Tot just fa un mes, el 15 maig, entrava en vigor la nova normativa d'horaris comercials que permet obrir en diumenges i festius els comerços de zones considerades turístiques de la ciutat de Barcelona durant quatre mesos, fins al 15 de setembre. La mesura afecta 27 barris de Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sants, Poble Sec i Sant Martí. L'horari d'obertura queda comprès entre les 12 del migdia i les 8 del vespre. No s'ha inclòs cap dels barris dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris. En conjunt, implica al voltant de 165.000 persones que treballen en el comerç en les zones d’obertura contemplades.

Aquesta mesura canvia la regulació vigent, i amplia a més barris l’àrea reconeguda com a zona turística d'obertura comercial. Fins ara, en ella només es podia obrir dos diumenges del mes de maig i dos d'octubre, i també de 12 a 8 del vespre.

Font: Betevé.

L'acord va ser signat el 21 de febrer de 2022 per Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, en representació institucional; per Foment del Treball, Barcelona Oberta, PIMEC, ANGED i Barcelona Comerç, en representació patronal i empresarial; i per la UGT enrepresentació sindical. Posteriorment, Comissions Obreres va ratificar-lo durant els primers dies de març, i l’ha assumit plenament, la qual cosa li permet estar en els espais de seguiment habilitats.

La nova normativa té prevista una durada de quatre anys, entre l'1 de gener de 2022 i el 31 desembre de 2025. Més enllà del període i horaris d’obertura i les zones incloses, el document aprovat incloïa tres clàusules de caràcter social: voluntarietat, generació d’ocupació i seguiment. En primer lloc, s’explicita que quan en els convenis col·lectius d'aplicació, siguin de sector, d'empresa o de centre treball, no s'estableixi un règim diferent, el treball en diumenges i festius serà de caràcter voluntari, i tindrà la retribució que estableixin els mateixos convenis. En el cas que no hi hagi una regulació específica de referència, s'haurà d'habilitar un descans compensatori i facilitar o abonar el menjar quan la jornada superi la meitat de les hores que l'establiment està obert. En segon lloc, es considera que aquesta mesura facilitarà la creació d'ocupació i millora de les condicions de les persones contractades a temps parcial, que tindran prioritat sobre noves contractacions a jornada completa. Finalment, també s'estableix que Barcelona Activa recopili, tracti i presenti dades de generació d'ocupació i millora de condicions laborals per a cadascuna de les empreses.

Segons va informar Betevé, l'acord va arribar després de mesos de negociacions a causa del rebuig sindical a la proposta inicial, plantejada per Barcelona Oberta i l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), que pretenia que l’obertura pactada fos a tota la ciutat i sense restriccions d’horaris en un període més ampli, entre l’1 d’abril i el 30 de setembre. A més, tampoc incloïa les clàusules socials que finalment s’han adoptat. La negativa sindical va bloquejar la iniciativa plantejada en aquells termes, i va donar peu a una taula de negociació coordinada per la regidora de Comerç, Mercats, Règim Intern i Hisenda, Montserrat Ballarín, a la qual es van incorporar les diferents patronals i sindicats majoritaris. Fou en aquest marc que es va gestar l’acord de nova normativa d’horaris comercials signada el 21 de febrer de 2022. Aquest va ser celebrat pel primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, pel fet que millorava el "posicionament de Barcelona com a destinació de compres".

Poc després, el 25 de febrer, va ser aprovat al ple de l'Ajuntament de Barcelona amb el vot favorable de tots el grups del consistori, a excepció d’ERC, que es va abstenir. Però aquesta quasi unanimitat política no genera el mateix consens social i ha estat posat en qüestió tant pel model de ciutat que configura com pel seu impacte en el treball.

Reaccions per l’impacte a la ciutat

Per a l’Elisenda Coll Tort, veïna del barri Gòtic “de tota la vida”, com ens assegura, aquesta nova normativa dificultarà encara més la vida del veïnat. “No ens traiem del damunt la massificació, l’excés d’ús. És una sobreexplotació del barri en tots els sentits”. El problema, per a aquesta activista de l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic, és que la pressió turística és constant: “diumenge era l’únic dia que teníem una mica tranquil perquè molts comerços estaven tancats. No vol dir que no hi hagués gent, però com a mínim era una mica més tranquil”.

