Des dels inicis de la seva gestió, el desembre de 2019, el Ministerio de Turismo y Deportes es va proposar reposicionar el turisme social en l’agenda pública nacional. Inicialment això es va materialitzar amb la creació de la Dirección de Turismo Social, dins de les seves dependències, i després, amb l’inici del  Pla d’Obres a Embalse i Chapadmalal, que va permetre la reapertura dels primers hotels estatals renovats. 

En aquesta línia, el 27 de desembre de 2021, es publica en el Butlletí Oficial la sanció del Plan Nacional de Fortalecimiento del Turismo Social (PNFTS), amb l'objectiu de consolidar el turisme social com a “política d'inclusió i de desenvolupament soci-productiu”. El document identifica línies d'intervenció noves, que marquen un canvi significatiu amb la política que s'implementava des de fa dècades. Entre aquests avanços, destaca: la incorporació a l'àrea d'actors de l'economia social i popular; l'agregat de la recreació, com a alternativa o complement de l'estada turística; l'aposta per la recuperació d'infraestructura pública; el desenvolupament de noves propostes, basades en l'aprenentatge, l'esport i la naturalesa; i la formalització d'instàncies de control i avaluació, amb el propòsit de consolidar el realitzat com una política d'Estat, més enllà de les canvis de govern

Què implica el PNFTS?

El PNFTS constitueix el primer document impulsat per l'Estat argentí destinat a planificar una política de turisme social de caràcter integral. Amb la seva implementació, el Ministeri de Turisme i Esports, a través de la Sots-secretaria de Qualitat, Accessibilitat i Sostenibilitat del Turisme Nacional, cerca enfortir el desenvolupament del turisme social, com a àrea estratègica i prioritària, mitjançant una política específica, que vinculi el realitzat en el territori, amb la planificació i el seguiment dels resultats obtinguts.

Sobre la base d'una fonamentació que identifica una sèrie de desigualtats generades pel tradicional desenvolupament de l'activitat (tant en termes d'accessos com d'impactes), el PNFTS presenta estratègies a partir de les quals intervenir en tot el territori nacional, darrere d'una major inclusió i equitat en el turisme, en benefici de les persones, les comunitats i els seus territoris. A través d'aquestes línies d'intervenció, el Ministeri busca consolidar i diversificar l'oferta de turisme social en àrees considerades com a prioritàries i generar noves propostes recreatives i turístiques que garanteixin el principi d'accessibilitat, perquè tota la població pugui participar en igualtat de condicions.

Cal destacar que, el PNFTS orienta les grans línies de desenvolupament, que conduiran la inversió pública en l'àrea els pròxims anys, i, al mateix temps, deixa obertes instàncies d'aplicació i avaluació, mitjançant la creació d'espais participatius i intersectorials. Aquests espais formalitzen la necessària articulació amb províncies i municipis, les micro, petites i mitjanes empreses i els actors de l'economia social i popular, que passen a ser reconeguts com aliats estratègics en el nou sistema de turisme social.

Ara bé, què implica el PNFTS en termes pràctics? La gestió del Pla comprèn l'impuls de tres programes –Chapadmalal i Embalse, Programa Federal i Red Nacional– i la creació de l'Observatori Nacional de Turisme Social, com a línia d'acció transversal.

1) Programa Chapadmalal i Embalse

A través d'aquesta línia programàtica el Ministeri busca recuperar els complexos estatals de Chapadmalal i Embalse, amb l'anhel d'aconseguir el seu ple funcionament al llarg de l'any, i millorar la quantitat i qualitat de les prestacions, que garanteixi seguretat, comoditat i accessibilitat. Per aquest motiu, planifica la provisió de nous serveis d'allotjament i gastronomia, amb la disposició de l'equipament necessari (calefactors, vehicles, eines, uniformes i maquinària) i el disseny d'una oferta d'activitats d'esbarjo, a partir d'intervencions en espais comuns (senders, passarel·les, senyalística, miradors i molls).

L'oferta d'activitats lúdiques, esportives i culturals apareix no sols destinada als turistes allotjats en els complexos, sinó també als visitants de dia i als propis residents d'Embalse i Chapadmalal, que, en molts casos, mai han gaudit de les seves instal·lacions i serveis. Amb aquesta ampliació del públic objectiu, es busca potenciar l'ús recreatiu dels complexos i ampliar el seu gaudi a tota la població.

Font: Érica Schenkel.

Com es va analitzar en un article anterior, els avenços en els plans d’obra van permetre la reobertura dels primers hotels per a la temporada d’estiu 2021-2022, i fins i tot sumar l’Hotel 9 Chapadmalal, que es trobava fora de l’oferta de turisme social.

