Malgrat que “proper” i “llunyà” són categories ambigües i necessàriament relatives, des d'Alba Sud ens inclinem per definir la “proximitat” turística a un límit màxim de tres hores de viatge terrestre. Normalment es tractaria d'un desplaçament que podrem realitzar en un mateix dia o com a màxim en un cap de setmana. Aquesta acotació ens permet fer més operativa la intervenció en un debat que és fonamentalment polític i, no l'oblidem, centrat en la necessitat d'abordar la transició soci-ecològica. Això exclourà a formes de turisme que, forçant el terme, podrien ser incloses en aquesta categoria, com, per exemple, el viatge de retorn al lloc d'origen, si supera les tres hores, o el turisme nacional o domèstic, ja que no necessàriament romandre dins dels límits fronterers del propi país implicarà en si mateix proximitat. Tampoc serà turisme de proximitat el que podem realitzar mantenint aquest lapse de temps, però després de viatjar a una destinació llunyana on generalment arribarem amb avió. (Cañada i Izcara, 2021).

La taula rodona dedicada al turisme de proximitat durant la recent Escola d'Estiu d'Alba Sud va tenir lloc el passat 19 de juny. En ella es van abordar els problemes i potencialitats que els turismes de proximitat impliquen. La pandèmia de la COVID-19 va suposar un inesperat experiment i un assaig general extrem del que pot ser una societat obligada a gaudir del seu temps lliure i de vacances en la proximitat. Aquesta experiència forçada ens és especialment útil per a reflexionar sobre els turismes de proximitat.

Jordi Gascón, Inma Díaz, Nora Müller, Enrique Navarro i Macià Blázquez a l'Escola d'Estiu d'Alba Sud.

La primera intervenció va anar a càrrec d'Imma Díaz, docent d'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la qual se li va demanar que ens dibuixés l'estat de la qüestió del debat sobre els turismes de proximitat abans i després de la pandèmia. A continuació, Nora Müller, investigadora predoctoral en la Universitat de les Illes Balears (UIB) i col·laboradora d'Alba Sud, se li va sol·licitar una aproximació al turisme de proximitat des de la proposta de la conservació convivencial de Bram Büscher i Robert Fletcher, en el seu recent llibre “La revolución conservacionista. Propuestas radicales para  salvar la naturaleza después del Antropoceno” (Icaria Editorial, Barcelona, 2022). A Enrique Navarro, docent de la Universitat de Màlaga (UMA), se li va requerir per les dificultats i tensions per a reduir la dependència del turisme internacional a la Costa del Sol. I, finalment, a Jordi Gascón, docent d'Universitat de Barcelona, se li va suggerir una reflexió sobre les potencialitats i límits del turisme de retorn al poble, conegut com a turisme domèstic de diàspora, en el context dels turismes de proximitat.

El debat es va abordar des d'una constatació clau que va assenyalar Inma Díaz d'entrada: “els turismes de proximitat són una pràctica turística, que com a tal ha de ser valorada i estudiada”. Sens dubte, són condició necessària per a encarar la transició ecosocial, però no suficient, si atenem a com s'estan desenvolupant aquestes pràctiques i als contextos socioeconòmics en els quals es donen.

De les diferents intervencions a les qüestions plantejades en traurem algunes conclusions i acords interessants, que ens indiquen camins a seguir (o no), si volem que els turismes de proximitat siguin una alternativa viable i sostenible per al nostre futur immediat.

Límts i impactes dels turismes de proximitat

Els turismes de proximitat, com suggeria Enrique Navarro, “han de ser l'alternativa als de llarga distància, però en cap cas els podran substituir econòmicament”. Per tant, “s'imposa un decreixement del sector tal com existeix actualment”. El decreixement turístic en els territoris més tensionats es converteix en un imperatiu si volem abordar d'una forma realista i veritablement funcional la necessitat de respondre a la crisi ecològica i energètica que patim.

