19-01-2023
Colòmbia: Explotació sexual comercial de nenes, nens i adolescents en un context turístic
Carla Izcara & Ernest Cañada | Alba SudLa Fundació Renacer, a Colòmbia, treballa per a la prevenció de l'explotació comercial sexual de nenes, nens i adolescents. La seva labor s'ha convertit en referent internacional a partir de la seva estratègia “La muralla soy yo” a Cartagena d’Índies, un dels destins turístics punters del país.
Crédito Fotografía: Cartagena de Indias, Colombia. Imagen de Neidy Giraldo en Pixabay.
ECPAT neix al nord de Tailàndia l’any 1990 com una campanya global per “acabar amb l’explotació sexual infantil”. Aquesta xarxa agrupa diferents organitzacions en el món per a generar coneixement i treballar al costat de governs, institucions, sector privat i la societat civil amb aquesta finalitat. Des d’ECPAT s'han organitzat tres congressos globals: el primer es va celebrar a Estocolm el 1996, cinc anys després a Yokohama i l'últim, a Rio de Janeiro, el 2008. A partir de la “Declaració de Rio de Janeiro i Crida a l’Acció per a prevenir i aturar l’explotació sexual de nens, nenes i adolescents” l'explotació sexual de nens, nenes i adolescents es defineix com la “utilització de persones menors de 18 anys en activitats sexuals, eròtiques o pornogràfiques per a la satisfacció dels interessos i/o desitjos d'una persona o grup de persones, a canvi d'un pagament o promesa de pagament econòmic, en espècies o qualsevol altre tipus de regalia per a la persona menor d'edat o per a una tercera persona”. Així, treballen per a combatre aquest problema des de diferents angles, inclosos els casos de matrimonis forçats, i, per descomptat, quan tenen lloc en el context de viatges i turisme.
Dins de la xarxa ECPAT hi ha actualment 122 organitzacions de la societat civil a 104 països, de les quals destaquem el treball de la Fundació Renacer a Colòmbia, coneguda internacionalment pel seu projecte “La muralla soy yo” i pels seus més de 34 anys de feina. A més, Colòmbia és el representant d'Amèrica Llatina en el secretariat internacional d’ECPAT.
Fundació Renacer
La Fundació Renacerté els seus orígens a la ciutat de Bogotà, Colòmbia, quan un grup de professionals voluntaris l’any 1988 van començar a “donar suport al treball que feien les germanes Adoratrius amb dones en prostitució”, relata en Nelson Rivera, subdirector d'atenció integral de la Fundació. Després de cinc anys de treball conjunt, que es basava, segons explica el Nelson, a “conèixer a aquestes dones, entendre les seves necessitats i ajudar-les a sortir de la situació de prostitució”, descobreixen que “hi ha molts nens, nenes i adolescents en la prostitució en el centre de Bogotà”, fins a “24.000 nens”, creu recordar el Nelson. Atès que la congregació religiosa s'havia especialitzat en l'acompanyament a dones, el grup de persones voluntàries va decidir separar-se de la congregació i van constituir la fundació formalment el 1993 per a “generar alternatives per a aquests nens i nenes”, conclou Nelson. Més tard, l’any 1997, van iniciar el programa d'atenció a Cartagena d'Índies i el 2019 a Riohacha, totes dues ciutats turístiques de Colòmbia.
Criatura dibuixant. Imatge d'Alexander Dummer a Unsplash
Actualment, la Fundació Renacer té el propòsit “d’erradicar l'explotació sexual comercial de nens, nenes i adolescents (ESCNNA) en totes les seves modalitats”, indica Yefry Castro, coordinador l'àrea de prevenció de la Fundació a Cartagena. Així i tot, el Nelson explica que en aquests moments estan “reprenent l'atenció a dones adultes sota la categoria de violència per raons de gènere” i això “pot o no incloure el tràfic de persones i l'explotació sexual”, aclareix.
