El 2018, Sam Garcia, també popularment conegut com a Sam Mosketón pel seu avi, va tenir la necessitat de començar a treballar amb la comunitat gitana del seu barri, el Raval. Així neix Carabutsí, una associació sense ànim de lucre amb l’objectiu de dinamitzar, difondre i preservar la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. En Sam explica com “Carabutsí és una paraula gitano-catalana que vol dir: què bo!”.

Una de les primeres accions que van fer com associació, i avui dia continua vigent, va ser engegar el projecte “no perdis el ritme”, el qual consisteix en “fer una part de reforç escolar i una més artística vinculada a la música, a la rumba catalana”, explica en Sam. A partir d’això, Mosketón recorda com “volia recuperar la memòria dels gitanos del barri, i amb un grup de dotze gitanes joves vam iniciar un projecte que consistia en anar per les cases, recollir fotos i fer entrevistes a gent gran”. Després d’aquestes visites, van acabar recopilant fins a tres mil imatges i centenars d’històries que, gràcies a una col·laboració amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), van poder adquirir els coneixements i eines per convertir-ho en un arxiu catalogat per temàtiques sobre religió, migracions, vida social, la rumba, etc.

EMUGBA. Imatge de Carla Izcara

Paral·lelament, amb l’Associació Inter-Acció van posar en marxa el projecte Memòria Oral Virtual dels Gitanos de Catalunya (MOVGCAT), per donar visibilitat a les fotografies i fitxes, així com a les entrevistes i vídeos duts a terme per l’Associació Carabutsí en el seu procés de recuperació i preservació de la memòria. Aquesta iniciativa, segons en Sam, en concep com “un arxiu d’arxius on volem que s’incloguin arxius d’altres barris i territoris”. Amb el pas del temps, Carabutsí ha aconseguit recollir més de set mil fotos i dues mil ja estan disponibles en línia per poder-les consultar.

Al vídeo a continuació, ubicat al MOVGCAT, es pot recuperar el testimoni d'algunes de les dones del barri implicades en aquest procés de recopilació d'objectes, fotografies, realització d'entrevistes, etc. Com indica Sinaí Batista, gitana del Raval i col·laboradora de Carabutsí, el seu objectiu era "poder tirar endavant la nostra història, recuperar el passat per construir el nostre futur. A més de formar part de la història, perquè formem part de Catalunya". Així mateix, tanquen la seva intervenció desmuntant alguns dels mites del que significa ser dona gitana.

Quatre anys d'EMUGBA

Amb la voluntat de preservar i promoure la memòria de la comunitat gitana del Raval, el 2020 l’associació va decidir llogar un petit local de Baixos de Protecció Oficial (BPO) al Carrer de la Cera, número 10, al barri del Raval de Barcelona, per obrir l’EcoMuseu Urbà Gitano de Barcelona. Els ecomuseus són espais orientats a la conservació i promoció de la identitat d’un territori que els sostenen la pròpia comunitat. Aquests equipaments normalment es troben a localitats rurals, com a Esterri d’Àneu on es troba l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu amb el que es van inspirar.

Tenint en compte la vinculació d’aquests espais amb el territori, la ubicació de l’EcoMuseu no és casualitat, atès que vol recuperar la memòria de la comunitat gitana que vivia al Raval. En Sam parla en passat perquè “la majoria ha marxat del barri per l’encariment de preus, el deteriorament dels edificis o els conflictes que es donen”. Manuel Gabarre, conegut com a Manu Marchoso pel seu avi, jove que col·labora amb l’associació i té un programa sobre rumba a Ràdio Ciutat Vella, coincideix en que aquesta iniciativa “és una manera de recuperar el barri” i afegeix que els “obliga a anar i a tornar a fer-hi vida”. Així, l’EcoMuseu, a més de ser un espai de memòria, esdevé un lloc on “anar a treballar i passar el temps d’oci”, conclou en Manu.

