El passat mes d’agost, CLACSO publicava el llibre Economías populares. Una cartografía crítica latinoamericana. Aquest volum, que explora el concepte de “economia popular”, és una gran aportació al reconeixement d'aquestes economies “subalternes, informals o no-reglades”, essencials per al sosteniment de la vida individual i comunitària. En aquest article, ens centrarem en el vincle entre aquestes economies populars i el turisme i com, a partir d'aquest concepte, entenem la “informalitat en el sector”. Per a això, ens recolzarem en la introducció del llibre escrita per Cristina Cielo, Doctora en Sociologia i professora-investigadora a FLACSO Equador, Verónica Gago, professora en la UBA i la UNSAM i investigadora al CONICET, i Nico Tassi, Doctor en Antropologia i docent i investigador al CIDES-UMSA.

El llibre, en la seva missió de reconèixer les economies no-reglades, tracta d’evidenciar com s’ha negat la“dependència de l’economia formal o registrada respecte a las economies populars” (Cielo, Gago i Tassi 2023:16). També vol identificar fins on arriben aquestes economies “centrals en la reproducció social de grans majories com pràctiques i institucions de llarga duració” (Cielo, Gago i Tassi 2013:17). Tot això, ho fan a partir de cartografiar a nivell regional diferents lluites d’actors, organitzacions i formes econòmiques davant del model econòmic global.

Accés al llibre aquí

En la primera part, titulada “les escales i disputes de les economies populars” trobarem els casos de Bolívia, Xile, el Brasil, Mèxic i l'Equador. En particular, l'últim capítol analitza el treball de repartiment mediat per plataformes digitals a Quito, l'Equador. Aquesta temàtica, té una connexió directa amb el turisme i les transformacions que està sofrint el sector de la restauració a causa de l'auge del capitalisme de plataforma. Així mateix, en els altres capítols, podem destacar altres treballs essencials dins del turisme com la venda ambulant.

El segon apartat tracta sobre “política, espais i institucionalitat” on a partir del cas de les ciutats de Bogotà, Buenos Aires i Lima, però també a nivell nacional a Hondures i l'Equador, s'aterren diferents pràctiques col·lectives que animen a l'organització i destaquen el paper polític de les economies populars. En aquesta part, la relació amb el turisme es podria trobar en aquelles pràctiques comunitàries o vinculades a l’Economia Social i Solidaria(ESS). Tot i aquest clar nexe, Cielo, Gago i Tassi (2023) critiquen com l’economia social i solidària  ha contribuït a la diferenciació entre minories organitzades, que a vegades sostenen relacions intermitents amb el mercat i no obligatòriament s'organitzen en forma associativa i cooperativa, sinó que són persones individuals que s'autogestionen el treball i que no necessàriament són combatives i, altres posicionades en contra del mercat, on inclouríem a les iniciatives d’ESS. Arran d'això, en contextos com l'Argentina veuríem un procés de segmentació dels sectors populars empobrits, divisió perillosa quan l'extrema dreta va en augment. En canvi, en altres llocs, com l'Equador, tal com explica detalladament Patricia Ayman Jiménez en el seu capítol sobre les cooperatives d'estalvi i crèdit d'aquest país, existeix la noció d'economia popular solidària, trencant aquesta divisió i elitització del moviment entre aquelles organitzacions amb discursos més polititzats i altres que no el tenen, encara que desafien també les lògiques del mercat i intenten sobreviure, tant fora com dins d'ell.

Finalment, el tercer compendi d’articles busca conjugar perspectives des de les “economies populars i feministes”. En aquesta última part, s’aconsegueix complir un altre dels objectius del llibre que és trencar amb la definició del treball i del binarisme entre producció i reproducció. Així com “interpel·lar a les nostres formes d’entendre el diferencial d’explotació al que se sometent certs cossos i territoris” (Cielo, Gago i Tassi 2023:18).

Cures. Imatge de Jsme Mila a Pexels.

Tot i que el llibre no parla de turisme de forma directa, és possible detectar nombrosos vincles. Per això, aprofundim en l’anàlisi d’aquestes economies populars en aquest sector, atès que l’economia no declarada juga un paper clau en el seu desenvolupament i funcionament.  

