Les restriccions i limitacions a la mobilitat internacional, a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, han provocat un increment dels turismes que es poden dur a terme amb una relativa proximitat geogràfica per mitjà de transport terrestre. Aquest fet ha causat que en alguns territoris es visquessin situacions de massificació, malestar i conflicte. Molts municipis rurals s’han vist desbordats per l’enorme afluència de visitants, i especialment de cotxes particulars, concentrada certs dies de l’any. Des de l’administració local s’han hagut de posar en marxa nous mecanismes per gestionar tant el nombre de visitants com la seva mobilitat. El repte no ha estat fàcil.

A Catalunya una de les zones especialment afectades ha estat la comarca de la Garrotxa, a indrets com la Fageda d’en Jordà al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa o a Sadernes a Montagut i Oix, però també a municipis com Sales de Llierca, Tortellà, Montagut i Oix o la Vall d’en Bas. Aquest darrer és fruit de la fusió de les antigues localitats de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya, als quals s’afegeixen els nuclis de la Vila del Mallol, Puigpardines i el d’Hostalets d’en Bas. En aquesta zona els problemes de sobrefreqüentació de visitants s’han produït tant en espais naturals, les rieres i gorgs de Joanetes i Sant Privat principalment, com en l’accés a parcel·les agrícoles en diverses àrees i en el nucli urbà d’Hostalets d’en Bas.

El creixement turístic després de Bracons

Històricament, el municipi s’havia caracteritzat per l’activitat agrícola, i el turisme pràcticament no havia estat present fins a l’obertura del túnel de Bracons l’any 2009, una infraestructura vinculada a l’eix Vic-Olot, segons explica en Lluís Pujiula, regidor de Desenvolupament Local i Turisme  a l’Ajuntament de la Vall d’en Bas. "Des que es va obrir el túnel l’increment ha estat molt notable. Era molt diferent, la mobilitat ha canviat molt, per bé i per mal". Així ho asseguren també des del col·lectiu ecologista Salvem les Valls. "Tot va començar l'any 1994, quan es presenta el projecte de carretera de quatre carrils entre Vic i Olot, avalat sobretot per determinats sectors econòmics i polítics. Això va provocar una forta reacció, que ningú s'esperava, liderada inicialment per l'associació de veïns de Joanetes. El que deia la gent era que no necessitàvem aquesta infraestructura, que alteraria complement el paisatge i la forma de viure”, explica en Raül Valls, portaveu de Salvem les Valls durant aquells anys. I continua: “A principis dels 2000, quan havien de començar les obres, encara que havien fraccionat el projecte en diferents trams, es va produir una gran mobilització. Finalment, després d'un llarg conflicte, es va materialitzar una versió reduïda de la carretera: ja no són quatre carrils, sinó un i un, amb trossos d'un més dos, i fan una obra que queda més dissimulada paisatgísticament".

La carretera es va justificar amb l’argument de la necessitat de facilitar les comunicacions i l’activitat econòmica entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, “però en aquells anys la qüestió del turisme no va aparèixer mai, es parlava de la indústria, sobretot de la indústria del porc”, assegura la Magda Roca, veïna d’Hostalets d’en Bas dedicada a feines diverses en una casa de turisme rural i membre activa de Salvem les Valls. De fet, a la Vall abans de l’obertura de Bracons pràcticament no hi havia turisme, com recorda en Josep Maria Serrat, un dels propietaris de l’empresa familiar Menja’m, a Joanetes, dedicada a l’elaboració i venda de plats precuinats de gastronomia tradicional. “De jove el turisme era pràcticament zero. Un hostal a Joanetes, una casa de colònies..., aquest era el tipus de turisme que ens venia. I era un visitant que li agradava conviure amb nosaltres, que s’asseia a mirar el que fèiem. Era un turista molt respectuós, com de la família o un amic”.

