Esther Jorquera és veïna de la Barceloneta des de tres generacions enrere. Ha estat implicada des de ben jove a la lluita social del barri per aturar l’interès especulatiu i procés de turistificació, sobretot a partir de la proliferació dels pisos turístics. Després d’anys d’activisme i resistència arriba la COVID-19 i ho atura tot, un descans psicològic també necessari per les persones que havien impulsat aquestes lluites. Així doncs, en un context de reactivació turística molt intens i amb l’anunci de la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona, l’Esther Jorquera junt amb d’altres companyes i companys van decidir reactivar la xarxa veïnal del barri per entendre en què consistia aquest esdeveniment imposat, quines conseqüències té i pot tenir al barri i a la ciutat i com organitzar una resposta social davant aquest fet.

Carla Izcara: Com comença a organitzar-se el barri?

Esther Jorquera: Des del desembre de 2022 ja començàvem a sentir veus del tema de la Copa Amèrica i amb la meva germana i altres companyes i companys, que ja havien format part amb nosaltres d’altres plataformes, vam decidir que havíem de fer alguna cosa. No podíem quedar-nos de braços creuats.

El primer pas va ser ajuntar quatre telèfons, fer un grup de WhatsApp per començar a reunir-nos i esbrinar què hi havia darrera d’aquest esdeveniment. Nosaltres no sabíem absolutament res del tema, perquè les administracions l’han portat d’amagades i d’esquenes a la població. Així doncs, comencem a recopilar informació a través d’alguns estudis, publicacions, col·laboracions amb premsa, sobretot amb La Directa, i les mateixes veïnes que van a comprar el pa cada matí i observaven els canvis que començava a patir el barri. Per exemple, persones passejant amb un polo de Nova Zelanda, noves estructures i també controlant l’especulació immobiliària, perquè ja ens ha arribat que algunes veïnes han rebut ofertes per vendre casa seva.

Així mateix hem començat a col·laborar amb altres barris, perquè no és un tema que només toqui a la Barceloneta, sinó que afecta a tota Barcelona, sobretot als barris de Ciutat Vella. D’aquí neix el compte de Twitter @bcnetaNOCOPAM i hem fent reunions de seguiment i també hem fet una reunió amb l’Ajuntament.

Durant l’estiu, les veïnes i veïns de Barcelona ens hem organitzat i hem creat la plataforma NO A LA Copa Amèrica, i tenim previst fer una roda de premsa per presentar-la junt amb el manifest. Paral·lelament, els companys de Vilanova i la Geltrú també han format una plataforma “@nocopavng”. A Vilanova també hi cau molt de pes d’aquest esdeveniment. Pateixen i patiran les mateixes conseqüències que nosaltres i estem en contacte permanent donant-nos suport. Tenim dret a que ens donin explicacions i intentarem que sigui el menys invasiu possible i que aquest esdeveniment no es quedi aquí.  

Esther Jorquera. Imagen de Ernest Cañada.

Ernest Cañada: En què consisteix exactament la Copa Amèrica?

EJ: La Copa Amèrica és un esdeveniment esportiu de vela i és la competició més important d’aquesta disciplina. Es celebra cada quatre anys i l’equip guanyador escull a quina ciutat vol que se celebri. En aquesta ocasió, va guanyar Nova Zelanda i van escollir Barcelona. Els Governs de la ciutat, com Catalunya i l’Estat van estar d’acord, es farà aquí.

La competició tindrà lloc d’agost a setembre del 2024 i els dies compresos de competició seran de divendres a diumenge, però si aquell dia les condicions meteorològiques no permeten celebrar-la, es passarà a la següent setmana, i així fins que el temps és favorable. Per tant, pot ser que duri molt més de tres mesos. A part, també hi ha la competició junior i la femenina, que aquest any l’inclouen per fer veure que són molt feministes.

Finalment, creiem que és un esdeveniment d’origen classista i que el motiu per celebrar-lo és purament d’interès econòmic per l’Estat i de la Generalitat. Però alerta, perquè quan es va celebrar el 2007 a Valencia van tenir un forat de 370 milions d’euros. També es va fer a Oakland i van tenir pèrdues de 94 milions d’euros per això no s’està tornant a celebrar allà i han proposat Barcelona.