2) Programa Federal

Per mitjà d’aquest programa, el Ministeri diagrama l’ingrés d’actors privats a l’oferta de turisme social. Amb la seva incorporació busca ampliar el gaudi del temps lliure en sectors de la població vulnerables i, al mateix temps, impulsar una demanda de turisme intern al llarg de l'any, que solucioni problemes derivats de l'estacionalitat, potenciï àrees marginals amb l'enfortiment de destins emergents i enforteixi el vincle amb el sector privat, principalment amb micro, petites i mitjanes empreses i actors de l'economia social i popular.

Aquesta línia programàtica implica un rellançament de la proposta impulsada l’any 2000,amb la incorporació de serveis recreatius, com a alternativa o complement de les prestacions turístiques; i la participació d'organitzacions de l'economia social i popular, que se sumen a les micro, petites i mitjanes empreses, que ja formaven part de la proposta des dels seus inicis.

Com a actors de l'Economia Social i Popular, el PNFTS identifica tant a les cooperatives, mutuals i altres associades civils (clubs, biblioteques populars, ONG’s), com a sindicats i fundacions, que ofereixen la seva pròpia oferta turística i/o recreativa, relacionada tant amb modalitats tradicionals com a unes altres, circumscrites a les categories de turisme responsable, solidari, just i comunitari. Malgrat la trajectòria que presenten en l'àrea, en molts casos, amb infraestructura i equipament propi, aquests actors estaven marginats del sistema nacional de turisme social. Per això, el seu reconeixement com a “oferta social”, és un important avanç en aquest sentit.

Així mateix, i en línia amb altres propostes a Amèrica llatina (com el SESC SP a Brasil Comfenalco Antioquia a Colòmbia), el Programa Federal suposa la incorporació de serveis recreatius. Aquest canvi mereix assenyalar-se atès que, l’oci (com a forma d’esbarjo sense pernoctació), es presenta més accessible que el viatge turístic per a una gran part de la societat i, particularment, per als sectors de baixos ingressos. Això, no sols en termes econòmics, sinó també culturals i de temps disponible. Per això, la seva incorporació al Programa Federal és una manera d'acostar el turisme social al seu principal públic objectiu, els sectors més vulnerables.

3) Programa Red Nacional

Per mitjà d'aquest programa es busca sumar una nova oferta pública al sistema nacional i conformar una xarxa de turisme social que integri a totes les províncies del país. Això permetrà articular les Unitats de Chapadmalal i Embalse amb altres àrees considerades estratègiques per al desenvolupament d'activitats socials, culturals, esportives i/o educatives. D'aquesta manera, es canalitzaria la demanda que no pugui ser assignada als complexos estatals per falta de capacitat i, al mateix temps, es posaria a la disposició de grups vulnerables la possibilitat d'accedir a major quantitat i varietat de places i espais de recreació.

En aquesta línia, la Red Nacional programa la revisió i posada en valor de complexos i edificis d'organismes públics, siguin aquests nacionals, provincials o municipals, clausurats o en desús. Aquestes obres seran finançades pel govern nacional mentre que, la gestió, una vegada es trobin operatius, quedarà a càrrec de les dependències propietàries de l'immoble.

A continuació, es descriu la infraestructura que ja va ser revisada pel Ministeri en el marc del Programa:

• “Campament Yaguareté”, Iguazú, Misiones. Situat dins del Parc Nacional d’Iguazú, és propietat de la província. Està clausurat des de 1995. La seva estructura original disposa de 10 cabanyes, amb capacitat per a 80 persones. Mentre va estar operatiu es va destinar a l'atenció de grups escolars, amb el propòsit de brindar al sector de la infantesa i joventut la possibilitat de conèixer les Cataractes d’Iguazú, Meravella Natural del Món, Patrimoni de la Humanitat i, al costat del Parc Nacional Los Glaciares, el principal destí del turisme internacional. El projecte de restauració contempla la intervenció integral del complex. Això inclou l'àrea general, el saló d'usos múltiples, el mòdul de sanitaris i l'habitatge oficial.

• “Planta Estable 17 d'Octubre”, Calafate, Santa Cruz. En ple Parc Nacional Los Glaciares, distant a 70 Km. de la Glacera Perito Moreno, el complex “Planta Estable 17 d'Octubre” compta amb un marc únic per al desenvolupament d'activitats recreatives, esportives i zona d’acampada. Com succeeix amb el “Campament Yaguareté”, es troba tancat al públic per falta de manteniment. El pla d'obres proposa millores en el pavelló de dormitoris, sanitaris i menjadors, així com l'estesa de llum elèctrica i la provisió d'aigua freda i calenta.

• “Hostería La Angostura” en El Mollar, Tafí del Valle, Tucumán. Situada a les valls calchaquíes, aquesta hostatgeria, administrada per l'Ens Tucumán Turisme, assegura preus accessibles perquè totes les persones puguin accedir al seu gaudi. El lloc compta amb dues edificacions destinades per a allotjament. Una d'elles disposa d'habitacions per a quatre, cinc i sis persones, i l'altra per a l'atenció de grups nombrosos (delegacions escolars i esportives). També compta amb departaments per a famílies i contingents petits. El projecte d'obra proposa la renovació i ampliació de les instal·lacions, a fi de revertir la situació de deterioració i millorar les condicions de comoditat.

