Els Espais Naturals del Delta del Llobregat s’ubiquen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i  tenen una extensió de 954 hectàrees. Es podria dir que és una àrea natural atípica per dos motius principals, la seva ubicació, enmig d’una zona urbana amb més de 3,2 milions d’habitants, i les transformacions que ha patit al llarg dels anys per l’acció humana, hi ha des d’àrees naturals i conreus a infraestructures del Port i l’Aeroport de Barcelona, a part d’altres indústries. A més, és una zona única, ja que només l’1% del territori català són zones humides i són els ecosistemes amb major biodiversitat i més amenaçats pel canvi climàtic. En definitiva, és una zona amb un gran valor estratègic, tant en l’àmbit ambiental com social. Per aquest motiu, forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica europea de les diferents àrees de conservació de la biodiversitat, a més s’ha declarat Zona d’Especial Protecció per les Aus. 

Els Espais Naturals del Delta

Ens remuntem a l’any 1994, quan es va signar el Pla Delta, un gran acord entre totes les administracions (estatal, autonòmica i local) pel desenvolupament de grans infraestructures territorials i el seu encaix en els espais naturals i agrícoles del delta del Llobregat; el qual contemplava les ampliacions del Port i l’Aeroport de Barcelona i el desviament del Riu Llobregat, entre altres accions de gran envergadura. El desviament del tram final del riu, tot i ser molt criticat per grups ecologistes, va acabar portant-se a terme entre el 2001 i 2005. 

Arran d’aquestes modificacions, l’any 2005, va aparèixer un nou paisatge, amb noves zones humides que s’havien generat per compensar l’impacte ambiental i d’altres que ja tenien valor natural com El Remolar - Filipines. Per tant, tot eren zones cridades a ser protegides, amb més o menys contundència, però necessitaven una gestió amb criteris de biodiversitat i conservació així com incorporar l’ús públic. 

Aeroport de Barcelona-El Prat. Imatge de Carla Izcara.

En conseqüència, es va decidir crear un Consorci entre la Generalitat, que ja gestionava l’espai del Remolar-Filipines, i l’Ajuntament del Prat i Viladecans. Posteriorment, es van afegir els ajuntaments de Gavà i Sant Boi. Actualment, l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB estan en procés d’incorporació. El Consorci té tres línies de treball, en primer lloc garantir l’ús públic dels espais naturals, preservar la biodiversitat executant projectes d’investigació, desenvolupament i seguiment de la fauna i la gestió i manteniment dels espais. La Maria José Albaladejo, gerent del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat,, ens comenta que actualment tenen un projecte de gestió de la vegetació amb pastura de caràcter extensiu, amb intenció de recuperar els antics ramats del Delta, acció que recorda a la filosofia de la permacultura. 

Públic de proximitat

El Delta del Llobregat és un espai singular a Catalunya, del qual s’ha de conservar el seu valor natural, però sense deixar de posar-lo a disposició del públic. La Maria José està convençuda de la necessitat que tenen les persones de l’àrea metropolitana de Barcelona d’accés a la natura per culpa del dur desenvolupament urbà i l’absència de parcs i àrees verdes. 

Espais Naturals del Delta del Llobregat. Imatge d’Ernest Cañada. 

Pel que fa al públic, marcadament local, des del Consorci el divideixen en tres grans grups. En primer lloc, s’identifica la persona estrictament naturalista amb un interès especial per la fauna, flora i paisatge. Així com han notat un increment de visites de persones aficionades o professionals de l’ornitologia. En segon lloc, tenen gran afluència de públic familiar que vol fer una descoberta natural més acurada de la que es podria fer a un parc urbà o practicar un lleure més específic amb predisposició a l’aprenentatge. Des del Consorci s’ofereixen activitats específiques dirigides a aquests públics. Per exemple, hi ha activitats de tipus participatiu, dirigides sobretot al públic familiar i infantil, per aprendre sobre organismes aquàtics o espècies invasores, també es fan visites guiades  i gimcanes, així com sortides de fotografia a l’alba o crepuscle dirigides a aficionats a la fotografia o ornitologia. A més, organitzen jornades de treball efectiu, algunes d’elles en col·laboració amb altres entitats, com recollida de residus, arrancada de plantes exòtiques, censos d’aus, etc. Aquestes activitats permeten assolir alguns dels objectius del consorci com ara la sensibilització, conservació i gestió dels espais naturals i la seva flora i fauna. 

En tercer i últim lloc, reben un públic escolar de setembre a juny. És un dels grups majoritaris, l’any 2019 van arribar a rebre prop de les 20.000 visites de persones de l’àmbit educatiu, tant alumnat com docents o equips de monitors. Aquest públic la Maria José comenta que “interessa moltíssim i ja es treballava abans de la creació del Consorci”. Per últim, hi hauria també un públic puntual de la ciutat de Barcelona, “que fuig de la voràgine de la ciutat” i un públic estranger molt residual i especialitzat en l’albirament d’aus. 

El tret en comú que tenen totes les persones que visiten aquests Espais Naturals és el gran sentit d’apropiació. La Maria José afirma que “el sector que més ens interessa és el públic familiar i el de proximitat” i ho justifica recordant que “és el públic que quan arriben les amenaces ens defensa, perquè ho coneix i ho aprecia. Un cop ho has vist, perceps el valor que representa tot això”. 

Com fer un ús social d’un espai protegit?

