El passat 9 i 10 de novembre de 2021 es va realitzar les dues sessions de Diàlegs des dels Territoris a la província de Guanacaste, una proposta d'intercanvi obert i directe entre les candidatures legislatives i la població provincial que pretén contribuir a un vot informat per a les eleccions nacionals del pròxim 6 de febrer.

Diàlegs des dels Territoris és una iniciativa del Centro de Investigación y Estudios Políticos (CIEP) de la Universitat de Costa Rica (UCR) i el Instituto de Formación y Capacitación Municipal y Desarrollo Local (IFCMDL) de la Universitat Estatal a Distancia (UNED). Amb ella es busca incidir en la pròxima agenda legislativa a partir de les preocupacions i propostes de l'electorat en cadascuna de les set províncies de Costa Rica.

Com havíem explicat en un article anterior, forma part de l'esforç de les universitats públiques per democratitzar la discussió política en la conjuntura electoral i portar els temes que més importen a cada territori a la palestra nacional. Des d'un enfocament territorial, es va gestar com un espai per propiciar acords i solucions als problemes que afligeixen a les poblacions provincials a partir de les seves experiències locals-quotidianes.

Per aquesta raó, es va proposar variar el format tradicional de debat electoral. Així doncs, es va optar per dividir en tres blocs la interacció entre representants comunals i candidatures. En primer lloc, preguntes concretes de resposta curta recol·lectades amb anterioritat. Després un intercanvi a tres torns –pregunta/resposta de candidatures/rèplica comunal–. Finalment, oportunitat de les candidatures de referir-se a les rèpliques comunals o fer un tancament amb les seves propostes base.

Alba Sud va acompanyar el procés de recol·lecció de preguntes i inquietuds, així com la convocatòria a representants comunals i grups organitzats de Guanacaste per a participar en els dos dies de jornades. Això va obeir al seguiment que Alba Sud realitza al voltant de la conflictivitat socioambiental generada per l'activitat turística a la província. A continuació, una breu ressenya dels dies de les jornades per conèixer què es va dir sobre el turisme a la província.

Guanacaste en el mapa polític costa-riqueny

Guanacaste és la província amb el padró electoral més reduït del país amb 259.988 persones al tancament de les inscripcions al novembre del 2021. Representa el 7,34% de l'electorat del país, la qual cosa implica que només tingui quatre representants en l'Assemblea Legislativa de cinquanta-set en total. És la segona província més gran de Costa Rica en extensió territorial i compta amb onze cantons en una superfície de 10,140 km².

Històricament l'activitat econòmica ha girat al voltant de la ramaderia, l'agroindústria i en menor mesura la pesca artesanal. En les últimes dècades, Guanacaste ha fet una transició a una economia turística principalment en el segment de Sol i Platja. Fet evident pel gran nombre d'inversions residencials i resorts de luxe en els seus més de 700 quilòmetres de costa pacífica.

Just abans de la crisi pandèmica el percentatge de desocupació se situava en el 15,2% (INEC, 2019), gairebé tres punts per sobre de la mitjana nacional. A conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 la desocupació es va arribar a disparar fins a un 30,5% en el pitjor moment de la crisi pandèmica del 2020 (INEC, 2020). Les dades més recents revelen que per al tancament del 2021 la desocupació estava en un 16,7%, sempre per sobre de la mitjana nacional i la més alta de les tres províncies costaneres (INEC, 2021). Per part seva, l'Enquesta de Llars del INEC a juliol del 2021 assenyala que el 26,9% de les llars són pobres i l'ingrés mig per càpita està per sota del salari mínim nacional (INEC, 2021).

Una altra dada important és la que té a veure amb la violència cap a les dones. Informació recol·lectada per La Voz de Guanacaste sostenen que la província ocupa el segon lloc amb més denúncies penals per violència de gènere des de l'any 2016. A més, per al mateix període s'ha produït l'assassinat de 32 dones.

Al voltant d'aquests temes va girar el diàleg entre candidatures i representants comunals. L'espai va comptar amb la participació d'onze candidatures de diferents partits distribuïts de manera aleatòria en els dos dies. Val la pena esmentar que no es van presentar aspirants del partit de govern (Acción Ciudadana) i tampoc de Liberación Nacional. Aquest últim, el partit de major de tradició al país, tendeix a assegurar-se un o dos curuls legislatius per a Guanacaste.

Per la representació comunal es va comptar amb la presència de nou persones de sis cantons, majoritàriament dels més pròxims a la costa. Les nou persones venien de sectors diversos com organitzacions veïnals, ONG, acadèmia i grups de dones emprenedores.

