Des del Ministerio de Turismo hi ha una meta molt clara que és aconseguir l'arribada de 10 milions de turistes a l'any. Per a aconseguir-ho, les estratègies que s'estan duent a terme són les següents: l'incentiu a les línies àrees locals; acords amb línies àrees internacionals per a l'obertura de noves rutes i augment de freqüències; i, finalment, la signatura de cels oberts amb els principals països emissors de turistes al país: els Estats Units i el Canadà.

Una de les estratègies utilitzades per a assegurar l'augment de vols són els “road tours”, on el ministre de turisme —i a vegades el president de la República— reuneix a tot el conglomerat i els parla de les meravelles del país, a la recerca d'inversió, acords i aliances, tot amb la finalitat de poder garantir els vols a llarga distància. Per exemple, al novembre de 2022, es va fer un d'aquests road tours al Canadà presentant els atractius dominicans a 250 agències de viatges, tours operadors i aerolínies. Aquest mateix any es van arribar a signar acords amb Air Canada Vacations, West Jet Vacation i Sunwing Travel Group, que envien més d'un milió de turistes al país anualment. D'igual manera, al gener d'enguany, el president al costat del ministre de turisme van fer una d'aquestes presentacions als EUA per a uns 300 turoperadors i agències de viatges.

L'acostament amb les agències de viatges, turoperadors i línies aèriesassegura una major connectivitat i més arribada de turistes. A conseqüència d'aquest creixement, s'ha augmentat la construcció d'infraestructures hoteleres i el desenvolupament de nous destins com Miches i Pedernales.

Promoció i acords, punts clau per l'arribada de turistes

El 2022, el Ministerio de Turismo (MITUR) va disposar d’un pressupost de 6472352809 DOP (pesos dominicans) per a la promoció internacional, que va representar un augment de 483088853 DOP comparat amb el 2021 on ja va ser de 5989263956 DOP. Aquest 2023, també va haver-hi un augment del pressupost d'un 55,7% (1007601 DOP, uns 180 milions de dòlars que representen el 0,2% del PIB previst) d'aquesta quantitat està assignada a MITUR. Més de la meitat (5738 milions de pesos dominicans) està destinada per al foment i promoció turística i la resta (34308 milions de pesos dominicans), per al foment i desenvolupament d'infraestructura turística.

D'altra banda, la participació a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) ha estat clau en la signatura d'acords i atracció d’inversions aquest 2023. Per aquesta presència, el país va comptar amb un pressupost de 351 000 USD  (dòlars USA), una inversió que es justifica perquè es van aconseguir compromisos d'inversions per 3645 milions de dòlars. La xifra supera la de l'any passat, estimada en uns 2000 milions de dòlars. A més, es concretaren diferents acords, per exemple, amb Iberia es va signar un de promoció, mitjançant el qual s'impulsarà el turisme cap al país des d'Espanya i Europa.

FITUR 2022. Fotografia: Carlos Loaces, Rep. Dom. Soci FITUR 2022. Imatge sota llicència creative commons.

Així mateix, es va signar un acord amb Air-Europa, que començarà una nova ruta de Nova York a Santo Domingo. En aquest cas, la línia aèria es va comprometre a augmentar les seves freqüències España-Santo Domingo. D'altra banda, el ministre de turisme, David Collado, va considerar que d'aquesta manera es continua enfortint l'arribada de turistes a la República Dominicana. I amb aquesta aliança s'està molt prop de la meta, ja que l'any passat 7 milions de turistes van arribar al país —37% més que en 2021— on el 85,5% va arribar amb avió i la resta en creuers.

D'altra banda, per a assegurar l'augment de la visita dels principals mercats, es va signar un acord de cels oberts amb el Canadà per a buscar la reducció dels passatges aeris, alliberament de freqüències aèries, integració de noves aerolínies i millora dels serveis. Actualment, s'està en negociacions amb el principal país emissor, els Estats Units, amb el qual també es pretén signar un acord de cels oberts. Amb aquest acord, República Dominicana podria arribar a més destins sense escala als EUA i a serveis més assequibles brindats per les aerolínies dominicanes, molt convenients i eficients per al públic consumidor, en minimitzar les limitacions en les decisions de les aerolínies sobre rutes, nombre de vols i associacions entre aerolínies. D'aquesta manera, fruit d'aquest acord podria haver-hi un augment de freqüències, noves rutes i major competitivitat en preus.

