Dit sia sense embuts: Ens equivocarem els que, en el període més dur de la pandèmia de la COVID-19, vam suggerir que en el turisme global –i, particularment, en el monocultiu turístic balear i pitiús– alguna cosa important canviaria en arribar la "normalitat postpandèmica". És cert que, com l'alegria a casa dels pobres dura poca estona, en la mesura que es començava a reactivar la maquinària de la turistificació, ens veiérem obligats a canviar el pronòstic. Deixarem de parlar de suposades "oportunitats", i ressorgí el concepte de "riscos".

Però ara, a l'inici de la tardor, nose m'ocorre altra cosa que recórrer a la celebèrrima frase de la pel·lícula Blade Runner "I've seen things you people wouldn't believe..." [He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida...], pertal de descriure el que ha succeït l'estiu de 2022. Certament, és mal de creure la revifada sociopàtica del turisme a les Illes Balears.

Basta recordar dues informacions de premsa per a fer-nos al cas del que ha succeït aquest estiu:

1. "Balears tanca el mes d'agost amb un 75% més de turistes que en el mateix mes de fa 20 anys. Tot i que les xifres definitives encara no es coneixen, i només hi ha dades provisionals, l'evolució de la temporada fa preveure que la Comunitat acabarà 2022 amb més turistes que en 2019, any en què van arribar 16,5 milions. Vint anys abans, en ple debat sobre la desestacionalització, van arribar a les Illes 9,4 milions de visitants".

2. "El centre de control d'Enaire a Palma registra al setembre gairebé un 1% més de vols que en 2019". No cansaré el lector/lectora amb més dades del nombre de turistes, però si em sembla imprescindible apuntar la següent informació: "Mallorca va suportar al maig la mateixa població que en els estius de fa una dècada". Amb tot plegat, hom ha de concloure que la tendència al creixement de turistes sembla imparable. L'advertència de la gran aturada turística per mor de la pandèmia no ha servit per a res.

A partir d'aquí, l'estiu de 2022 ha sigut un altre estiu de déjà-vu: xerrameca sobre si la saturació turística és objectiva o una sensació (l'única novetat ha sigut que el responsable autonòmic de Turisme i Treball afirmà que "la classe treballadora 'fuig' del debat sobre la massificació turística" sic!); la sempre recurrent disputa entre empresaris hotelers i d'habitatges vocacionals sobre qui té més responsabilitat en l'escreix de turistificació; com cada estiu pre negociació de conveni col·lectiu d'hostaleria, declaracions empresarials contradictòries sobre la rendibilitat econòmica de la temporada 2022; plena ocupació laboral, amb allargament de les cues de treballadors i treballadores pobres a les portes de les entitats socials i dels serveis socials públics; un estiu més en què Les Kellys han rebut novament promeses, però cap compliment de la seva taula reivindicativa (singularment tot el que fa referència a la regulació de la càrrega de treball); la negació fàctica –via preus– del dret a un habitatge digne, un altre estiu, ha esdevingut en una crisi de legitimitat del sistema (declaracions com les de la presidenta de l'Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears en les que reivindica prioritzar la construcció de més aparcaments, incrementar el nombre de taxis, i millorar la xarxa de carreteres de les illes, a la construcció d'habitatges de protecció oficial, és una bona prova del que pensen les elits sobre el dret a l'habitatge).

Ara bé, a parer meu, l'estiu de 2022 ha sigut quelcom més que un retorn a la sociopatia turística. Han succeït tres qüestions força rellevants per al pensament turístic crític:

Primer. El Comitè d'Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears ha presentat l'informe anual 2021-2022 que, entre altres moltes coses, proposa que "no només cal plantejar amb urgència una substitució tecnològica per tal que els mitjans de transport cap a les illes generin zero o gairebé zero emissions sinó que també cal reduir el flux de visitants que, a més, generen un gran volum d'emissions durant es seves estades (desplaçaments interns, consum de recursos que han de ser importants, generació de residus, consum energètic, etc.)". La ciència ha parlat amb tota claredat!

Segon. S'ha obert el debat social –amb gran repercussió mediàtica– sobre la promoció turística pública. Aquest és un assumpte cabdal, i, alhora, complex. L'ingent negoci de la promoció turística és extraordinàriament opac, i, en moltes ocasions, està vorejant la il·legalitat. Vegeu, a tall d'exemple, el que diu l'informe de Greenpeace en el que analitza les subvencions d'ajuntaments i comunitats autònomes al sector aeri que opera en els aeroports de la península Ibèrica:

"La Unión Europea ha determinado en varias ocasiones que las ayudas directas a las compañías aéreas son ilegales, salvo que sean declaradas Obligación de Servicio Público (OSP) o circunstancias especiales como el COVID-19. Dichas ayudas directas vulneran la directiva europea sobre libre competencia, ya que benefician de forma injusta a unas empresas aéreas sobre otras. Sin embargo, para esquivar dicha prohibición se han puesto en marcha argucias legales para camuflar estas subvenciones. El mecanismo preferido es el «patrocinio publicitario», por el que se licitan ayudas que no subvencionan el billete ni pagan a las compañías por las rutas establecidas, sino que pretenden que el importe de las ayudas se destine a campañas de promoción turística de aquellas ciudades o comunidades que aportan la subvención".

La demanda de transparència sobre la totalitat de la promoció turística pública i la reivindicació de "ni un cèntim públic per a promoció turística!" haurien de revifar amb força.

3. Tercer. Potser la qüestió més important: la mobilització a Palma (Mallorca) entorn del #WorldTourismDay=CollapseTourismDay va ser un èxit de participació. No era, després de la desmobilització postpandèmica, fàcil. Ngg wa Thiong'o afirma que "el triomf final d'un sistema de dominació s'aconsegueix quan el dominat comença a cantar-ne les virtuts" (2017: 73-74). La mobilització al carrer és la clau per palesar que en som molts més dels que ells volen i diuen els i les que no li cantem les virtuts a aquest model turístic.