600 - Motor de llibertat és unitinerari narratiu que sorgeix de la voluntat del Memorial democràtic dels treballadors i treballadores de la SEAT, en col·laboració amb el Pla de Barris. En són autors la Marta Vallejo i el Francesc Prieto, amb el suport tècnic de l’empresa Dilluns Monday SL. Arxius,  Gestió Documental, Cultura. L’objectiu principal de la ruta és difondre la memòria històrica del barri de La Marina en el marc del projecte d’activitats veïnals “Motor de la Llibertat”. La ruta narra la història de la fàbrica de cotxes, dels seus treballadors i treballadores i del barri que es va crear al voltant d’ella. Els destinataris són prioritàriament els veïns i veïnes, però amb la voluntat d’arribar a la resta de la població deBarcelona.

El Memorial democràtic dels treballadors i treballadores de la SEAT va néixer l’any 2004 amb l'objectiu de preservar, investigar, difondre i commemorar la història de les lluites obreres durant el franquisme a aquesta emblemàtica empresa de l'automoció. El Memorial està principalment adreçat als i les treballadores més joves, que ja no van viure aquella agitada època. Una història que es vol preservar i difondre també com a part de la memòria del barri i de la ciutat. Sobretot d’aquells fets vinculats a la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques durant els darrers anys del franquisme.

Una mica d’història

Si bé la voluntat política del govern franquista de crear una empresa de fabricació de cotxes és de 1948, SEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo SA)es va fundar legalment l’any 1950 i la fàbrica es va inaugurar el 1955, associada a la potent marca italiana FIAT de Torí. Malgrat que un sector del règim preferien una altra ubicació, en concret Guadalajara, Barcelona va ser considerada finalment la més adequada. La ciutat comptava amb un port franc que la connectava directament amb Itàlia, una mà d'obra qualificada i una indústria auxiliar al voltant que permetria desenvolupar el projecte amb més garanties d'èxit. Com en molts altres països europeus, l'objectiu era introduir els mètodes tayloristes de la fabricació en cadena per produir, en aquest cas, un vehicle popular, de preu més assequible, convertint el que fins ara era un objecte luxe en un producte de consum massiu. Aquest vehicle va ser l'emblemàtic 600, que avui simbolitza tot una època de creixement econòmic i de l'inici del consum de masses a Espanya. Tot plegat, en mig d'una ferotge dictadura que en els anys 60 s'obria a l'economia internacional i apostava pel desenvolupament d'un turisme de masses aprofitant el potent reclam del "sol i platja".

Imatge del Memorial de SEAT

Com explica Carles Vallejo, president del Memorial Democràtic de SEAT, “aquesta empresa també representava la voluntat política del règim franquista de reconstruir les relacions socials, eliminant per decret la lluita de classes i subordinant als treballadors  (anomenats ara amb el neologisme “productors” com els volia qualificar el règim des del final de la Guerra d’Espanya) dins d’un model de relacions laborals i de societat, inspirades en els règims feixistes dels anys 20 i 30, corporatives i paternalistes. El model, nacionalsindicalista que representava el sindicat vertical on estaven integrats tant treballadors com empresaris sota la tutela de l’Estat i on per decret quedava superada la lluita de classes”.  

Una passejada per interpretar el passat del barri i del país

L'itinerari narratiu forma part de les activitats "Motor de llibertat", cicle d'accions artístiques del barri de La Marina impulsades per aquest Memorial dels i les treballadores, pel Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya i amb l'organització artística del Graner, centre de creació de dansa i arts vives. El passeig, que transita per diferents localitzacions relacionades amb la història de la factoria i del barri, és una de les accions dins del marc d'un cicle d'activitats que van incloure la presentació d'un llibre, una exposició efímera, un recorregut artístic amb un 600 i un espectacle teatral participatiu. El cicle, dut a terme del 9 de novembre al 10 de desembre de 2017 i que commemorava el 60 aniversari del primer 600, anava adreçat i volia dialogar principalment amb el veïnat del barri de la Marina i també amb els treballadors i treballadores de SEAT. La participació en les diferents activitats va arribar a un públic de 400 persones i van participar aproximadament 68 actors com creadors i col·laboradors per impulsar el cicle.