EC: Qui hi ha implicat en aquesta proposta i quina inversió pública suposarà?

EJ: Aquest esdeveniment té al darrera la fundació Barcelona Capital Nàutica, integrada pel Ministeri de Cultura i Esport, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci publico-privat Turisme de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Cambra de Comerç i Barcelona Global. Pel que fa a la inversió pública, la premsa ha anunciat que seran uns 46 milions d’euros. Nosaltres, a partir de la informació que ens han donat des de les institucions, hem calculat que inicialment, entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, es farà una inversió de 55 milions d’euros. Em sembla una inversió desmesurada tenint en compte tots els problemes socials i ambientals que tenim.

EC: Quin paper té cada administració?

EJ: L’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, totes tres administracions han estat d’acord, totes tres han signat i s’han fet la foto.

CI: Si el motiu principal és econòmic, però moltes ciutats on s’ha fet han tingut pèrdues, com ho justifiquen?

EJ:Diuen que aquí no serà com Valencia, perquè la corruptela és menor o inexistent i que sobretot es basen en el fet que no hi haurà construccions fixes. Que seran construccions efímeres. Però les últimes informacions diuen que els organitzadors volen quedar-se a la ciutat comtal, perquè és molt rentable i es parla d’una seu permanent. O sigui, que no canviï segons els guanyador.

CI: Així doncs, quins diries que son els arguments principals des de les administracions per sostenir una posició a favor de la celebració de la Copa Amèrica?

EJ: El que ens van dir els organitzadors és que tot serà molt maco, i l’Ajuntament ens va explicar també que preveu que suposi el 5% del PIB de Catalunya, que em sembla una barbaritat. A part, el PIB no et demostra que això sigui una cosa justa. No et demostra les desigualtats. També argumenten que l’esdeveniment donarà cert prestigi i nom a Barcelona i que tindrà impactes tecnològics de modernització de la ciutat, però realment això li interessa a Barcelona i a les persones que hi viuen? És necessari ara mateix? De debò es generaran nous llocs de feina? Discrepem també sobre això. Barcelona pateix una gran desigualtat entre barris, hi viuen moltes persones en situació de sensellarisme, els veïns i les veïnes som expulsades de les nostres cases i de les nostres arrels; aquest esdeveniment només fa que intensificar aquests problemes.

EC: Quins llocs de treball?

Des de l’organització diuen que s’obrirà un apartat a la Web de la Copa Amèrica perquè les empreses de Barcelona, sobretot aquelles en contacte amb el Port de Barcelona, s’hi puguin patrocinar. És a dir, el “lampista Joan” pot posar un anunci i des de la Copa de Vela, et “contracten”. Això no s’ho creu ningú i és una pantalla per fer veure que aquest esdeveniment és interessant i proactiu a la ciutat. Com ja va passar a les Olimpíades, que es va quedar amb voluntaris i no res més.

CI: Quins canvis heu començat a detectar?

EJ: Com deia, és un esdeveniment que serà de l’agost fins l’octubre de 2024, però el problema és que ja els tenim aquí. Han instal·lat les seves seus al Port de Barcelona i han iniciat els entrenaments a Vilanova i la Geltrú. De fet, la primera regata preliminar se celebrarà a Vilanova aquest pròxim dijous 14 de setembre fins el diumenge 17. A més, des d’ara, per exemple, els atracaments de port ja estan ocupats des de la Costa Brava fins a baix, així que molts vaixells familiars que hi ha han hagut de desocupar les zones d’atracament.

També han començat a fer muntatges d’estructures efímeres. Diuen que quan acabi la competició les desmuntaran, però igualment costen uns diners i igualment tenen un impacte ambiental i d’ocupació i privatització de l’espai públic; encara que diuen que estarà obert a tothom i no serà de pagament. En relació amb això, també ens preocupa l’especulació immobiliària darrera de tot això i crec que aquest és l’interès màxim. No ens hem d’oblidar del Pla endreça del nou Ajuntament de Barcelona. Aquest pla el que vol és donar una visió “neta” de la ciutat on la gent més vulnerable no és benvinguda, un pla, segons el nostre punt de vista, racista i classista, un pla de persecució i humiliació a centenars de persones.

