Contacto Boletín

Reportaje | Noticias Generales | Cataluña

30-11-2023

Turisme KM.0 al riu Besòs

Carla Izcara | Alba Sud

Tres cooperatives amb seu a Barcelona i una a Tona, província de Barcelona, engeguen una nova proposta de turisme KM.0 per contribuir a la recuperació i reapropiació del Parc fluvial del Besòs. A partir de col·laborar amb l’Escola Ramón Llull i treballar de forma interdisciplinària aquest espai verd urbà, es proposen crear col·lectivament dues noves rutes al voltant del riu.


Crédito Fotografía: Parque fluvial del río Besós. Imatge de Carla Izcara

El projecte “Turisme KM.0 als barris de Sant Andreu” neix de la mà de quatre organitzacions: Base Ò, cooperativa cultural que treballa en educació a través de l’art contemporani; BitLab, organització sense ànim de lucre que dissenya, coordina i implementa projectes d’innovació amb retorn social; Mixité, organització que treballa l’urbanisme, entre d’altres, per contribuir a la transformació social i l’equilibri ambiental i l’Espai Ambiental, cooperativa de projectes ecosocials i comunitaris per l’impuls de la transició ecològica urbana.

Turisme KM.0 s’emplaça dins de la convocatòria de l’Impulsem el que fas 2023 de Barcelona Activa i tot just comença. Tenen com objectiu principal dissenyar un itinerari pel Rec Comtal Besòs. La ruta però, no la dissenyaran les cooperatives, sinó que ho farà l’alumnat del segon cicle de la ESO de l’Escola Ramón Llull, ubicada al barri del Congrés, districte de Sant Andreu. Per a les cooperatives era important poder involucrar a la ciutadania i, en particular, a les noves generacions en el procés de conèixer el seu districte. Així, a través del treball amb l’escola, no només es vol dissenyar un producte turístic, sinó que es pretén incidir en com conviu l’espai natural i l’humà a la ciutat, sobretot tenint en compte l’abandó històric del Riu Besòs i dels seus barris confrontants. També part troncal del projecte és fer educació ambiental envers l’aigua, particularment rellevant en el context actual de sequera severa.

Fases del projecte

Per aconseguir l’objectiu proposat, han dividit el projecte en tres fases. Abans però, hi ha una feina prèvia de les quatre organitzacions, les quals porten temps intervenint a la zona del riu Besòs, i han compartit la seva experiència. A partir d’aquesta acumulació d’expertesa, actualment es troben a l’inici de la primera fase, que consisteix en el procés de dissenyar els tallers per l’alumnat de l’Escola Ramon Llull amb qui començaran a col·laborar abans d’acabar l’any. Aquestes activitats es faran dins de l’horari lectiu. En concret, aquest centre educatiu treballa de forma transversal cada any un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Per tant, no ha sigut difícil per a les cooperatives incorporar els tallers al programa docent. Per a Luna Coppola, coordinadora del projecte i socia-fundadora de Base Ó i Duae, “és fonamental fer les activitats en hores lectives per aconseguir una major participació, també per part de les famílies”.

Parc fluvial Besòs banda Barcelona. Imatge de Carla Izcara

Es preveu que cada taller duri aproximadament dues hores i en ells es treballarà l’aspecte emocional i sensorial a partir de l’art sonor i visual vinculat a l’expressió artística a través de la fotografia, el dibuix i el vídeo. Així mateix, hi haurà una part ambiental molt important a l’hora de posar en valor l’aigua, així com l’ecosistema de flora i fauna del Besòs. Tot això es treballarà a partir de caminar per descobrir el territori o, dit amb unes altres paraules, a través de fer turisme KM.0. Aquest procés de mapatge i primers tallers l’acompanyaran les companyes de Base Ó i BitLab i Espai Ambiental i Mixité recomanaran diferents punts on parar atenció del Besòs, ja sigui per l’impacte paisatgístic i acústic de determinades infraestructures urbanes o per ser zones de protecció d’aus i espècies d’interès.  