Economies populars en turisme

Les economies populars tenen quatre característiques clau, segons les dues autores i l’autor de la introducció del llibre. Primer,  beuen de processos històrics, contextos i elements diferents, així que, tot i parlar de “l’economia popular” en conjunt, hem de preveure que no son homogènies. Això si, totes elles s’emmarquen temporalment en el neoliberalisme contemporani i, davant un sistema que ataca a les poblacions, aquestes economies sorgeixen com a  “resposta popular a les despulles del neoliberalisme, confrontant maneres d’exclusió de mitjans i recursos” (Cielo, Gago i Tassi 2023:34). Així, la primera característica seria organitzar-se davant de la expulsió i exclusió.

En el desenvolupament de l’activitat turística també veiem aquesta tensió entre la inclusió i la exclusió (Cañada, 2023). En múltiples territoris costers, que hem documentat a Alba Sud, com República Dominicana, Guanacaste a Costa Rica (Silva, 2023) o Hondures (Trucchi, 2017), entre d’altres, es registren innombrables processos de despulla i exclusió de les comunitats locals. Davant aquesta situació, és habitual veure com aquestes persones, les quals es dedicaven majoritàriament al sector primari, es veuen obligades a abandonar la seva activitat laboral i començar a treballar en turisme, ja sigui en la construcció, transport o serveis. La venda ambulant de menjar i artesanies, classificada dins de l'economia popular/informal, es torna llavors una opció per a guanyar recursos enfront d'aquestes formes de espoli i exclusió. Així mateix, aquests nous territoris explotats pel capital a través del turisme, seran un pol d'atracció per a altres persones, que igualment acudiran a aquests llocs per a treballar. D'altra banda, en aquests mateixos contextos, també sorgeixen iniciatives turístiques locals, col·lectives i populars, que es converteixen en una eina de lluita més per a quedar-se en el territori, com expliquen alguns exemples de turisme comunitari urbà. Així, encara que en un lloc es puguin acumular diferents espolis degut a l’activitat turística, existeix la capacitat d’acció d’aquestes economies populars tot i ser les principals afectades.

Mobilització a El Sardinal. Imatge de l'Institut d'Oceanografia. 

En segon lloc, connecten la noció d’economies populars com un subjecte polític nou, però que en realitat prové de trajectòries laborals, migratòries, pageses i indígenes molt anteriors. Així, seria aquesta acumulació d'experiència la que ha permès la “reproducció social en territoris fortament marcats per la despulla neoliberal” (Cielo, Gago i Tassi 2023:36). De fet, assenyalen com aquestes maneres de produir i circular, entre elles inventar emprenedories productives, es podrien considerar noves maneres d'organitzar la disputa, negociació, cooperació i lluita. Una manera de combatre la conflictivitat menys o més explícita. Això ho veiem en el sector turístic en els exemples anteriorment comentats, com a maneres d'organitzar el turisme des de les comunitats, o fora dels mercats i circuits comercials, de forma autogestionada i sense un objectiu únicament lucratiu darrere. També en la venda ambulant i, per exemple, en la creació d'organitzacions per la lluita dels drets d'aquests treballadors i treballadores com el Sindicat popular de venedors ambulants a Espanya o StreetNet International com xarxa global de venedors ambulants.

Vinculat a això, en tercer lloc, es destaca que aquestes economies no responen a un moment passatger de crisis i emergència, sinó que romanen en el temps.  La idea de “romandre en el temps” és clau si percebem aquesta crisi, no com a temporal i general, sinó com una crisi de reproducció social, com un procés de devaluació de la vida, el qual afecta més unes persones que unes altres, sobretot en funció del seu gènere, classe i raça (Sarkis, 2018). Així, en lloc de crisi, estaríem parlant de la realitat socioeconòmica d'aquestes persones. Finalment, i vinculat a aquest tercer punt, es nega la marginalitat d'aquestes economies, ja sigui per la seva extensió territorial i temporal o les seves estructures i volums de gent implicades. Així, no és casual que entre el 50% i el 90% de la força laboral total en països del sud global estigui dins de l’economia popular. Per exemple, a Amèrica Llatina i el Carib, el pes del treball informal és major en el sector turístic que en altres sectors. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), això es deu a algunes de les característiques del sector com l’estacionalitat, la falta d’organització o l’incompliment de la normativa.

