En el marc de la segona edició de l'Escola d'Estiu d'Alba Sud, celebrada a Barcelona del 19 a 22 de juny, vam dedicar un dia sencer a abordar un dels temes prioritaris de la nostra agenda de recerca: el treball turístic. Les preguntes abordades van girar al voltant de les problemàtiques, impactes i tendències d'aquest a partir de l'anàlisi de diferents col·lectius laborals en el context de policrisis en el qual ens trobem. Per a això, es van organitzar dues taules rodones. La primera sessió la va moderar Clément Marie dit Chirot, de la Universitat d’Angers y d l’equip col·laborador d’Alba Sud, i van participar Angela Teberga, Universitat de Brasília i Alba Sud; Thibaud Szpyrka, Universitat d’Angers i Alba Sud; Claudio Milano, Universitat de Barcelona; i María Antonia Martínez-Caldentey, Universitat de les Illes Balears. Seguidament, a la segona taula moderada per Raül Valls, de l’Equip Tècnic d’Alba Sud, van intervenir Gema Martínez Gayo, Alba Sud; Nuri Soto, Riders X Derechos i Jose Mansilla, OACU.

Què entenem per treball turístic? 

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), en el seu document “Pautes de la OIT sobre treball decent i turisme socialment responsable”, es defineix el terme turisme com a “sinònim del sector de la hostaleria, la restauració i el turisme, el qual comprèn les activitats d'allotjament, d'alimentació i entreteniment, de gestió de viatges i activitats per a viatgers i d'atraccions turístiques” (2017:3). Així mateix, apunten que el sector inclouria tant aquells serveis prestats a turistes com a persones residents. Per tant, allò que considerem treball turístic agrupa, com a mínim, a totes aquelles persones que duen a terme aquestes activitats.

Taula de treball i turisme I amb Maria Antonia, Claudio, Thibaud, Angela i Clément d'esquerra a dreta. Imatge d'Ernest Cañada. 

Malgrat això, és cert que, quan s'ha estudiat el treball turístic, s'ha fet amb un important biaix hoteler (Baum, 1993). Per aquesta raó, des d'Alba Sud, hem volgut destacar altres col·lectius més enllà de les parets d'un hotel, incloent també el sector de transports o del comerç. Així, durant l’Escola d’Estiu, gràcies al testimoni d’Angela Teberga, doctora en turisme per la Universitat de Caxias do Sul, vam poder aprofundir amb el tema de la seva s Tesis Doctoral: les condicions laborals en els creuers. Amb en Thibaud Szpyrka parlem del treball en bars i restaurants, en concret, sobre el cas de Mallorca, on està duent a terme la seva investigació doctoral. A partir de la intervenció de Claudio Milano, es va posar el punt de mira en el treball informal, invisibilitzat, però fonamental per al desenvolupament de l'activitat turística, així com amb Gema Martínez-Gayo vam abordar el cas de les cambreres de pisos, un altre col·lectiu històricament invisibilitzat fins a la seva autoorganització a partir de les associacions de “kellys” el 2015. Finalment, sobre la base de les transformacions que està sofrint el sector turístic i, en conseqüència, l'ocupació que genera, vam demanar a Jose Mansilla que parlés dels nòmades digitals, freelance que s'instal·len per períodes curts en diferents països per a teletreballar, i a Nuri Soto, des de la seva experiència personal i professional, que expliqués la lluita protagonitzada pels riders, els nous cambrers i cambreres sobre rodes a partir del creixement del delivery i del capitalisme de plataforma.

Així, nou o vell, el treball turístic continua destacant per la seva precarització. Maria Antonia Martínez-Caldentey, basant-se en dades estadístiques, va exposar el vincle entre treball turístic i desigualtat, el qual s'ha accentuat després de la COVID-19, sobretot per a les dones treballadores del sector, com va recalcar. Actualment, aquells territoris amb major desenvolupament turístic, malgrat experimentar més acumulació de capital, són els més desiguals a causa de la poca distribució de beneficis. En canvi, si ho comparem amb aquells territoris interiors, tot i tenir rendes més baixes, la distribució de beneficis és més homogènia.

En conseqüència, a partir d'aquestes dades macro i d'analitzar els treballs turístics, desmuntem el mantra que ha facilitat la turistificació costi el que costi: “el turisme és beneficiós perquè genera ocupació”. De fet, a partir de les ponències, detectem característiques comunes de les ocupacions turístiques que les allunyen de ser un treball desitjable com, per exemple, llargues i intenses jornades laborals, alts índexs de flexibilització, discriminacions per raons de gènere en el treball o salaris baixos, entre altres. Així mateix, part central de la conversa va ser discutir els canvis que havia sofert el treball turístic pospandèmia.

Taula de turisme i treball II amb Gema, Nuri, Jose i Raül d'esquerra a dreta. Imatge d'Ernest Cañada. 

Reactivació turística pospandèmia

Molt lluny ja del “sortirem millors” de la pandèmia, en les taules hi havia unanimitat sobre la volta a una vella normalitat, molt més agressiva que el 2019, amb més turisme i amb presses per “recuperar el perdut” per part de les empreses. Principalment, per tal de centrar la discussió, es van abordar tres preocupacions.

En primer lloc, la falta de dades i coneixement al voltant de totes aquelles persones que treballen des de  l’economia informal en turisme. La pandèmia de la COVID-19 va tenir impactes molt forts en les economies familiars dependents d'aquests ingressos de tipus informal, perquè la seva font d'ingressos va desaparèixer, a més de la falta de protecció social que van tenir aquestes persones i la persecució policial que van sofrir.