L'ESCNNA i el turisme
L’ESCNNA en el context de viatges i turisme es produeix quan una persona o persones “es traslladen dins del seu país o cap a l'estranger i sol·liciten contacte sexual amb nens i adolescents i amb freqüència recorren a serveis turístics d’allotjament o transport” (Fundació Renacer, 2011: 17).
Amb base al treball a Cartagena d'Índies, ciutat on el turisme té molt pes, Renacer detecta una clara relació entre turisme i explotació sexual infantil i comença a treballar amb UNICEF per a prevenir aquestes situacions. A partir de la identificació dels actors que participen en el sector turístic, conclouen que “hi ha una necessitat de fer un treball de prevenció més estès, no només focalitzat en les víctimes i les seves famílies, sinó centrat en aquests altres actors que tenen un altre tipus de responsabilitat”, explica el Nelson. Així mateix, en Yefry destaca la importància d'ampliar la xarxa d'actors implicats, perquè “l'explotació sexual ha estat naturalitzada i s'ha entès com una forma de supervivència”. D'aquesta manera, un dels objectius principals del projecte a Cartagena és “identificar i transformar els imaginaris culturals i les maneres de fer dels actors vinculats al turisme” (Fundació Renacer, 2011: 18).
Dins de les tres àrees principals de treball de la Fundació “la prevenció, la recerca i l'atenció directa a les víctimes”, enumera Castro, destaquem, en primer lloc, la seva participació com a representant local del segell internacional The Code i l'estratègia promoguda per Renacer Cartagena “La muralla soy yo”. Ambdues amb l’objectiu de prevenir l’ESCNNA en relació amb el turisme i la creació d’entorns segurs a la ciutat de Cartagena des de 2009.
Muralla de Cartagena. Imatge de Makalu a Pixabay
The Code
El Codi de Conducta per a la Protecció de nens i nenes de l’explotació sexual en Viatges i Turisme The Code, és “un segell de responsabilitat social i empresarial on empreses com hotels, bars i restaurants es comprometen a generar unes estratègies per a protegir els nens i les nenes dins dels seus establiments, però també dins de les seves cadenes de subministrament, amb els seus proveïdors”, exposa Yefry Castro. Es tracta de l'única certificació internacional en aquesta temàtica i compta amb el suport de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), UNICEF i ECPAT Internacional. Tota empresa que s'uneixi a The Code ha de complir sis criteris. En primer lloc, establir una política i procediments contra l'explotació sexual de les nenes i nens en el seu entorn d'operació, seguida d'una formació al personal sobre els drets infantils, la prevenció de l'explotació sexual i com denunciar els casos sospitosos. En tercer lloc, s'ha d'incloure una clàusula en els contractes de tota la cadena de valor que estableixi una política comuna de repudi i tolerància zero de l'explotació sexual dels nens i nenes. Així mateix, tenen l'obligació de proporcionar informació als seus clients sobre els drets dels infants, la legislació penal i com denunciar els casos sospitosos. En cinquè lloc, han de secundar, col·laborar i comprometre a les parts interessades en la prevenció de l'explotació sexual infantil. Finalment, s'informarà anualment sobre l'aplicació dels sis criteris del Codi.
Per a la implementació d'aquests criteris, es contempla el suport de les organitzacions locals representants i, en el cas de Colòmbia, l'entitat a càrrec d'implementar la certificació és la Fundació Renacer.
La posada en marxa del segell a Colòmbia va començar l’any 2009 a Cartagena amb l’ajuda de la Fundació Renacer i la Corporació Turisme de Cartagena d’Índies, organització mixta de caràcter civil formada per l'Alcaldia de Cartagena, la Cambra de Comerç i altres associacions empresarials del sector turístic. Encara que a l'inici va ser complicat perquè “no veien la necessitat de vincular-se, perquè ells afirmaven que això no passava als seus hotels” (Fundació Renacer, 2011: 79). No obstant això, més tard va començar a haver-hi “pressió de grup entre ells”, a més que “formar part de The Code dona cert estatus i reconeixement i és un avantatge competitiu”, explica el Nelson. A això, Sergio Rivera, professional de prevenció, afegeix que “cada vegada els empresaris reconeixen més l'enfocament de la sostenibilitat”, en el sentit ampli de la paraula i han “d’identificar els riscos socials cap a les comunitats d'acollida”.