Trencar binarismes

Un dels objectius del llibre és acabar amb dos grans binarismes en referència a l'economia popular. El primer binarisme que volen trencar és el de la categoria formal o informal. El que caracteritza el sector informal és la seva relació amb l'Estat (Denning, 2011). Així, es denomina informal a tot allò que no té l'estatut de formalitat, com a inscripció assalariada registrada (Cielo, Gago i Tassi 2023). Però actualment, tant en el sector turístic com en uns altres, veiem com la informalitat es converteix en un procés més de precarització del treball. Per consegüent, en aquest moment de proliferació d'ocupacions precàries, el fet d'estar a l'economia formal tampoc et garanteix un treball decent (Denning, 2011). Així, proposen ampliar la noció de la classe treballadora, no sols des d'una condició assalariada, sinó de “desposseïda” (Cel, Gago i Tassi 2023). Això sumat a la importància de promoure la lluita per una major garantia de drets i de protecció social per a aquells treballs més vulnerables (Denning, 2011).

Imatge de Herbet Bieser a Pixabay

El segon binarisme per desmuntar és el de producció-reproducció. Per a això, recuperen la demanda de l'economia feminista marxista de reconèixer el treball reproductiu com aquell que fa possible la reproducció de la força de treball i, per tant, un treball directament productiu per al capital. Aquesta reivindicació, que parteix del reconeixement i valoració del treball domèstic, si el traslladem a l'economia popular, veiem com aquestes xarxes també es responsabilitzen de diferents tasques essencials per a la reproducció de la vida fora de la llar, en els barris i els carrers. D'aquesta manera, es posa l'accent en no només assenyalar la divisió sexual del treball, sinó també la del treball productiu i reproductiu com a procés per al reconeixement i valoració de les economies populars com a mecanismes complexos, duradors i estesos en el territori, essencials per a la reproducció de la vida i, en definitiva, també necessaris per al capital.

Segons el meu punt de vista, trencar aquests dos binarismes en l'activitat turística ha de ser una de les prioritats de l'agenda de recerca crítica sobre treball turístic. En primer lloc, això ens permet tenir en compte un conjunt de persones que fan possible el desenvolupament d'aquesta activitat, tant com treballadors i treballadores de l'economia popular, com aquells treballs que duen a terme a casa seva o dins les xarxes comunitàries i barrials que permeten que hi hagi una mà d'obra disponible per a treballar en l'economia reglada. Això té relació amb el segon punt, perquè reivindicar la importància del treball de cures també farà que aquells treballs vinculats a aquesta noció de “cura”, dins de l'empresa capitalista, estiguin millor valorats i, en conseqüència, tinguin millors condicions laborals.

Reflexions finals

Amèrica Llatina no es pot comprendre ni sostenir sense l'economia popular. Però tampoc ho faria Europa. Aquest llibre, ens ajuda a veure aquestes economies populars, conèixer-les, escoltar-les i valorar-les com el que són: el mode de vida de milions de persones, de la majoria de la gent: de famílies, pageses, estudiants, migrants, etc. De fet, no crec que es pugui arribar a comprendre o sustentar el sistema capitalista en el qual vivim sense aquestes economies populars, productives i reproductives.

Així, en definitiva, el llibre és un intent col·lectiu des d'Amèrica Llatina de valorar l'economia popular en la seva heterogènia i el seu paper fonamental en la reproducció social. Des del turisme, també podem prendre aquest terme, i analitzar els territoris, treballs i iniciatives turístiques des d'aquest prisma. Donem suport a la lluita per romandre en les comunitats i territoris amb els modes de vida tradicionals front els espolis i imposicions del capital turístic, promoguem un treball (formal i informal) decent i l'organització d'aquests col·lectius dins del sector, ja sigui des d'associar-se en el lloc de treball com impulsar iniciatives de turisme de base comunitària, associativa o cooperativa en contribució a aquestes lluites.