Tanmateix, una de les conseqüències no prevista d’aquesta infraestructura va ser l’increment del turisme. “Aquesta carretera –explica la Magda– així com ens facilita a nosaltres anar a Barcelona, igual ho fa pels de Barcelona, perquè amb una hora i mitja ja hi ets. Si tenies un negoci relacionat amb el turisme, doncs fantàstic, perquè volia dir que tenies clientela, però després va arribar un punt que va deixar de ser sa, i vam començar a veure que hi havia massa gent”. En Werner Estellé, propietari de la Casa de Colònies El Rourell, a Puigpardines, i membre de la junta directiva de l'Associació de Turisme i Comerç de la Vall d'en Bas, valora que“l'obertura del túnel va ser un punt d'inflexió, perquè ens travessa i és un punt d'entrada i sortida de la vall”, i si bé va tenir aspectes negatius, també va permetre “l’obertura i consolidació de diferents negocis produïts en part per aquest nou flux de turistes".

Tot i això, no tothom valora de la mateixa manera l’impacte econòmic que ha tingut a la zona aquesta nova infraestructura. Segons el parer d’en Raül Valls, “el túnel, més que generar empreses i llocs de treball com defensaven els seus promotors, en millorar la connexió amb l'àrea metropolitana ha provocat una desmesurada arribada de turisme. Aquesta ha estat la conseqüència inesperada i no el creixement industrial que s’havia anunciat”.

Durant aquests anys, a més, es va estendre un altre fenomen que va contribuir a l’augment de les visites: l’efecte imitació provocat per les xarxes socials. “Hi ha gent que el que la motiva és tenir molts seguidors per Instagram i això fa que vinguin aquí a fer-se una selfie, però no sé si realment els interessa aquest territori”, es lamenta en Josep Maria Serrat.

Imatge de la Magda Roca.

Així i tot, aquest increment del turisme no es va traduir necessàriament en un augment de les pernoctacions, segons en Raül Valls: “si bé és cert que hi ha moltes més visites, en canvi, baixen les pernoctacions, perquè per arribar a Olot des de Barcelona ja no es triga una hora i tres quarts, sinó que ara amb una hora i quart o vint-i-cinc minuts ja hi ets. Estem parlant d’una diferència petita, però jo crec que psicològicament fa que la gent vingui i torni i, per tant, es quedin menys a dormir”. Per a en Werner, però, no es pot menystenir aquests tipus de visitant d’un dia, perquè tampoc hauria estat fàcil sostenir un creixement com el que s’han viscut amb turistes que poguessin fer sempre pernoctacions de dues nits: “Abans per venir a la Garrotxa feies dues nits o no venies, per la distància que s'havia de recórrer. Però els túnels de Bracons fan que els visitants siguin d'un dia. Segurament, però, si no haguéssim tingut aquestes infraestructures, hauríem mort d’inanició. Moltes famílies tampoc es podien permetre estades tan llargues, no haguessin pogut fer caps de setmana de dues nits, amb les despeses que això suposa".

L’altre efecte que va tenir la millora de les comunicacions per carretera de la Vall va ser l’increment de residents, a part de segones residències, que també han crescut. Així ho destaca en Lluís Amat, alcalde del municipi: “Quan jo arribo al 2015 a l’alcaldia érem aproximadament unes dues mil nou-centes persones, més o menys, i ara, revisant el padró, ja estem en 3.158 habitants, i tot això té a veure amb l’obertura de Bracons”.  

La pandèmia, un segon boom

En contrast amb el creixement progressiu del turisme que es va viure en aquells anys, durant els primers mesos de la pandèmia de la COVID-19, a conseqüència dels confinaments comarcals aplicats, la presència del turisme a la Vall va decaure abruptament. “Vam estar tres mesos tancats i, en part, va ser fabulós. Aquí ens vam quedar com fa trenta o quaranta anys enrere, com quan jo era petita. Ha estat la manera de fer-li veure a la meva filla com eren els Hostalets que jo vaig conèixer quan era nena, que s’hi vivia bé, estaves tranquil i no estava tot massificat”, explica la Magda.