Cartel en el metro de Barcelona del "Pla Endreça" en castellano "Plan ordena". Imagen de Carla Izcara.

EC: Durant aquest període quanta gent es preveu que es desplaci a Barcelona i rodalies?

EJ: Només de l’organització ja són unes 19.000 persones. A Barcelona, un any abans de la competició, ja s’han instal·lat unes 2500 persones relacionades amb l’esdeveniment. I tota aquesta gent que ve necessita permisos de treball i regular-se administrativament i des de l’Estat es facilitarà aquesta gestió, es faran exempcions en el pagament dels IVA, etc. Davant d’aquesta situació, vam preguntar que per què a aquestes persones se’ls facilita l’estada i, en canvi, gent que està aquí treballant en situació irregular no paren de perseguir-la. És evident que hi ha una diferència de classe entre migrants. Per que s’estableix diferència entre una persona que ve des de Nova Zelanda a un esdeveniment esportiu i una que ve a buscar-se les garrofes perquè ha hagut de marxar del seu país pel motiu que sigui? Se’ls veu el llautó i posen sobre la taula un cop més el rerefons classista i racista d’aquesta competició.  

EC: I aquesta gent on l’allotjaran?

EJ: Aquesta és una altra pregunta que els hi vam fer i ens van dir que proposaran que no busquin pis a la zona de Ciutat Vella. Absurd. Ja estem veient l’impacte especulatiu a la ciutat i sobretot al nostre barri, la Barceloneta. Com la nova llei de lloguer no contempla els contractes menors d’un any, aquest 2023, els contractes que s’acabin molts no es renovaran i augmentaran de preu per oferir-los a aquesta gent. Doncs clar, moltes persones s’estan quedant sense renovar el seu pis. I no és només la gent que ve, sinó tot el que hi ha al voltant, que sap que aquí hi ha negoci, que agafarà aquests pisos i els llogarà a qui pugui pagar més. Ja comencem a tenir situacions de: “has de marxar del pis perquè ve a viure un familiar”, però es mentida, es per llogar-lo o vendre’l a aquestes persones. I estem parlant de sis mil euros mensuals per un pis de 30m2a la Barceloneta, tot per tenir la primera línia de mar, per exemple.

CI: Quins altres impactes socioeconòmics esteu patint?

EJ: Doncs s’està acabant el pa, verdures i productes de primera necessitat als supermercats, perquè els equips van a comprar a la Barceloneta, que és la zona més propera. Aleshores, les persones que normalment van allà, perquè econòmicament els hi va millor una barra de 30 cèntims que 70, es veuen que aquests productes s’estan acabant i no vull saber què passarà quan comenci a venir tota la gent que s’espera, aproximadament un milió de persones més durant aquests 3 mesos. Aquestes, sumades al turisme que ja tenim tot l’any, que es una barbaritat.

En segon lloc, remarcar que aquest és el tercer esdeveniment esportiu més important del planeta. Els hi vam tornar a preguntar aquesta qüestió als organitzadors i a l’Ajuntament i ens van dir que “hem de tenir en compte que això és sobretot un esdeveniment televisiu, on hi ha mes afluència de persones a través de la tele i internet”. Però, si només hi ha un interès televisiu, perquè la fan aquí i per que tanta infraestructura i tanta història?

CI: I pel que fa als impactes mediambientals?

EJ:  A la reunió ens van vendre que les embarcacions són electròniques i que no contaminen. Però l’impacte ambiental es produeix sobretot a terra amb el tema de la mobilitat: autocars i vehicles privats de tot tipus. Ja tenim problemes amb els creuers, doncs ara només ens falta fer un esdeveniment així tan exclusiu, que aquesta gent no t’anirà amb l’autobús i el metro, i se sumaran més autocars, cotxes privats, camions que transporten peces d’aquests vaixells etc.

