L'arrel etimològica de la paraula glamping deriva de la contracció dels termes “glamur” i “càmping”. Consisteix en una forma de càmping amb un allotjament i instal·lacions més luxoses que les associades amb l'acampada tradicional, ja que ofereix tota mena de prestacions equiparables a les d'una suite d'hotel de categoria superior. Aquesta tendència vacacional mundial pot donar-se de diferents formes com a viles, cabanyes en els arbres, iurtes, tipis, airstreams, safaris, doms, haimes o pods. En aquest nou capítol de la història del càmping analitzem els riscos d’elitizació d'una pràctica tradicionalment popular.

Orígens de la marea “glamper”

El moviment “glamper” va sorgir a principis del segle XX, quan es va popularitzar entre la gent adinerada d'Amèrica del Nord i Europa viatjar de safari per Àfrica. Aquestes persones no volien renunciar a les comoditats de les seves llars, així que els campaments de safaris van començar a oferir opcions de major confort com a llits de mida king, banys en suite, terrasses privades o fins i tot cuina gurmet. Aquesta idea viatja a Amèrica Llatina, concretament a la part sud de la serralada dels Andes de Xile i l'Argentina, així com per les terres Inques del litoral pacífic de l'Equador, el Perú i Bolívia a inicis del segle XXI. De fet, l'Argentina s'ha convertit en un dels principals destins per a aquesta mena de pràctica. En canvi, no és fins a 2010 que la presència d'establiments glamping és notòria a Espanya. Així ho reflecteixen les xifres de l'INE, ja que el nombre de pernoctacions en allotjaments càmpings ascendeix de 31.670 l’any 2011 a 40.179 el 2019.

L'èxit del glamping s'entén al costat de l'inici d'un model de turisme postfordista, caracteritzat pel determinant pes de la demanda en la construcció de l'oferta. Hi ha un clar canvi de paradigma en el turisme arran del boom d'Internet: els i les turistes tenen cada vegada més informació, amb total accés a ofertes i busquen la singularitat en les seves experiències de viatge, fugint, cada vegada més, de les ofertes estandarditzades. Talal Benjelloun, cofundador d'una de les plataformes líders en reserves d'acampades Glamping Hub, assegura en una entrevista que el glamping “va sorgir com a necessitat dels nous viatgers que busquen experiències úniques en entorns naturals i estan una mica farts dels allotjaments convencionals, però que, al mateix temps, no estan disposats a renunciar a les comoditats”.

Cveli-Bonifai et., al. (2017), a partir d'una recerca en establiments glamping de Croàcia, determinen les següents característiques dels “glampers”: joves en la seva majoria, el 51% té menys de 45 anys; amb un nivell d'estudis superior, tan sols el 18% té únicament estudis secundaris; amb una ocupació permanent i, alts ingressos, el 40% d'entre 3.000 i 5.000 euros al mes. Aquestes persones solen viatjar amb la seva família 78,8%; el 62,5% tria la destinació de dues a tres mesos abans de l'arribada, dels quals el 55% no ha visitat abans el destí, però en canvi el 73,3% afirma haver realitzat glamping en un altre país anteriorment.

Imatge de Li Yang a Unsplash

D'altra banda, el creixement del glamping a Espanya s'explica per altres motius. Concretament, el sector del càmping ha evolucionat durant les últimes dècades, tant en els serveis que presta com en la mena d'allotjament que ofereix. Aquestes noves dinàmiques estan basades en el canvi de la demanda, provocada en part per l'augment d'acampadors temporals, exposat en un article anteriorment publicat en Alba Sud.

Amb la finalitat de donar resposta a les noves necessitats dels usuaris de càmping, el sector ha creat altres formes d'allotjament, obrint camí al glamping i provocant una reestructuració del model de negoci i canvis en la distribució dels espais. D'altra banda, aquests canvis s'han realitzat sota l'interès de la propietat per maximitzar els beneficis i recuperar la inversió realitzada en infraestructures i serveis com a grans piscines, pistes de pàdel, camps de golf, bugaderia o animació, en el menor temps possible. Això explica la transformació dels càmpings tradicionalment orientats a clients fixos amb caravanes i bungalows cap a un nou públic amb major poder adquisitiu. D'aquesta forma, neixen els càmpings amb múltiples opcions d'allotjament en les seves instal·lacions, serveis complementaris i prevalent les estades a curt termini per a intentar generar el marge més gran de beneficis possible.

La complexa realitat del glamping

L'evolució del fenomen glamping ha seguit diferents patrons en funció dels interessos comercials de les persones propietàries d'aquests allotjaments turístics. En primer lloc, hi ha allotjaments que centren la seva activitat exclusivament a oferir estades glamping. En la seva majoria són empreses que tenen entre 10 i 20 unitats d'allotjament per establiment i el principal reclam ja no és tant l'experiència en si, sinó la ubicació d'aquest, ja que acostumen a trobar-se en paratges naturals de gran interès. Alguns exemples prop de la ciutat de Barcelona són el Ànima Glamping Montseny, una instal·lació de tipis en el cor del Parc Natural del Montseny o les cabanyes en els arbres de Dosriusal Parc Natural del Montnegre-Corredor. D'altra banda, a Andorra, es troba el “hotel bombolla” de Nomading, que compta amb unitats d'allotjament amb el sostre transparent per gaudir del paisatge. Aquesta opció pot ser atractiva per a les empreses, ja que les instal·lacions de glamping són una via fàcil i ràpida d'iniciar nous negocis, atès que es precisa una menor inversió davant un altre tipus d'allotjament i, perquè encara manca de regulació pertinent.

