La pandèmia de la COVID-19 va significar per a molts sectors de l'economia global una catàstrofe sense precedents. El turisme solidari, lluny de qualsevol eufemisme, es va veure en la necessitat de repensar-se i reinventar-se per a donar resposta a un nou escenari. I en la diversitat d'accions que van anar emergint en el context argentí van començar a albirar-se intencions d'integració entre les organitzacions, l'Estat i la societat civil. Un Estat que durant molts anys s'havia mantingut al marge de les necessitats d'aquest sector va començar a buscar vies de resolució a les seves problemàtiques específiques. El sector, si bé compartia una base comuna d'idees, valors i pràctiques, es trobava atomitzat i segmentat, però va començar a teixir noves aliances. També empesos per l'emergència de subsistir, van començar a aplanar el camí cap a la constitució d'un nou actor, la Mesa Nacional de Turisme Cooperatiu, Mutual i de Base Comunitària, amb horitzons sostenibles.

Passada la pandèmia, la post-pandèmia i en plena crisi socioeconòmica, els actors del Turisme Solidari de l'Argentina van generar una primera instància de vincle. A partir d'un fet concret, la trobada física de centenars d'organitzacions en un complex turístic gestionat per l'Estat nacional, la Unidad Turística de Embase, aquests actors van poder posar en comú la seva realitat compartida, discutir i albirar un nou horitzó. A continuació, es descriu i reflexiona sobre com es va donar aquest procés i quines són les seves perspectives de continuïtat.

¿Per a què la integració del turisme solidari?

El procés de conformació d'una Mesa Nacional es fonamenta en una falta d'integració, de sinergies i un limitat reconeixement dels agents turístics solidaris tant dins com fora del sector. En aquest sentit, la divisió del sector turístic solidari, format d'una banda per cooperatives, mutuals i experiències de base comunitària, atomitza als seus agents i afebleix les seves potencialitats de desenvolupament. Així mateix, aquesta falta d'integració limita la possibilitat de transmetre missatges i generar diàlegs amb sectors de la ciutadania sobre altres pràctiques i sentits no dominants del turisme, com així també tenir una interlocució més regida amb els organismes de l'Estat.

No obstant això, per a contextualitzar i comprendre aquest escenari és important ampliar la mirada sobre les problemàtiques preexistents més enllà de la dispersió del propi sector. D'una banda, generalment des de la universitat s'ha tendit a transmetre una expressió bastant uniforme del turisme, excloent perspectives, experiències, discursos i pràctiques emergents o minoritàries. D'altra banda, històricament l'Estat no reconeixia a les cooperatives, les mutuals, les organitzacions comunitàries i altres formes experiències associatives vinculades al turisme com a actors de la producció, que és una demanda històrica del moviment de l'Economia Social i Solidària (ESS) en aquest país. Probablement a conseqüència d'aquests elements, una altra problemàtica clau ha estat l'absència de coneixement i de reconeixement d'amplis sectors de la ciutadania sobre altres formes de turisme

La integració no és un procés que es dona espontàniament, sinó que és conseqüència de la voluntat i el treball acumulat de diferents actors del sector. En el cas concret del Centro  d'Estudios de la Economia Social de la Universidad Nacional de Tres de Febrero (CEES Untref), en aliança amb l'Associació Civil CIES, van centrar la seva aportació, en un primer moment, a pensar i dissenyar un abordatge metodològic per a l'elaboració d'un document comú en el qual es plasmin els primers consensos d'aquest nou subjecte col·lectiu del turisme. És a dir, primer i amb l'acord amb tots els actors involucrats, es van realitzar les següents activitats:

• Creació d'un instrument per a mostrar els posicionaments, les perspectives i les sensibilitats de referents del sector i de l'Estat sobre la possibilitat i la necessitat d'aquesta integració.
• Realització e entrevistes individuals a cadascun d'aquests referents.
• Elaboració d'un document de proposta amb les bases dels consensos per a la construcció d'una Mesa Nacional.
• Compartit el document elaborat i validat pels actors participants per a donar lloc a la seva versió final.