En aquesta segona fase de recol·lecció de dades per a la confecció de rutes, es vol promoure la participació d’altres entitats dels barris confrontants del riu com l’Arxiu de Memòria de Trinitat Vella i la comissió de iaios i iaies de l’Escola. D’aquesta manera, es podrà incloure la història del barri i com ha evolucionat aquesta zona de la ciutat. Així mateix, esdevindria un projecte intergeneracional i de recuperació de la memòria col·lectiva dels barris. Paral·lelament, Aina Sancho, sòcia d’Espai Ambiental, explica com continuarà el treball amb l’escola a partir de la conceptualització de “turisme responsable”. Per a l’equip és important que “sigui l’alumnat qui defineixi el que és turisme responsable·.

El resultat d’aquests tallers i caminades seran les rutes, les quals “naixeran directament de l’alumnat el qual redescobrirà a través del seu caminar, ulls, emocions i sensacions aquest espai”, assenyala la Luna Coppola. D’altra banda, també faran “una infografia que recollirà la comparació entre l’impacte ambiental d’un turista mitjà i un de responsable en quant consum d’aigua i energia, impactes en el paisatge i economia local, entre d’altres”, esmenta l’Aina Sancho.

Un cop acabat el projecte, voldrien “fer una plataforma on es puguin ubicar aquestes rutes i que arribin a tota la ciutadania”, així com “involucrar a comerços, altres entitats del districte, traslladar la proposta a altres barris...”, explica Coppola.

Particularitats del projecte

La voluntat d’incloure a la ciutadania en el procés d’elaboració de la proposta turística, així com considerar-la el públic meta a qui anirà dirigida, és una peça clau dins de la proposta de transformació turística de la ciutat. Actualment, Barcelona, té un problema de turistificació i la seva economia es basa en un turisme internacional que genera múltiples externalitats negatives. A la vegada, però, no té cap política pública en turisme dirigida a la població local. Així, hem de tenir la capacitat de decréixer de forma justa a la vegada que garantim una transició cap a un model socioeconòmic i ambiental més sostenible. Una de les fórmules pot ser generant una oferta turística de proximitat dirigida a la població de Barcelona, sobretot a aquelles persones més vulnerabilitzades.

Parc fluvial Besòs banda Barcelona. Imatge de Carla Izcara

En concret, els barris on es treballarà, Trinitat Vella i Baró de Viver, són zones afectades per la contaminació que ha tingut el riu, amb àrees repletes de polígons industrials i completament travessades per ferides urbanes com el nus de la trinitat i la ronda litoral. Tot això, sumat al fet de ser alguns dels barris amb la renta mitjana per persona més baixa de la ciutat (IDESCAT, 2020). Per aquest motiu, es torna especialment important promoure ofertes de turisme, gaudi i d’accés a la natura en aquestes zones. A més, l’Escola es troba al barri del Congrés, separat del districte de Sant Andreu per la Meridiana. Això fa que la majoria de l’alumnat no s’identifiqui amb el districte i molt menys amb el riu Besòs. Així doncs, d’una banda, es vol promoure la inclusió del barri del Congrés al districte, a més de mostrar “un espai natural amb un potent ecosistema de fauna i flora”, recalca la Luna Coppola.

Després de ser el segon riu més contaminat d’Europa durant anys, actualment el Besòs es troba en procés de renaturalització i avui, la Luna Coppola celebra que hi “arriben aus en les seves rutes migratòries i també s’utilitza com espai per córrer, anar en bicicleta, patinet, passejar...” i l’Aina Sancho afegeix que també “s’hi veuen escoles practicant educació física” o equips fent entrenaments de futbol. Sancho remarca que “abans era un ecosistema a punt de col·lapsar o que ja havia col·lapsat, sobretot per la indústria ubicada a la bora del riu” i els últims anys “s’ha fet un gran treball de recuperació del riu des de Vallbona fins la desembocadura i ha millorat la biodiversitat urbana i la qualitat de l’aigua”.  En l’etapa actual de renaturalització del riu, a través de tres llacunes artificials s’arribarà a acollir 200 espècies autòctones, la majoria aus, seguides de papallones, peixos i mamífers. Aquesta acció ajudarà també a mitigar el canvi climàtic, decisió fonamental en un context d’alarma davant del ràpid creixement de l’escalfament global i la poca eficiència de les polítiques actuals. 