També, s'ha produït un acostament a Colòmbia, primer país llatinoamericà i tercer emissor de turistes cap al país. Al febrer d'enguany, República Dominicana va ser per tercera vegada la convidada d'honor en la Vitrina Internacional Turística ANATO, principal fira de turisme a Colòmbia. Aquí es van mantenir reunions amb turoperadors, agents de viatges, línies aèries i majoristes provinents de tota Llatinoamèrica. Així mateix, es van signar acords que garanteixen més arribades de colombians, i es concreta l’obertura d'una ruta aèria directa entre l'aeroport Internacional Cibao a Santiago i Bogotà. En aquesta fira, es va promocionar la ciutat Santiago de los Caballeros i tota la costa nord del país.

Finalment, República Dominicana va ser seu del CONNECT New World 2023 del 30 de maig a l'1 de juny de 2023, un important fòrum que va reunir les principals aerolínies, aeroports i autoritats de turisme per a discutir l'estratègia del transport aeri a la regió. L'esdeveniment va servir com una oportunitat única de promoció per al país dins del sector de l'aviació internacional.

Incentius fiscals

D'altra banda, s'ha iniciat el foment a l'aviació civil nacional per a augmentar la competitivitat a través dels incentius pertinents que permetin més volum de visitants per via aèria. A més, es busca establir noves rutes domèstiques i internacionals des de i cap a mercats estratègics nacionals i enfortir el posicionament dominicà com a punt de connexió per al transport, logística de passatgers i càrrega.

En l'actualitat, el territori dominicà amb una extensió de 48 mil quilòmetres quadrats compta amb vuit aeroports internacionals. El principal aeroport està en Punta Cana i es troba en procés d'expansió la seva terminal B, amb una inversió de 80 milions de dòlars estatunidencs, amb capacitat per a mobilitzar a 3 milions de passatgers. D'igual manera, com a part del desenvolupament del turisme a la regió sud del país es va anunciar la construcció de dos aeroports més, un a Sant Joan de La Maguana i un altre a Oviedo, Pedernales. Amb aquestes inversions, es busca el desenvolupament integral de les províncies d'aquesta regió. Fins al moment, com a part del desenvolupament del nou destí a Pedernales, es van iniciar vols domèstics des de l'Aeroport Internacional La Isabela (El Higüero) fins a l'aeròdrom de Cabo Rojo, sent l'únic vol domèstic intern regular que existeix al país.

Resultats d'aquestes polítiques

El trànsit de passatgers ha tingut un augment significatiu. En els últims deu mesos s'ha batut rècord cada mes en l'arribada de turistes, d'acord amb l'informe estadístic sobre el transport aerocomercial elaborat al gener de 2023 per la Junta de Aviación Civil (JAC). El nombre de passatgers transportats en entrades des de febrer de 2019 a gener de 2020 va ser de 7145187; en el mateix període de 2020 a 2021 es va reduir a 2337685 persones; de 2021 a 2022 va haver-hi un augment a 5722044; i de febrer de 2022 a gener 2023 va ser de 7829580. A més, des de 2020 a la data s'han implementat 96 noves rutes internacionals.

Fotografia: Anna Gru. Imatge sota llicència creative commons.

Els aeroports també veuen augmentades les seves operacions. Al gener d'enguany, l'Aeroport Internacional de Punta Cana va establir un rècord en trànsit de 835 374 passatgers i passatgeres, superant la xifra rècord anterior de març de 2019 que va tenir 814751. Així mateix, aquest rècord representa un augment del 36% en contrast amb gener del 2020. L'aerolínia de més trànsit en aquest aeroport és American Airlines que va transportar 78217 persones, equivalent al 9% del total de passatgers de l'aeroport. Les connexions principals des de i cap al país van ser Toronto i Mont-real. Aquestes rutes van representar el 19% del trànsit total de passatgers en l'aeroport de Punta Cana al gener de 2023. El segon aeroport de major trànsit és el de Las Amèricas que va acollir un total de 449447 persones, superant la seva marca anterior de 443650. D'altra banda, l'aerolínia de major activitat va ser JetBlue Airways, transportant 123573 persones en arribades i enlairaments que representen el 27% del total de trasllats d'aquesta terminal aèria. En aquests dos aeroports està representat el 81% del trànsit comercial del país.

En general, el gener de 2023, les aerolínies de major trànsit van ser JetBlue Airways Corpotation, (la més transitada), American Airlines, Delta Airlines, Air Transat At, United Airlines, COPA, Sunwing Airlines, Spirit Airlines, Air Canada i Frontier Airlines. Nou de les deu aerolínies amb major activitat tenen seu a Nord Amèrica, i COPA a Panamà. Aquesta última va ser l'única aerolínia no nord-americana que va quedar en sisè lloc amb el 6% del total de passatgers i passatgeres. En total van ser 314 rutes aèries, 142 vols regulars i 172 vols xàrter.