Posteriorment, es va convocar a la primera reunió formal d'aquest espai, en el Ministerio de Turismo y Deportes de la Nación, en la qual es va aprovar el document com un text fundacional i es va oficialitzar el naixement d'aquesta entitat. Aquest document, que es va denominar “Planificació d'un espai de convergència entre el turisme cooperatiu, mutual i de base comunitària”, tenia com a objectius identificar punts de trobada per a la construcció d'una identitat comuna, generar instàncies de diàleg per a la construcció de consensos i la definició dels objectius i els alineaments estratègics i, finalment, definir criteris comuns d'integració i ampliació de l'entramat d'actors.

En aquest treball es van definir de manera participativa elements clau que fan a la identitat i a la projecció de la Mesa, com la missió, la visió, els objectius estratègics, així com els criteris d'integració, la forma d'organització i idees per a avançar en aquesta construcció. D'aquesta manera, se li estava donant continuïtat a aquella trobada esmentada al principi i es redoblava l'aposta darrere d'una institucionalització inèdita fins al moment. Per primera vegada es presentaven en la mateixa Mesa totes els agents que poden fer possible un altre turisme. Una peça clau en aquest entramat és l'Equipo de Gestión del Turismo Cooperativo, Mutual i Comunitario del Ministerio, creat durant l'actual gestió pública i que està integrat per companys i companyes del sector de l’ESS.

Taller en el II Encuentro Nacional del sector. Imatge: Equipo de Gestion de Turismo Cooperativo Mutual y de Base Comunitaria.

En paral·lel, i en el marc d'un conveni amb la Subsecretaria de Calidad, Sostenibilidad i Accessibilidad del Ministerio de Turismo i Deportes de la Nación, l'equip de la Universitat i l'associació civil està posant en marxa quatre línies estratègiques. Aquestes tendeixen a apuntalar aquest procés de construcció donant resposta a altres problemàtiques abans esmentades, com la falta de visibilitat i de reconeixement del turisme solidari, i la necessitat que des de les universitats s'impulsin processos d'ensenyament-aprenentatge amb una perspectiva més plural del turisme.

• La posada en marxa el passat 8 de juny de 2023 de la primera Diplomatura universitària en Turismo Social, Solidario y Sostenible a l'Argentina. Aquesta proposta acadèmica suma a les organitzacions del sector al projecte, atès que seran presents en els equips docents i de tutories, així com experiències perquè els i les estudiants vinculin els aprenentatges. Al seu torn, es tracta d'una proposta accessible i assequible per a totes les organitzacions a nivell federal ja que serà virtual i sense cost per als seus estudiants.
• El disseny d'un curs virtual autogestionat en la pàgina web del Ministerio sobre turisme i ESS. Aquesta acció formativa possibilita que des de l'Estat es generin instàncies formatives gratuïtes sobre altres formes de turisme, certificades per la universitat pública i que posen en el centre a aquest subjecte polític, les seves singularitats i potencialitats. Dues dades mostren l'impacte d'aquestes propostes: en la Diplomatura es van preinscriure 1.225 persones durant les dues setmanes de difusió, mentre que en el curs autogestionat es van matricular 1.134 estudiants en el primer mes des de la seva posada en marxa. Aquesta demanda dona compte no solament de la vacant d'aquesta mena de continguts en l'oferta d'educació actual, sinó també de l'alt interès que existeix per a formar-se en aquests.
• Disseny d'un catàleg d'experiències de turisme cooperatiu, mutual i de base comunitària a l'Argentina. Aquest producte de comunicació integrada suposa un primer pas atès que es planteja com un procés viu, perquè les organitzacions es continuïn sumant a mesura que el catàleg sigui més visible, i es generi d'aquesta manera un cercle virtuós.
• La participació en processos d'assistència tècnica a experiències associatives diverses vinculades a l'activitat turística en els territoris, acompanyant, dinamitzant i sistematitzant diagnòstics participatius i assistència en processos associatius i comunicacionals, entre altres.

Així, la universitat pública al costat dels agents solidaris, prenent els requeriments d'aquest nou subjecte polític, i gràcies a un clar compromís del conjunt dels actors del turisme solidari, va acompanyant amb aportacions concretes a l'objectiu de consolidar la integració entre sector, l'Estat i la Societat Civil, a la formació, la visibilització i l'enfortiment de les seves capacitats.

