Durant les primeres dues setmanes de juliol es va dur a terme a la Vall d'en Bas (Garrotxa, Catalunya) un camp de treball juvenil dedicat a les rutes dels maquis. Durant quinze dies, joves de 14 a 17 anys de diferents punts de Catalunya van participar en una activitat de lleure educatiu no formal. El fil conductor era la recuperació de la memòria democràtica i la història de la resistència guerrillera contra el franquisme durant els primers anys de la postguerra espanyola.

Aquest camp de treball s'emmarca dins de l'oferta JoveCat, de la Generalitat de Catalunya, que consisteixen en activitats de voluntariat amb l'objectiu de fer treballs per a la comunitat on cada participant es compromet de forma individual o col·lectiva per contribuir desinteressadament en un projecte comunitari (d'interès cultural, patrimonial, ambiental, social, arqueològic, etc.) a canvi de pernoctació, manutenció i de poder participar en una activitat organitzada de lleure educatiu.

L'organització li correspon a la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i està gestionada per empreses, entitats i associacions juvenils. En aquest cas, la proposta i l'organització del camp va venir de la mà d’Arriant Formació i Lleure SLU. Aquesta ésuna empresa de treball associat amb seu a Olot (Garrotxa) que des de fa dotze anys es dedica a organitzar casals d'estiu, colònies, cursos de formació. Ho fan impulsant el treball autogestionat, assembleari i democràtic, on els mateixos joves són responsables de les decisions i es corresponsabilitzen dels objectius del camp de treball.

Arriant va impulsar, entre altres activitats a la Garrotxa, aquest campament de treball, dedicat a la lluita guerrillera dels anys quaranta contra Franco i, sobretot, a les rutes que els resistents utilitzaven per infiltrar-se clandestinament des de França amb el propòsit de derrocar el règim franquista i recuperar les llibertats populars, la democràcia i la República a Espanya.

Font: Arriant.

Per a Arriant no és la primera activitat relacionada amb memòria històrica: temps enrere va organitzar un camp de treball dedicat a les rutes de l'exili republicà de 1939, treballant els passos fronterers per on centenars de persones van fugir arran de la derrota de l'Exèrcit Popular de la República i la caiguda de Catalunya davant l'ofensiva de l'exercit colpista de Franco i els seus aliats nazis alemanys i feixistes italians.

La idea de dedicar un camp de treball a les rutes del maquis sorgeix, ens explica l’Albert Serra, administrador d'Arriant, “de la convivència dins l'espai del Centre Social Núria d'Olot amb l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya (que hi té també la seva seu) i de tots els projectes que aquesta entitat de memòria històrica ha dut a terme per recuperar la història del maquis a Catalunya i sobretot el treball al voltant de la figura de Francesc Serrat Pujolar "Cisquet", un guerriller antifranquista nascut a Olot l’any 1921 i afusellat a Barcelona el 1946”. Un dels projectes emblemàtics d’aquesta entitat de memòria durant el període de 2019 a 2022 ha estat la recuperació i senyalització dels camins que els guerrillers utilitzaven en les seves infiltracions i les diferents rutes clandestines que els duien a Barcelona o que connectaven amb la resta d'Espanya. Una d'aquestes rutes, entre Prats de Molló i Manlleu, passava precisament pel costat de l'equipament on es va fer el camp de treball a Falgars d'en Bas (la Vall d'en Bas). La casa de colònies esdevenia un indret únic per explicar i recrear la història de la guerrilla antifranquista.

L'objectiu inicial del camp de treball era que els joves participants recorreguessin un dels trams del camí, concretament entre Sant Miquel de Castelló i el coll de Cabrera, per a millorar-lo i marcar-lo. Però conèixer la ruta va esdevenir també el fil conductor de tot un seguit d'activitats que tenien com a finalitat que els joves coneguessin una història del passat, la de la lluita guerrillera dels maquis per la recuperació de la democràcia. Una història que havia quedat dissortadament perduda dins del context d'oblit voluntari que la transició a la democràcia, acabada de sortir de la dictadura franquista, va convertir en ideologia oficial i que aquesta activitat d'oci estiuenc volia esmenar.

Font: Arriant.

La preparació inicial de les activitats per part d'Arriant va tenir el suport i assessorament de membres de l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya. La novetat de la proposta implicava un repte important. Es tractava de combinar una activitat de lleure educatiu d'estiu per a joves amb una història d'un passat recent, marcada per la violència de la guerra, la derrota de l'alternativa democràtica que representava la República, la resistència i la lluita armada contra el feixisme i l'opressió d'un dictadura ferotge que es va estendre durant quasi quaranta anys. Com va quedar pales en la primera trobada dels joves participants amb els membres de l'Amical aquesta història els era absolutament desconeguda. El maquis no havien estat la motivació per apuntar-se al camp de treball i, majoritàriament, ni a la família ni a l'escola, havien sentit parlar d'aquells fets del nostre passat recent. Omplir el temps de les llargues vacances escolars havia estat la principal raó de les famílies per enviar als seus fills i fillesa les muntanyes de la Garrotxa a caminar pels antics passos dels resistents contra Franco. Així i tot, s'obria una finestra d'oportunitat única per experimentar en el terreny, sempre complicat, de la memòria històrica sobre el passat recent i les activitats lúdic-turístiques, en aquest cas concret per a joves. A partir de la xerrada inicial, posant el context històric van començar les activitats pròpies i variades del camp de treball.