La mateixa inquietud expressa en Pere Mariné, veí del Poblenou i vocal de la junta directiva de la Federació D’associacions Veïnals de Barcelona (FAVB)  com a responsable d’espai públic i turisme. Així, argumenta com aquest “és l’únic dia que els veïns i veïnes tenen una mica de calma, per poder fer les seves coses, sortir passejar, o el que sigui, perquè la resta de setmana són zones molt saturades, i aquestes mesures no contribuiran que els diumenges siguin tranquils, és més soroll, gent i xivarri...”.

Font: Federico Romero, sota llicència creative commons.

L’Elisenda mostra també la seva decepció amb l’Ajuntament, perquè “amb la pandèmia vam veure una oportunitat de canvi i de reflexió, però no els ha servit per a res als polítics, no han fet cap replantejament. En lloc de fer mesures en contra del turisme en van promovent més, sembla que hem de solucionar la crisi amb més turisme. I la sensació que tenim els veïns és que estem farts”.

Per aquests motius, des de l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic van decidir promoure un comunicat de rebuig a la nova normativa, a la qual es van adherir inicialment les associacions veïnals del Casc Antic, Sagrada Família, La Salut, Dreta de L'Eixample, Esquerra de l'Eixample i la mateixa FAVB. I també entitats com la Xarxa Veïnal del Raval o el Centre Social de Sants, a més dels eixos comercials de Santa Caterina o del Raval. El comunicat, que va ser publicat el 17 de maig de 2022, alerta de qui guanya i qui perd amb aquesta iniciativa: "Ens trobem davant d'una mesura desastrosa en tots els fronts. Perd el veïnat, perd el petit comerç, perden les treballadores. Guanyen, un cop més, les grans empreses, les franquícies i els grans grups de restauració". I acaba assegurant que no volen ser ni un centre comercial ni un ressort turístic, com progressivament s’està transformant la ciutat. I per això reivindiquen: "Som barris vius, i per seguir sent-ho necessitem comerç de proximitat que faciliti la vida quotidiana i generi vincle alhora que garanteixi condicions laborals justes, de manera que veïnat, treballadores i comerç puguem conciliar vida personal, social i laboral”.

Impacte en el petit comerç

Per al representant de la FAVB, en Pere Mariné, en la mateixa línia que expressa el comunicat, la reforma d’horaris comercials també debilita el petit comerç de proximitat: “serà una competència més, i no ajuda gens a revitalitzar-los sinó que anirà en contra”. Contràriament, li és molt difícil poder obrir també diumenges i festius i, de fet, no ho fa, quan legalment podria. Actualment, a Barcelona, qualsevol establiment comercial de menys de 300 metres quadrats, dels quals siguin titulars petites i mitjanes empreses, pot obrir lliurement des de les 7 del matí fins les 11 de la nit.

En Pròsper Puig, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç i propietari d’una cansaladeria a Sant Andreu, matisa aquesta valoració. Considera que l’acord, el qual van validar després de molta discussió interna, probablement serà bo per la ciutat per poder aprofitar la demanda dels creuristes, com reclamaven els representants de les grans empreses de comerç. “Ells el que posen sobre la taula –explica en Pròsper– és que a Barcelona aquests mesos hi ha molt turisme de compres i que s’ha d’aprofitar”.  A més estima que haver signat un acord així “garanteix quatre anys de pau social” i, finalment, creu que al petit comerç tampoc els perjudica molt, pel fet que han aconseguit acotar les pretensions d’altres sectors d’obrir diumenges i festius durant tot l’any i sense restriccions d’horari. “L’amplíssima majoria vam votar que havíem d’arribar a un acord dintre d’uns límits, i les línies vermelles són aquestes: no canviar els hàbits de compra del nostre veí i que fos en un temps determinat”. Per això el donen per bo: “només quatre mesos, i de 12 de migdia fins a les 8 de la tarda, que sigui per a aquesta gent, creueristes que estan un dia aquí i se’n van”.

