Durant els mesos més durs de la pandèmia de la COVID-19 que, entre altres coses, va comportar la paralització del turisme internacional, una de les figures icòniques més habituals de Barcelona, la del guia, pràcticament va desaparèixer dels seus carrers. Majoritàriament, la feina de les persones que fan de guies ha estat associada a un públic internacional, independentment de la grandària dels grups, si fan servir paraigües de colors o si duen altres elements distintius.

Però en realitat, aquesta imatge no és del tot certa, mai van marxar del tot. Malgrat les restriccions a la mobilitat, i les dificultats que han passat, un sector de guies ha pogut treballar més que la resta. Són els i les guies que abans de la pandèmia ja s’havien orientat cap al mercat domèstic, en bona part de proximitat, i que havien concebut la seva proposta com a part de l’oferta cultural de la ciutat.

En el panorama de les visites guiades això no era el que predominava, però algunes empreses i guies particulars feia temps que oferien els seus serveis de forma especialitzada entre un públic local, com Adaptam BCN, CultRuta, Órbita BCN o Passejant per Barcelona, entre altres. Reconeguda per la seva llarga trajectòria en aquesta aposta, ens acostem a l’experiència de CultRuta, i parlem amb el seu fundador i director, en Joan Coll, a qui ja vam entrevistar fa uns anys, quan era vicepresident de l’AGUICAT.

Els primers anys

Per què algú que ha estudiat audiovisuals i treballa en el món del cinema decideix crear una empresa de visites guiades orientada al públic local? Estem parlant dels anys previs a la gran crisi de 2008. En aquell moment en Joan Coll tenia vint-i-cinc anys i, després d’un temps de participar en rodatges de pel·lícules, “vaig valorar que la forma com es treballava no m'ompliria en el futur, perquè exigia molta intensitat i després de cobrar uns diners tot s’acabava, no hi havia més vincle”, ens explica. Fou aleshores quan s’adonà que la seva motivació era “posar en marxa un negoci propi, que em reportés alguna cosa més, tant professionalment com humanament”.  Amb aquestes inquietuds va aterrar a Barcelona Activa entre els anys 2007 i 2008 per fer una formació d'emprenedoria amb la idea de crear un projecte propi, vinculat inicialment al món cultural.

Imatge d'Ernest Cañada

Així neix la idea de CultRuta, que es constitueix com a societat el mes de febrer de 2008. En un primer moment, “només preveia fer rutes literàries i històriques pensades per gent local, amb passejades temàtiques”, recorda. L’empresa es proposava omplir un buit en l’oferta cultural de la ciutat: “no m’ho vaig plantejar com una activitat turística, sinó cultural, perquè m’adreçava bàsicament a un client local que, en lloc d’anar a un cinema, a un teatre o a un concert, podia fer una ruta pel carrer”. De fet, els canals de venda i promoció amb els que va iniciar van ser els mateixos que els d’altres ofertes culturals com, per exemple, Atrápalo. “L’etiqueta «turisme» va venir més tard”, afirma. D’aquesta manera, l’empresa ha crescut com una proposta cultural pensada en la proximitat perquè, com narra en Joan, “el 90% del client de CultRuta viu a la província de Barcelona”. A més, destaca el fet que majoritàriament són dones, entre els 50 i els 70 anys i també, en menor mesura, al voltant dels trenta, però sense canalla o només amb bebès, perquè amb les famílies costa més aquest tipus d’activitat al carrer.

Per créixer entre aquesta clientela local, a més de fer servir les plataformes d’ofertes culturals, en Joan Coll va tenir clar que “no podia confiar només en elles”, perquè les seves condicions podien variar, i que, per tant, havia d’agafar dades del client i mantenir-lo informa’t, amb un butlletí o per les xarxes socials. “Més que captar, el que crec que hem fet bé durant aquests anys ha estat fidelitzar al client, que repeteixi, que ens recomani, el boca-orella, tenir una bona experiència i després recomanar-la o convidar a algú”. I això implica, sobretot, “fer-ho bé, i que el client marxi realment satisfet”.

Imatge de Carla Izcara.

En aquest sentit, algunes de les primeres decisions que van marcar el perfil de CultRuta va ser la seva convicció que havien d’oferir un servei de qualitat i intentar reduir l’impacte i molèsties de la presència de la seva activitat al carrer. Això va fer que els grups sempre fossin relativament petits, al voltant d’una vintena de persones, i que des de l’any 2008 disposessin de ràdio guies, de forma pràcticament pionera a Barcelona, en lloc de cridar perquè la gent els escoltés o fer servir altaveus, que provocaven molt soroll i, per tant, contaminació acústica. D’altra banda, segons la Llei de Turisme, pel tipus d’oferta que feia, que sobretot tenia lloc a la via pública, no necessitava habilitar-se com a guia turístic, i aquesta només li calia per entrar a museus o monuments. Així i tot va decidir treure-se-la, “era la regulació més propera a la meva activitat, perquè no n’hi ha de guia cultural, i vaig creure que valia la pena”. I així ho va fer. Després de preparar-se l’examen uns mesos, l’any 2009 va aconseguir habilitar-se. De fet, aquesta ha estat una preocupació constant, també quan anys després va participar en la fundació de l’associació professional AGUICAT. A mesura que l’empresa ha anat ampliant la seva oferta i ha contractat més persones per fer diferents rutes, un dels requisits ha estat que disposessin de l’habilitació corresponent, perquè li “dona garantia de qualitat”, afirma.