Es tractava que els joves es posessin a la pell dels guerrillers i del que suposava la dura vida a la muntanya, perseguits per les forces de l'ordre del règim franquista i amb el perill constant de ser delatats, detinguts i assassinats. També dels riscos que corria la gent que els hi donava ajut, col.laborant com a enllaços i establint cases de suport. Així la primera activitat va ser la construcció d'una barraca com les que feien els guerrillers en els seus campaments clandestins. Hi van participar activament tots els nois i noies, i durant els treballs de construcció se'ls hi anava explicant els aspectes més quotidians de la vida dels maquis a les muntanyes, el sentit d'aquella presència a la comarca de la Garrotxa i del context històric en què van succeir aquells fets (postguerra, repressió, guerra mundial, lluita contra el nazisme a França i les esperances dels exiliats en la recuperació de la República i un retorn proper a les seves llars). A les nits també van veure pel·lícules que il·lustraven la temàtica guerrillera, com "Silencio Roto" de Montxo Armendáriz i el documental "Cisquet i el seu germà" de Marc Planagumà, sobre la vida de Francesc Serrat Pujolar i produït per l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament d’Olot. També van haver de preparar petites exposicions orals adreçades a la resta de participants, cercant informació històrica a les xarxes.

L'activitat principal, i que va generar més entusiasme, va ser la realització d'un audiovisual de deu minuts produït pels mateixos joves on explicaven de forma teatralitzada els fets històrics succeïts al voltant de la lluita guerrillera. El petit documental, amb accions ficcionades i entrevistes dutes a terme pels nois i noies, és un dels resultats més valuosos del camp de treball. Cristal·litza en un producte concret un aprenentatge fet a partir de l'experiència de posar-se a la pell dels maquis i recrear personalment les vivències d'aquells moments històrics. No es volia obviar res: l'alegria dels moments de joia i l'esperança en la victòria, però també les penúries de la vida a la muntanya i les tragèdies amb les quals aquesta aventura podia acabar.

Font: Arriant.

En el transcurs dels treballs al voltant de les rutes i les recreacions es va poder debatre sobre els objectius i valors ètics i polítics que impulsaven aquella lluita, les contradiccions i dilemes que va implicar el recurs a la violència i a les armes en aquell context històric i polític que explica que joves, poc més grans que ells, prenguessin la decisió de jugar-se la vida, i en molts casos perdre-la, per una causa que van considerar més gran i valuosa que que la seva mateixa existència.

Un repte i dificultat important durant els dies que va durar el camp de treball era connectar el sentit i valors d'aquelles lluites del passat amb les preocupacions actuals: la democràcia, la llibertat, la igualtat social, la solidaritat, els drets dels treballadorsi treballadores, el respecte a la diversitat, els drets de les dones... Valors, defensats també per aquells lluitadors, i que avui encara són vigents i en molts casos encara pendents de ser totalment realitzats. Donar actualitat i vigència a les velles lluites d'emancipació humana ha estat un dels objectius d'uns dies en què aquests joves han pogut viure l'aventura de conèixer i recrear les vides dels guerrillers antifranquistes.

Per a en David Pérez Arias "Pato", un dels monitors, el camp de treball "ha estat un punt d'inflexió crucial i segurament marcarà pels joves un abans i un després". "Joves que no tenien cap referència sobre aquests esdeveniments històrics -ens explica- han adquirit un coneixement rellevant sobre aquests fets". Viure durant uns dies en els llocs on va succeir tot plegat i posar-se a la pell dels protagonistes han estat un aprenentatge vivencial que difícilment oblidaran. Haver de ser ells mateixos qui produïssin el documental i fer els guions que il·lustren la història d'aquells temps ha estat un recurs pedagògic molt potent per a assolir uns coneixements històrics que en l'entorn escolar no s'expliquen o es fa en uns contextos més àrids i allunyats de la realitat i on, per tant, és més difícil fixar-los.

L'experiència, que des d'Arriant volen donar continuïtat en anys vinents, resseguint d'altres trams de la ruta i millorant la qualitat de les experiències realitzades aquest 2022, obre un camp interessant per connectar la gent jove amb la memòria democràtica i la nostra història recent en un context d'experiència lúdica i vivencial. Aquest és un repte important, que com ens recorda el professor i activista de la memòria democràtica, Enrique Díez Gutiérrez "molts joves estudiants saben més de Hitler que de Franco, i de l'holocaust que de les fosses del franquisme en el seu propi país".

Des d'una mirada més amplia, el camp de treball sobre les rutes del maquis ens obre una perspectiva molt rica dins de l'àmbit de la memòria històrica en el marc de les propostes del lleure educatiu i dels turismes de proximitat per a joves. Un lleure educatiu a l'estiu que, combinat amb el contacte amb la natura, una aproximació crítica a la nostra història recent i un context obert de reivindicació d'uns valors democràtics obren un horitzó interessant d'alternatives turístiques enriquidores, d’un gran valor emancipatori, no consumistes ni alienants, que cal explorar en el futur. La centralitat de l'element pedagògic i creatiu li dona a l'experiència del camp de treball de les rutes del maquis un valor ètic enorme.  Com explicava un dels joves participants: “la meva experiència en aquesta camp ha estat molt bona, he pogut aprendres coses que desconeixia sobre la lluita dels guerrillers i tot el que feien quan entraven des dels Pirineus francesos per enderrocar el feixisme a Espanya. També les excursions per la Serra de Cabrera cercant els camins de pas per on els maquis passaven portant armes i queviures a les bases del territori espanyol. Tot plegat ha estat per a mi una experiència única”.