Reptes per al futur

És important pensar i discutir els possibles desafiaments amb els quals es trobarà aquest procés d'integració com la millor manera de preveure accions futures. Es pot plantejar que el principal d'aquests reptes consisteix precisament a consolidar aquest procés d'integració. Això passa per solidificar les relacions de confiança entre els actors, enfortir la identitat compartida i la consciència del comú de l'espai, així com facilitar un funcionament orgànic de la Mesa. Per a això últim, emergeixen dues qüestions estratègiques per al futur immediat: en primer lloc, la continuïtat de la posada en marxa de projectes conjunts de la Mesa, i en segon terme, intensificar les instàncies de trobada dels actors.

Així mateix, també és possible identificar un conjunt de reptes vinculats al desenvolupament i la capacitat del sector del turisme solidari en general, que hauran de ser atesos i canalitzats per la Mesa:

• Promoure i acompanyar l'ampliació i l'enfortiment del sector. Això implica el sorgiment de noves experiències i l'enfortiment de les actuals, amb un paper de la Mesa acompanyant en tots dos camins.
• Enfortir processos d'articulació i integració de les entitats i experiències associatives dedicades al turisme en els territoris.En aquest sentit, la Red de Municipios Cooperativos impulsades per la confederació de cooperatives Cooperar i las Mesas del Asociativismo y la Economía Social promogudes pel INAES són dos espais de convergència vigents que constitueixen plataformes per a possibilitar aquest tipus d'entramats a nivell local.

Per a complementar l’exposició d'experiències associatives i el catàleg d'organitzacions de turisme cooperatiu, mutual i de base comunitària, un altre desafiament consisteix a aprofundir, ampliar i compartir informació pròpia sobre el sector. Aquesta informació permetrà comprendre més fefaentment la composició i singularitat d'aquest sector, els serveis prestats així com les necessitats emergents que sorgeixen. Al seu torn, possibilitarà la construcció d'una agenda pròpia, una millor presa de decisions i gestió dels processos, la posada en valor dels impactes del sector front els organismes públics i facilitarà el vincle amb la ciutadania amb un discurs que sigui identificable i significatiu.

Vinculat amb el punt anterior, un altre repte per al futur consisteix a accentuar el reconeixement diferenciat dels actors del turisme cooperatiu, mutual i de base comunitària per part de l'Estat. Per a això serà necessari sostenir el diàleg directe amb el Ministerio de Turismo y Deportes de La Nación i l'Instituto Nacional de Asociativismo y Economia Social, entre altres organismes públics, per a instal·lar l'agenda en la legislació i aconseguir finançament, així com l'adequació de les polítiques públiques a les necessitats i singularitats del sector.

En el llarg termini, el principal desafiament del sector consisteix a promoure un canvi cultural, disputant sentits i pràctiques sobre el consum turístic. Aquesta constitueix una disputa de llarg termini, a la qual es transita necessàriament a través de diferents estratègies i amb la participació d'actors de diversa naturalesa. En tots els casos la batalla cultural suposa una disputa imprescindible per al desenvolupament i la legitimació del turisme cooperatiu, mutual i de base comunitària.

Quant a la prestació dels serveis, s'identifica el repte de l'enfortiment de les capacitats d'aquests actors associatius per a la producció i la comercialització d'aquesta mena de serveis. Per a això serà necessari solidificar des de la Mesa, l'Estat o les universitats processos d'intercanvi, d'acompanyament i d'assistència tècnica a les cooperatives, mutuals i organitzacions de base comunitària. Així mateix, en l'àmbit de la universitat, seria necessari ampliar i enfortir la presència de mirades, discursos i experiències no capitalistes en els processos d'educació sobre aquesta temàtica.

Es podria afegir un desafiament que travessa actualment al conjunt de l’ESS: aconseguir construir una més forta i directa vinculació entre el sistema d'idees, valors i pràctiques amb la qüestió de la sostenibilitat ambiental. Un element que es troba cada vegada més present en la sensibilitat col·lectiva, principalment de les noves generacions i que, a força de la comunicació corporativa i comercial, tendeix a ocupar simbòlicament el pretès capitalisme verd.

