Els Caus Cooperativa, actualment en procés de transició, gestiona des de 2013 l’alberg Els Caus de Mura, situat a l’antic casal del poble. Es tracta d’un edifici històric, amb una alta càrrega emotiva pels habitants d’aquest municipi situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ferran Martínez, soci fundador de la cooperativa i encarregat de l’Alberg, explica que després de ser un espai de reunions i un cinema, es va privatitzar l’espai convertint-lo en una casa de colònies fins al 2003. Deu anys després, tres persones nouvingudes a Mura, entre elles el Ferran, van aconseguir llogar l’edifici, propietat del bisbat de Vic, fins al 2026. Durant aquests vuit anys de gestió s’han constituït com alberg juvenil amb una capacitat de 49 places, una gran sala polivalent amb cuina i una piscina. A la mateixa casa s’hi troba l’altra línia de negoci de la cooperativa, el Restaurant Les Olles, inaugurat el 2017. 

Actualment la cooperativa es troba en un impàs, on entren en joc noves sòcies i reptes renovats, entre ells reobrir els espais després d’una llarga aturada per la COVID-19 i començar noves línies de negoci. 

Els inicis dels Caus 

Ens remuntem al 2003, quan a Mura s’inicia un projecte d’escola innovador el qual atrau nous habitants a un municipi amb una població molt envellida. En aquella època, el Ferran Martínez, graduat en turisme i amb interès pel món cooperatiu i l’Economia Social i Solidària (ESS), arriba a Mura i coneix l’antic casal del poble, en aquell moment sense ús. Així mateix, decideix llogar l’edifici per tal de muntar, amb un altre soci, un allotjament turístic cooperatiu pioner a Catalunya. Un temps després, dues dones del municipi que es trobaven desocupades van decidir sumar-se al projecte. D’aquesta manera comença la història de l’alberg, on en un primer moment s’oferien trenta places i a partir del 2017, després d’aconseguir els permisos necessaris, es van incorporar setze llits més junt amb l’obertura del restaurant i la sortida d’un dels primers socis. 

En paral·lel, el poble també va anar creixent, l’escola El Vall de Néspola va passar de tres alumnes a cinquanta i moltes de les segones residències es van convertir en domicilis habituals. Pel que fa al turisme, el Ferran afirma que “ara mateix és un poble superturístic” i creu que es deu per un increment de l’oferta d’allotjament i per la Festa del Tió, una celebració impulsada per l’eix de comerciants que consisteix a recrear escenes amb tions durant Nadal. En Ferran afegeix que “ve molta gent i comença a haver-hi una insatisfacció dels veïns” i apunta la necessitat de “planificar i crear una proposta com a poble turístic”. 

Transició i nous reptes 

Fins l’arribada de la COVID-19 l’alberg estava funcionant gràcies als esplais, caus o entitats que volien llogar tot l’edifici per fer les seves activitats, com afegeix en Ferran “el que busquen són economia i espai” a més de tenir en compte els valors de la cooperativa. L’alberg actualment té unes habitacions molt austeres, però els visitants aprecien la sala polivalent, la piscina i l’entorn del poble. D’altra banda, el restaurant tenia molta clientela, tant habitants del poble com visitants de Mura, malgrat que només obria els migdies del cap de setmana. Així mateix, a l’estiu s’organitzaven sopars a la terrassa amb piscina. 

Municipi de Mura. Imatge d’Ernest Cañada. 

Aquest any 2021, després de l’aturada provocada per la pandèmia i canvis en les persones associades, s’ha decidit iniciar un procés de canvi. Aquesta nova etapa, on surten les dues antigues sòcies i entren quatre persones noves, el Ferran preveu que tingui quatre fases. La primera consistirà a reactivar el restaurant Les Olles. L’objectiu és poder obrir entre setmana i oferir sopars a partir de l’estiu. Així mateix, no només vol funcionar com restaurant sinó que pretén esdevenir un centre social i cultural, el punt de trobada de Mura i dels pobles veïns de Talamanca i Rocafort. La segona fase consisteix a impulsar un “nou model turístic cooperatiu amb una mirada transgressora i anticapitalista”, en paraules de Ferran Martínez. Això es basaria a anar deixant enrere la proposta d’alberg juvenil per esdevenir una segona residència compartida. Aquesta idea encara està en procés d’exploració, però a grans trets consistiria que un grup de persones usuàries, membres de la cooperativa, que ocuparien durant tot l’any l’alberg utilitzant-lo de segona residència. Els motius principals pels quals es vol apostar per aquesta iniciativa és establir un codi ètic més exigent que l’actual pels visitants i generar major connexió i interacció amb el territori i els seus habitants. Així i tot, el Ferran admet que “els números encara no surten” i que “cal condicionar millor les habitacions i donar-les-hi un sentit”.

La tercera branca del projecte és encarregar-se des de la cooperativa del servei de menjador de l’escola, actualment gestionat per una gran empresa. L’interès particular per portar el menjador, més enllà de millorar la qualitat del servei, és aconseguir  proveïdors de productes ecològics. Una de les preocupacions del Ferran és la dificultat per accedir a aquesta tipologia de producte, a causa del volum de la demanda i la situació geogràfica de Mura. Apunta que des del restaurant havien de “fer un esforç i anar a buscar productes concrets”. 