Malgrat les dificultats que es van topar a l’inici del projecte, perquè va coincidir amb la pandèmia de la COVID-19, quatre anys després el museu segueix en peu oferint un ampli catàleg d’activitats. A més, han rebut diferents reconeixements per la seva feina, entre ells el Premi Ciutat de Barcelona dins la modalitat de Cultura Popular i Comunitària per preservar la memòria gitana amb perspectiva de gènere. També el Premi Antonio Carné 2021, el Premi dels Mossos d’Esquadra 2023, el Premi al Concurs Artístic Internacional “Amico Rom” 2023 i el Premi del Ministerio de Cultura y Deporte 2024 pel projecte de la “kings League Gipsy”.

A part d’això, Rafael Silva, doctorant en antropologia a la UAM, voluntari al Institut Romanó i gitano, destaca que només hi ha tres museus a Espanya de memòria gitana: el museu institucional dedicat a la cultura gitana a Melilla, el Museu Etnològic de la Dona Gitana a Granada i l’EcoMuseu Urbà Gitano de Barcelona.

EMUGBA. Imatge de Carla Izcara

Molt més que un museu

L’EMUGBA és un espai viu on, a més de poder visitar el local de forma gratuïta, s’ofereixen moltes altres activitats. Com diu en Manu, “un museu pot sonar avorrit, però tot el contrari, tothom s’ho passa molt bé i té l’oportunitat de conèixer-nos”. Una de les activitats més demandades és la “ruta experiència” que consisteix en, primer, fer la visita guiada a l’EMUGBA seguit d’un itinerari pels carrers del voltant amb QR i radioguies i, finalment, un comiat al local acompanyat de Rumba Catalana i un petit refrigeri.

Pel que fa a les activitats a demanda, ofereixen un taller de rumba a partir dels 4 anys d’edat per conèixer els ritmes, cançons i orígens de la Rumba Catalana. A més, també n’ofereixen un altre de “Cajón Rumbero” per aprendre de manera ràpida a tocar els ritmes bàsics de la Rumba catalana al cajón. Altrament tenen a la seva cartera d’activitats un espectacle d’ombres gitanes titulada “L’arribada del Poble Gitano a Barcelona” promogut per un grup de joves dones gitanes de Carabutsí, sota la direcció artística del Grecko con Botas i amb el guió literari de César Martínez. Vinculat al públic infantil, Sam Mosketón va crear un projecte pedagògic intercultural a partir d’un conte infantil: “Rumbeta, la pingüina gitana”.

D’altra banda, des de fa poc, han apostat per promoure una “gastro experiència gitana”. Aquesta consisteix en un menú tot inclòs amb entrants de La Conservera BCN seguits de l’“olla gitana”, plat de cullera tradicional. Després de les postres, es conclou l’experiència amb un taller concert de Rumba Gitana.

Finalment, l’EMUGBA, a part de la seva exposició permanent al local, compta amb diferents exposicions itinerants. La primera, “Rumba Catalana Gitana i Catalana” sobre les arrels d’aquest gènere nascut els anys 50 a Catalunya. També l’exposició “Grans Noms de la Rumba Catalana”,  “Geografia de la Rumba” i “Gato Perez”, les tres donacions de l’associació de Foment de la Rumba Catalana dissolta l’any 2021. En cinquè lloc, “Som dones, Som gitanes”, que inclou part de la feina realitzada pel grup de dones joves que va impulsar l’arxiu de l’associació.

EMUGBA. Imatge de Carla Izcara

Paral·lelament a això, des de l’EcoMuseu també es pot contractar grups de rumba com “Rumb@ nois” o “Gipsy rumba all starts” o adquirir alguns ítems per recolzar i impulsar la iniciativa. Per exemple, es pot comprar “Jocs rumberos”, un kit de tres jocs de taula; els estàndards de la Rumba Catalana o samarretes o altres petits elements promocionals.

Des d’un principi, el públic meta de totes aquestes activitats ha sigut la població local.  La majoria de persones que visiten l’espai o sol·liciten les activitats són d’escoles, universitats, entitats o casals de Barcelona, encara que per la ubicació i la repercussió mediàtica de l’EcoMuseu també l’han visitat persones de l’estranger que feien turisme per Barcelona.

