Les Terres de l’Ebre, situades al Sud de Catalunya, s’estenen en quatre comarques diferents: Ribera d’Ebre i Terra Alta a l’interior, i Baix Ebre i Montsià a la costa. Aquest territori, a més d’estar declarat com Reserva Natural de la Biosfera per la UNESCO, és un dels espais de memòria històrica més importants d’Espanya, ja que hi va tenir lloc la batalla de l’Ebre, lliurada durant la Guerra Civil Espanyola l’any 1938.

La batalla de l’Ebre va ser la més llarga de la Guerra Civil i la que va provocar més baixes. També va ser de les més decisives: després de 115 dies de l’ofensiva de l’exèrcit republicà, les tropes franquistes van acabar recuperant el territori que havien perdut. Després d’això, en escassos tres mesos, van ocupar tot el territori català. La Guerra va finalitzar l’abril de 1939 amb la posterior implantació de la dictadura de Francisco Franco durant més de quatre dècades.

No fou fins seixanta anys després, que s’inaugurà el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE) a Gandesa, un museu impulsat per un grup d’investigadors i col·leccionistes privats. Poc després, entre l’any 2005 i el 2011, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), dins del marc d’actuació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, va obrir progressivament cinc Centres d’Interpretació: 115 Dies, a Corbera d’Ebre; Internacionals a l’Ebre, a La Fatarella; Veus del Front, a El Pinell de Brai; Soldats a les Trinxeres, a Vialba dels Arcs i Hospitals de Sang a Batea. A part, té un total de dos Memorials i quinze Espais Històrics arreu del territori. Com afirmava Teresa Ferré, exdirectora del COMEBE, “les institucions van darrere de la demanda de la societat”. Així doncs, ha estat la “societat civil i l’associacionisme que impulsa la necessitat de recuperació de la memòria”, recalca Ferré, en un reconeixement que l’honra.

Un bon exemple d’aquesta iniciativa ciutadana és el museu privat “La Trinxera” a Corbera d’Ebre. En aquest espai hi té exposada una part de la seva col·lecció en Pere Sanz, un pagès amant del col·leccionisme que va començar per les antiguitats fins que va “decidir anar a la muntanya i tot el que trobava era bèl·lic”. L’exposició s’ha format a partir de donacions de familiars, troballes i intercanvis i s’hi poden trobar objectes de tota mena, des d’uniformes i armament, fins a jocs i escrits dels combatents. En Pere Sanz també és un dels propulsors de l’Associació Cota 402, que s’encarrega del lloc de comandament de la republicana 35a Divisió Internacional, convertit ara en espai de memòria.

Museu La Trinxera. Imagen de Carla Izcara.

Entre aquesta unió d’iniciatives ciutadanes, que mostren diferents expressions per donar sortida a les demandes de recuperació de la memòria recent, destaquem dues iniciatives que conjuguen l’interès per explicar la història del territori i, al mateix temps, generar economia: Terra Enllà, empresa de rutes guiades, i el Celler Frisach, una família que produeix vi i ofereix també visites i tastos. 

Terra Enllà

Terra Enllà és una empresa de serveis i agència de viatges especialitzada en turisme de memòria fundada l’any 2014 a Tortosa per la Maite Hernández, antropòloga, i l’Andreu Caralt, historiador i periodista. Aquesta proposta, explica la Maite Hernández, “neix de forma natural”, amb la voluntat “d’atraure a un major públic interessat per la història i la cultura” i oferir productes amb altres actius de la zona, siguin restaurants, cellers o empreses de kayak, “per revertir de manera positiva al territori”.

La característica principal i diferenciadora de la feina de Terra Enllà és que es preocupen especialment pel “rigor del fet històric i la valoració d’aquesta memòria”, afegeix Hernández. Segons el punt de vista d’Andreu Caralt, “la memòria és l’ús presentista de la història per un objectiu en concret”. Amb això vol dir que quan es fa memòria, s’intenta reivindicar uns valors o experiències determinades. A diferència de la història, que narra tots els fets a partir de fonts documentals. Malgrat això, Maite Hernández alerta que el fet de “desgranar tot el ventall de grisos, no implica que s’abordin tots els fets per igual”.