L’últim pas d’aquesta nova etapa és crear un grup de treball, vinculant persones de diferents àmbits, per tal de “desenvolupar una proposta real i transformadora”, com comenta el Ferran. En un futur els agradaria poder reproduir aquest model de turisme en altres indrets així com generar reflexió al voltant del turisme. En Ferran afegeix que “és un repte important i on estem cridats unes quantes a aixecar la veu: sense cohesió no avancem”.  

Cooperatives i turisme 

La proposta dels Caus és transgressora per la seva forma d’organització. Tot i que a Catalunya hi ha una llarga tradició cooperativista (Pérez Baró, 1972), és molt atípic trobar cooperatives dins del sector turístic, o d’altres iniciatives vinculades amb l’Economia Social i Solidària, Aquestes aliances entre la classe obrera neixen a tota Europa a mitjans del segle XIX per tal de defensar els interessos dels treballadors davant d’un capitalisme en expansió (Pérez Baró, 1970). Les diferències principals amb les empreses d’economia tradicional definides per l’Aliança Cooperativa Internacional són: adhesió voluntària i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia i independència; educació, formació i informació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat. Així mateix, existeixen tantes tipologies de cooperatives com necessitats hi ha al mercat, però les més habituals són: cooperatives de treball associat, de consum, d’habitatge, agràries o de serveis entre d’altres. Dins del sector de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, hi ha cinc iniciatives catalogades com allotjament turístic (Muro, 2020),  de les quals Els Caus és l’única que es presenta com cooperativa a la seva pàgina web. 

Entrevista a Ferran Martínez, responsable de l’alberg i soci fundador dels Caus. Imatge d’Ernest Cañada.

En el cas concret dels Caus, algunes característiques del seu funcionament són, en primer lloc, generar ocupabilitat de qualitat i establir un salari digne i igual entre les persones treballadores. En segon lloc, l’objectiu principal no és lucrar-se i el projecte és finançat per la banca ètica, Coop57 i ASCA. Així mateix, intenten que tots els proveïdors estiguin vinculats a l’Economia Social i Solidària i aposten per la intercooperació. Així, per exemple, participen de xarxes comunes com la XaReC, cooperativa de serveis a la restauració i el turisme responsable, actualment en pausa a causa de les dificultats que viu el sector. També, posen especial atenció a la relació que estableixen tant amb els visitants com amb la resta d’habitants del municipi, per tal d’evitar situacions de malestar. Per últim, tenen en compte l’impacte mediambiental i per aquesta raó, per exemple, van instal·lar una caldera de biomassa i promouen el consum de productes ecològics i de temporada. 

L’alternativa

Aquestes formes empresarials, associades a l’Economia Social i Solidària, poden contribuir a construir un model de turisme més responsable, generant una major redistribució dels beneficis i reduint els impactes socials i mediambientals d’aquest tipus d’activitat. Malgrat això, aquesta forma d’organitzar-se no és habitual dins del sector. Sobre aquesta mancança, Ferran Martínez explica que “a l’hostaleria hi ha força cooperativa, però a l’allotjament hi ha el problema”. I afegeix que “hi ha projectes amb una mirada ecologista i anticapitalista, però no hi ha un esforç per vincular-se”. Així mateix, un altre problema que detecta és que dins de la Federació de Cooperatives de Treball, només hi ha una sectorial i no està relacionada amb el turisme. Segons el Ferran, tot plegat indica el que costa crear iniciatives cooperatives en el turisme. Creu que un dels motius és degut a la càrrega de treball extra que suposa aquest tipus de negoci i la dificultat que el projecte sigui autosuficient perquè els marges de benefici són molt estrets. Les empreses tradicionals ho acostumen a resoldre amb una pressió constant per la reducció de costos laborals, cosa que no poden fer les cooperatives sense entrar en contradicció amb els seus principis. 

Cartell trobat a l’alberg. Imatge d’Ernest Cañada.

Un dels altres punts febles és la comunicació i el màrqueting. Segons afirma el Ferran “no és una cosa que tinguem ben treballada”, tot i que preveuen millorar-ho a partir d’ara. Afegeix que, “no li volem donar tant pes a les xarxes”, però són eines que “han vingut per quedar-se i que hem de saber gestionar i treballar”. En canvi, es donen a conèixer intercooperant i participant d’espais col·lectius. Un exemple és el mapa col·laboratiu “Pam a Pam” que neix de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) per enfortir el moviment de l’ESS i acostar aquestes iniciatives a nous usuaris. 

L’experiència dels Caus de Mura serveix per exposar les dificultats amb les quals es troben les iniciatives que intenten construir una alternativa a l’actual model socioeconòmic i que són centrals en la perspectiva d’una transició socioecològica. La transformació del turisme requereix que el sector cooperatiu guanyi pes i pugui ser una alternativa real a les opcions turístiques convencionals i així ocupar un lloc més destacat dins del mercat. En aquest sentit és imprescindible que moviments socials i el mateix sector cooperatiu prengui consciència de la importància que pot tenir en termes de possibilitats de transformació del turisme; que hi hagi una xarxa de cooperatives que mostrin com el turisme pot ser organitzat a partir d’altres objectius i amb resultats també diferents. Tanmateix, aquest esforç requereix el suport de l’administració pública per finançar aquestes iniciatives i una política turística que doni suport a projectes turístics amb majors garanties de retorn social i que aquesta no sigui una simple aposta en termes de màrqueting.