Font: Artem Beliaikin a Unsplash, sota llicència creative commons.

Tot i la relativa satisfacció pels continguts que finalment es van assolir en aquesta reforma, per a ells, es tracta d’un “acord de màxims”, perquè si no es respectessin les condicions que s’han assolit sí que afectaria negativament al petit comerç.I reclama que "després d'aquest primer període es faci un estudi rigorós de l'increment de l'ocupació i el nivell d'obertures", per poder valorar aquests canvis de forma adequada.

Reaccions laborals

L’acord signat per UGT, al qual es va adherir posteriorment CCOO, principals sindicats del sector del comerç en nombre de delegats a Barcelona, ha provocat respostes contràries en una part del col·lectiu laboral afectat, i en el cas concret de CCOO ha generat una discussió interna notòria. Però també s’han manifestat en contra altres organitzacions sindicals amb presència al sector o fins i tot ha donat peu a nous col·lectius que s’han articulat per fer-hi front.

Per al secretari general de la Federació de Serveis de CCOO, Ramón González Monroy, la valoració sobre aquest acord no es pot fer sense entendre el context en el qual es produeix, caracteritzat pel dinamisme econòmic postpandèmia i les fortes pressions per part dels grans lobbies empresarials. “S’estima que la despesa turística, només a la ciutat, sigui entre vuit mil i onze mil milions d’euros en el període d’obertura. Això suposa molta activitat econòmica, molta recaptació fiscal i molts interessos d’obertura de locals comercials. Suposa una activitat tremenda”.

Per això creu que hi havia massa interessos en joc per poder aturar-ho. “Sabíem que s’anava a fer, amb nosaltres o sense nosaltres”, assegura. En conseqüència ha defensat que el sindicat s’adherís a l’acord i com a part signant tingués capacitat d’incidir-hi: “Necessitem fer seguiment i ser exigents. I també recórrer al conflicte on no es compleixi i fer d'això una eina d'acció sindical. Nosaltres hem de prendre la determinació d'influir i saber qui obre, qui no obre, si es genera ocupació, si no. L'acord té una durada finita i s'avalua d'any en any, i necessitem estar dins del moll, no podem quedar-nos al marge,  perquè si et quedes al marge, és per quatre anys, a veure-les venir”. Per al secretari general de la Federació de Serveis de CCOO és clau no quedar marginats de la possibilitat d’influir: “Si CCOO no intenta influir en aquest escenari, i es queda en la simple oposició, i t'ho dic francament, crec que és una irresponsabilitat”. Des d’aquesta preocupació insisteix en el risc de quedar fora de l’acord, perquè “si no hi estàs no generes obligacions mútues, i ens passarà exactament el mateix: la nostra gent anirà a treballar i no tindrem  possibilitat d'intervenció ni amb l’Ajuntament, ni amb la Generalitat i, en moltes ocasions, ni amb les mateixes patronals”. En aquest cas, considera que l’alternativa podria acabar sent una paradoxa. Per una banda, “si no formo part de l'acord, no tinc més eines d'intervenció sindical que el recurs al conflicte i a la vaga” i, per l’altra, “estaríem exigint que es compleixi un acord que no hem signat”.

Igualment, troba que la introducció de les clàusules socials ha acotat part de les aspiracions empresarials i permet l’establiment de mecanismes de seguiment que en el context espanyol són excepcionals: “és el primer acord d'aquest tipus que es realitza a Espanya, on reflecteix que la decisió política d'obertura s'acompanya de clàusules socials consensuades amb els agents socials”. I té expectatives que efectivament es pugui generar ocupació, especialment entre gent jove, i millorar les condicions laborals.

Font: Jacek Dylag a Unsplash, sota llicència creative commons.