Rutes per la ciutat

Inicialment en Joan Coll dissenyava totes les rutes, preparava els guions i feia el guiatge, així com la promoció i la comercialització. Però mentrestant va anar creixent va concentrar la seva atenció en les tasques de gestió i ampliant personal col·laborador. Així mateix, progressivament va incorporar rutes dissenyades per altres persones. D’aquesta manera ha pogut assumir noves ofertes, potser amb un caràcter més puntual, sense necessitat de “tenir el guió en propietat”.

La seva oferta té dues línies diferenciades. Per una banda, les rutes programades els caps de setmana a les quals qualsevol persona es pot inscriure lliurement. La majoria són rutes històriques o de caràcter temàtic, com la del Barri Gòtic, la Barcelona nocturna i criminal o la de la Guerra Civil que, de fet, va ser una de les primeres que van dissenyar i la que millor ha funcionat: s’ofereix de forma pràcticament ininterrompuda des del juliol de 2008, la qual cosa posa també en evidència la connexió amb una necessitat social de coneixement per la història recent, encara traumàtica.

Imatge d'Ernest Cañada

Cada cap de setmana s’ofereixen unes deu rutes diferents, tant en castellà com en català, encara que predomina el català. Acostumen a durar un parell d’hores. La majoria són habituals, “les que més funcionen”, assegura en Joan, i altres es brinden només de forma puntual. Aquest tipus de visites són les que sostenen l’empresa, perquè, segons apunta, “suposen un 70% del volum de facturació”. Per altra banda, també ofereixen rutes sota demanda, per a escoles, empreses o grups d’amics. Molt sovint qui els contracta és gent que viu a Barcelona, que ha fet algun tour amb ells un cap de setmana, que quan han de rebre a algú “que ve de fora” els hi demanen, perquè senten que no poden fer d’amfitrions, “ens diuen que no saben què explicar-los”. Això passa també amb visites de l’empresa on treballen i aleshores, si cal, aquesta activitat la poden fer en anglès, francès o alemany. O igualment preparen activitats específiques com gimcanes per a empreses  o rutes per a comiats de solters o solteres, que s’allunyen una mica de les visites guiades més tradicionals.

Efectes de la pandèmia

Com per tothom, la pandèmia ha estat un cop dur. Coll assegura que “la caiguda de l’activitat va ser de més d’un 50%”. Però, és clar, en comparació amb qui treballava amb el mercat internacional, la situació s’ha pogut reconduir abans i amb més facilitat. El públic local, quan les restriccions a la mobilitat entre municipis es van suprimir, va tornar a fer visites, “tot i que menys que abans de la pandèmia, perquè encara hi havia por de fer algunes coses pel risc de contagi, o a conseqüència de la situació econòmica”, explica en Joan.

En aquest context, empreses o guies particulars que no podien treballar amb el mercat internacional, van intentar reorientar-se cap a un públic local. Això no sembla preocupar molt al fundador de CultRuta que, sospirant, declara: “què hi farem! Llei de vida. És lògic. I si ho fan bé, realment no em preocupa”. Però aquí afegeix el motiu de la seva inquietud: “A mi el que em preocupa de la competència és quan ho fan malament. Perquè si tenim un senyor de Granollers que mai ha fet una visita guiada a la ciutat i ve i fa una visita guiada amb Fulanito, i Funalito ho fa bé, cap problema. Perquè el dia que Fulanito no estigui disponible, o només ofereixi tres rutes i aquest senyor vulgui una quarta, aleshores em buscarà a mi. Però si la primera experiència que té aquest senyor quan fa una ruta a Barcelona és amb un guia que va cridant pel carrer, que no és empàtic, i se sent maltractat, doncs és lògic que pensi que totes les rutes són així, i no en vulgui fer una altra, i haurem perdut una oportunitat de client pel sector”.

Imatge de Carla Izcara.

En aquests moments, les rutes guiades s’han consolidat com a part de l’oferta cultural per a un públic de proximitat que vol fer una redescoberta de Barcelona, endinsant-se cada cop en aspectes més particulars de la seva història o d’allò que la caracteritza. Encara falta molta promoció i un major nombre d'ofertes diverses, però la situació no té res a veure a la de l'any 2008, quan CultRuta donava les seves primeres passes. La COVID-19 probablement haurà ajudat a difondre-les perquè, en primer lloc, és una activitat que es pot fer a l’exterior, i en termes sanitaris és percebuda com a més segura. En segon lloc, la crisi econòmica, igual que va passar amb la del 2008, fa que la gent redueixi les seves despeses d’oci i en lloc de fer turisme a altres bandes, on només els costos de transport ja encareixen els preus, aposta per fer coses més a prop, com un “pla b, més econòmic”, aclareix en Joan.

Això no vol dir que totes les ofertes que s’han reorientat cap a un públic local es mantinguin. En Joan considera que no tothom està disposat a treballar amb una clientela que, per exemple, “es concentra en caps de setmana o no deixa propina”. I és fàcil que quan el turisme internacional augmenti, no tothom continuï. Però la crisi per la COVID-19 ha posat de manifest que l’aposta per a un mercat local no era cap disbarat. Al contrari, trajectòries com la de CultRuta proven la viabilitat d’aquesta opció i l’existència d’una demanda local de cultura i oci vinculada als turismes de proximitat. Probablement sigui aquest el futur del sector de les visites guiades. “Almenys, de qui vulguin treballar-hi a peu de carrer, sense esperar fer-se d'or”, sentència en Joan Coll.