment les comunitats. 

Un element fonamental en l'èxit del projecte que destaquen els tres entrevistats és la participació dels “joves digitals”, jovent de les comunitats formats en informàtica i xarxes socials per a reduir l’escletxa digital. Ells van ser els encarregats de sistematitzar les dades, fer les fotografies necessàries i enviar tota la informació referent als nous requeriments sanitaris als enllaços.

Certificación Colaborativa. Vídeo de l’APTC. 

Aquesta acció es va culminar amb el lliurament de les certificacions a les comunitats per part de la Secretaría de Turismo. En Samuel Jouault destaca que aquest gest de la secretaria, encara que no hagi participat en el procés, és molt significatiu perquè confirma públicament “que s'establiran i respectaran uns protocols i per tant, és una opció viable per als turistes”. D'altra banda, la certificació, un treball rigorós fet de manera col·lectiva, encara que l’han reconegut vint institucions governamentals, acadèmiques i organitzacions de la societat civil, encara no ha sigut acceptada per les diferents administracions estatals. 

Transformació del turisme des de la base 

Després d'analitzar la resposta de les comunitats davant del repte de reprendre l'activitat turística en un context postpandèmic cal destacar, en primer lloc, l'exclusió sistemàtica de les comunitats pel que fa a protocols i estratègies davant de la COVID-19. La realitat comunitària i les iniciatives de turisme alternatiu no encaixen amb les propostes que es fan des dels ens públics i privats, ja sigui per les característiques de l'activitat turística, com per la forma de vida o la impossibilitat d'accedir a la informació. Així doncs, la creació d'una certificació pròpia no tenia com a únic objectiu reprendre l'activitat turística amb seguretat i generar confiança als visitants, sinó que va ser també una reivindicació de la seva existència com a comunitat i una mostra d'empoderament. En aquest sentit, podríem destacar tres aspectes fonamentals d'aquest procés: aconseguir transmetre informació veraç a totes les comunitats, reivindicar que els processos participatius poden donar resultats més que satisfactoris i finalment, plantar cara al rebuig cap a “l'indígena”. Com afirma la Zendy Euan Chan “si no ho haguéssim fet així, estarien a la deriva; no obririen ni coneixerien de primera mà ni el tema dels protocols ni el de la COVID-19”.

En segon lloc, es podria ressaltar que, encara que la comunicació ha sigut complicada a causa del distanciament social i que les comunitats s'han hagut d'adaptar a nous processos de presa de decisions, el resultat és molt positiu. El feedback que ens transmetia la Zendy era fonamentalment d'agraïment “que l'Acadèmia ens hagi convidat com a enllaç comunitari ho ressalto, perquè això gairebé mai es veu. És la primera vegada que ens tenen en compte d'aquesta manera i ens ha ajudat a formar-nos professionalment”. Tant ella com la Dra. García de Fuentes, descrivien l'experiència com a enriquidora. 

En conclusió, la proposta i treball de l'Aliança confirmen que es pot aconseguir un turisme més sostenible i inclusiu, construït des de la base. Com reclama la Zendy, “que ens vegin com transformem les coses des d’avall”. Paral·lelament, el context actual crea el moment perfecte per enviar el missatge, en paraules d’en Samuel, és “el moment de descobrir el patrimoni biocultural de les comunitats rurals gestionat pels seus propis habitants”.