En el fons de tot plegat, rau la intenció de difondre la memòria obrera i reivindicativa del barri. En concret, dela fundació de SEAT el 1950, en plena dictadura franquista, i la inauguració de la factoria el 1955. Uns anys, els de la dècada dels 60, marcats pels canvis en els estils de vida, sobretot d'unes poblacions urbanes en creixement. Els "Planes de Desarrollo" a partir de 1959, impliquen la fi del model econòmic "autàrquic" de les primeres dues dècades del règim, l’entrada capitals forans i l'obertura massiva al turisme estranger. L’Espanya franquista va entrar de ple en l’onada consumista que des del final de la segona guerra mundial havia transformat els estils de vida dels països occidentals.

Cartell publicitari de les activitats celebrades. Recurs del Memorial de SEAT

Aquests canvis econòmics no van implicar cap mena d'obertura democràtica, i el 600, com a símbol d'aquells temps, té un caràcter controvertit. Al mateix temps que la SEAT era l'avantguarda de les lluites obreres, tant econòmiques com polítiques, el cotxe que sortia de la factoria de la Zona Franca esdeveniael símbol de l'entrada del país a la modernitat occidental i d'una llibertat de moviments inèdita fins llavors. Alhora, suposava la introducció de les classes treballadores espanyoles dins l'espiral d'un consumisme que va generar una il·lusió d'ascens social que tendia a desmobilitzar-les. Tot plegat, dins d'un règim, el franquista, que continuarà sent fins als seus darrers dies, el 1976, una implacable i criminal dictadura. Com apunta Carles Vallejo "amb laSEAT al règim franquista li sortirà el tret per la culata, ja que l'empresa esdevindrà avantguarda i símbol de la lluita obrera contra la dictadura".

L’itinerari narratiu

Aquest itinerari, amb una duració de tres hores i amb l'objectiu declarat de "resignificar el barri", iniciava a la Sala Pepita Casanellas, als Jardins dels Drets Humans. Allà es començava escoltant unes explicacions prèviament gravades a través d’unsauriculars. Aquesta al·locució de caràcter més històric era secundada per aspectes més vivencials amb anècdotes que aportaven dos testimonis d’ex-treballadors de SEAT. La veu narrativa s'acompanyava de material escrit que prèviament s'havia fet arribar als inscrits. La idea de la passejada és que el participant faci un viatge en el temps i pugui reviure caminant pels carrers del barri un diumenge qualsevol de la vida del veïnat de La Marina durant la segona meitat del segle passat.

El primer punt es trobava a la Plaça Cerdà, on es pot contemplar una mostra de l'arquitectura neoracionalista dels anys 50, molt influïda per les avantguardes i on l'edifici SEAT incorporava la modernitat arquitectònica de Mies Van der Rohe. L'edifici, molt il·luminat, de línies rectes i on predomina el vidre i l'acer, era un gran expositor dels cotxes que produïa la factoria. Amb ell, el règim volia mostrar-se obert a la modernitat consumista que imperava al món occidental. El segon punt de la ruta és el barri dels habitatges de SEAT, una autèntica colònia industrial del segle XX que disposava de servei mèdic, escoles, una parròquia, un cinema, un casino, una cooperativa de consum i, com no, una comissaria de policia. Es tractava d’una autèntica ciutat pels "productors" (terme que utilitzava el règim per referir-se a la classe obrera) pensada des dels criteris paternalistes i de control total sobre la població treballadora que van caracteritzar la dictadura franquista. El tercer indret de la passejada era el Centre Poliesportiu de SEAT, unes instal·lacions de lleure esportiu amb camps de futbol, hoquei, frontó, piscines, pista poliesportiva, etc. gaudida sobretot per a infants  i joves, futurs treballadors de l'empresa, i que demostren la voluntat de no deixar fora de control qualsevol aspecte de la vida quotidiana dels treballadors. Al Passeig de la Zona Franca, 43 es trobava l'Escola d'aprenents de SEAT que començà a funcionar el 1957 i que impartia formació en especialitats com a ajustador, torner o electricista. L'accés a l'escola era determinat pel parentiu: fills, germans o orfes de treballadors. La disciplina era molt estricta i la formació alternava la teoria amb la pràctica, garantint, un cop completada, l'entrada a treballar a la factoria. En aquest punt, també s'aprofitava per il·lustrar la conflictivitat laboral que de forma creixent va caracteritzar a SEAT i on el Passeig de la Zona Franca va ser escenari de manifestacions i corredisses davant de la policia franquista (popularment anomenats "els grisos" pel color del seu uniforme). Mobilitzacions que si bé partien de les reivindicacions laborals, a poc a poc van anar tenint un caire més polític i de lluita contra la dictadura. 