Renaturalització del Parc fluvial Besòs banda Barcelona. Imatge de Carla Izcara

En el procés de recuperació d’aquest espai natural, cobra protagonisme “la gran ferida urbana de la ronda litoral i el nus de la trinitat”, comenta Coppola. Aquesta infraestructura, actua com a barrera i dificulta que la gent dels barris de Trinitat Vella, Bon Pastor o Baró de Viver baixin a la seva banda del riu. Enel cas de visitar-lo, ho faran des de l’altra banda del riu, ja Santa Coloma i Sant Adrià, la qual està més “domesticada”, en paraules de la Luna Coppola.. A la banda de Barcelona és on s’ubiquen més aiguamolls, hi ha hagut menys intervencions i pateix d’una gran contaminació acústica i lumínica per culpa de la circulació a la ronda. Per aquest motiu, les cooperatives prioritzen treballar a la banda barcelonina, per aconseguir mitigar aquestes barreres i intervenir en la banda menys domesticada del riu. D’aquesta manera la Luna creu que ajudaran a “posar en valor aquest eix fluvial” amb l’objectiu que es pugui convertir en “un motor per impulsar l’activitat socioeconòmica així com les activitats dels centres cívics dels barris confrontants al riu”. En aquest projecte, Coppola lamenta que només podran abastar la zona de la Trinitat Vella, però espera que la proposta es pugui traslladar a la resta de barris que han hagut de quedar fora d’aquesta convocatòria.

El turisme en la transició ecosocial

Cap de les quatre organitzacions havia treballat directament en turisme o usaven aquesta paraula, malgrat portar anys treballant en itineraris culturals. “Turisme KM.0 als barris de Sant Andreu comença com una iniciativa cultural, d’economia social y solidaria i té com a objectiu dibuixar itineraris culturals per conèixer millor el districte, sobretot la part de l’eix Besós, a través de l’art visual, sonor i l’urbanisme tàctic”, explica Luna Coppola. Amb la idea d’obrir aquests itineraris a més gent apareix la paraula turisme. Com diu Coppola, “són itineraris culturals per fer caminant, repensar el territori, preservar el patrimoni local... però no deixa de ser un projecte de turisme sostenible i de proximitat”. 

Ronda litoral i parc fluvial del riu Besòs. Imatge de Carla Izcara

Aquest procés d’incorporar el turisme a la seva agenda no ha sigut fàcil. Per exemple, l’Aina Sancho recorda que a l’Espai Ambiental “sempre hem tingut un discurs crític amb el turisme”. No obstant, aquest projecte esdevenia una possibilitat de, a través d’una educació crítica, visibilitzar una alternativa real dins la ciutat que contribuís a la transició ecosocial. Aleshores, davant del context de crisi climàtica, Sancho comenta que “no se’ns pot escapar res i el turisme és una de les activitats econòmiques més importants en aquest país”. Per tant, per a ella “fer una transició ecològica sense tenir en compte aspectes d’aquest turisme pot deixar molta gent fora, pot oblidar-se de molta gent”.

Així, aquest projecte, vol contribuir també a una transició ecosocial justa, garantint l’accés a la natura a aquelles persones més vulnerabilitzades i garantint una oferta cultural que posi en valor l’eix Besòs i contribuint que les persones, principalment del districte de Sant Andreu, coneguin la zona i se l’apropiïn.

 

 

Referències:
IDESCAT (2020) Indicadores socioeconómicos. Valores. Por barrios de Barcelona [base de dades en línia]
 
Aquest article es publica en el marc del projecte "Laboratori de Turismes de Proximitat. 2a fase", executat per Alba Sud amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, programa Impulsem el que Fas (convocatòria 2022) de Barcelona Activa.

 

TURISMOS EN CLAVE LOCAL

El blog de Carla Izcara

Sobre como repensar el turismo desde una perspectiva local y de género

Máster en Antropología y Etnografía por la Universidad de Barcelona e investigadora en Alba Sud. Este blog se centrará en el análisis de los turismos de proximidad como una oportunidad para repensar socialmente el turismo. A partir de esta discusión surgen diversas preguntas acerca de las condiciones laborales en el sector, las manifestaciones de desigualdades de género, las distintas formas de gestión o los impactos medioambientales de la actividad turística, entre otras. Todas estas preguntas y posibles respuestas se explorarán en este blog.

Ir a blog »