La muralla soy yo
Aquesta estratègia neix el 2009 i té com a objectiu “orientar, comunicar, informar i sensibilitzar a la societat de Cartagena” (Fundació Renacer, 2011: 64). Aquest procés, com relata Yefry, va ser resultat del treball conjunt entre “la Corporació, la policia, l'àrea de turisme, la Fundació Renacer, l'Institut Colombià de Benestar Familiar, l'alcaldia i els gremis”. La idea del nom sorgeix de la muralla que envolta Cartagena, construïda en el segle XVII per a protegir la ciutat. Avui dia, com expressa en Yefry, “aquestes muralles no són pedres sinó persones que protegim els nens, nenes i adolescents”.
A diferència de The Code, “la muralla té un abast més general”, apunta el Yefry. En el cas de The Code, solament es poden certificar empreses formals com bars, restaurants, agències de viatge o allotjaments. En canvi, aquesta estratègia de prevenció inclou altres actors, tant formals com informals, des de “carperos [1], massatgistes o taxistes” que tenen contacte amb turistes i “molts d'ells facilitaven les dinàmiques d'explotació sexual i comercial, tenien contactes i xarxes per a poder interceptar a nens i nenes en el comerç sexual, i també feien part d'aquestes xarxes d'explotadors sexuals”, conclou en Yefry Castro. Així, The Code, una estratègia global, formaria part de l'estratègia local “La muralla soy yo”.
Aquesta estratègia “de comunicació per al canvi social”, segons descriu l’Arturo Herrera, comunicador social de la Fundació, ha tingut tant èxit que hi ha interès per replicar-la en altres latituds, com a la República Dominicana. Malgrat això, ara es troben amb un nou repte, la irrupció d'empreses de plataforma com Airbnb i Uber, que han fet molt més complexa la interacció amb les empreses prestadores de serveis turístics. El Sergio explica que “és molt fàcil arribar a un hotel o a una cadena, els fas la formació, certifiques amb The Code i llestos”, però les plataformes els suposa un nou repte perquè facilita una major invisibilitat.
Palenqueras treballant. Luis Vidal a Unsplash.
Respecte a Airbnb, a Colòmbia actualment “alguns d'aquests apartaments i residències estan començant a figurar en el registre nacional de turisme”, explica Sergio Rivera, “encara que continua sent un percentatge minúscul”, perquè implica haver de complir amb diferents exigències fiscals i administratives. Malgrat això, Rivera anuncia que “ja han començat la comunicació i a establir contacte perquè es vinculin a l'estratègia”. De fet, el deu de gener d’aquest any, Airbnb va anunciar que ha signat el codi de conducta “The Code” d’ECPAT. Aquest compromís implica formar el personal de la plataforma, ampliar informació per hostes i turistes sobre com identificar i denunciar possibles casos d’ESCNNA i ampliar aquest aspecte en el seu codi d’ètica per proveïdors entre d’altres accions.
Així mateix, han identificat que Uber “podria ser un intermediari en situacions d'explotació”, alerta el Sergio. Amb l'objectiu de vincular-se a les plataformes de transport, Karla Ileana Cortés, de la Corporació de Turisme, explica que des de la seva institució estan construint “la ruta del turista” per a establir estratègies amb l'objectiu de “no només arribar a l'amfitrió, sinó a les plataformes digitals” i d'aquesta manera “generar estratègies de com abordar aquestes aplicacions, aeroports, d'una forma més robusta i amb missatges de prevenció”, conclou Cortés. Aquesta tasca la qualifica en Yefry “d’àrdua”, perquè “la dinàmica del turisme és molt canviant i hi ha molta rotació de personal”.