En primer lloc, la Maria José recalca la importància de “diferenciar els indrets d’ús intensiu, ús restringit i exclosos d’ús, per no posar en risc els valors naturals”. Un cop feta aquesta distinció, creu que és imprescindible “oferir activitats de qualitat i serveis i equipaments que responguin a les necessitats de la ciutadania”. Així mateix, davant d’una demanda a l’alça “cal controlar l’aforament”. Aquesta mesura de regular les entrades i sortides als espais naturals, es va implementar amb l’arribada de la pandèmia i afirma que “ha vingut per quedar-se” i que les persones “ho han entès de bon grat, perquè d’aquesta manera també poden gaudir amb tranquil·litat de l’espai” afegeix també que “és una manera d’educar a la gent, que entra en un espai diferent i especial”.  

Riu Llobregat. Imatge de Carla Izcara.

D’altra banda, la Maria José pensa que “la informació i comunicació al visitant són claus”. Actualment segueixen treballant des del Consorci per informar i oferir programes d’activitats “adaptats a les noves demandes”. Per ella, la pandèmia de la COVID-19 ha certificat el seu dilema, que malgrat trobar l’equilibri entre la conservació ambiental i la disposició al públic visitant sigui una tasca complicada, “són un recurs públic de gaudi, salut i lleure”.

Amenaces

La pandèmia de la COVID-19 ha posat d’evidència l’estat d’emergència climàtica i la importància de conservar la biodiversitat davant de les zoonosis, malalties que es transmeten d’animals a humans. També ha mostrat com és necessari garantir l’accés a la natura i la importància de l’oci i el lleure en el nostre dia a dia.  Malgrat això, i sense haver superat les etapes més crítiques d’aquesta pandèmia, s’ha reactivat la proposta d’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas de Barcelona-El Prat amb totes les conseqüències socials i ambientals que això comportaria. 

La proposta d’Aena, empresa pública en un 51% que gestiona els aeroports a Espanya, consisteix amb allargar 500 metres la tercera pista. Aquesta ampliació trencaria amb el consens del Pla Delta signat l’any 1994 i generaria un dany irreparable a l’equilibri dels espais protegits del Delta, ja que afecta directament a “La Ricarda”, un espai que destaca pels seus grans valors ecològics. En concret, la Maria José ens explica que és la zona humida menys modificada i amb els hàbitats més madurs i consolidats del Delta. El paratge és ric en biodiversitat amb espècies úniques, juga un paper important en la regulació hídrica i en una possible pujada del nivell del mar per l’efecte del canvi climàtic. A més, proveeix de serveis ambientals a la població de l’AMB així com l’espai educatiu i de lleure que representa el Delta del Llobregat per aquestes persones. Finalment la Maria José apunta que “estaríem destruint un dels últims espais verges del Delta, un espai natural irreproduïble i protegit per la Unió Europea”. 

Imatge d’Ernest Cañada.

A principis d’any, va arribar una carta de requeriment de la Comissió Europea informant que no era suficient la protecció que s’estava donant a l’Espai Natural i com explica la Maria José, “no n’hi ha prou amb les 954 hectàrees actuals per donar cobertura als valors naturals” i afegeix que “les mesures compensatòries que es van fer en el seu dia, o no van ser suficients o no s’han aplicat bé”. La proposta per complir aquesta demanda europea és ampliar l’Espai Natural en 2055 hectàrees per tal de crear un vertader corredor biològic sense talls i connectar els espais naturals ja reconeguts. Aquestes mateixes hectàrees són les que proposa Aena en el seu pla de forma compensatòria, quan “aquestes zones ja haurien d’estar protegides i la Ricarda no es pot substituir, no es pot traslladar un ecosistema com si fos un moble” com clarifica la María José.  

Aquest mes d’agost s’ha fet públic l’acord entre l’Estat i la Generalitat per ampliar l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. L’operació suposarà d’entrada una inversió de 1.700 milions d’euros i no s’ha especificat l’impacte directe als espais naturals. Alguns dels arguments a favor d’aquesta proposta han sigut la creació de 83.000 llocs de feina, la connexió amb AVE de Girona i Reus a Barcelona i fins i tot, s’ha dit que es treballarà per una afectació ambiental mínima i es tractarà d’un aeroport verd. 

Davant d’aquest oxímoron la plataforma Zeroport i la Xarxa per la justícia climàtica han convocat una gran manifestació pel 19 de setembre sota el lema “Ampliacions d’aeroports?, No gràcies” a la que ja s’han sumat diverses entitats i grups polítics, perquè aquest projecte s’ha tirat endavant malgrat l’oposició ciutadana i la dels municipis limítrofs a l’aeroport. De moment, la proposta necessita el permís de la Comissió Europea.

Tractor i Barcelona. Imatge d’Ernest Cañada. 

Finalment, veiem com un cop més s’anteposen els interessos privats i les ambicions polítiques als de la població i el planeta. Estan en joc tots els Espais Naturals del Delta del Llobregat, no només la Ricarda. Més enllà del valor natural d’aquests Espais, el qual s’ha evidenciat en múltiples publicacions, volem reivindicar la rellevància del Delta en quant a un espai de turismes de proximitat i esbarjo. Així doncs, perilla també una zona de lleure de tota una àrea metropolitana, on hi ha una gran mancança d’àrees verdes.

En definitiva, existeix el risc de perdre una producció agrícola ecològica, un espai de turisme de proximitat, educació i sensibilització ambiental essencials, i la qualitat de vida de les persones habitants d’aquests municipis. En el context de crisi climàtica que vivim, no ens podem permetre la pèrdua d’un espai natural més.