En segon lloc, es va posar el focus en els efectes en la salut del treball turístic com a “última frontera de la precarietat”, en paraules d'Ernest Cañada. Tant l’Angela com la Gema i el Thibaud, van apuntar la intensificació i prolongació de la jornada laboral com el factor desencadenant d'un major nombre d'accidents laborals i riscos d'emmalaltir.

En relació a la salut i el treball, es va posar sobre la taula el fenomen conegut com a “gran renúncia”, però què hi ha realment darrere d'això? Szpyrka va ser clar: “és el resultat de dècades de precarització laboral del sector”. Aquesta suposada falta de mà d'obra, tindria diverses conseqüències. D'una banda, hi ha una major intensificació del treball per la falta de personal, així veuríem com les persones que continuen treballant ho fan amb una major càrrega de treball. Per una altra, per a completar aquestes plantilles, les empreses han recorregut novament al “exèrcit de reserva”, concepte de Karl Marx que recuperava Jose Mansilla en la seva intervenció per a explicar l'alta contractació de mà d'obra migrant, més barata, per a cobrir aquests llocs.

En tercer lloc, es va abordar la digitalització i la automatització dels processos de treball en el sector turístic. La digitalització, lluny de suposar una millora de les condicions laborals, ha significat, d'una banda, un major risc de substitució. Per exemple, Gema Martínez-Gayo va parlar sobre el Xat GPT i la funció que té per organitzar viatges, fet que podria perjudicar les agències de viatge més tradicionals les quals ja porten anys renovant-se davant els avanços tecnològics. Encara que existeix aquest risc, com indicava l’Angela i també la Gema, en els col·lectius que elles estudien, creuers i cambreres de pis, aquest perill és menor, atès que “la mà d'obra és tan barata, que no compensa invertir en tecnologia”. D'altra banda, la digitalització ha significat un augment de control del personal. Nuri Soto explicava el poder de l'algorisme de les aplicacions de delivery sobre els riders i com aquest els organitza el treball, penalitza o premia. Així mateix, posava l'exemple de la nova mètrica de productivitat d’Amazon anomenada “time off task” que mesuraria el temps que un treballador o treballadora deixa la seva posició.

Finalment, totes aquestes preocupacions s'incrustaven en un context de major inestabilitat marcat per diferents crisis que s'entrecreuen i sobreposen. En l'estat d'emergència climàtica que ens trobem, hauríem de replantejar-nos el model socioeconòmic actual que dirigeix al turisme cap a una reactivació basada de nou en una hipermobilitat dependent de combustibles fòssils i una digitalització a partir de minerals estranys limitats i de difícil extracció. També caldria tenir en compte altres crisis, com la de l'habitatge, que en territoris altament turistificats cada vegada és més difícil trobar un lloc on viure. Sobretot, en aquells llocs marcats per l'estacionalitat on els treballadors i treballadores de temporada no troben habitatge i han de viure en infrahabitatges o allunyar-se dels centres turístics depenent, moltes vegades, de xarxes de transport publiques deficients.

Agenda d'investigació en treball i turisme

Donat aquest context, recalquem la importància d'abordar el turisme com un sector transversal amb forts impactes sobre les vides de les persones que habiten en aquests territoris, sobretot d'aquells col·lectius més vulnerabilitzats. Així mateix, animem a pensar el treball turístic més enllà dels treballs tradicionals i flexibilitzar i modelar fins a modificar la definició del que entenem per turisme per a tenir una visió més holística i complexa d'aquestes activitats. Per a continuar avançant en la discussió, a continuació, proposem alguns temes que podrien abordar-se en futures recerques i que parteixen del discutit a l'Escola d'Estiu.

• Treball informal. Des d’Alba Sud hem començat a abordar aquesta temàtica tímidament a partir de dos seminaris organitzats des de la xarxa internacional Transforming Tourism  “La majoria invisible”, i un primer article de caràcter introductori. Pensem que s’ha de donar major cobertura a aquests treballs, així com posar atenció a l’augment d’aquesta tipologia de treball dins d’estructures formals del sector, com l’allotjament o la restauració.  

• Salud i treball.Investigar els efectes en la salut dels treballs turístics més enllà d'aspectes ergonòmics. La salut és un indicador de desigualtat i les condicions laborals i de treball incideixen directament en aquest aspecte, a més del sistema de salut. L'alta dependència de fàrmacs de tota mena per a poder realitzar jornades de treball extenuants i estressants s'ha convertit ja en un problema crònic.

• Reptes de futur en el sector turístic. Allunyar-nos d'una visió positivista i preguntar-nos el paper del turisme en una transició ecosocial urgent en un context de múltiples crisis. Així mateix, analitzar quines han sigut les conseqüències de l'automatització i digitalització del treball turístic en termes de substitució de mà d'obra, control i intensificació del treball.

• Gran renuncia i mà d’obra migrant.Abordar la gran renuncia com resposta a una precarització constant del treball, així com les estratègies empresarials que estan seguint per suplir aquesta falta de personal, ja sigui a través de mà d’obra migrant, estudiants en pràctiques o intensificació i prolongació de les jornades laborals.  

Els debats sobre el treball turístic a l’Escola d’Estiu van posar de manifest un cop més el compromís d’Alba Sud davant d’aquesta problemàtica i, a la vegada, la potencialitat de la investigació-acció de les diferents persones que vinculem.