A manera de resum, les propostes de les candidatures per a resoldre la desocupació es col·locaven majoritàriament en promeses d'atreure Inversió Estrangera Directa, obertura de Zones Franques, inversió en infraestructura, retallar despeses en el sector públic i legalitzar economies de plataforma com UBER. En poques ocasions es va fer referència a la necessitat d’enfortir les economies comunitàries o locals. El tema de les pimes i emprenedories locals es va reiterar davant la insistència de les representacions comunals. En les candidatures va haver-hi un acord general sobre la necessitat de facilitar l'accés a fons públics per a les pimes. Respecte a la violència de gènere les propostes alternaven entre solucions punitives i més inversió en educació per a corregir actituds masclistes.

Els vídeos complets i sense editar de les dues sessions es poden trobar en el canal de YouTube del CIEP. Al final de l’article deixem la versió retallada que es va retransmetre pels mitjans universitaris el 5 de gener d’aquest any.  

Què es va dir sobre turisme?

El tema turístic és transversal en l'esdevenir de la província. En aquest es recullen preocupacions referents a la inversió, l’ocupació, l’ambient, la planificació territorial i la major part de les expectatives de benestar per a la població de Guanacaste. Però també és el lloc on es repeteixen frases usuals de l'argot polític. Per exemple, Rodrigo Castro, candidat del partit Alianza Demócrata Cristiana, va afirmar que per a esmenar la manca d'ocupació és prioritari rescatar la confiança dels inversors. Encara que amb una ràpida revisió dels mitjans de comunicació i les fonts oficials es constata que la “confiança dels inversors” mai s'ha perdut, ni en el pitjor moment de la crisi pandèmica.

A finals del 2021, Alberto Bonilla, el director executiu de l'agència immobiliària Garnier & Garnier, va afirmar a la premsa que el sector immobiliari a Guanacaste està experimentant un creixement exponencial en els últims cinc o sis anys, després de la crisi del 2008, en especial amb projectes residencials vinculats a marques hoteleres. L’agència espera arribar a l’any 2024 amb dos projectes residencials que superaran una inversió de 200 milions de dòlars. Segons el Colegio Federado de Ingenieros y de Arquitectos (CFIA) només l’any 2020, es van tramitar 1,1 milions de m² en permisos principalment en projectes d’habitatge i comerços, amb alguns valors de venta d’unitats residencials que superen els $500 mil. El complex Reserva Conchal, que comparteix la marca W i Westin, va tancar les seves ventes de productes immobiliaris en 4,8 milions de dòlars, quan es van acabar de vendre els últims lots el  2020.

Però no sols els grans noms del sector han tingut èxit en el mercat de la terra en els últims anys. Segons la signatura consultora immobiliària Ranfer-Networking, les agències d’immobles més petites mostren també un fort dinamisme. Així, Randall Fernández, el seu gerent, afirma que platges populars amb poca o nul·la inversió residencial en els cantons de Santa Cruz i Nicoya són joies sense explotar i estan a les portes de ser “els nous Tamarindos”, en referència a una de les platges més reconegudes pel seu desenvolupament turístic residencial a Guanacaste.  De fet, s’adverteixen la reducció d’opcions de compra a la zona.

Imagte d'Arturo Silva.

El govern, per la seva part, no només acaba d’anunciar el primer hotel set estrelles de capital de Dubai a la península de Papagayo, sinó que ha augmentat la inversió pública en aigua potable en gairebé 600 milions de dòlars. El recurs hídric ha sigut la principal raó per la que el sector immobiliari addueix no poder construir amb major velocitat.

Però l'aigua no sols és motiu de preocupació per al sector immobiliari. Ha estat el principal motiu de disputa i conflicte entre comunitats, grups ambientalistes i desenvolupadors immobiliaris des de l'explosió del mercat immobiliari en 2001. La gestió de l'aigua forma part d'un deficient maneig de zones costaneres a Guanacaste. L'últim informe disponible d'atenció de denúncies del Ministeri d'Ambient i Energia (MINAE) de l'any 2020, situa a l'oficina de Santa Cruz com la segona amb més denúncies ambientals amb 255, només superada per l'oficina també en la vessant pacifica de Lepanto-Paquera al Golf de Nicoya amb 344 (SITADA, 2020).

Aquesta realitat no va escapar en els dos dies de jornades dels Diàlegs. Representants de la comunitat rural de Cartagena de Santa Cruz van remarcar el desordre que impera en la gestió de l'aigua. Al que el candidat Jonathan Alvarado del partit Unión Costarricense Democrática va atribuir la major responsabilitat als municipis. Encara que això no és del tot correcte, ja que la rectoria de l'aigua correspon al Instituto Costarricense de Acueductos y Alcantarillados (AyA), la veritat és que no existeix un interès en les municipalitats costaneres d'equiparar permisos de construcció amb estudis de disponibilitat d'aigua potable.