Un altre problema al qual ens vàrem enfrontar durant la pandèmia va ser la massificació d'espais naturals i rurals, sobretot aquells propers a zones densament poblades. Aquesta massificació porta associada impactes ambientals i el deteriorament dels espais naturals protegits i problemes de gestió en petits municipis rurals, que es van veure desbordats pel flux de visitants. Nora Müller posava com a exemple el cas, estudiat per ella mateixa, de la Serra de Tramuntana a Mallorca, de la qual ens advertia que està “saturada tant per l'afluència de turistes forans com de visitants locals”. Jordi Gascón posava com a exemple la massificació al Parc Natural del Montseny, espai natural protegit, però situat a escassos 40 quilòmetres de la conurbació metropolitana de Barcelona, amb quatre milions d'habitants. I Enrique Navarro exposava el cas del pintoresc poble gadità de Setenil de las Bodegas, que durant la pandèmia es va veure totalment desbordat per l'afluència de visitants que acudien des de localitats properes.

Ponents taula rodona sobre turismes de proximitat. 

D'altra banda, els turismes de proximitat, en el context capitalista, poden generar dinàmiques d'intensa mercantilització que, com assenyalava Inma Díaz, “afectaran els béns comuns d'un territori i, en posar-los en valor, paradoxalment, els posem també el perill”. I això és així perquè, com advertia Jordi Gascón, el turisme adquireix “vida pròpia, i una vegada es deslliuren les forces que l’impulsen, no el pots controlar”. Sobre aquest tema, Enrique Navarro citava com a exemple de valorització amb conseqüències negatives el cas de la transformació del Parc Natural de la Sierra de las Nieves (Màlaga) en Parc Nacional, i on en poc temps el nombre de visitants va passar de 300 mil a mig milió. Un augment que, d'altra banda, ha estat celebrat pels seus mateixos gestors.

Un tema recurrent en les diferents intervencions, de gran importància en termes d'impacte ambiental i territorial, és la proliferació de les segones residències. En general han estat vinculades a la proximitat i han suposat importants transformacions en els usos del sòl, amb la perduda de terres de conreu i pastures, convertides en desenvolupaments urbanístics dispersos i sovint infrautilitzats, però als quals s’han de dotar de tots els serveis com si de residències principals es tractessin. Per a Jordi Gascón, les segones residències s'han convertit en algunes zones de la “Espanya buidada”, en falses solucions per a mantenir la demografia i una certa economia estacional.

Potencialitats dels turismes de proximitat per a una transició justa i ecològica

La proximitat, la relocalització, la promoció de productes locals, formen part de les oportunitats que la proximitat obre per a la transformació del turisme. En el cas de Oliete, descrit en la seva intervenció per Jordi Gascón, els turistes de retorn s'impliquen en un projecte de recuperació dels olivars que han suposat la creació d'entre 40 i 50 llocs de treball.

La conservació convivencial, de la qual va parlar Nora Müller, implica una nova relació amb naturalesa a la qual pertanyem. Un turisme desmercantilizat, que posi la centralitat en les visites duradores a llocs propers i un voluntariat implicat en el coneixement i la preservació i millora dels espais naturals, així com conrear la relació amb aquells que viuen en i d'aquests espais.

Els turismes de proximitat obren un camí que ens dona la possibilitat d'impulsar, com demanava Enrique Navarro, “canvis d'ideari”, i generar alternatives possibles i concretes per a un oci i recreació que s'adeqüin a la transició ecològica i energètica que hem d'abordar.

Agenda de recerca en turisme i proximitat

La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un bany de realitat, un bumerang que ha impactat en el rostre de la humanitat i sobretot, paradoxalment, en aquells països més rics i principals responsables de les múltiples crisis que ens assolen. Els advertiments sobre una acció humana que està desequilibrant catastròficament els ecosistemes naturals s'ha mostrat de manera clara i contundent. El turisme actual, mercantilitzat i consumista, sorgit de la febre d’hipermovilidad i els desplaçaments a llargues distàncies gràcies a un petroli abundant i barat, s'ha convertit en un dels motors de la ràpida transmissió mundial del virus. Alguns estudis ja vinculen el nostre model de turisme amb la seva accelerada expansió.