Amb la fi del confinament, i a causa de les dificultats per a viatjar a l’estranger, el turisme ha estat fonamentalment de proximitat. Això, en el cas concret de la Vall d’en Bas, ha provocat que es produís una mena de segon boom, amb un fort increment de visitants, sobretot de Barcelona i la seva àrea metropolitana. “Hi ha un abans i un després de la pandèmia”, assegura en Lluís Amat. Diferents veus de la Vall mostren la seva comprensió amb aquesta necessitat de molta gent de sortir del seu entorn. “Veies moltes persones que sortien per primer cop després del confinament i, realment, ho necessiten, tancats tant temps a casa, jo m’estiro els cabells, i entens que necessitin anar a algun lloc on puguin sortir tranquil·lament”, justifica la Magda. En Josep Maria Serrat ho veu de manera molt semblant: “Jo quan visito l’àrea metropolitana de Barcelona entenc la necessitat d’estar a un espai natural”.

Però al mateix temps, aquest increment del turisme va anar acompanyat de “cotxes mal aparcats, embussos, gent per tot arreu,... un turisme desmesurat, massificat. No sé quanta gent passava pels gorgs de Sant Privat habitualment, però aquest estiu, després del confinament, van ser catorze mil persones en dos mesos, i això és molta gent”, es queixa la Magda. A més, els comportaments incívics d’algunes persones van incrementar també el malestar del veïnat. “Segur que és una minoria, però hi ha gent que no respecta l’entorn i et trobes brutícia arreu, coses llençades on no tocaria i això evidentment molesta a la gent que hi viu”, declara en Lluís Pujiula. L’alcalde de la Vall, en Lluís Amat, dona un exemple d’aquest tipus de comportament: “Un dia anàvem cap al Salt del Roure de Joanetes i en apropar-nos sentim uns crits. Quan vam arribar no vam ni baixar, vam fer mitja volta. Al mig de la gorga hi havia un cocodril inflable. Això no s’havia vist mai. És una anècdota, però explica el canvi d’usuaris que hem tingut, i que ens preocupa, perquè es pensa que estan a la platja, a una piscina o en un lloc recreatiu i no, estàs a la natura, que et permet gaudir-ne, però has de ser respectuós”.

A tot això, un problema afegit, segons afirma en Josep Maria Serrat, “és que no podem ni pràcticament fer les nostres activitats”. Això suposa, per exemple, no poder entrar el tractor a les parcel·les agrícoles perquè algú ha aparcat al davant de l’entrada. En el cas del nucli urbà d’Hostalets, “hi ha molta gent que treballa de la pagesia i la ramaderia, i que també treballen dissabtes, diumenges i dies de guardar, i si els vehicles aparquen arreu, de qualsevol manera, aleshores un tractor no pot passar”, explica en Lluís Pujiula. I en Josep Maria Serrat posa com a exemple que sovint es troben que la gent els hi entra a la finca, encara que estigui tancada. “A vegades m’agradaria preguntar-los què passaria si jo pugés a casa seva i obrís la porta i digués que vinc només un moment a veure com viuen”, es queixa.

Imatge de Xavier Béjar | TOSCA Serveis Ambientals, sota llicència creative commons.

Des del sector de les empreses dedicades al turisme, en Werner Estellé reconeix la problemàtica i la necessitat de trobar-hi solucions: “És cert, tothom aparca on vol, qualsevol prat és bo per aparcar, i ara ens aturem aquí per fer una selfie i ara ens fa gràcia i entrem allà per agafar unes panotxes. Aquestes petites tonteries, que si les individualitzem no tenen cap conseqüència, si es generalitzen doncs generen malestar".