Tres comunitats costaneres en les quals s'ha produït una forta inversió turístic-residencial en els últims anys van aprofitar per a exposar les seves principals preocupacions. El president de l'Associació Cívica (ACN) Luis Pardo, de Nosara, va posar èmfasi en la urgència d’avançar amb major diligència en l'elaboració de Plans Reguladors Costaners. Cal recordar que a Nosara hi ha hagut movilitzacions socials en suport a un reglament per a construccions costaneres que va trigar dos anys a confeccionar-se per les forces vives locals en suport del municipi. El reglament va ser suspès quan ja estava en execució pel desenvolupament immobiliari Jeff Grosshandler propietari de l'hotel The Gilded Iguana. En aquest moment el reglament es troba en litigi, a l'espera que a les Corts es desestimi la il·legalitat que addueix el desenvolupador immobiliari. El desmesurat creixement residencial a Nosara ha arribat a nivells insospitats fins al punt que s'ha trobat materia fecal a les seves costes.

Imatge d'Arturo Silva.

Una altra comunitat que es va fer present va ser Marbella, del municipi de Santa Cruz. Aquesta comunitat ha tingut constants enfrontaments amb dos desenvolupadors immobiliaris que han sigut objecte de denúncies judicials. Entre les causes per les quals se'ls investiga estan: usufructuar de manera il·legal amb aigua potable, apropiar-se de béns públics com la Zona Marítima Terrestre (ZMT) al mateix temps que duen a terme una agressiva campanya de venda lots i propietats. En la seva intervenció Giselle León, de Marbella, va assenyalar la incapacitat de l'Estat per a fer complir les lleis ambientals i el distanciament de les zones costaneres respecte del discurs sostenible que es promou cap a fora. També, va fer èmfasi en el desinterès del govern per atendre les propostes de desenvolupament local que sorgeixen en aquestes comunitats. Per a León, al costat d'un desenvolupament en línia amb les lleis ambientals del país, s'ha de promoure altres alternatives d'ocupació per a les poblacions costaneres davant la incapacitat del model turístic residencial d'absorbir la força laboral local.

En la mateixa línia, Lucia Mahlich de la platja de Samara va posar sobre la taula la importància de reconèixer en l'Economia Social Solidària una alternativa de benestar local. Atès que el mercat turístic de Guanacaste està dominat per transnacionals del turisme, Mahlich va dir que els mercats locals i de proximitat suposen una oportunitat de comerç just per a emprenedories i iniciatives locals. Samara, igual que Nosara, està situat en el cantó de Nicoya i ha tingut un creixement immobiliari sense un pla actualitzat de desenvolupament territorial.

En últim lloc va intervenir Roberto Vargas, veí del cantó de Tilarán. Vargas es va referir a l'experiència satisfactòria que ha tingut el seu cantó amb el turisme rural comunitari. No obstant això, per a aquest veí queda molt per fer respecte a donar suport a pimes. Falta encara una política d'atracció d'inversions que s'encadeni amb els sectors productius del cantó. Tilarán està situat en les terres altes de la província, i dista molt del model descrit en les costes provincials.

Un balanç de les jornades

Guanacaste és terra de contrastos. D'una banda, és destí de fluxos constants d'inversió [1], luxe i resorts; per una altra, s'evidencia una desocupació endèmica i reproducció de conflictes ambientals. En les últimes dècades més que un mercat turístic, a Guanacaste hi ha un mercat de la terra amb altíssims marges de guanys. Potser per aquesta raó, malgrat les milionàries sumes invertides, la desocupació no s'acaba de reduir després de vint anys de model turístic. La destrucció d'ocupació durant la crisi pandèmica va ser producte de la suspensió de l'ingrés habitual generat amb l’entrada de turistes. No perquè es va detenir la inversió i atracció de capitals, com es va arribar a afirmar.

L'ingrés mitjà per sota del salari mínim pot evidenciar la proliferació de treball informal i/o ocupació precària. Aquesta problemàtica va ser exposada pel representant del cantó de La Cruz, al que el candidat del partit Unión Liberal va respondre amb la proposta de Zones Franques, la qual cosa va reflectir la incapacitat d'arribar a acords concrets al final de les jornades. Mes allà d'algunes simpaties de determinades candidatures pel tema ambiental, els Diàlegs van evidenciar una conversa per moments sorda.

Malgrat poquíssimes excepcions en alguns temes molt concrets, les candidatures van procurar no sortir de la zona segura de frases de llibret. La veritat és que a Guanacaste encara queden molts temes pendents, les perspectives legislatives per al pròxim quadrienni no sembla que vagin a portar solucions a problemes estructurals.