Presentació de la Taula 2. Imatge: Equipo de Gestion de Turismo Cooperativo Mutual y de Base Comunitaria. 

Un altre repte és el manteniment del rol jugat en aquest procés per l'Estat i les polítiques públiques que ha impulsat. Com es va anar explicant al llarg de l'article, en la construcció de la Mesa Nacional el Ministerio de Turismo y Deportes de la Nación va ser un actor rellevant, que va acompanyar des de l'inici la idea, que va creure en aquest procés. Ara bé, serà viable sostenir una relació d'articulació efectiva i constructiva amb els pròxims governs? Seran capaços els actors de l’ESS de consolidar, fins i tot ampliar, la integració amb un Estat que segueixi un altre model de gestió?

En síntesi, les accions que s'estan desplegant actualment des del turisme cooperatiu, mutual i de base comunitària estan alineades amb aquests reptes: la capacitació, l'educació, la sensibilització i la visibilització del subjecte en el seu conjunt, amb cadascuna de les expressions que l'integren. Un objectiu clau és poder sostenir, ampliar i intensificar en el futur pròxim aquest tipus d'accions de manera articulada.

Reflexions i aprenentatges

A manera de conclusió, es comparteixen alguns dels aprenentatges sorgits a partir d'aquest procés. Un primer aprenentatge parla precisament de la necessitat d'integració de processos transformadors i no capitalistes, d'experiències que emergeixen del camp popular i solidari. Molt més quan es tracta d'activitats que són centrals en les economies nacionals i regionals, i de pràctiques que tenen una centralitat també social i cultural.

Malgrat la diversitat d'aquesta mena d'experiències, les organitzacions del turisme solidari comparteixen una cosa essencial, que les singularitza i les diferencia: no tenir ànim de lucre, ser organitzacions democràtiques en el seu funcionament, ser projectes col·lectius resultat de l'organització popular i que proposen també una democratització de l'economia, que tenen l'equitat i la reproducció de la vida en el centre de la seva activitat. I aquestes convergències són les que, en última instància, donen sentit a les construccions associatives, molt més que les diferències.

També és important posar en valor la potència que té la trobada i l'articulació entre els actors solidaris en termes de construcció de sinergies. Així mateix, aquest procés deixa com a aprenentatge el paper que poden tenir els Estats per a activar les intencions que estan latents entre els agents socials i solidaris.

També resulta un aprenentatge significatiu la importància del paper de la universitat pública, si se la pensa fora de les aules i com a actor de les comunitats, capaç de generar aliances estratègiques amb organitzacions de la societat civil i així participar en processos comunitaris, generar intercanvis de sabers populars i acadèmics amb els agents, i transmetre la complexitat que té el turisme més enllà d'una activitat econòmica o un mercat. Una universitat amb voluntat i capacitat de solidificar les seves articulacions territorials i posar al turisme en un lloc central dels sabers, els intercanvis i l'extensió.

Per a ancorar aquests aprenentatges, a tall d'exemple, el passat 31 de maig es va realitzar des de la Mesa Nacional en CABA el II Encuentro Nacional de organizaciones de turismo cooperativo, mutual y de base comunitària. L’ Encuentro va constituir un espai d’apropament , intercanvi tècnic i capacitació dels actors, on també es va contemplar una instància per a possibilitar futurs acords i intercanvis comercials entre les pròpies organitzacions, una sort de “ronda de comercialització solidària”.

També roman latent la perspectiva d'organitzar la primera Feria de turismo cooperativo, mutual y de base comunitària, que suposaria un pas endavant en la mesura que se sumarien diferents sectors de la ciutadania a aquest procés.

Finalment, com a reflexió final, és important posar en valor aquesta idea que travessa tot l'esmentat, que és el concepte i la pràctica de la integració, que desborda al sector de l’ESS per a pensar-la de forma més àmplia. Es va poder aprendre, encara en aquesta primera etapa, que només a través del treball articulat i en xarxa, de relacions amb una base en la confiança i la cooperació i no en la competència, es poden fer passos en la construcció d'un altre model de turisme que aboni a un desenvolupament local, sostenible i equitatiu, en el marc d'un altre projecte de societat.