Arribats a aquest punt, s’estén la percepció de la necessitat d’orientar, endreçar i reorganitzar l’arribada de la gent a les diferents zones del municipi. “Hem de poder comptabilitzar, ordenar i controlar com ens ve la gent i redistribuir-la –diu en Josep Maria Serrat–. No pot ser, per exemple, el que està passant ara, que Sant Privat o Hostalets estigui tot ple, i que tota aquesta gent pràcticament segur que hi ha accedit sense passar per l’Oficina de Turisme a Can Trona, que és qui hauria de controlar, redistribuir, preguntant què vols fer realment, què vols veure i, per tant, orientant-los cap a on poden anar”.

Des de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, en Lluís Pujiula reconeix també les dificultats que ha comportat aquest creixement de l’afluència de visitants: “Hi ha hagut un boom que no ens esperàvem. A partir d’aquí s’han hagut d’anar trobant petites mesures per intentar equilibrar tota aquesta massa de visitants que volem que vinguin, però volem que sigui d’una manera més equilibrada, estimant l’entorn”.

Un aposta per gestionar la mobilitat

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va posar en marxa diverses mesures a les zones més conflictives per tractar de desactivar la tensió. Val a dir, però, que la preocupació per un turisme més sostenible i responsable feia temps que estava present al municipi, com detalla amb orgull el seu alcalde, en Lluís Amat. Això va implicar dur a terme una promoció de la Vall que generés interès pel territori, com la creació d’una mena de passaport, un mapa on s’indiquen llocs d’interès i amb un QR accedir a més informació, o una aplicació amb un joc en el qual es van buscant proves físicament pel territori. Aquest tipus d’iniciativa respon a les preocupacions pel sector d’empreses relacionades amb el turisme del municipi com del mateix ajuntament per atraure un determinat tipus de turisme. Així ho expressa en Werner Estellé: “Inicialment, la Vall era un punt d’entrada, però era de pas, i tothom se n’anava cap a la zona dels volcans. I  una de les nostres preocupacions amb l’obertura del túnel és que no fóssim només una zona de pas, que esporàdicament algú s’atura a menjar o a comprar quatre fuets. El treball ha estat donar a conèixer tot el patrimoni de la Vall. Per això se’ns ha valorat que el tipus de turisme que nosaltres intentem atraure és un turisme familiar, un turisme de qualitat".

En relació amb les actuacions que s’han dut a terme en aquest darrer període destaca la intervenció realitzada a l’àrea recreativa Els Pins de Sant Privat, una de les més problemàtiques. Aquí es va instal·lar una barrera amb una persona vigilant i es cobrava un preu reduït per aparcar-hi, excepte el veïnat de la Vall, “però tothom que vagi a peu o amb bicicleta pot passar tranquil·lament qualsevol dia a l’hora que vulgui”, assegura en Lluís Pujiula. I abans d’aquesta barrera també es va habilitar un altre aparcament. La mesura, encara que va rebre algunes crítiques, també ha rebut el suport del veïnat, com defensala Magda Roca: “Jo crec que és una mesura necessària, i és trist que haguem arribat a aquest punt, però és com es fa a molts altres llocs. I entenc que també hi ha un manteniment que ningú veu o ningú vol veure, i que això també té un cost”.  L’altra zona de tensió és el Salt de l’Olla dels Hostalets d’en Bas. Aquí l’Ajuntament ha ampliat l’aparcament i el que es vol, segons explica l’alcalde, és “anar acostumant a la gent que aparqui i hi vagi a peu”. L’objectiu d’aquest tipus de mesures, segons el regidor de turisme, és intentar reduir l’afluència de visitants, “perquè no superi la que pot suportar l’espai, i per això ara estem avaluant a escala comarcal a veure quin aforament màxim seria l’ideal a cada espai”.

Imatge de Levilo Leandre, sota llicència creative commons.