Performance artística a l'inici de l'itinerari narratiu. Imatge del Memorial de SEAT

Per a en Carles Vallejo, "tant l'itinerari narratiu com les activitats de 600-Motor de Llibertat han complert els objectius d'apropar al barri a la seva pròpia història i a les contradiccions d'una època en què el règim buscava la «normalitat» entrant a la modernitat i la societat de consum i alhora continuaven l'opressió política i les desigualtats socials. S'ha fet organitzant un seguit d'activitats on les noves generacions, com les nouvingudes, coneguin la història del seu barri i es connecti aquella identitat obrera que feia que molts joves del barri, que veien el seu futur com a treballadors d'una empresa puntera, manifestessin tenir sang SEAT".

Totes les activitats dutes a terme refermen la voluntat de ser un pont de memòria entre el passat i el present, també a partir de les persones implicades. “Molts dels activistes veïnals que han impulsat i participat en aquesta iniciativa van estar vinculats a les lluites sindicals dins l'empresa, tancant un cercle d'exemple de compromís de gran valor ètic i social”, recorda en Carles.

A l'activitat, amb un narrador principal i les dues veus testimonials, celebrada el 12 de novembre de 2017 van participar 32 persones.La difusió del projecte va comptar amb cartells (300) i tríptics (4000), la tramesa digital d'una butlletí enviada a 1.769 persones, xarxes socials, un vídeo, informació des de web, un fulletó digital, etc. És rellevant sobretot l'autopublicació del llibret "Motor de Llibertat" (200 exemplars) que pot ser utilitzat posteriorment per replicar de forma autònoma la ruta narrativa. El document, compta amb un mapa per orientar-se i totes les explicacions, però no conté les veus testimonials. Finalment, l’associació coordinadora de les jornades, El Graner, va publicar una detallada memòria de les activitats.

Mapa de los lugares significativos del itinerario narrativo. Imagen del Memorial de SEAT. 

600-Motor de Llibertat és sens dubte un bon exemple de com un barri pot impulsar iniciatives lúdiques adreçades al veïnat que difonguin i valorin el seu passat recent. Aquestes activitats, que abasten temàtiques molt diverses com l’arquitectura, les lluites obreres, l’urbanisme, la formació professional, etc. són extraordinàriament valuoses per renovar una identitat social i una ètica que construeixi una comunitat unida i solidària, enfortint el sentiment de pertinença al barri a partir de la recuperació de la història de les lluites pels drets socials i laborals i per la recuperació de la democràcia i les llibertats.

Tot i el seu potencial, aquestes activitats no han tingut gaire continuïtat en els anys posteriors, més enllà de repeticions puntuals de la ruta i per petició expressa del veïnat. Això ha impedit que s’hagin fixat de forma permanent en l’agenda cultural i educativa del barri, el que garantiria que aquest coneixement del passat anés calant entre el veïnatge i esdevingui un element important de la seva identitat col·lectiva actual. Més enllà de la voluntat de l’associació que ho ha impulsat, el Memorial Democràtic dels i les treballadores de la SEAT, cal també complicitat institucional per sostenir-les en el temps i l’espai. Això és central per evitar que aquestes siguin només accions disperses, discontinues o commemoracions puntuals, amb un caràcter més nostàlgic que de construcció d’una memòria històrica i democràtica sòlida i compartida. I que sobretot  sigui útil per a enfortir una consciència col·lectiva amb uns valors genuïnament democràtics. Aquest enfortiment és cada cop més urgent i necessari davant el creixement d'idees xenòfobes i reaccionàries que divideixen a les persones en funció del seu origen, la seva cultura o religió.