• “Hotel La Difunta Correa”, Vallecito, San Juan. Està situat en el paratge homònim i és propietat de la província. En l'actualitat es troba operatiu, destinat al turisme social i espiritual. Les obres a realitzar busquen aconseguir una millora en l'equipament disponible, així com proveir al paratge d'accessibilitat i serveis comuns.

• “Centre Recreatiu i d'Integració María Isabel de Orcayen”, Federación, Entre Ríos. El complex, dependent del govern provincial, està destinat al turisme social de nenes, nens, adolescents, tercera edat i persones amb discapacitat. Es troba a 35 quilòmetres de la ciutat de Federació, a la vora de Salto Grande, la qual cosa propícia la realització d'activitats a l'aire lliure, com caminades, campaments i pràctiques esportives (natació, voley i futbol). El projecte d'obra proposa una refacció general de l'establiment. El lloc compte amb unitats residencials, un saló d'usos múltiples, menjador, pista esportiva i piscina de natació

Observatorio Nacional de Turismo Social

L'Observatori és l'única línia d'acció transversal que estableix el PNFTS. Té com a fi el seguiment i avaluació dels Programes que l'integren, així com el desenvolupament de tasques d'assistència tècnica, capacitació i sensibilització. Respecte la seva composició, convoca a actors del sector públic i privat, federacions gremials i empresarials, organitzacions socials sense fins de lucre i universitats, com un àmbit de caràcter intersectorial, participatiu i federal.

Per a les tasques de control i seguiment, planifica el desenvolupament d'un sistema d'indicadors, que permeti avaluar l'impacte dels programes en diversos aspectes, com: les desigualtats d'accés en el gaudi del temps lliure (en funció de variables socioeconòmiques, territorials, de salut); l'interès públic associat al turisme social (en relació al pressupost, prestacions, recursos humans, convenis d'adhesió); els usuaris de les prestacions (d'acord amb els destinataris originals, nivells de satisfacció i contribució el desenvolupament de les persones) i la configuració de l'oferta (en funció de places, establiments, localitats, municipis i províncies incorporades, nivell d'accessibilitat, ocupació generada, tipus i condicions de contractació, participació de destins emergents, micro, petites i mitjanes empreses, organitzacions de l'economia social i popular, projectes d'inversió social i impacte ambiental).

Font: Érica Schenkel.

L’àrea de formació i assistència tècnica es destina a millorar el disseny, la implementació i l'avaluació de polítiques de turisme social a escala provincial i municipal, així com a l'impuls de tasques de sensibilització, destinades al sector turístic i la població en general. Aquestes accions involucren diferents problemàtiques associades al turisme social des d'una concepció àmplia, per a abordar la temàtica de l'accessibilitat turística (enfocament de demanda), al costat de la sostenibilitat social i econòmica, la conservació dels ecosistemes, el respecte per la cultura local i la diversitat cultural (enfocament d'oferta). En aquesta línia identifica cinc mòduls d'interès: accessibilitat turística i desigualtat, treball digne, perspectiva de gènere en turisme, economia social, popular, pagesa i indígena i ambient.

El valor d'ajironar la història a les necessitats del present

El PNFTS té la virtut d'integrar els objectius fundacionals, que van explicar la primera incorporació del turisme social en l'agenda pública argentina, amb noves demandes, que en l'actualitat constitueixen causes essencials en la matèria, i no estaven sent ateses. Això va exigir formalitzar nous interessos públics a la política de turisme social (com la inversió social, el treball digne, el compromís ambiental, l'economia social i popular, pagesa i indígena, la perspectiva de gènere); i començar a articular l'àrea amb altres formes de turisme associades a les categories de turisme responsable, just i comunitari, que comparteixen la cerca per un turisme més inclusiu, solidari i sostenible. Aquests avanços marquen una fita històrica en l'esdevenir de la política de turisme social a l’Argentina, que ha de destacar-se.

En aquest marc, esperem amb entusiasme que l'execució del PNFTS pugui traduir els seus valuosos propòsits al territori i conduir a pràctiques turístiques més equitatives i inclusives social, econòmica i ambientalment de punta a punta d’Argentina. En aquesta instància d'implementació, l'Observatori de Turisme Social tindrà un rol clau amb el seguiment i control dels resultats obtinguts. Per a això, i com exposen els seus fonaments de creació, haurà de constituir-se en un espai d'intervenció permanent, intersectorial i participatiu, a partir del qual vetllar pel compliment dels objectius formulats, potenciar abastos, identificar desviaments i consensuar les estratègies que siguin necessàries amb la finalitat de garantir un sistema nacional de turisme social que beneficiï a les àmplies majories de tot el país.