En relació amb això, l’Andreu Caralt expressa que “l’etiqueta d’empresa no s’adequa al que fem”, ja que la seva implicació amb les visites, altres associacions i familiars d’antics combatents, va més enllà d’una interacció comercial. Un exemple és la publicació l’any 2017 del llibre “Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41. 3.669 Biberons” de mateix Andreu Caralt, així com la producció del documental “A les fosques de la memòria bombardejada” de Caralt i Hernández amb Bluverd comunicació.

Les visites que reben a Terra Enllà provenen la majoria de tot el territori català, moltes d’elles, apunta Hernández, “tenen una connexió familiar amb la Batalla de l’Ebre”, tot i que també hi ha nombroses persones amb un “interès general per la cultura”. Caralt afegeix que, en els darrers anys, han detectat un creixement de la motivació “identitària i de buscar les arrels”. A part, també tenen un públic de la resta d’Espanya, sobretot València, Madrid, País Basc i Navarra.

Maite Hernández i Andreu Queralt. Imatge de Carla Izcara.

L’equip de Terra Enllà coincideix amb la dificultat de ser atractius per la gent més jove. L’Andreu Caralt assenyala la importància que té en això el factor temps, i afirma que “juga en contra, ja que un dels actius més importants, els supervivents, s’han perdut”, i això implica que, en termes generals, “les generacions d’avui han perdut el vincle emocional”. Per aquest motiu, van incloure una ruta en kayak al seu catàleg, per tal de cridar l’atenció de famílies amb infants i jovent. A més, aprofiten per fer conscienciació de la problemàtica ambiental al riu Ebre.

D’altra banda, com s’avançava anteriorment, també fusionen història amb gastronomia. En primer lloc, tenen l’activitat “Memòria a peu i a taula”, en col·laboració amb el restaurant Miravall, ubicat al municipi de Batea, on s’explica la història a partir d’un menú elaborat pensant en l’alimentació dels soldats i la població civil l’any 1938. En segon lloc, en col·laboració amb el Celler Frisach ofereixen la ruta “Vins a la trinxera”. Caralt, reivindica la presència i importància del vi durant la Batalla de l’Ebre, i com “s’adequa perfectament al relat i paisatge” d’aquells dies de guerra.

Celler Frisach

L’escenari on té lloc aquesta unió entre memòria i vi és a Corbera d’Ebre, on el pas de la guerra va marcar “un abans i un després”. Acabat el conflicte armat “el Poble Vell es va abandonar i se’n va construir un de nou a passar de la carretera”, en paraules de Francesc Frisach, segona generació del celler familiar. Aquesta explotació familiar conrea de forma orgànica fa més de trenta anys i van decidir començar el seu propi projecte perquè “al pagès no se li valora la feina”, recalca el Francesc. Així doncs, afegeix que des d’aleshores treballen els vins de “manera tradicional i amb la mínima intervenció possible”.

Frisach recorda que l’activitat turística apareix de forma natural i complementària en el seu projecte, perquè aprofitaven les arribades de clients al celler per visitar el Poble Vell. En conseqüència, la unió amb Terra Enllà va ser molt orgànica doncs era fàcil completar les visites de contingut històric de l’Andreu Caralt i la Maite Hernández, amb la rellevància del paisatge i el vi en aquest mateix relat.

El tast es realitza a la Cota 402, un espai recuperat fa dotze anys per l’Associació de la Cota 402 i “un dels punts emblemàtics de la Batalla de l’Ebre”, en paraules del Francesc Frisach. En aquest recorregut de trinxeres “es van situar part de les brigades internacionals” i va ser l’escenari d’un dels contrastos més grans de la batalla: “a les mateixes trinxeres tenies el brigadista internacional que venia a lluitar pels seus ideals i, al costat, un xavalet de la lleva del biberó”, conclou Frisach.

