El seminari tenia com objectiu contribuir a l’anàlisi de les transformacions del treball vinculades a la reactivació turística a Barcelona. Malgrat la localització de l’estudi, la ciutat esdevé un laboratori per comprendre els possibles canvis del treball turístic a escala global. Per aquest motiu, van assistir persones tant de Barcelona com d’altres ciutats europees i llatinoamericanes.

La intervenció inicial va estar a càrrec de Raoul Bianchi, docent i investigador de la Manchester Metropolitan University, per tal d’oferir una perspectiva global al que està ocorrent a Barcelona. La presentació de Bianchi tenia per títol “Turisme, capitalisme i mutacions del treball en la era de les policrisis”. Després d’una breu introducció teòrica sobre quins són els mecanismes que empra el capitalisme a través del turisme per tal de generar plusvàlua, va procedir a l’anàlisi de la situació actual i es detecten quatre tendències principals. En primer lloc, hi ha una menor inversió estrangera directa respecte l’any 2019 i la que es fa, en la seva majoria, és a països “desenvolupats”, aquells anomenats “territoris segurs” pels fons d’inversió. En segon lloc, es tracta d’una crisis diferenciada, atès que les grans multinacionals han aconseguit estalviar capital mentre que les petites empreses s’ofeguen i la qualitat del treball es devalua. Pel que fa a l’orientació de les empreses turístiques, hi ha una major aposta pel turisme de luxe, fet que ja intuíem a l’abril quan en una entrevista advertíem que “el turisme tendeix a l’elitisme, però no hi ha rics per tothom”. Finalment, al sud d’Europa s’ha detectat una falta de mà d’obra generalitzada que s’ha traduït en un augment de la sobrecàrrega de treball i pressió en el personal restant.

Per acabar la seva presentació, Raoul Bianchi alertava de la tendència a la automatització i la digitalització i plantejava la qüestió de si el treball emocional serà capaç de resistir a aquesta dinàmica. També exposava com, en el cas del sector turístic, aquest procés afectaria a un terç de les funcions i aproximadament al 60% de les ocupacions.  

Després d’aquesta introducció general, es va procedir a analitzar el cas de Barcelona a partir de la investigació que hem realitzat des d’Alba Sud durant aquest 2022. En primer lloc, cal recordar que hi ha múltiples factors que fan que el treball turístic sigui estructuralment precari, com són les dinàmiques de funcionament de l’activitat turística, els canvis en la composició del capital i organització empresarial i les relacions desiguals de poder entre capital i treball. Així mateix, hi ha una sèrie de mecanismes que utilitzen les empreses capitalistes per devaluar el treball.

Seguidament vam plantejar dues preguntes que han sigut els eixos vertebradors de la investigació: què va passar amb el treball turístic durant la pandèmia  i quines tendències es dibuixen durant la reactivació turística. Principalment, durant la pandèmia es va registrar una gran caiguda de l’activitat i en conseqüència del treball turístic. D’una banda, es van mantenir algunes plantilles gràcies als mecanismes de protecció públics (ERTEs), però no van protegir aquells sectors més precaritzats. D’altra banda, va haver un abandó de l’activitat i moltes persones es van traslladar a altres sectors laborals menys vulnerables. Un cop passada l’època més restrictiva de la pandèmia, el turisme va iniciar la seva recuperació, la qual ha sigut molt potent i ha vingut acompanyada d’un encariment del servei. D’altra banda s’han constatat una sèrie de tendències. La primera d’elles, coincideix amb les alertes d’en Raoul sobre l’acceleració de canvis tecnològics i la falta de personal, que ha afectat en termes de deteriorament de les condicions de treball i una major precarització. També hi ha hagut una accentuació de les lògiques de flexibilització del treball i un augment de la polivalència. Relacionat amb els mecanismes de flexibilització, malgrat la Reforma Laboral de 2021, hi ha un intent per part de les empreses d’incomplir la nova legislació. A més, hi ha un augment del treball informal en algunes activitats com la neteja a habitatges d’ús turístic. Finalment, també hi ha hagut una disminució de costos salarials amb una pèrdua del poder adquisitiu pels treballadors i treballadores. Així doncs, tot això es tradueix també en una pèrdua de qualitat del servei.

Per complementar aquesta darrera exposició, vam voler llegir-la des d’una perspectiva de gènere. En primer lloc, és fonamental conèixer que partim d’una desigualtat social per raons de gènere i d’una divisió sexual del treball, a la que a la dona se l’assignen les tasques de cura i neteja. Aquestes desigualtats i discriminacions, si les traslladem a l’empresa turística, veiem com a més de reproduir els rols tradicionals de gènere, li treu profit. Un d’aquests mecanismes és l’organització de la composició laboral a partir de la naturalització d’aquestes desigualtats socials, ja sigui per raons de gènere, classe, edat, raça, aparença física, etc.  

Seguidament i recuperant les preguntes d’investigació, recalcar com el 2020 moltes dones van quedar desemparades perquè treballaven al sector turístic en posicions molt precàries o des de la informalitat. A l’escenari de la reactivació, les perspectives no són de millora de drets, sinó tot el contrari, perquè com s’avançava anteriorment, hi ha un augment del treball informal, la majoria del qual duen a terme dones immigrants sense organització sindical. En segon lloc, els col·lectius amb pitjors condicions, molts d’ells feminitzats, actualment són més vulnerables i la Reforma Laboral no ha aconseguit combatre un dels punts més crítics com les externalitzacions.  

Malgrat estem en una situació d’alarma, l’Ajuntament de Barcelona el 2017 va iniciar el projecte dels “Punts de Defensa de Drets Laborals” (PDDL), un servei municipal d’assessorament gratuït, universal i personalitzat a totes les persones que tinguin alguna consulta de tipus laboral. Aquest servei, que ens presenta Alfons Hernández, tècnic coordinador d’Horta-Guinardó a la Direcció de Desenvolupament de Proximitat de Barcelona Activa, Ajuntament de Barcelona, va multiplicar per cinc la seva demanda a partir de 2020. 

Per concloure el seminari, Giulia Pescosolido, advocada del PDDL va oferir una cronologia de les consultes que rebien abans, durant i després de la pandèmia de COVID-19. L’any 2018 havien registrat de mitja unes cinquanta atencions al mes i la majoria eren sobre dubtes respecte el contracte. Amb l’arribada de la COVID-19 el servei va pràcticament saturar-se i sobretot van oferir informació sobre les prestacions d’ERTE i van ajudar amb gestions administratives, Pescosolido recorda que semblaven “una centraleta”.  Després de dos anys, la Giulia lamenta que sembla que hi ha “una tornada als inicis”, perquè malgrat hi ha hagut una disminució de la contractació temporal, això no s’ha traduït en un augment de drets laborals. Actualment les consultes més habituals són sobre reclamacions de la categoria professional, dificultat per concretar les vacances i unafalta de compliment dels descansos setmanals i diaris, sobretot en el sector de la restauració. Així doncs, des dels PDDL també es detecten algunes de les tendències que ja s’alertaven a les intervencions anteriors.