Un altre dels punts del municipi on s’ha intervingut ha estat al nucli urbà d’Hostalets, que sobretot durant els caps de setmana s’omple de gent i cotxes. A causa d’aquesta enorme presència de vehicles, sovint es produïen conflictes amb la població local que es trobava amb obstacles per fer la seva feina. El que han fet ha estat ampliar l’aparcament que ja tenien a l’entrada del nucli urbà i s’ha reservat un espai per a les autocaravanes, i es preveu acabar tancant els principals carrers amb pilones durant els caps de setmana i èpoques de més freqüentació, i limitar l’accés amb vehicle només al veïnat.

Així mateix, i amb la finalitat de reduir la presència del vehicle privat, des de l’Ajuntament han apostat també per incentivar l’ús del transport col·lectiu i facilitar-ne l’accés. Un dels principals problemes és que la Vall no disposa d’un servei d’autobús que passi per tot el municipi. Finalment, després de moltes gestions amb el Departament de Transport de la Generalitat de Catalunya i Teisa, l’empresa concessionària de la línia, es va aconseguir posar en marxa el servei de transport a demanda. “Es tracta d’un bus petit –explica el regidor de Turisme– que surt i arriba a Olot i arreu de la Vall té trenta parades. Però no s’atura sempre a totes les parades, només en aquelles que prèviament se li ha dit. A través d’una aplicació o d’un número de telèfon es pot avisar fins 15 minuts abans i quan surt d’Olot s’atura a totes les parades on se li ha demanat. Això facilita la mobilitat de totes les persones de la Vall, tant dels veïns com dels visitants”.

Per altra banda, tot i que la pandèmia ha dificultat avançar tot el que havien previst, des de l’Ajuntament, treballen des de fa temps en un Pla Estratègic Municipal de Mobilitat Sostenible (PEMMS). Per a la Laura Plana, una de les arquitectes de l’empresa Civiva Estudis Urbans, a qui l’Ajuntament va encarregar la proposta del Pla, “la principal dificultat per canviar cap a una mobilitat més sostenible és que la Vall d’en Bas és un territori dispers, policèntric i de molt baixa densitat, i, per tant, hi ha una gran dependència del vehicle privat, molt més que en una ciutat”. Segons l’alcalde de la Vall, en Lluís Amat, “aquest pla és clau per pacificar la mobilitat, reduint la pressió del vehicle privat amb la creació de zones d’aparcament, l’extensió de la mobilitat amb transport públic, promovent la mobilitat a peu i en bicicleta amb diversos tipus de carrils i vies. I si tot això respon a les necessitats dels residents, es pressuposa que la mobilitat turística funcionarà també d'una altra manera”.

Els intents de l’Ajuntament d’endreçar la situació han sigut ben vistos per diferents sectors que en destaquen el compromís per resoldre el problema. Així, per exemple, en Raül Valls de Salvem les Valls considera que “l’Ajuntament ha estat prou actiu”. Però al mateix temps, la seva preocupació, com en general la del col·lectiu ecologista, és que amb la nova variant, que donaria continuïtat a l’eix Vic-Olot, augmenti el risc d’un ascens encara més desmesurat del turisme. Així ho alerta en Raül Valls: “Crec que pot ploure sobre mullat en facilitar encara més el trànsit, incrementant sobretot el de pas. No crec que generi cap situació nova, però pot agreujar l'actual problemàtica de sobrefreqüentació”.

Tanmateix, les necessitats d’accés als espais rurals i naturals de molta de la població que viu a Catalunya a grans ciutats seguiran estant present. A totes aquestes iniciatives locals caldria afegir-hi un esforç de planificació i gestió a escales territorials superiors que pugui donar satisfacció a les necessitats i drets de la ciutadania, sense que això suposi perjudicar els entorns naturals ni la vida quotidiana de la població en entorns rurals. La complexitat i tensió és creixent, i experiències com les de la Vall d’en Bas mostren les potencialitats de la intervenció de l’administració local en complicitat amb diferents actors arrelats al territori, però al mateix temps evidencia també les dificultats i limitacions amb les quals es troben.