Francesc Frisach. Imatge de Carla Izcara.

Durant l’activitat, a part de fer el tast de vins i conèixer la història de les trinxeres, s’explica el paisatge, protagonitzat per les vinyes (i els parcs eòlics), el qual anteriorment va ser camp de batalla. El vi forma part de la història del territori, i de fet, durant la visita s’informa que al Coll del Moro es troba “el jaciment més antic de tota Catalunya, del segle III aC, on ja s’elaborava vi”.

El Francesc Frisach, igual que l’equip de Terra Enllà, insisteix que “el discurs s’ha de fer des d’una visió històrica i molt acurada, sense tergiversar el conflicte”. Així mateix, diu que “és un públic molt interessat que ve amb la lliçó bastant apresa”. D’altra banda, en moltes ocasions, tenen algun lligam familiar amb els fets que van ocórrer allà i això fa que “sigui molt enriquidor, no només pel que explica la visita”, afirma Frisach.

Com s’han d’explicar els espais de memòria?

La Maite Hernández creu que s’ha de tenir en compte que “el concepte de dignificació de la memòria no és viu de la mateixa manera a tot arreu”, i afegeix que “hi ha espais on s’ha optat per eliminar-la o resignificar-la”. Destaca que també hi ha països, on “hi ha una major presència i acompanyament de l’administració pública”. Per últim, tant la Maite com l’Andreu, apunten que s’ha de tenir en compte que “hi ha ajuntaments que aposten per tenir regidories de Memòria Històrica” mentre que hi ha d’altres que “veuen els espais de la Guerra Civil com un actiu turístic, econòmic”. L’Andreu Caralt afegeix que “hi ha una manca de promoció de turisme històric a les fires de turisme” i que “15 o 20 anys enrere, en comparació amb la d’altres països europeus, com per exemple Alemanya, els espais no estaven senyalitzats, no es podien fer itineraris o comprar llibres o guies”. Així doncs, es tracta d’una voluntat recent per part de les administracions públiques.

Pel que fa a les empreses o associacions que fan rutes de memòria, Terra Enllà considera que és fonamental, d’una banda “el rigor històric” i, de l’altra, “com dones i transmets aquesta informació”. Per part seva, també intenten que la seva feina “estigui al servei de la causa de la veritat, però també de la pau”, afirma Andreu Caralt.

Cota 402. Imatge d'Ernest Cañada.

Malgrat les dificultats per tractar els fets d’una manera respectuosa i sense banalitzar-los, és fonamental la tasca que fan les associacions i empreses com Terra Enllà o el Celler Frisach per recuperar i explicar aquests espais de memòria. Més en el context espanyol, on encara hi ha crims de la dictadura per resoldre i fins fa relativament poc les administracions públiques optaven per fer “vot de silenci”.

En aquest context, l’aposta per articular l’acció divulgativa sobre la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola amb el turisme, i en particular entre un públic de proximitat, mostra les potencialitats d’aquesta aliança quan les coses es fan amb rigor. Per molta gent, conèixer i entendre millor com es van viure episodis centrals d’una guerra traumàtica, que ha marcat la vida de generacions, segueix sent una necessitat. Són les mateixes iniciatives de la societat civil que han anat obrint camí per omplir aquest buit. Presentar-les com a part d’experiències turístiques ajuda que molta més gent hi pugui accedir. A més, la vinculació amb altres aspectes, com la gastronomia o l’esport, contribueix també que altres persones s’hi puguin vincular i interessar-se també per aquest passat recent. La clau probablement estigui en la capacitat d’equilibrar rigor històric i veracitat amb propostes atractives. Els turismes de proximitat són també una oportunitat per consolidar aquest maridatge.