El passat dilluns 14 de febrer de 2011 el diari El Día de República Dominicana va publicar un article de la periodista dominicana Senabri Silvestre, El modelo turístico RD, en vez de riqueza, redistribuye pobreza, en el qual citant la feina desenvolupada per ALBA SUD durant el Seminari que va dur a terme a Santo Domingo el juliol de 2010, posava en qüestió les suposades bondats del desenvolupament turístic en aquest país caribeny. L'article citava declaracions de Pavel Isa Contreras, oficial de PNUD, Yolanda León, professora del INTEC, i jo mateix com a coordinador d'ALBA SUD. La periodista subratllava les anàlisis dels Informes sobre Desenvolupament Humà del PNUD que mostren com les províncies més especialitzades en turisme ocupen els llocs més baixos en l'Índex de Desenvolupament Humà del país.

La publicació d'aquesta notícia en un diari de gran tiratge va provocar múltiples reaccions que van derivar en l'obertura d'un debat (encara insuficient) tant a ràdios com en diversos mitjans escrits sobre els impactes del model turístic dominicà. Aquest mateix dia, 14 de febrer, a la tarda, l’Asociación de Dueños de Hoteles del Estea través del seu president Ernesto Vélez, va rebutjar en declaracions a Xtradigital, l'anàlisi d'Alba Sud, "que atribueix la pobresa dels habitants en zones turístiques del país a la concentració de la riquesa en benefici dels seus promotors". Per contra, Vélez va indicar que el problema de la pobresa era provocada per la "quantitat de migrants haitians que treballen a les construccions i tan bon punt cessen els treballs es queden al país". Per, a continuació, culpar les autoritats governamentals de la situació, ja que "ells fan tot el possible perquè els assentaments en aquests llocs es facin de manera legal, però que el govern no contribueix a l'ordenament dels barris que es creen propers a aquests complexos turístics”. A qui van reclamar "la creació de plans habitacionals en llocs com, Haití Chiquito, Barrio Friusa i altres, aixecats a Higuey i Bávaro, a l’Est del pais”.

L'article de Senabri Silvestretambé va ser publicat en anglès pel diari Dominican Today, especialment dirigit a la comunitat nord-americana i canadenca amb vincles amb la República Dominicana, entre els que també es va suscitar el debat sobre els continguts de l'esmentat article.

L'endemà, 15 de febrer de 2011, El Día va continuar la polèmica sobre el model turístic dominicà amb dos articles d'enfocament contradictori. D'una banda, Roberto Lebrón prenia nota de les queixes de l’Asociación de Dueños de Hoteles del Este, en un article sobre la preocupació d'aquests pel "creixement vertiginós i sense control" de població haitiana il.legal a la província d'Altagracia (una de les principals zones de desenvolupament turístic), davant la qual reclamaven més mesures de control per part de les autoritats públiques. Per la seva banda, Senabri Silvestre, insistia en un altre article en les seves crítiques als hotels instal.lats a República Dominicana pel seu baix nivell de contribució a les arques públiques del país, citant de nou a Pável Isa Contreras del PNUD. La controvèrsia va continuar en els dies següents a les pàgines d'aquest mateix diari a propòsit de la contaminació dels hotels del Malecón de Santo Domingo per la gairebé inexistència de plantes de tractament. La mateixa Senabri Silvestre denunciava en un altre article del 16 de febrer de 2011 que només 1 de cada 7 hotels a aquesta zona disposava de planta de tractament.

Des del sector empresarial encara hi van haver noves reaccions a l'article inicial de Senabri Silvestre que havia obert el debat. El dia 19 de febrer de 2011, l'empresa de serveis turístics Punta Cana & Bávaro online va publicar una nota en què acusava Alba Sud i altres ONG estrangeres de tenir un enfocament inexacte i insistint en el fer que "el turisme crea desenvolupament, nombrosos llocs de treball i riqueses, però el progrés que això hauria de generar no depèn exclusivament del sector turisme, sinó de les diferents autoritats estatals, tant provincials com nacionals, que són les responsables d'invertir en obra i infraestructura, els ingressos per impostos que estan recaptant a la província."

Els arguments exposats per l’empresariat hoteler es caracteritzen per: negar l'evidència de l'impacte del turisme en la pobresa, acusar a la població haitiana immigrant de la pròpia pobresa a la zona (després d'haver-se beneficiat de la seva vulnerabilitat) i reclamar a les autoritats públiques major inversió en infraestructura i control sobre els fluxos de treballadors haitians. La seva reacció desvela arguments sobradament coneguts dirigits a maximitzar els beneficis privats a costa del treball de la gent humil i les arques públiques.

D'acord amb les reaccions al primer article de Senabri Silvestre és evident la necessitat d'un debat públic ampli sobre les característiques del model turístic dominicà i un balanç més clar sobre com i en qui es concentren els seus impactes i beneficis. Per això seria bo llegir i difondre el magnífic treball d'investigació que ha dut a terme el PNUD en els seus Informes sobre Desenvolupament Humà a República Dominicana de 2005 i 2008.