En canvi, la Isabel Flores, treballadora en una de les grans empreses de venda de roba al centre de Barcelona i delegada sindical de CCOO, manifesta clarament la seva frustració, perquè ella es declara “totalment contrària a aquest acord”. Arguments no li falten, com exposa: “Ha estat traumàtic, perquè al final tens la sensació que és un sector en el qual hem anat a pitjor, cada vegada s’ha precaritzat més, ens han anat colant més festius, més horaris, i al final tenim la sensació que això s'està convertint més en una activitat d'hostaleria que de comerç. Cada vegada més precaris”.

Tot i la seva oposició a avalar l’acord, “com moltes altres persones al sector”, el seu sindicat finalment es va adherir i això implica que ara la prioritat és que efectivament les seves clàusules es respectin: “El que ens toca ara en el pla sindical és intentar que aquest acord es compleixi, que sigui el menys impactant possible de cara al treballador, i que, si han de treballar en diumenges, millor que sigui un només, abans que dos, i que a la gent se li compensi econòmicament”.

De fet, el seu compliment desperta molts dubtes. “Hi ha empreses a les quals els importa tres pitos el que s'ha signat i estan implantant el que elles volen. Però això ja sabíem que anava a passar. Tampoc ens sorprendrem que hi hagi empreses que apliquin només allò que volen”, argumenta la Isabel. En aquest cas, a més, hi ha un agreujant del que ella mateixa alerta, perquè “és un document que no està en el BOE, ni al DOGC, amb la qual cosa moltes empreses et diuen que perquè han de fer cas d’una cosa que només està en un butlletí d'un ajuntament, que no té en un rang superior”.

De fet, ni dues setmanes després de l’entrada en vigència de l’acord, UGT va denunciar públicament a través d’Òscar López, secretari general de la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum (FESMC) de la UGT, el seu incompliment a empreses com Zara, Massimo Dutti, Caprabo-Eroski de l’Illa, Uniqlo, Party Fiesta, Humana i Celio.

Per altra banda, treballadores descontentes amb l’acord i decebudes amb l’actuació dels sindicats majoritaris, van decidir crear una plataforma per mobilitzar-se en contra, Stop Diumenges i Festius, la qual agrupa a persones que treballen en diversos comerços del centre, sobretot de grans empreses. Una de les seves integrants, que s’estima més no ser identificada en aquest reportatge, dependenta en una botiga de roba d’una gran multinacional, narra comvan començar: “En el moment que vam saber que s’havia signat l'acord entre la patronal, l'Ajuntament i la UGT, vam tractar d'informar-nos per veure si CCOO ens donava suport, però no vam tenir èxit. Vam preguntar a les nostres delegades si hi hauria algun moviment des de CCOO i ens van dir que no, i que a més s’adherien al pacte, per a suposadament supervisar que l'acord es complís”. Això, en aquest cas concret, va implicar una forta decepció, “em vaig sentir abandonada per CCOO i UGT, perquè se suposa que estan mirant pel bé del treballador, però ens han demostrat el contrari”.

Fuente: Carla Izcara | Alba Sud.

En aquest context, van decidir organitzar-se pel seu compte, “com vam veure que no teníem resposta de ningú, amb algunes companyes ens vam posar a esbrinar com es feia una manifestació i vam començar a moure'ns. Vam demanar permisos i vam muntar una primera mobilització el 22 d'abril”. Després van crear un perfil propi de la plataforma Stop Diumenges i Festius a Twitter, Instagram i Facebook, i van iniciar una recollida de signatures a Change.org, i “a poc a poc hem aconseguit més de cinc mil”, explica. Preveuen presentar-les a l’Ajuntament en una reunió sol·licitada ja a la seva alcaldessa, Ada Colau. La segona manifestació, convocada el 3 de juny, va tenir molta més participació, “i seguirem, no pararem”, assegura.

Per la seva banda, la CGT també s’ha mostrat contrària a la nova normativa. Per a l’Héctor Rustaraza, delegat d’aquest sindicat en el sector de comerç, “qualsevol acord que impliqui obrir més festius o diumenges el valorem negativament”. I afegeix que “els dies lliures són perquè els treballadors els descansin i, per tant, estem en contra de mesures que limiti encara més els drets dels treballadors o que augmenti la precarització laboral”.