En conseqüència, cal ser conscients que el model actual de turisme és extremadament vulnerable i difícilment podrà resistir a les conseqüències dels desequilibris ecològics i al declivi del model energètic basat en recursos fòssils. I, més enllà dels impactes i de possibles crisis futures del sector, estan les conseqüències directes per a totes les persones que viuen d'ell, i que es veuran amenaçats per l'atur i la precarietat. Com ens advertia Enrique Navarro, aquests col·lectius laborals corren el risc de convertir-se en terreny adobat per als discursos de l'extrema dreta.

A partir de les aportacions de la taula, avancem algunes línies de treball i recerca que hauria de ser abordades des d'ara mateix i desenvolupades en futures escoles d'estiu:

• Invertir recursos i esforços per a entendre com canviar l'ideari i els valors que avui impulsen la satisfacció de les necessitats d'oci i descans amb la finalitat d'impulsar noves propostes de recreació que, com apuntava Imma Díaz, “mesurin la necessitat real del turisme” i adeqüin la seva petjada ecològica a les capacitats dels territoris que l'acullen

• Posar en valor i aprofundir en les formes de turisme que poden ser més adequades a la proximitat i ja apuntades en el debat: staycation, ecoturisme, agroturisme, turisme cultural i de memòria, de “retorn al poble” o turisme social, entre altres. Haurem d'introduir altres elements importants per a fer-los realment viables i sostenibles en el context de policrisis que vivim: maneres de desplaçament fins a i en el lloc de vacances amb menor impacte, durada de l'estada, tipologia de l'hostalatge, hàbits de consum, gestió de l'aigua i dels residus, etc.

• Aprofundir en els impactes del turisme en espais naturals protegits (o no) i en territoris rurals, així com en la idoneïtat de les solucions que s'estan promovent: regulacions i control d'accés, possibilitat de limitacions i/o prohibicions més estrictes a l'ús d'espais naturals especialment fràgils (el cas del bany en gorgs per exemple). Pacificar i regular el turisme per a evitar que, com ens alertava Jordi Gascón, prengui “vida pròpia” i es descontroli. Per tant, caldria explorar i aprofundir en les possibilitats del turisme des de la perspectiva de la “conservació convivencial”, com suggeria Nora Müller.

• Abordar el repte ineludible de reduir la dependència econòmica del turisme en aquells territoris i ciutats que actualment es troben sotmesos a profundes lògiques de turistificació. Això implica estudiar i proposar models que els reequilibrin econòmicament, potenciant l'agricultura, la ramaderia i la indústria.

• Prendre'ns seriosament la necessitat d'emprendre el camí del decreixement de les nostres societats capitalistes, també en el turisme. Aquest ha d'adequar-se a les limitacions soci-ecològiques del territori i la seva reducció i desmercantilizació. Aquestes propostes han d'anar paral·leles a projectes de millores urbanes (verd urbà, més carrers per a vianants, reducció del trànsit motoritzat i de la contaminació, horticultura urbana, etc.) que reequilibrin i moderin la necessitat que avui tenen molts habitants de les ciutats d'abandonar-la sistemàticament per a poder descansar o gaudir d'activitats recreatives. Però en tota aquesta discussió és necessari també tenir en compte, com suggeria oportunament Nora Müller, les qüestions de classe en els usos recreatius de proximitat i ser conscients de quins són els sectors socials amb més capacitat econòmica per a freqüentar i gaudir habitualment dels entorns naturals i rurals, que comporten els riscos de elitització.

Aquest debat a l'Escola d'Estiu d'Alba Sud 2023 reafirma el compromís investigador que hem iniciat en el marc del Laboratori de turismes de proximitat. Les aportacions a la taula rodona apunten al fet que cada vegada som més conscients dels riscos i límits del turisme de proximitat en un context que segueix dominat per les lògiques mercantils. Per tant, hem d'elaborar més i millors propostes perquè es converteixi en una alternativa real i postcapitalista per a la transició ecosocial que tenim pendent. Per a encarar aquest repte serà necessari exercitar la nostra capacitat d'imaginar noves formes de turisme que responguin a les necessitats humanes de salut, descans, oci i recreació. Donar-li centralitat a aquestes necessitats per sobre de les lògiques de reproducció i acumulació del capital que avui governen el turisme és sens dubte un dels grans desafiaments del nostre temps.