En segon lloc, es troben les opcions d'allotjament glamping dins dels càmpings ja establerts. Així doncs, veuen en aquesta tendència la possibilitat de diversificar la seva oferta i atreure a usuaris que originalment no s'allotjaven en càmpings, sinó que ho feien en una altra mena d'establiments. A més, és una clara aposta per atreure a un nou públic de major poder adquisitiu, que mai havia considerat el càmping com a destí vacacional i, al seu torn, és potencialment atractiu per a l'acampador de tota la vida. En aquest sentit, el glamping s'entén com una tendència entre els càmpings de primera categoria i com una estratègia de negoci, més que una especialització concreta.

Imatge d'Anastasia Shuraeva a Pexels

Un exemple és el Càmping el Garrofer, situat a la ciutat costanera de Sitges. Aquest càmping familiar va obrir les portes l’any 1962 i oferia parcel·les per a caravanes. Actualment disposa de zona d'acampada, zona de caravanes, bungalows, tipis i doms. Així com el grup de Càmpings Sènia, que ofereix tot tipus d'opcions d'allotjament.

En tercer lloc, també s'utilitza l'expressió de glamping com una etiqueta de màrqueting en anuncis d'allotjaments en plataformes P2P tipus Airbnb. Un exemple d'aquesta estratègia comercial és la que s'usa en un vaixell situat en el port de Barcelona el qual funciona com una embarcació-hotel.

Contradiccions i límits de la pràctica

Malgrat les potencialitats que se li pressuposen, les pràctiques associades al glamping acumulen més contradiccions que oportunitats, les quals han generat un fort debat sobre les seves implicacions.

En el desenvolupament del glamping intervenen diversos agents i factors determinants, com la seva localització. Generalment s'estableixen en paratges naturals, la qual cosa suposa l'atractiu principal d'aquesta mena d'establiment. No obstant això, no sempre es té en compte l'impacte que generen aquestes construccions en l'entorn i en la societat que les acullen, per la qual cosa resulta fonamental el paper de la gestió mediambiental d'aquests allotjaments.

En els càmpings tradicionals les instal·lacions de serveis se centralitzen en blocs comunitaris, contràriament als glampings, que incorporen, en la majoria dels casos, serveis en la parcel·la o a l'interior de la instal·lació, la qual cosa augmenta el seu impacte mediambiental. Quan aquestes instal·lacions es troben en paratges naturals, l'impacte és major pel cost que suposa fer arribar fins allí serveis com l’aigua o l’electricitat i la posterior recollida selectiva dels residus que es generi durant l'estada.

Un altre element de controvèrsia que s'ha produït al voltant del glamping ha estat el risc d'expulsió dels consumidors tradicionals de càmping, eclipsats per una nova forma d’elitizació. Originalment, el glamping es desenvolupa com un nou tipus d'allotjament extrahoteler, amb capacitat de generar els seus propis fluxos de visitants encara que, avui dia a Espanya, aquesta variació s'ha assentat a l'interior dels càmpings tradicionals. El càmping sempre ha sigut un establiment dirigit a la classe popular, la qual s'ha vist amenaçada quan han incorporat en aquests establiments nous serveis i noves formes d'allotjament amb un major grau de confort i un cost superior. En conseqüència, conviuen en el mateix espai les diferències socials que fins ara s'havien mantingut lluny d'aquest espai vacacional. Aquesta diferenciació és un dels inconvenients actuals del glamping, atès que els usuaris tradicionals poden ser exclosos a causa de la seva menor capacitat de despesa, limitant el gaudi del lloc d’acord amb el poder adquisitiu.

Imatge de la Livia a Unspash. 

Els propietaris han substituït les instal·lacions del càmping tradicional per un model més complex i exclusiu. Així doncs, els usuaris habituals del càmping veuen les seves opcions d'allotjament en el conjunt del càmping cada vegada més reduïdes, ja que són percebuts com “menys rendibles”. Tot això ens porta a la necessitat d'una regulació que inclogui la limitació del número d'aquestes instal·lacions, així com el seu sotmetiment a les regulacions existents per a equipaments turístics.

Reflexions finals

En definitiva, les limitacions del glamping guarden relació amb el fet d’haver estat proposades i pensades únicament des de la demanda, sense tenir en compte les formes en les quals ha de garantir-se la seva producció. Al mateix temps, el seu desenvolupament, no s'escapa de dinàmiques d’elitizació del consum turístic, com ha succeït en altres moviments com el slow tourism, que acaba dirigint la seva oferta a sectors de població amb major capacitat de consum que busquen productes i experiències considerades de més qualitat i amb més possibilitats de distinció. Aquesta reorientació de l'oferta podria acabar desplaçant a les persones tradicionalment usuàries d'aquest servei.

Així mateix, situar les seves instal·lacions en enclavaments privilegiats contribueix a l'èxit del negoci, però també al seu impacte mediambiental. En el context actual de pandèmia aquest és un factor clau, ja que l'aposta pel glamping pot veure's afavorida a causa dels requeriments de distanciament social i la necessitat d'accedir a la natura.