Temes que preocupen laboralment

Un dels aspectes més qüestionat des d’una perspectiva laboral ha estat la clàusula de voluntarietat. Més enllà del seu compliment o no per part de les empreses, que ja genera desconfiança, diverses persones consultades que treballen al sector posen en dubte que pugui ser gaire efectiva. Això es deu al fet que, a la majoria de grans empreses del centre, molts contractes ja contemplaven treballar de dilluns a diumenge i, per tant, aquesta voluntarietat només es tindria en compte en el cas d’aquelles persones que en el seu contracte no estiguessin inclosos els diumenges. Així ho denuncia la representant d’Stop Diumenges i Festius: “hi ha moltes botigues en les quals hi ha una gran quantitat de contractes que són de dilluns a diumenge i, que, per tant, estan obligats a venir. I això implica que tampoc es cobrarà més per treballar en diumenge, perquè ja està contemplat dins del contracte”. Això mateix assegura al seu torn la Isabel Flores: comporta que “hauran de treballar sí o sí, i al damunt no cobraran més diners per fer-ho en diumenge”.

Aquest és el cas, per exemple, de l’Héctor Rustaraza, delegat sindical de la CGT. Tot i que el seu contracte és de dilluns a diumenge, fins ara eren molt pocs els dies a l’any que havia de treballar, “contemplàvem que algun dia de Nadal o algun festiu puntual treballaríem”. Però les condicions han canviat, argumenta, “ja no estem parlant de vuit o nou festius a l’any laborables. Ara, en ampliar el número de festius d’obertura, la quantitat d’aquests dies que s’han de treballar són molt més”. 

Aquesta situació s’explica, en part, pel fet que al sector comercial hi ha diversos convenis col·lectius d’aplicació, com el del tèxtil o el de grans magatzems, amb vàries situacions i, a més, dins d’una mateixa empresa, segons el moment de contractació, pot ser que persones que compleixen una mateixa funció tinguin condicions contractuals molt diferents. Això explica el temor de moltes treballadores i treballadors, perquè el problema no és si hi ha capacitat o no per fer complir la clàusula de voluntarietat, és que per a molta gent ni tan sols aplica.

De la mateixa manera, es posa en dubte que l’acord pugui generar de forma significativa més contractació. “Per l’experiència que tenim – conta la Isabel Flores–, l’ampliació que es va fer a diumenges i dies festius no va afavorir més contractació, just per cobrir vacances i ja està. No va haver-hi una contractació explícita per als diumenges d'obertura. Per això, d'entrada, fe no li tinc”. En aquesta línia, des del moviment veïnal hi ha els mateixos dubtes. L’Elisenda Coll, de l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic, creu que “les grans superfícies no ampliaran el seu personal”. En Pere Mariné, de la FAVB, tot i assegurar que l’acord s’haurà de valorar amb el temps, comparteix el temor que “no servirà per crear gaires llocs nous de treball”. Mariné a més afegeix que “els que treballen en aquests moments no veuran més dignificat el seu lloc de treball, sinó que patiran més pressions”.

Font: Carla Izcara | Alba Sud.

Així mateix, hi ha també la inquietud que dificulti encara més la conciliació entre la vida laboral i la personal. Per a la representant de la plataforma Stop Diumenges i Festius, amb dues criatures petites, la situació és preocupant: “Jo treballo de dilluns a dissabte, i ara imagina't que hagi de treballar un diumenge i a canvi em donin un dia de festa entre setmana. Què faig jo si els meus fills estan a l’escola?”. Per la seva part, la Isabel Flores reafirma aquesta mateixa preocupació: “És curiós que hàgim dit que estem a favor de la conciliació, i hem fet campanyes a favor de la conciliació, i que ara estiguem en un acord en el qual la conciliació brilli per la seva absència. Perquè al final la conciliació ens l'estem saltant a la torera”.