Fins ara, d'acord amb José Ernesto Mart Piantini, president de la JAC, durant el primer quadrimestre de l'any s'han transportat 6 080 865 persones pels aeroports representant un creixement d'un 11% en comparació al mateix període en 2019 i un 18% respecte del mateix període en 2022. S'estima que per a la temporada d'estiu es realitzaran 1 079 noves operacions a causa de la inclusió de rutes regulars; a més, s'han aprovat 138 rutes noves per al transport de passatgers i passatgeres de càrrega per a aconseguir la meta d'augmentar 1,3 milions de persones en arribades i trencar el rècord de 2022 de 7 milions.

Augmentar els números és la meta

La promesa de la campanya de 2012 d'arribar a 10 milions de turistes anuals, pretenia convertir al turisme en la indústria més rellevant en la producció i generació de divises, i avui queda poc per a aconseguir-lo. La pandèmia de la COVID-19 no va ser un impediment, al contrari, s'han superat xifres i es continua batent rècords a través d'una política centrada en l'atracció d'inversió estrangera, un creixement sostingut de les infraestructures hoteleres i incentius al sector aeri i de creuers; és a dir, una política que només prioritza les qüestions econòmiques.

La dependència al sector del mercat internacional posa al país en una situació vulnerable, una lliçó que no es va aprendre en la pandèmia. El tancament de fronteres va arribar a paralitzar totalment l'activitat turística comptabilitzant-se, en ple apogeu de la crisi d'abril de 2020, l'arribada de 217 passatgers i passatgeres no residents per a les 83 041 habitacions hoteleres d'aquell moment. Per això, incrementar els números no ha de ser la meta. Cal tenir en compte altres aspectes, on no se sacrifiquin els recursos només perquè cal invertir per a “crear ocupació i dinamitzar l'economia”. No s'hauria promoure la creació d'ocupacions que en realitat són precàries i no aconsegueixen cobrir les necessitats bàsiques. Per exemple, el salari mínim per a empreses grans del sector hoteler, restaurants i bars és de 14 000 DOP (240 EUR). Recentment, es va anunciar un augment d'un 20% i per a febrer de 2024, el salari mínim seria de 16 800 DOP (289 EUR). Aquest augment se suposa que contrarestarà la inflació on la “cistella bàsica familiar” està en 43 531 DOP (750 EUR). Aquests grans desenvolupaments hotelers sumats a la feble governança han portat un desenvolupament desigual, a la prohibició de la població local a l'ús de les platges, i al deteriorament i exclusió de les comunitats locals.

D'igual manera, els recursos naturals pateixen davant d’un ús tant intensiu. Les platges estan sofrint i s'estan quedant sense sorra, cosa que reconeix el mateix ministre de Turisme, David Collado. Les accions que s'han pres fins ara són demanar un préstec de 70 milions de dòlars estatunidencs al BID per a fer un estudi i regenerar les platges. Mentre que el món centra la seva mirada en les qüestions ambientals i en les limitacions de vols internacionals, a República Dominicana s'obren els camins al sector i avui es pateixen les conseqüències del canvi climàtic. Un altre problema actual és que les costes s'han omplert de sargàs en els últims anys i afecta les platges del país, i al febrer d'enguany es van trobar 30 milions de tones d’aquesta alga depositat a les costes de l’illa. Lluny de combatre la problemàtica des de l'arrel amb la reducció dels vols i l'arribada de creuers, es treballa només per a mitigar les conseqüències, en aquest cas a través de projectes que busquin la predicció, retenció, recol·lecció i aprofitament del sargàs i combatre els seus efectes negatius, amb un finançament d'un milió de dòlars anunciat pel govern. El ministre de Medio Ambiente y Recursos Naturales, Miguel Ceara, va advertir que aquest 2023 es patirà la més gran arribada de sargàs, la qual cosa seria un rècord més per a la llista nefasta.

D'altra banda, dins d'aquesta política de creixement no queda clar com es pretén combatre la necessitat de serveis bàsics i infraestructures, o com es contempla la inclusió de les persones més vulnerables en aquest desenvolupament econòmic, ni com es pretén cuidar el medi ambient i la seva capacitat de càrrega, ni quan sorgiran polítiques per al desenvolupament d'altres tipologies de turisme.