Reflexions sobre turisme, sexe i explotació
Cartagena ha experimentat un gran canvi pel que fa al “panorama i la percepció del delicte”, anuncia l’Arturo. Malgrat això, la pandèmia ha suposat “un augment de casos”, a més del tancament de “moltes empreses compromeses”, lamenta Herrera. Aquest creixement de la incidència l'atribueix principalment a dues raons: la primera que “tancar als nois a casa seva o a les comunitats comporta un risc més elevat”, perquè majoritàriament això ocorre en “els barris més vulnerables, perquè les persones no tenen ingressos”. En segon lloc, durant la reactivació turística a Cartagena, un dels primers destins colombians a obrir-se al món, es “va evidenciar un turisme d'excessos, d'explotació sexual i microtràfic”. Per això, l’Arturo destaca la importància de formar a aquestes noves empreses que han sorgit després de la pandèmia.
Encara que el context turístic pugui afavorir uns certs delictes, Herrera és clar que “el turisme no és el culpable de l'explotació”, sinó una “infraestructura on es faciliten unes certes dinàmiques” i per això la voluntat de “construir un turisme responsable en la deguda diligència dels drets humans”.
Carrers de Cartagena. Imatge de Carla Izcara.
D'altra banda, el rebuig a l'exercici de la prostitució de persones adultes, malgrat el treball sexual no és un delicte a Colòmbia, el Nelson creu que “ha afavorit el tema de la protecció dels nens i les nenes en algunes zones” però afegeix que no saben fins “quin punt ha afavorit a les dones adultes”. Encara que els membres de la Fundació no tenen un posicionament homogeni respecte a les polítiques públiques referents a l'exercici de la prostitució de persones adultes, i no és el grup de població amb el qual principalment treballa, Renacer té una postura clara que “no estem d'acord que les persones hagin de viure i siguin forçades a viure en la prostitució”, afirma el Nelson. Així i tot, en aquests anys d'atenció a nens, nenes i adolescents, a ulls d’en Nelson, “les dones han estat aliades al carrer”, així com el Sergio confirma que “és la manera com situem als nens i nenes, a través d'elles”. Per tant, no “les perseguiran o pressionaran”, conclou el Nelson, al que el Sergio afegeix que “totes les persones que estiguin en dinàmiques d'explotació sexual no són les nostres enemigues i la discussió no és contra aquestes, sinó contra el sistema”.
Finalment, des del nostre punt de vista, les condicions econòmiques, socials i polítiques del país són claus per a l'erradicació de l'explotació sexual infantil. Per tant, més que augmentar la persecució i càstig d'aquest delicte, s'ha de lluitar per la garantia de drets bàsics de tota la població, amb el focus en les persones més vulnerabilitzades i intervenir per a reduir aquelles desigualtats socials que augmenten la seva discriminació i exclusió, per raons de classe social, raça, i gènere.
Referències:
ECPAT Internacional (2008). Tercer Congrés Mundial contra l’Explotació Sexual de Nens, Nenes i Adolescents. Declaració de Río de Janeiro i Crida a l’Accoó per a prevenir i detenir l’explotació sexual de nens, nenes i adolescents.
Fundació Renacer (2011). Sistematización del proyecto para prevenir la explotación sexual comercial de niñas, niños y adolescentes en el contexto de viajes y turismo en la ciudad de Cartagena.
Notes:
[1] Carpero: persona que treballa en l’economia informal llogant para-sols a la platja.
Aquest article es publica en el marc del projecte “Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina. 2a Fase”, executat per Alba Sud amb el suport de l’ACCD (convocatòria 2020).
TURISMOS EN CLAVE LOCAL
El blog de Carla Izcara
Sobre como repensar el turismo desde una perspectiva local y de género
Máster en Antropología y Etnografía por la Universidad de Barcelona e investigadora en Alba Sud. Este blog se centrará en el análisis de los turismos de proximidad como una oportunidad para repensar socialmente el turismo. A partir de esta discusión surgen diversas preguntas acerca de las condiciones laborales en el sector, las manifestaciones de desigualdades de género, las distintas formas de gestión o los impactos medioambientales de la actividad turística, entre otras. Todas estas preguntas y posibles respuestas se explorarán en este blog.