De fons, el que més inquieta a les treballadores i treballadors del sector és que aquest acord no sigui més que un primer pas d’una desregulació total, com explicita la representant de la plataforma Stop Diumenges i Festius: “Si hi ha venda i els va bé, sabem que això acabarà com a Madrid, que obren tot l'any. Igual van començar amb uns mesos i ja després van obrir tot l'any. Cal aturar-ho”.

Fre d’emergència davant la turistificació

La reforma de la normativa d’horaris comercials a Barcelona és una mala notícia. Aprofundeix en una dinàmica de reactivació turística que reforça la turistificació de la ciutat, i que cada cop ens fa més vulnerables davant les múltiples incerteses (sanitàries, climàtiques, energètiques o geopolítiques) que viu aquesta activitat. A més, reforça la congestió i massificació de zones molt turistificades on la vida quotidiana s’està fent cada cop més complicada. La mesura tampoc contribueix a millorar les condicions del petit comerç de proximitat, que viu en estat d’alerta per si les condicions de l’obertura s’arriben a ampliar.

La ciutat es modela i modifica progressivament al ritme, demandes i interessos de grans grups de pressió econòmics, que han trobat en Jaume Collboni, primer tinent d’alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona, la veu que està donant forma a les seves demandes. Per tant, els canvis en les possibilitats o no que el comerç pugui obrir diumenges i festius no és un fet anecdòtic, ni afecta només a les plantilles d’aquestes empreses, configura l’espai on vivim i que, en aquest cas, agreuja la seva turistificació. És una de les moltes mesures que, pas a pas, fan que perdem la ciutat en benefici de les grans empreses.

Es turistifica i es fa amb un model laboral basat en la precarització dels seus treballadors i treballadores. Si en el sector ja es vivien males condicions laborals en diversos àmbits, ara se li afegeix que en les activitats comercials d’una part de Barcelona s’incrementarà el nombre de diumenges i festius que s’haurà de treballar. Les persones del sector expressen temor i indignació davant el risc que se’ls incrementi la càrrega de feina, pateixin més fatiga per les dificultats de descansar i es dificultin les possibilitats de conciliació de la vida laboral i personal. La reforma no fa sinó donar més eines a l’empresariat per flexibilitzar la força de treball, per tal de poder-la fer servir quan li faci més falta, en funció de les oscil·lacions de la demanda.

La posició dels sindicats majoritaris ha estat intentar reduir l’impacte de la reforma, limitant el seu abast i pactant clàusules socials per tal d’afavorir l’increment de la contractació, reduir els seus impactes més negatius i poder-ne fer un seguiment. Aspiren a convertir el nou acord en un àmbit d’intervenció sindical en un context en el qual, probablement és cert, s’anava a aplicar, estiguessin o no d’acord els sindicats. El problema és que la capacitat de control i incidència és en realitat molt limitada, i més davant una patronal acostumada a l’incompliment de convenis i a forçar la legalitat. La mateixa UGT denunciava ni tan sols dues setmanes després de l’aplicació de la nova normativa el seu incompliment per part de diverses empreses. Les expectatives de creació de nova ocupació és molt limitada i només el temps, i Barcelona Activa, dirà, si pot i té accés a la informació, quin impacte ha tingut. Per altra banda, l’efectivitat de les clàusules socials pactades queda també molt en entredit per la pròpia realitat del sector, quan molts treballadors i treballadores ja tenen contemplat en els seus contractes la disponibilitat per treballar de dilluns a diumenge. Sobre la negativa a un acord plana també el risc d’una pressió encara major de les grans empreses i que duguin qualsevol mena de restricció als tribunals. Però continuarem acceptant un xantatge que precaritza dia a dia la vida i el treball d’una part de la població?

Acceptar la reforma d’horaris comercials i no convertir-la en un marc d’impugnació a un model de ciutat i de treball basat en una turistificació cada cop més intensa té el risc de donar per feta aquesta configuració, que s’imposa al dictat de les demandes de les grans empreses. Si la contrapartida a la marca Barcelona és un treball sense drets, millor escoltem i fem cas dels crits indignats de les treballadores que diuen: “Stop diumenges i festius”.