I la mar ja està prou explotada, sobretot el que és la costa litoral. La competició es farà a 500 metres de la costa. Hi haurà un cinturó petit entre la zona de bany i la de competició, que es per on podrien passar les embarcacions que surtin des del Port Olímpic. A 500 metres de la platja em sembla molt poc, tenint en compte que ja tens els creuers que entren per la bocana. I justament la competició tindrà lloc davant de la platja de la Barceloneta, on ja normalment hi ha contaminació per part de la deixalleria de la ciutat i dels vaixells. O sigui, que es remourà més la mar i el fons marí i els animals també es veuran afectats, evidentment. Nosaltres aquí tenim molt bona fauna: pops, estrelles de mar, una quantitat de peixos increïble, fins i tot s’hi veuen dofins a vegades. Tenim un bon fons marí, dintre del que es pot en una ciutat. Però si a tant poca distancia de la costa fas això, amb tot el soroll que comporta...

EC. Quins impactes pot tenir en la pesca?

EJ: Aquesta és una altra de les altres preguntes que vam fer a la reunió, i la va fer el Chimo, un ex pescador. Què passarà amb els pescadors tenint en compte que la competició es pot traslladar de dies? No han tingut en compte que aquesta gent surt a treballar a la matinada i tornen a la tarda, o surten a la nit i tornen al mati. La resposta va ser que estaven conversant amb la confraria de pescadors. Vam anar a preguntar a la confraria i és totalment mentida, no han parlat de res. Tornem a tenir una opacitat adherida a tot aquest tema.

Patim que la pesca, que encara dona de menjar a moltes famílies de la Barceloneta quedi aturada. I els pescadors han de sortir a treballar, perquè si no surten, no mengen. Si no treballes, no pesques, no vens i no menges. No és només un impacte superficial, sinó que la vida de les persones també es veu afectada. Crec que podria ser la mort dels pescadors això també, la mort del sector de la pesca a Barcelona, que ja està prou tocat, queden molt pocs vaixells... El meu pare era pescador i per raons del litoral i que el van fer pols va decidir deixar de ser-ho. Veiem que les institucions no ajuden mai al sector primari, ja s’ha vist a la pagesia i també es veu a la pesca. Per tant, l’impacte de la Copa Amèrica de vela en aquest sentit ambiental, social i econòmic és enorme.

La Barceloneta. Imagen de Nacho Sánchez en Flickr. 

CI: Davant aquesta situació i que això ja està fet i no s’aturarà. Quina és la vostra estratègia a partir d’ara?

EJ: En primer lloc, no ens agradaria, tot i que ja està signat, que hi hagués una gran inversió pública. Pensem que hi ha altres necessitats més urgents que finançar un macro-esdeveniment com aquest. En segon lloc, no volem que es quedi a Barcelona. No volem que això es repeteixi aquí cada quatre anys i sigui el nou World Mobile Congress. En tercer lloc, les estructures construïdes volem que de debò se’n vagin després de la competició. Seguit d’això, és necessària una protecció de l’habitatge i del cost dels aliments i dels productes de primera necessitat. En cinquè lloc, s’ha de protegir el sector primari i la pesca i el litoral de la contaminació dels vaixells. Finalment, cal un decreixement turístic i ja no només per la Copa Amèrica, el necessitem ja. Són coses bàsiques que demanem, que no es quedi com està ara, sinó que reverteixi encara molt més l’efecte ambiental i l’efecte de massificació turística que tindrà.

EC: Quines passes voleu donar com organització?

EJ: Això sabem que és un tema a mig termini, ja signat i beneït i no podem fer res per aturar-lo, però si podem demostrar empíricament que això no es bo per la ciutat ni pel país.  També cal agafar força amb les altres entitats i moviments socials i ajudar-nos. Ara creiem important donar a conèixer el que està passant, molta gent desconeix què és la Copa Amèrica i quins impactes tindrà, perquè és un problema molt amagat i hi ha poca claredat. Així doncs, de moment, com ja he dit abans, hem format una plataforma de No a la Copa Amèrica en sinèrgia amb els companys del Garraf. A més tenim prevista una roda de premsa a finals de setembre i publicarem també el manifest.