Propòsit de la iniciativa

El propòsit principal de la iniciativa és la conservació de la memòria de la comunitat gitana del Raval, així com la voluntat de vincular-la a memòries d’altres comunitats situades a diferents barris i ciutats. A partir d’aquest procés, de romandre al barri i explicar la seva història, també és reivindica la contribució del poble gitano a la cultura popular a través de la música. Vinculat a això, Rafa Silva destaca de l’EMUGBA precisament la “intersecció local, gitano i musical”. Una altra aportació que destaca en Sam és a l’idioma, perquè “moltes paraules que es fan servir avui venen del nostre idioma: molar, pinreles, jalar, currar, pirar...”. Per a Silva, recuperar i reivindicar la llengua romaní és central en el procés de recuperació de la memòria degut a l’oralitat del poble gitano.

En segon lloc, té l’objectiu de divulgar i sensibilitzar sobre la cultura gitana. Actualment, l’antigitanisme segueix existint i ho trobem als llibres, a la premsa i a la quotidianitat del dia a dia. El fet de voler llogar un pis, demanar un crèdit o buscar feina, poden ser situacions on aquestes persones pateixin discriminació per ser gitanes. Això, sumat d’un context on la dreta i l’extremadreta augmenta, ho accentua encara més. Per aquest motiu, “una de les missions principals és lluitar contra l’antigitanisme”, a través de l’EcoMuseu i les seves activitats volen “canviar les ments i els cors de les persones que venen aquí i que puguin aprendre i conèixer la cultura gitana i veure que no som tan diferents”, conclou Mosketón. Pel que fa a Manu Marchoso, malgrat ell personalment no ha experimentat gaires discriminacions pel fet de ser gitano, considera que “gent com en Sam o altres activistes a Barcelona són imprescindibles”.

Un deure de l’administració, per a en Rafa Silva, és el reconeixement de les competències culturals del poble gitano que, segons el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, consisteix en “comprendre i respectar el mode en que les idees, opinions, sentiments i emocions, s’expressen i es comuniquen de forma creativa a diferents cultures. Implica també un compromís amb la comprensió, desenvolupament d’idees pròpies i del lloc que s’ocupa i paper que es desenvolupa en la societat”. Aquest reconeixement, passa per influir a nivell educatiu i sociocultural, que és la tasca que està duent a terme l’EcoMuseu a través de la seva cartera d’activitats al local, centres educatius, casals, etc.

EMUGBA. Imatge de Carla Izcara

En tercer lloc, a partir d’aquestes accions de formació, sensibilització i incidència que fan des de l’associació i l’EMUGBA, un dels propòsits és també generar oportunitats laborals a la població gitana, sobretot a la més jove.

Futur de la iniciativa

La tasca de l’Associació Carabutsí i la iniciativa de l’EMUGBA esdevé un referent per altres entitats. Aquesta és la idea de Sam Mosketón, que espera “que es puguin fer rèpliques a altres territoris, a Tarragona, Girona... Transmetre el nostre coneixement i empoderar altres entitats”. En aquest sentit, en Sam recalca la importància que siguin iniciatives que vinguin de la base i que sigui la comunitat gitana d’un territori qui vulgui promoure el projecte.

Així, amb la idea de continuar amb la tasca de recuperació de la memòria i traslladar-ho a altres espais, l’associació ha començat a treballar al barri barceloní d’Hostafrancs. D’altra banda, en Manu junt amb tres joves més del barri i la col·laboració d’en Sam, publicaran cinc entrevistes gravades a cinc homes i dones grans del barri. També gràcies a l’espai de ràdio on treballa Marchoso, s’entrevistarà a diferents persones de la comunitat gitana per recordar com era la seva vida abans d’arribar a Barcelona, anècdotes del barri, etc.

Tot això per continuar alimentant la finalitat de la iniciativa, que no és una altra que “lluitar contra l’antigitanisme, donar oportunitats laborals i de formació a la comunitat i preservar i difondre la nostra memòria”, conclou en Sam.